Durant
les meves visites quasi continuades als arxius tan de Vilafranca com a
Barcelona o/i altres llocs es troben documents molt interessants respecte a la
història dels nostres entorns, que no en teníem cap notícia. Aquest n’és un d’ells.
Andrés Bergero, natural de Brussel·les,
molt probablement originari de Sant Gilles residí a Barcelona, on es casà el
1692; també va viure a Tarragona i València. Va construir un orgue per a la
catedral de Tortosa (1698-1699; tenia més de 2.200 tubs i tres teclats. En l’actualitat
se’n conserva part de la seva façana barroca però no els tubs que es van perdre
durant la Guerra Civil) i els de les esglésies de la Selva del Camp (1701), Sant Joan de València (1699), Santa Catalina
d’Alzira i Sant Pere de Reus. També recompongué els orgues de Santa Maria del
Mar de Barcelona (1691), de la catedral de València i de Sant Martí de
València.
La nova cadireta (1689-1690)
Doncs
aquest mateix mestre d’orgues com se l’anomena en la documentació va fabricar una nova cadireta, és a dir aquella
part de l’orgue on seu l’organista i en la qual estan situats diferents
registres de l’orgue entre l’any 1689 i 1690.
En
el document notarial en el dia 29 d’agost d’aquell any 1689 hi han escrits els
pactes i compromís entre els jurats de la Universitat de la Vila: els notaris
Josep Martí i Josep Mas, el blanquer Rafael Bonet i el sabater Josep Rius, les
persones escollides pel consell de la Universitat el dia anterior: Pere Pau
Xamar, els notaris Josep Soler i Josep Marti i el calderer Salvador Fresquet
per una part i per l’altra Andreu Bergeró, mestre d’orgues de nació flamenc que
en aquell moment estava vivint al monestir de Poblet.
Acorden
pagar-li 50 dobles en or, que representaven 275 lliures per fer la cadireta amb
els registres que començarà a fabricar des de la festa de tots sants primer
vinent a vuit mesos, que es quan se li entregarà a la Universitat, això sí amb
els visuradors acostumats per veure si la feina s’ha fet bé.
Hi
ha un memorial sobre el que havia de fer en la dita cadireta, entre altres
aspectes diu: “ la cara de dita cadireta amb 42 flautes d’estany; un registre
de fusta d’octava baixa, un tapadillo (tapadet),
és a dir tubs tapats, contra la cara
de 42 flautes d’estany; un asart (nasard),
és a dir un registre que produeix un
timbre de so nasal, que fa octava alta d’estany amb 42 flautes; un lleno (ple), és a dir jocs formats per tubs de diferents sons, de 35 flautes per junt que són 126 flautes
d’estany una tolesana de mà dreta de
tres flautes per punt que són 63 flautes d’estany; també farà el secret, és a dir aquell receptacle de l’orgue dins el qual va a parar el vent
de les manxes, i també el teclat de dita cadireta nous totalment...
El pagament de l’obra de la cadireta
Un
altre dels pactes és sobre el pagament de l’obra al dit Andreu Bergeró. Acorden
que cobrarà de la següent manera: 10 dobles el dia que començarà a fer la
feina, 20 dobles més a mitja obra (mitja
fàbrica) i els restants 20 dobles a l’acabar dita obra.
Els
diners hi haurà una part que sortirà de les imposicions que rep la Universitat
de Vilafranca per tenir la carnisseria de la vila.
En
el mateix llibre notarial hi ha l’àpoca (rebut) de les dites 50 dobles o 275
lliures que va rebre Andreu Bergeró amb data del 7/9/1690. Molt probablement el
mestre d’orgues va acabar en la data fixada la construcció de la Cadireta, és
adir al cap de vuit mesos, com estava pactat, però va cobrar més tard, sobretot
l’última paga acordada ja que la Universitat la pagà amb tres vegades.
Continuar fabricant els registres de
l’orgue de Santa Maria (1690-1692)
En
el mateix llibre i després del pagament de l’obra de la cadireta s’escriuen
altres pactes entre la mateixa Universitat, les persones anteriorment
anomenades i el mestre d’orgues Andreu Bergeró per fabricar els registres de l’orgue
de Santa Maria menys els de la cadireta que ja estaven fets amb data 7/12/1690.
Ha
de començar a fabricar els registres de l’orgue des del dia de sant Joan del mes de
juny vivent, es dir de l’any 1691 a un any , en el dia de sant Joan de l’any
1692.
La
Universitat al cap de quatre mesos d’acabada l’obra la farà revisar per una
persona com a visuradora de la feina ben feta.
Existeix
també el memorial del que ha de fer. Entre altres aspectes es diu: el registre
dit la cara de 55 flautes; el dit la quinta de 55 flautes; el assart (nasard) de 55 flautes;
el
registre dit la quinzena de dues flautes i unes sones que són 110 flautes; el registre dit lleno (plens) de 4 flautes que són 220
flautes; el dit la trompeta de 14 pams d’alçada de 46 flautes; el de corneta de
21 tecles de cinc flautes per tecla que són 105 flautes; adobarà les 4 manxes,
el teclat de baix nou i midar el segrest...
El pagament de l’obra dels registres
de l’orgue
Andreu
Bergeró cobrarà 850 lliures d’aquesta manera: 100 lliures el dia de Nadal
primer vinent, 50 lliures el dia de Carnestoltes vinent, 16 lliures el dia de
Sant Joan del juny de l’any 1691, 84 lliures el dia de Nadal del dit any 1691 i
les restants 600 lliures les pagaran amb diners de l’arrendament del peix que
rep la Universitat de Vilafranca.
No
sabem si va acabar la feina ja que no hem trobat l’àpoca d’aquesta construcció.
Per
concloure aquesta nova documentació de l’orgue cal dir que s’anomena que hi va
haver una restauració de l’orgue al segle XVII a càrrec de l’orguener francès
Miquel Pomés durant l’any 1651. Posteriorment no s’escriu res més al respecte.
Sí que s’anomena que durant el segle XVIII l’orgue no va experimentar grans
renovacions i només es fan tasques de conservació i que les modificacions
importants no van ser fins al segle XIX, crec que ara podem afegir una nova
dada i d’un nou mestre orguener important: Andreu Bergeró.
----
Els registres són tiradors de fusta o petites plaques basculants que
normalment es col•loquen al costat dels teclats. Serveixen per donar un color
tímbric diferent a cada combinació de registres seleccionada prèviament per d’instrumentista.
Sempre porten escrit el nom que identifica l’efecte sonor que es produeix en
accionar-los. També acostumen a portar un número amb el símbol ‘ (16’, 8’, 4’)
que indica l’altura sonora del joc de tubs que fan sonar.
Manxes: L’orgue sona gràcies a l’aire que entra a pressió en els
tubs als quals arriba, també a pressió, mitjançant les manxes que recullen
l’aire, el comprimeixen i l’insuflen als tubs a través dels portavents i el
secret.