Franciscans Vilafranquins (XVII-XVIII-XIX)

L’origen del convent de Sant Francesc de Vilafranca ens diu Pere Sanahuja que el primer sepulcre que va dipositar-se al monestir era de marbre i tenia una inscripció que deia : “Anno Domini millesimo ducentesimo quadragesimo primo obiit dominus de Ecubol”. La traducció seria que l’any del senyor de 1241 va morir el senyor d’Ecubol. Abans d’aquest any doncs, cal situar el seu origen.

L’exclaustració del 1835 tallà de cop la vida franciscana alguns religiosos passaren a les missions americanes i de Terra Santa, però d’altres restaren, exclaustrats al servei de les diòcesis i continuaren fomentant l’esperit franciscà a través del tercer orde.

Alguns vilafranquins que van seguir l’orde entre els segles XVII al XIX foren aquests:

Felix Bertran nasqué el 21/2/1762 a Vilafranca i va donar-se al convent de Sant Francesc de Vilafranca el 7/3/1786, després va vestir l’hàbit en l’estat de laic el 23/11/1826 a Reus.

Jaume Coll nasqué a Vilafranca. Predicador. Historiador franciscà. Fou lector disciplinari de les regles de l’orde, cronista de l’orde a Catalunya i examinador sinodal del bisbat de Barcelona.

L’any 1733 va imprimir “Vida del beato Buenaventura Gran” i el 1738 la “Cronica de la Província de Catalunya” aprofitant les cròniques anteriors de fra Angel Vital (1680) i fra Jose Batlle (1715) que eren inèdites. Va morir vers l’any 1740 al monestir de sant Francesc de Barcelona.

Sant Francesc de Reus

Josep de Copons. Natural de Vilafranca del Penedès. L’any 1686 era Vicari provincial en funcions quan els recol·lectes feren entrega del convent d’Escornalbou. El 18 de febrer de 1662 fou elegit ministre provincial a Tortosa. Lector guardià, qualificador del sant Ofici, definidor (que defineix punts de l’ordre en quant a disciplina), comissari general en cúria procurador general i “tot amb satisfacció comú de la religió”. Va intervenir en la fundació de Sant Salvi de Cladells, al Montseny. Morí l’any 1697, el 9 d’octubre, a santa Maria de Jesús de Gràcia . Era oncle de Pere, arquebisbe de Tarragona. Va publicar una APOLOGIA defensant la venerable sor Juana de la Cruz.

Josep Cruset nasqué a Vilafranca el 16 de gener de 1727. Vestí l’hàbit en l’estat de laic, a sant Francesc de Barcelona el 14/3/1750. Morí el 28 d’abril de 1801 en el convent de sant Francesc de Barcelona a l’edat de 74 anys.

Jaume Font nasqué a Vilafranca el 14 de febrer de 1762 i vestí l’hàbit a sant Francesc de Reus el 24 de gener de 1780. Va mori el 9 d’abril de 1820 en el de sant Francesc de Vilafranca, als 58 anys d’edat.

Sant Francesc de Calaf

Manuel Font Romagosa, nasqué a Vilafranca el 4 de novembre de 1785. Va vestir l’hàbit a Reus el 26 d’octubre del 1800. Fou un brillant orador sagrat, va predicar “l’Acord”, que eren uns sermons que els magistrats de l’Audiència de Barcelona anaven a escoltar a Santa Maria del Mar alguns dies de quaresma. L’any 1809, el 7 de desembre, va signar en el registre de sortida de Puerto de Santa Maria destí Montevideo per incorporar-se al Col·legi de missions de San Carlos de Buenos Aires. L’any 1812 (el 10 de maig) va incorporar-se al Col·legi de missions de Moquegua (Perú), i treballà per portar noves missions a la dependència del Col·legi. L’any 1817 va tenir el càrrec de vice-perfecte de les missions de Xile. L’any següent ajudava fra Ramón Llobet a l’interior del territori dels xontaquiris. Va romandre a Moquegua fins el 1822. Quan va notar que el cos ja no l’acompanyava va retornar a Catalunya i, establint.se a Barcelona, va seguir predicant, sobretot en el monestir de Pedralbes on feia de capellà, en les presons i en el col·legi de la Puríssima de Gràcia. Tenia el títol de Definidor honorari. Aleshores es va quedar un benifet de la capella de Sant Gabriel i Santa Caterina de santa Maria del Mar. Va imprimir alguns sermons com el que va fer en la solemne recepció del cos idèntic de sant Felicià, màrtir, en la capella del seu benifet del 14/4/1845. Va morir el dia 19/5/1865 a Barcelona a l’edat de 79 anys. El dotze de juny és dóna com a data del seu òbit.

Moquegua (Perú)

Antoni Forment. Nasqué a Vilafranca el 21 d’abril de 1728 i va rebre l’hàbit a Sant Francesc de Barcelona el 6 de març de 1745. Va morir el dia 4 d’agost de 1818 en el convent de les llagues de Sant Francesc de Calaf als 90 anys d’edat.

Bartomeu Forment. Nat a Vilafranca el 2 d’agost de 1779. Va vestir l’hàbit a sant Francesc de Reus el 23 de febrer de 1795.

Pau Forment, nasqué a Vilafranca el 17 de gener de 1785 i va rebre l’hàbit a Sant Francesc de Girona el 10/5/1803. El 17 de novembre de 1822, era conventual de Sampedor quan el Govern va suprimir la comunitat i, fets tots presoners, va ésser conduit a peu a Barcelona passant per Manresa.

Antoni Gaig que va néixer a Vilafranca el 5 de novembre de 1786. L’any 1811, passada la invasió napoleònica, emprengué la reconstrucció del convent de Vilafranca on feia de Lector. Posteriorment, durant el Govern del Trienni Liberal, hagué de sofrir desterrament a Maó (Mallorca) sortint del port de Tarragona. L’any 1835, en deixar el convent, era Lector jubilat, ex-Definidor i confessor de les monges del monestir de Santa Maria de Jerusalem. Tenia 64 anys d’edat. Va morir el dos de gener de 1849 a Barcelona.

Sant Francesc de Barcelona

Adrià Gambó. Va morir l’any 1750, el 6 de desembre, a Escornalbou; s’hi havia incorporat el 1708. Durant aquests quaranta anys va predicar missions populars; era lector en teologia. Va viure 72 anys i veia dimonis. Natural de Vilafranca.

Pasqual Graells, va néixer a Vilafranca el 3 de juny de 1754. Va vestir l’hàbit a Sant Francesc de Barcelona el 19/11/1770. Morí l’any 1810 en el de Vilafranca als 56 anys. Era predicador.

Antoni Gras nasqué a Vilafranca el 7 d’abril de 1748. Vestí l’hàbit a Reus el 5 de juny de 1763.

Pere Anton Icart nasqué a Vilafranca el 19/10/1778. Va rebre l’hàbit a Sant Francesc de Barcelona el 27/5/1796.

Antoni Marrugat nasqué a Vilafranca el 13 d’abril de 1748. Va rebre l`hàbit a sant Francesc de Barcelona el 27/5/1766.

Joan Muntaner natural de Vilafranca, es va donar com a terciari a sant Francesc de Sampedor el 19 d’octubre de 1818

Pere Antoni Morgades, nasqué a Vilafranca el 3 de març de 1751. Vestí l’hàbit a sant Francesc de Barcelona el 15/11/1766.

Sant Francesc de Sampedor

Pau Oliveras va néixer a Vilafranca el 7 de juny de 1797. Va donar-se al convent de la seva vila natal el 23/8/1816. Després va vestir l’hàbit en l’estat de laic a Sant Francesc de Reus el 12/10/1825.

Bernardí Oller va néixer a Vilafranca el 31 d’octubre de 1762. Va vestir l’hàbit a Sant Francesc de Barcelona en l’estat de laic el 9/2/1786. Residia en el convent de Vilafranca quan va morir l’any 1827 als 65 anys d’edat.

Gaietà Pasqual va néixer a Vilafranca el 3 de juny de 1780. Va rebre l’hàbit a Sant Francesc de Girona el 13/11/1796. Feia de mestre en el convent d’Agramunt. Va morir l’any 1820 als 41 anys d’edat.

Manuel Pedró nasqué a Vilafranca el 17 de març de 1755. Va vestir l’hàbit a Reus el 28/3/1772.

Ramon Pedro nasqué a Vilafranca el 21 de novembre de1762. Va vestir l’hàbit a sant Francesc de Reus el 10/5/1748.

Joan Rafecas nasqué a Vilafranca el 27/12/1726. Vestí l’hàbit de germà llec/laic a Sant Francesc de Reus el 10/5/1748.

Josep Rigual va néixer a Vilafranca el 2 de febrer de 1773. Vestí l’hàbit a Sant Francesc de Barcelona el 22/4/1792. Home molt sagaç; l’any 1822, durant el Govern del Trienni Liberal, era vicari del convent amb el guardià engarjolat i hagué de cedir el convent per allotjar les tropes franceses. Quan es va suprimir la comunitat, encara es va quedar a viure al convent però aviat hagué de desistir. Morí el dia 29/7/1834 en el de Vilafranca als 61 anys d’edat.

Pere Terrasses va néixer a Vilafranca el 12 de setembre de 1803. Va vestir l’hàbit a Sant Francesc de Barcelona el 13/10/1818. Es va secularitzar.

Joan Vidal nasqué el 27 de desembre de 1775 a Vilafranca. Va rebre l’hàbit el 5/3/1796 a sant Francesc de Reus. Morí l’any 1811 a sant Francesc de Vilafranca a l’edat de 36 anys.

Sant Francesc de Vilafranca del Penedès

Vicenç Vidal, nat a Vilafranca el 30 de maig de 1782. Rebé l’hàbit a sant Francesc de Barcelona el 7/12/1799.

Josep Vinyals nasqué a Vilafranca el 14 d’agost de 1759. Va vestir l’hàbit a Sant Francesc de Barcelona el 14/10/1776. L’any 1778, el 26 de juny, va salpar vers al Col·legi de missions de Tarija, del port de Salou, on segurament va passar-hi nou anys i fou ordenat sacerdot. L’any 1787, el 22 de juliol, va passar al de Moquegua on va residir deu anys i va servir en els càrrecs de primer vicari i discret (1795) i en el 1817 fou nomenat per la Comunitat prefecte de missions sense que prengués possessió del càrrec. Deu anys després va demanar passar a les missions californianes, arribà a la missió de Santa Bàrbara a Califòrnia el 8 de maig de 1798. A l’agost, d’aquell mateix any, va ésser destinat a la missió de San Carlos en la qual residí fins l’any 1804, i des d’on també va fer serveis ocasionals a San Luís, obispo (1798), Santa Clara (1798 i 1799) i San José (1799). A finals de 1804 obtingué permís per deixar Califòrnia al·legant motius de salut física i mental i retornà al Col·legi de San Fernando on, l’any 1806, fou nomenat procurador de les missions californianes, càrrec que exercí dos anys. L’any 1809 havia demanat diners al capità José de la Guerra i Noriega, a Santa Bárbara, per ajudar els seus pares i també per al viatge, car pensava retornar a Espanya. L’any 1811 demanà formalment ser separat del Col·legi de San Fernando per anar a la província del Sant Evangeli. Li fou atorgat el corresponent permís en la data de 16 març 1811. Testimonis que el conegueren han deixat escrit que era un frare que sabia cantar i tocar bé la guitarra i que era de tracte molt divertit però també era d’un caràcter mol canviant, tant és així que les notícies dels seus darrers anys són molt confuses. El Diccionari dels Catalans d’Amèrica diu que després va entrar en una cartoixa europea. Va morir el dia 1 de maig de 1819 a Madrid a l’edat de 60 anys.

Mateo Vinyals nasqué a Vilafranca el 14 d’agost de 1759 i va rebre l’Orde a Sant Francesc de Barcelona el 4/10/1776. Era del Col·legi d’Escornalbou i va anar de missioner a l’Amèrica al Col·legi de Tarija (Bolívia).

---

 [U1]

Una possessió de l’hospital d’Olesa de Bonesvalls (1693)

L’hospital d’Olesa de Bonesvalls que fou fundat pel noble Guillem de Cervelló l’any 1262, actualment és un altre dels tants edificis propietat del Bisbat, primer de Barcelona, ara de Sant Feliu de Llobregat. Us transcriuré i comentaré una de les possessions, per part del dit Bisbat, que va tenir lloc l’any 1693. Possessió feta d’una forma, encara, medieval.

Els personatges

Fou el divendres vint de setembre quant en el poble de Sant Joan d’Olesa de Bonesvalls, es presenta el notari Ignasi Marti de Vilafranca, per donar fe de la possessió de l’hospital d’Olesa, del poble de Sant Joan d’Olesa i de la quadra de Vallirana per part del Bisbat de Barcelona i el seu administrador de les rendes.

El degà del Penedès, Joan Mas Duran, actuà com a representant del Bisbe de Barcelona, Manuel de Alva, (que feia poc havia esta bisbe de Solsona). El document que el va fer procurador del Bisbat, fou signat el dia onze i catorze del mateix mes de setembre, a la cort eclesiàstica de Barcelona pel notari prevere Francesc Rifols, anomenant al prevere Josep Serrat, familiar del Bisbe, administrador de l’hospital d’Olesa: “...de família de il·lustríssim Manuel de Alva, per la gràcia de Déu i de la Santa Seu apostòlica, Bisbe de Barcelona,  i del consell de sa majestat governador o procurador general de l’hospital del lloc d’Olesa a on tant en lo civil com el lo criminal de dit lloc d’Olesa i quadra de Vallirana fou elegit i anomenat per lo dit Bisbe de Barcelona...”

Els testimonis són el pagès de Vilafranca, Andreu Martí i el rector de l’església de Sant Pere d’Avinyonet, Josep Genis.

Tots, es constitueixen, davant el portal major de l’hospital del lloc de Sant Joan d’Olesa de Bonesvalls i quadra de Vallirana.

També hi són presents els batlles, jurats i homes singulars (de la Universitat/Ajuntament) del lloc i terme d’Olesa i quadra de Vallirana: el batlle d’Olesa és el pagès Jaume Olivella; el batlle de Vallirana és Jaume Prunera. Els jurats d’Olesa són Andreu Tutusaus i Pere Ràfols. Els homes singulars d’Olesa són: Jaume Vadell, Pau Soler, Joan Milà, Llorens Pons Batlle, Antoni Mas, Pau Mas, Joan Claver, Salvador Milà, Salvador Ràfols i Joan Pau Milà del mas de la Gavarra.

Els jurat de Vallirana són Jaume Campderís i Isidre Panyelles (absent). Els homes singulars són Jaume Rovira i Joan Romagosa del mas de les Fonts.

 Diu en Joan Mas : “...en nom del meu senyor principal, com a senyor natural de dit hospital, lloc i terme d’Olesa i quadra de Vallirana, vol que prengui possessió de dit hospital, lloc i terme d’Olesa i quadra de Vallirana i de tota la jurisdicció civil i criminal, mer i mix imperi alta i baixa suprema e ínfima jurisdicció i dels delmes, censos i altres drets al seu administrador, al prevere Josep Serrat...”

És per això que es demana que tothom: “...siguin tinguts de prestar sagrament e homenatge de naturalitat i fidelitat com és acostumat i han acostumat sempre a sos predecessors en dita administració de mans i boca i al dit reverend Josep Serrat han de correspondre de totes les rendes, delmes, censos i emoluments, dels quals als antecessors senyors administradors de dit hospital com a senyors de dit lloc i terme d’Olesa i quadra de Vallirana se es acostumat correspondre i fer...”

Els batlles, jurats i homes singulars de dits llocs, responen a Joan Mas: “...que estan promptes per donar dita possessió de la casa de l’hospital, lloc i terme d’Olesa i quadra de Vallirana i de tota la jurisdicció civil i criminal, delmes, censos i rendes conforme sempre s’ha acostumat...”

Possessió de l’hospital d’Olesa

Per prendre la possessió de la casa de l’hospital, el degà Joan Mas Duran: “...és entrat dins d’aquella i ha tancat i obert les portes de dit hospital...”.

Seguidament, en presència del notari i dels testimonis, acompanyat dels batlles i homes singulars dels llocs: “...foren muntant en la sala de dita casa de l’hospital i arribat a aquella es congreguen les universitats dels llocs d’Olesa i quadra de Vallirana...”.

Tots junts presten sagrament i homenatge davant del degà Joan Mas, com a procurador del Bisbat, de boca i mans, conforme diuen els Usatges de Barcelona (segle XII), les constitucions de Catalunya, les commemoracions de Pere Albert (segle XIII) i altres drets de la pàtria. Prometen que seran bons i lleials vassalls del senyor Bisbe i a l’administrador de l’hospital Josep Serrat.

Possessió civil i criminal

Continuant Joan Mas i Duran en presència de dits batlles, jurats i singulars :”...assegut en una cadira, en senyal de la jurisdicció civil, s’ha calçat uns guants i en senyal de la possessió de la jurisdicció criminal s’ha estirat una espasa i aquella l’ha fet lluir a l’aire. Després, aquella ha tornat a embeinar...”

Possessió dels delmes i censos

En senyal de la possessió dels delmes i censos, fruits i rendes i altres drets de dit hospital, lloc i terme d’Olesa i quadra de Vallirana: “...li han entregat al dit prevere Joan Mas Duran, un poc de diversos grans i un brocal ple de vi i alguns diners...”

Confirmació dels batlles dels llocs

Joan Mas Duran, ha remogut i revocat sense nota d’infàmia als dits Jaume Olivella i Jaume Prunera de l’ofici de batlle de dit lloc i terme d’Olesa i quadra de Vallirana. Los dits Jaume Olivella i Jaume Prunera han entregat al dit Mas les vares de batlles.

Mas i Duran ha restituït en batlle del dit lloc i terme d’Olesa de Bonesvalls, durant el beneplàcit de dit senyor administrador, a Jaume Vadell pagès d’Olesa i en batlle de la quadra de Vallirana a Jaume Prunera, amb tots los salaris i emoluments fins avui acostumats a sos antecessors donant-los tala i tanta potestat que los batlles es acostumat donar.

Els batlles Vadell i Prunera accepten i cadascú prometen a Mas, que serviran bé i lleialment a partir del seu ofici, a l’administrador Josep Serrat, administrant justícia per lo que ne obligaran cascun d’ells llurs persones i béns i per això ne presten cascun d’ells sagrament e homenatge en boca i en mans.

Possessió de les terres

Prosseguint dita possessió (sense divertir-se o fer altres coses), eixir fora de les portes de dita casa de dit hospital i mirant los àmbits i terres campes i honors de dit lloc terme d’Olesa i quadra de Vallirana, i per vista d’ulls d’aquelles, ha pres possessió escampant terra i collint herbes.

El trenta-u d’agost de l’any 1694 l’administrador encara és Josep Serrat. El pagès Salvador Escala d’Olesa, en aquell dia i any, paga de renda a Serrat, catorze quarteres i nou quartons de blat, vint-i-vuit quarteres d’ordi i dues càrregues d’oli. Una quantitat bastant considerable.

Aquesta va ser una de les tantes possessions feudals, que va haver-hi en aquests llocs, per part d’un administrador de les rendes del Bisbat de Barcelona, des de finals del segle XV fins ben bé l’actualitat.

Els Pons, mestres de cases, (segle XVII)

Durant el segle setze i disset a Vilafranca del Penedès i a la comarca de l’Alt Penedès es van fer moltes obres, sobretot en reformes a cases ja construïdes o en edificis de nova construcció.

Molts mestres de cases o d’obres n’hi havia molts en diferents pobles del Penedès. En aquest mateix blog vam comentar dels Anglada, avui parlem dels Pons.

La casa modernista de Cañas i Mañé situat al carrer de la Palma i amb façana a la Rambla Nostra Senyora és un dels edificis construïts per l’arquitecte Antoni Pons Domínguez nascut a Barcelona el 1884. A partir del 1919 fou arquitecte municipal a Vilafranca del Penedès. La reforma de la casa Estalella en el terme de Castellví de la Marca (1909) o és qui va fer la casa de Raspall dels Horts, que és un edifici del segle XVII que va reformar amb estètica modernista. També va ser autor de la construcció de magatzems de vi en la mateixa Vilafranca (Berger -1909) i de la casa Rigual Artigas d’estil també modernista, situada al carrer Sant Bernat de Vilafranca. Doncs bé, Antoni Pons Domínguez, no sembla tenir arrels vilafranquines o penedesenques, encara que no ho negaria del tot, aquí ho deixo. La casualitat va fer que fos un dels arquitectes del modernisme al Penedès durant la meitat del segle XX, com els Pons, en aquest cas arquitectura civil no modernista, que ara comentarem, del segle XVII.

Els Pons de Ribes

A finals del segle XVI vivint a Vilafranca hi viu el mestre de cases Antoni Pons. Va néixer a Ribes. La muller fou Eleonor. El fill Pere Pons, fou pagès, vivint també a Vilafranca, signa capítols matrimonials amb Eulalia Vives, originaria de la Bisbal del Penedès el 1571. Un altre fill fou també el pagès Joan Pons, que signava capítols amb Anna Bertran de Ribes el 1578. El pare ja era difunt i no hem trobat mestres de cases que formin part d’aquesta branca de Pons.

El mestre Pons i família

Així mateix era anomenat el mestre de cases Raimon Pons Roca nascut a Santa Helena del bisbat de Sarlat situat a França, vivint a Vilafranca del Penedès també a finals del segle XVI. Raimon era fill d’Arnau i Caterina. La muller era Coloma Salmoi. Es varen casar l’any 1591. Ella tenia disset anys. L’any 1611 Coloma, primera filla de Raimon i Coloma, signa capítols matrimonials amb un altre mestre de cases d’origen francès Joan Bongrat, que també vivia a Vilafranca.

L’any 1626 la viuda redacta el seu testament. L’hereu és el seu fill primogènit també de nom Raimon, que es morí abans de ser major d’edat. Altres fills foren el mestre de cases Josep Pons, el també mestre de cases Lluís Pons, Joan Pons i Cecilia.

Una de les primeres obres que va participar fou en la casa del negociant/mercader Pere Joan Gual (del mas de l’Alzina de Vilafranca) l’any 1614. Al cap de dos anys, el 1616, construeix la sagristia de l’església de Santa Maria de Vilafranca situada a la plaça del Blat (l’actual Constitució).

Josep Pons Roca – Salmoi (1628-1664)

La fama que va tenir el seu pare Raimon Pons Roca, com a mestre de cases, en els anys de la primera meitat del segle XVII, va fer que el seu fill Josep Pons es canviés el seu cognom com el del seu pare a Roca i no Salmoi. Aquesta és una deducció meva, però no crec que s’allunyi gaire de la realitat. El seu sogre era sabater i nascut a Vilafranca, ell era francès.

La seva muller fou Jerònima. Unes filles fou Teresa i Maria, els fills Miquel, Ramon, Josep i Francesc.

L’any 1636 signen una concòrdia els dos germans Josep i Lluis Pons, tots dos mestres de cases. A la mort del primogènit Raimon fa hereu al seu segon fill, en Josep Pons. El pare, en el testament, aporta la condició que la mare viuda Coloma, hauria de viure amb el germà Lluís i Cecilia. L’hereu, en Josep havia de donar una contribució a Lluís per alimentar a la mare i germana, per això va deixar una propietats que ho ajudés. No es va complir. En aquesta concòrdia pacten que Cecilia viurà a casa de l’hereu i Lluís viuria amb la seva mare Coloma.

Josep va participà també amb reformes o construccions de cases de Vilafranca, com en la casa del sabater Raimon Colomer, situada al carrer de la Fruita l’any 1633 i la del mercader/negociant Miquel Mas, conjuntament amb la seva botiga, situada prop del portal de Sant Francesc, al carrer de Sant Pere el 1635.

A vegades, conjuntament amb el seu germà Lluís fan obres a cases, com la del mas de l’Alzina de Vilafranca (1635).

L’any 1638 rep les quantitats que resultaven de les obres fetes a la casa de la Pia Almoina situada al carrer de la Font de Vilafranca, per part del prevere Joan Milà de l’església de Santa Maria. Aquest mateix any cobra també de les obres fetes al molí de Morató situat en el terme de Vilafranca, construint la bassa i resclosa del dit molí i altres elements.

El 1643 signa uns altres capítols matrimonials amb Coloma Busquet, filla d’un botiguer de Vilafranca.

El 1656 fa les obres necessàries en una casa situada davant l’hort del monestir de Sant Francesc, de propietat de l’artesà Raimon Colldesans. En la dita casa hi viu el pagès Francesc Lluch. El rebut de pagament de les dites obres anomena aspectes com el fet de pagar els tres dies de jornals per un home que té dos animals per traginar calç, pedra i arena.

El fill petit Francesc, també mestre de cases, signa capítols matrimonials amb Eulalia Gras, fill d’un paraire de Vilafranca el 1662. Una de les filles fou Maria, que signa capítols matrimonials amb el pagès Josep Jover de Vilafranca l’any 1700. Francesc l’any 1702 signa capítols matrimonials amb la seva segona muller Maria, que era viuda de Rafael Miravent, filla del pagès Jaume Jofre de la casa Revardes situat al terme del Pla.

Una de les últimes obres que va fer Josep Pons, fou en la casa del blanquer Raimon Damià, situada al carrer de la Cort de Vilafranca, davant el portal de la muralla de Sant Francesc. La casa la va comprar el dit Raimon i la va voler reparar el 1664.

El germà de Josep, en Lluís Pons, va morir abans de l’any 1640. La viuda Juliana es va casar amb el sabater Felip Ribera de Vilafranca aquest any. Una filla, Maria, signava capítols amb el sabater Gregori Jornet de Vilafranca el 1654. Una altra filla, Teresa, es casa el 1655 amb el ferrer Mateu Vilaltell de Santa Coloma de Queralt.

El fill Josep Pons construeix un forn de coure pa en el moli de la Bleda l’any 1657. En aquells moments el moliner era Jaume Duran. El mateix any en la caseta del notari Colldesans, situada fora muralla de Vilafranca, va restaurar una volta que estava caiguda. Aquest mateix any (de molta feina) fa obres en la comanda de Sant Valentí situada a Vilafranca en l’actual plaça de Sant Joan i a la seva església (avui encara en peu). En aquells moments el comanador fou Dídac de Boixadors.

L’any 1658 construeix l’adoberia del paraire Francesc Damià situada a finals del carrer del Ferrers. El 1667 conjuntament amb un altre mestre de cases, en Josep Bongrat, fa obres de reforma en una casa situada al carrer Graupere, propietat del pagès Altet.

El mateix any en una altra casa situada al carrer Cap de Creus (primer tram de l’actual plaça de la Constitució), propietat del metge Andreu Bartomeu. El 1669 fa obres útils i necessàries, en la casa situada al carrer de la Font, propietat del blanquer Simeó Capellades. A la casa del guanter Joan Calaf, situada al carrer de Sant Bernat, hi fa reformes en les cambres i la sala de la dita casa el 1670.

La muller de Josep fou Paula Tomin. Un únic fill fou Tomàs Pons, mestre de cases. Una filla era la Maria, que es va casar amb el paraire Salvador Serra originari d’Esparreguera l’any 1677. Del fill Tomàs Pons es coneixen unes obres que feu en la casa de Maria Olivella, filla del corder Baltasar situada al carrer de les Corts el 1674. Aquest any venen una pallissa situada al carrer Pou de la Pina de Vilafranca que tenien d’herència del sogre Pere Tomin. L’any 1675 Tomàs és difunt, va morir jove. Es coneix el seu testament redactat en aquest any, a casa seva, al carrer de la Parellada, que després passarà a ser del seu germà Francesc.

Josep Pons vivia al carrer de Sant Joan. La casa tenia hort i pou. Sembla que hauria estat situada en el carreró (encara avui hi ha al mateix carrer). Quan va ser difunt, el seu germà Francesc la va vendre al notari Bernat Xamar el 1678.

El fill Francesc Pons, germà de Josep, fa reformes en la casa del pagès Jaume Sadurní situada a Castellví de la Marca el 1670. Es poden trobar la llista de les obres que va fer l’any 1676 en la casa del sastre Joan Font, situada al carrer de Santa Maria de Vilafranca.

Entre l’any 1679 fins el 1685 feu reformes a la masia d’en Boixos situat al terme de Pacs del Penedès. El propietari, en aquell moment, era el notari Francesc Marti de Vilafranca. Un fill fou un altre Francesc Fons, també mestre de cases, es casà amb segones núpcies amb Eulàlia Macià. No va tenir fills mascles. Una filla d’aquest Francesc fou Teresa, que signà capítols amb el calderer Pau Termens de Vilafranca el 1719. Una altra filla Eulalia, signà capítols amb el sabater Baldiri Ràfols el 1732.

A principis del XVIII els mestres de cases Pons desapareixen de la documentació. Les germanes Teresa i Eulalia Pons seran les propietàries de la casa de la Parellada. La que actualment es coneix com casa Fortuny.

El carrer de la Font de Vilafranca del Penedès (segle XVI)

Un dels carrers primers que hi va haver a Vilafranca del Penedès va ser el carrer de l’hospital del Sant Esperit, va ser un  hospital medieval que existia en aquest carrer des de el segle XIII fins el XVI. Aquest carrer era l’actual carrer de la Font, nom aquest, que el té des de finals del segle XV fins l’actualitat.

Volem comentar el que hem trobat en els documents, sobretot notarials, relacionat amb aquest carrer a partir del segle XVI. Comentem noms de persones, cases i altres aspectes interessants que creiem que caldria saber.

Els blanquers Peó

La comunitat de preveres de l’església de Santa Maria, que obtenien rendes de les cases i horts situats en aquest carrer i a extramurs, l’any 1502 ven al blanquer Jaume Peó uns patis on abans hi havia cases amb pallisses. Els patis estaven situats al carrer que anava del Sant Esperit (Font) al carrer de Puigmoltó. A l’esquerra hi havia dos patis/pallisses que eren també de Peó, una abans era del sabater Joan Closes i l’altra fou del notari Bernat Vila i part amb el pati del paraire Francesc Riba. A la dreta dels patis que compra Peó una pallissa del notari Jaume Bartomeu.

L’any 1509 el blanquer Pere Peó ven a l’artesà Pere Sala, originari de Sant Cugat Sesgarrigues, una casa situada al carrer del Sant Esperit. Estava situada molt a prop del carrer (dit corraló) actual de nom Galceran (carrer que va de la Font al carrer dels Ferrers). A l’esquerra de la casa venuda hi havia la del calderer Joan Gual. Al davant la del pagès Francesc Massana. El preu és de quaranta lliures. Pere Sala l’any 1503 ja havia comprat una altra casa a prop d’aquesta a l’advocat Lluís Ribelles.

Encara l’any 1532 el mercader Pere Peó ven al baster Joan Dalbi una casa en el mateix carrer. A la part esquerra d’aquesta altra casa hi ha la del teixidor Bartomeu Colomer.

El pintor Jaume Huguet

El baster Bernat Cortés, d’origen també francès, l’any 1585 signa capítols matrimonials amb Elisabet Socies, filla del pagès Bartomeu de Vilafranca. A l’Elisabet li fan donació d’una casa amb un portal situat al carrer del Sant Esperit. Les cases que estaven al costat esquerra és la casa del pintor Jaume Huguet, que viu a Barcelona. Pintor que va treballar en el taller del pintor i poeta Pere Serafí de formació italiana i domiciliat a Barcelona. Jaume als anys 19-24 pactà el setembre de 1565 a Barcelona amb el vell mestre Pere Serafí un contracte d’aprenentatge, Al cap de pocs anys, de nou a Vilafranca, Huguet rebria les primeres comandes: el retaule del Roser de la parròquia de Ses Oliveres (1569), el de Sant Sebastià de l’església de la Santa Creu de Creixà (1571), el dels Sants Cosme i Damià (1574) i el major de Sant Jaume de Ses Oliveres (1580), les sarges de l’orgue (1571) i el retaule del Roser de Santa Maria de Vilafranca (1580). El 1572 es va casar amb una noia de l’Hospitalet, Paula Mercader. Sembla que d’entrada només trobà feines menors, com les que consta que feia a la sagristia de la catedral de Barcelona el 1576, però aviat aconseguí contractes més importants: els retaules del Roser de Santa Maria de Badalona (1581) i de Sant Feliu de Llobregat (1582) i el monument de Setmana Santa de Sant pere de les Puelles, a Barcelona (1585). En el seu obrador, a Barcelona, tenia com a aprenent i després com a col·laborador , el seu fill homònim.

La casa del pintor, situada en aquest carrer, deuria ser de la família des de temps anterior. Sabem que els anys 1380/88/ hi te casa el bracer Pere Huguet; anteriorment la csa era del col·lector reial Guillem Huguet, que fou batlle de Vilafranca en diferents anys del segle XIV; el prevere Mateu Huguet hi té casa el 1583 (potser vivia conjuntament amb el pintor o era qui la cuidava quan el pintor treballava en el seu taller a Barcelona. Situem la casa a la part dreta baixant des del carrer de la Parellada.

L’hostaler Camarasa

L’únic hostaler que hem trobat que viu en aquest carrer i que molt probablement hi havia el seu hostal fou Joan Camarasa. La muller de Joan era Coloma.

El fill Miquel Camarasa fou també hostaler vivint al mateix carrer fins a meitat del segle XVII, arribant a passar de la fenia d’hostaler a negociador.

Les cases deurien ser tres, ja que tenia tres portals. Estarien situades adossades a la muralla de la vila: “...infro pared a opido Vilafranca...”. Una casa pel davant hi havia la casa del flassader Bartomeu Rovira. Al darrera la del pagès Pere Noya. A l’esquerra el blanquer Pere Batlle i a la dreta la del cisteller Miquel Muyes.

la segona i tercera casa estaven unides. Hi tenien al seu davant la del noble Jeroni Prats., que és domiciliat a Barcelona. Al costat esquerra hi havia la casa/hostal de Joan Camarasa. A la dreta la casa del paraire Montserrat Roig.

Les cases havien estat del seu avi matern, el paraire Joan Ferrer l’any 1547.

El flequer Joan Oriol

El flequer Joan Oriol tenia casa al carrer. El forn on treballava però, estava situat al carrer de la Parellada. La casa l’any 1595 la va hipotecar. Tenia dos portals amb dos estances: una sala i una cambra.

Els nobles Despés

El llinatge Espés o Despés eren originaris de la Ribagorça. Els seus membres formaven part indistintament de les corts catalanes i aragoneses de la baixa edat mitjana. Foren barons d’Alfajarín, senyors de Montoliu, de Miravalls i Preixens, una branca s’establí a Sardenya.

D’aquest llinatge fou Felip Despés , senyor de Preixens (Lleida) era diputat militar el 1519 a la vegueria de Vilafranca del Penedès.  De la mateixa família eren Guerau Despés, també diputat militar a la vegueria de Tàrrega (1545); Jaume Despés, diputat militar a la vegueria de Girona/sotsveguer de Besalú (1525-1551); Joan Despés fou bisbe de Girona i d’Urgell i diputat eclesiàstic (1507-1515); Miquel Despés fou noble i diputat militar a la vegueria d’Urgell (1493). A vegades el cognom és escrit d’Espés.

L’any 1516 el noble Antoni Despés el trobem en la documentació vivint a Vilafranca. El 1566 junt amb altres nobles (Copons, Barberà, Cervelló, Masdovelles) hi surt el noble Joan Despés.

L’any 1558 el veguer de Vilafranca, Onofre de Copons, signa una transacció Galcerà de Pinós i Francesc Despés, tutor dels béns del noble Martí Despés, que va morir a Vilafranca. Els  hereus d’aquest Martí viuen al carrer del Sant Esperit el 1571. A prop de la casa dels Despés hi havia la del noble Joan de Monbui (casa de la Pia de l’Almoina).

Joan Despés l’any 1576 és marmessor del béns del burgès de Vilafranca, Jaume Gual, que també viu en el mateix carrer.

Els nobles Monbui

A finals del segle XVI el noble Joan Montbui hi té casa. Fou subveguer d’Igualada. Molt probablement la casa era la que fou la casa de la Pia Almoina, on actualment encara hi ha una escultura d’un peregrí a la seva porta (on hi ha un bar amb tota una sèrie de arcades al seu interior).

L’any 1562 hi viu a la mateixa casa amb un corral el noble Martí Joan de Montbui. Fou senyor de la Rovira Roja (Sant Martí Sarroca).

El burgès Jaume Gual de Vilafranca es va casar amb Montserrat Calendraix. La germana de Montserrat fou Àngela, casada amb el noble Marti Joan de Montbui amb segones núpcies. Montserrat, una vegada viuda signa el testament l’any 1576 a casa seva al costat de la de Martí Joan de Montbui.

Més veïns del carrer de la Font

El paraire Pere Oller tenia casa davant mateix del monestir de l’església de la Trinitat (1558). En anys del segle XV un Pere Oller ja tenia una casa a prop del portal del Sant Esperit de la muralla de Vilafranca (1432).

Els pagesos (pare i fill) Joan i Joan Bosch, originaris de França, conjuntament amb la muller del segon, de nom Magdalena, l’any 1567, venen una casa amb la seva era, situada al carrer del Sant Esperit (Font). Qui la compra és el teixidor de lli Bertran Andreu, també d’origen francès. El preu és de divuit lliures.

Al costat dret de la casa del baster Cortés de l’any 1585 hi havia la casa del paraire Miquel Pineda que hi vivia el seu fill Esteve Pineda, també paraire de llana amb la seva muller Joana.

Al costat dret de la casa de Miquel Pineda hi havia la casa del paraire de llana Jaume Figuerola i davant la casa del blanquer Benet Soler. A la part esquerra hi havia la casa del baster Bernat Cortés.

L’any 1586 el batlle de Vilafranca, Pau Rafael Llaurador, ven en subhasta (encant públic) a la plaça Major de la vila, al botiguer de roba Pere Bartomeu, una casa situada al carrer de la Font. Formava part dels béns dels creditors del cinter Jaume Pedró. El preu és de vuitanta-una lliures.

Aquest mateix any 1586 es signen capítols matrimonials entre el pagès Jeroni Foguet amb Àngela Solà. A Jeroni li fan donació de la part d’una casa amb un portal situada al carrer del Sant Esperit. les altres parts eren de propietat dels germans d’Àngela. A l’esquerra hi havia la casa del pagès Jaume Alemany i la del pagès Sebastià Vilar.

Podem deduir a través de la documentació notarial buidada d’anys anteriors, que aquesta última casa estava situada a prop d’un carrer que anava del Sant Esperit al carrer de Puigmoltó, segons l’escriptura de venda de la casa de Jaume Alemany que la va comprar l’any 1482 al sastre Melxior Santomàs.

A la dreta de la casa del pagès Foguet hi ha la del paraire de llana Julià Miranda. Al davant la casa del noble Miquel Bartomeu.

El metge Joan Oliver hipoteca l’any 1571 una casa situada al carrer del Sant Esperit. Al davant hi ha el corral de la casa dels hereus del pagès Pere Artigues. Pel  darrera el corral de la casa del teixidor de llana Pere Garcia. A l’esquerra la casa del noble Marti Joan de Montbui (és a dir, la casa de la Pia Almoina) i a la dreta la casa del noble Martí Despés.

L’any 1581 Eulàlia que en primeres núpcies es va casar amb el pagès Andreu Batlle i en segones del paraire de llana Bartomeu Pinyol, és propietària de dues cases, una al costat de l’altre, situades en el carrer. Al davant hi tenia la casa del paraire Pere Oller. Al darrera l’hort de Mateu Huguet. A l’esquerra les del corder Jaume Escardó.

El 1582 el blanquer Pere Batlle posseeix una casa amb un portal i un hort al carrer. Al seu costat hi havia la casa del sastre Pere Escuder, que és difunt. Al darrera la casa i hort de Pere Anoll. A l’esquerra la del senyor de Florejacs, (la Segarra) el noble Miquel Bartomeu. A la dreta la del cisteller Miquel Muyés i les cases de l’hostaler Joan Camarasa.

La casa havia estat del seu pare, també de nom Pere Batlle l’any 1561. Aquest la va comprar al mestre de cases Jeroni Valls l’any 1554.

La casa del sastre Pere Escuder tenia un corral al darrera contigu a la casa. Estava molt unida a la casa del blanquer Pere Batlle: “...asolo terra intrate dicta domos usque ad primum tectum cum stabulo o seller domos de Pere Batlle...”

L’any 1595 el paraire de llana Montserrat Roig i la muller Maria, obliguen una casa que tenen al dit carrer amb un portal adossada a la muralla de la vila. Al davant té la casa del noble Jeroni des Prats, a l’esquerra una de les cases de l’hostaler Miquel Camarasa i al darrera la casa de la viuda del ferrer Miquel Pons.

Aquest mateix any Coloma filla i hereva del blanquer Pere Batlle, fa donació en temps de núpcies entre el blanquer Pau Jeroni Janer i Coloma, d’una casa situada en el carrer. La casa està al costat del sastre Escuder.

Carrer travesser que va al dels Ferrers

Molts són els blanquers que vivien en aquest carrer durant el segle XVI (cal dir, que de fet, n’hi havia també en altres carrers, era un ofici que abundava en aquells anys a Vilafranca).

L’any 1550 el blanquer Joan Guillo hipoteca dues cases que té en propietat situades al carrer del Sant Esperit. Una de les cases a l’esquerra hi havia la del hereus del mercader Francesc Calendraix. A la seva dreta la del paraire Joan Marrugat i la del teixidor Francesc Bernada. A prop hi havia el carrer que anava del Sant Esperit al carrer dels Ferrers (seria el carrer actual dels Trinitaris).

L’altra casa a l’esquerra hi havia la del francès Pere Noy. A la dreta la del burgès Miquel Bartomeu, que viu a Barcelona.

L’any 1582 el corder Francesc Barber posseeix una part de la casa que pertany al blanquer Jaume Guell. Li va vendre l’any 1581 el també blanquer Jaume Janer. Està situat la casa al carrer que va del Sant Esperit al dels Ferrers. Al seu costat esquerra hi ha la part de la casa que li correspon a Jaume Guell. A la dreta la casa del revenedor Miquel Mora. Al davant la casa del mercer Onofre Capellades i la del revenedor Joan Torrents.

El 1584 el paraire Pau Vidal, és propietari d’una pallissa amb un portal situada al carrer o transit que va del Sant Esperit al dels Ferrers. Al seu costat esquerra la casa del blanquer Antoni Casanoves. A la dreta la casa dels hereus del revenedor Joan Torrents. Al davant el mercader Onofre Capellades. La pallissa la té per donació del seu pare el pagès Llorens Vidal. Al dit Llorens li va vendre el prevere Antoni Huguet, procurador de la comunitat de preveres de l’església de Santa Maria l’any 1549.

La casa de la Pia Almoina

Hem comentat que un noble dels Monbui vivia en la casa de la Pia Almoina, situada en aquest carrer a finals del segle XVI. Però va ser una casa on hi va viure gent de diversa índole.

L’ardiaca Blas Ferran

L’any 1546 ordena el seu testament l’ardiaca Blas Ferran en la casa de la Pia Almoina. L’any 1515 era obtentor del benefici eclesiàstic de Sant Antoni, instituït en la capella de Vilarnau, construïda en el terme de Sant Sadurní a Subirats. El 1529 obté el benefici de la capella de Sant Miquel, situada en l’església de Selma. Se’l troba en els documents com ardiaca del Penedès a partir de l’any 1530.

El 1532 és tutor dels fills del burgès de Vilafranca Gaspar Ferran, noble i cavaller, és a dir, de l’hereu Simeó Ferran, conjuntament amb Castellana, vídua de Gaspar Ferran. Blas era fill també de Gaspar i de la seva primera muller Jerònima. Una germanastre, Joana, es va casar amb el noble Lluis Joan de Masdovelles, una germana es va casar amb el mercader i noble Guillem Raimon d’Espuny.

Blas Ferran també tenia el benefici de Sant Jaume instituït en la capella de Sant Jaume Sa Calsada, al costat de l’hospital dels pobres de Vilafranca, al carrer de Sant Pere.

L’any 1547 Blas era ja difunt. L’any 1585 el prevere Lluis Roig viu a la casa de la Pia Almoina.

L’hospital del Sant Esperit

Va ser l’any 1272 quan el veí de Vilafranca Bernat Llobet va atorgar una escriptura per tal de funda l’Hospital del Sant Esperit per als pobres i malalts.

L’any 1577 sabem que a l’hospital d’origen medieval que existia en aquest carrer hi havia una església amb dues campanes. Dins de l’església hi havia un retaule del Sant Esperit amb les armes dels nobles  de Barcelona, Gualbes (Pons de Gualbes pels vols de l’any 1396 feu reconstruir l’hospital de Vilafranca). Un altre retaule de tela de Nostra Senyora i Sant Joan. Un altre de Santa Anna. Bancs amb les armes dels Gualbes. Aquest mateix any 1577 els trinitaris es fan possessió d’aquest hospital traslladats de la plaça de l’Oli, l’actual plaça de Jaume I.

De fet, l’hospital estava tot derruït i l’església era sense sostre. Els trinitaris van reconstruir quasi completament de nou, però ja va perdre la funció de ser un hospital per pobres i malalts per passar a ser el convent dels trinitaris.

L’any 1595 els Trinitaris eres propietaris des de l’any 1578 de l’hospital, de l’església i de les rendes que obtenia l’hospital del Sant Esperit.

El portal del carrer de la Font

Ja hem comentat que al final d’aquest carrer hi havia un dels portals de la muralla de Vilafranca anomenat de la Font o del Sant Esperit. Moltes de les cases o horts estaven adossades a la muralla i molt a prop del portal.

Cases amb trull d’oli

L’any 1536 per subhasta (encant públic) es venen cases amb trull d’oli, pou i hort al prevere Joan Sibilia. Formaven part dels béns del calceter Joan Bergueta. Estaven situades molt a prop del portal de la Font. A l’esquerra hi havia la casa del blanquer Esteve Capellades, que abans fou també de Bergueta. a la part dreta hi passava la muralla de la vila. Al davant la casa del pagès Joan Mascaró.

La casa de Joan Mascaró l’any 1581 és del fill, també pagès, Bartomeu Mascaró. La casa té dos portals, hi està situada davant del portal de la Font. Pel darrera hi ha la casa de Raimon Sisteller. A l’esquerra l’hort del blanquer Joan Font i per la dreta el carrer o passeig de la muralla.

Extramurs del carrer de la Font

El matalasser Simeó Vidal és propietari d’un hort l’any 1581 prop la font de la vila. Aquesta font era la que ja hi havia a la que actualment és la plaça Milà i Fontanals. Des d’aquí arribava l’aigua a les altres fonts de la vila a través d’una canalització feta sota terra.

Aquest hort havia estat del seu avi el també matalasser Joan Vidal. A l’avi li pertanyia per una sentència al seu favor donada l’any 1554 pel jutge de la cort del batlle, en un procés contra Benedicta, viuda del germà de l’avi de nom Miquel Vidal que el tenia des de l’any 1540.

Des d’aquí hi sortien diferents camins, un d’ells era el que anava de la font de la vila al Pou Nou (l’actual carrer de la Montserrat)  i al camí que va a Barcelona; un camí que va de la font de la vila a la Granada; camñi que surt de la capella de Santa Magdalena al monestir de Santa Clara.

També hi havia altres horts de diferents propietaris com el del burgès i notari Pere Colldesança. Pere tenia a més uns arbres de diversos gèneres plantats en aquest lloc el mateix any 1581. L’hort del metge Pau Martí; de Pere Salvà; de Montserrat Damià; el del burgès Jaume Peó,

Una era i farraginal era del botiguer de roba de llana Gaspar Soler, situada també a prop de la font de la vila l’any 1582. Abans havia estat propietària la seva muller Joana, que és difunta, filla del flassader  Pere Planes de Vilafranca. Al dit Pere Planes li pertanyia com hereu del mercader Montserrat Queralt i el revenedor Pere Brugal de Vilafranca. A Pere Brugal li pertanyia per la venda que li va fer l’any 1524 l’artesà Francesc Peixò.

Eres del Sant Esperit

Aquestes eres que es batia el blat situades a extramurs del carrer de la Font/Sant Esperit en el segle XVI continuen existint (ja en anys anteriors a l’època medieval hi eren).

El calceter Bartomeu Damià Pasqual és propietari d’una terra situada en aquest lloc l’any 1581.

A prop d’aquesta terra hi havia les terres del botiguer de roba de llana Gaspar Soler, la del botiguer de roba Montserrat Pasqual Damià i la del noble Pere Salvà.

El prevere Joan Selipoia de la capella de Sant Jaume situada a l’església de Santa Maria posseeix una terra situada a les eres del Sant Esperit: “...que fou lo pou nou i que abans fou hort...” el 1585.

Rendes senyorials

Les rendes que s’obtenia de les cases, horts o altres béns immobles d’aquest carrer la comunitat de preveres de l’església de Santa Maria és el que més sous i diners rep anualment. La quantitat més alta que reben és de onze sous. La més baixa de sis diners. Es pagava a la festa de Sant Miquel el mes de setembre i alguns censos el Nadal de cada any.

El benefici de la capella de Santa Maria, instituïda a l’església pel prevere Francesc Pelegrí  hem trobat que hi cobra cens de cinc sous per Nadal d’una casa.

El monestir de Santa Clara, situat a extramurs d’aquest carrer, obtenia també censos per béns immobles situats en aquest carrer.

La comanda de Sant Joan rep deu sous a la festa de Nadal, per l’hostal del Camarasa.

En quant a persones particulars els hereus del noble Marc de Puigmoltó obtenien també rendes, com el mercader Miquel Bartomeu, el noble Gaspar Ferran i el noble Gerard de Barberà de Cervelló, senyor de la baronia de Riudefoux situada en el terme de Sant Martí Sarroca i del castell de Querol a la festa de Sant Nicolau (també per l’hostal de Camarasa).

Unes dades del segle XVI sobre aquest carrer que fou un dels primers de l’origen de Vilafranca i que en aquests anys continua essent un dels principals e importants per la gent que hi vivia.

En quant a oficis podem veure perfectament que molts veïns eren blanquers durant aquests anys. Si a més tenien l’obrador en el carrer de la Font/sant Esperit la seva “olor” deuria ser bastant important.