diumenge, 9 d’abril del 2017

Els cantirers Bertran (segles XVII-XVIII)




La Plaça de l'Oli, també anomenada Plaça del Vall del Castell és l'actual plaça Jaume I.
Al voltant d'aquesta i sobretot en l'espai que havia ocupat el call jueu en època medieval, es van situar molts forns de càntirs de Vilafranca, a partir del segle XVII. Van comentar en un altre article els cantirers Perlas, veiem ara els Bertran cantirers.


Ramon Bertran (1674-1720)

El primer cantirer amb el cognom Bertran és Ramon Bertran. La seva muller fou Eulalia casada amb segones núpcies. En primeres va casar-se amb el pagès Antoni Carbonell. Ramon era fill del pagès Pau Bertran i de la seva primera muller Francesca que ja vivien a la Plaça de l’Oli abans que ell nasqués.

Van tenir sis fills, en Josep que morí al néixer, el 1685.  L’hereu en Ramon nascut el 1687, Cristòfol, Magdalena, Eulàlia que es casà el 1710 amb l’espardenyer Francesc Rafecas de Vilafranca i Agustí casat amb Maria Manuel, filla d’un teixidor de lli, el 1738. Agustí fou cantirer i va viure a l’ermita de Sant Pau.

L’any 1679 Ramon compra una casa d’un portal pel preu de 325 lliures (una quantitat prou alta) a un altre cantirer situada a la Plaça de l’Oli al costat del carreró de Torre Dela  cantonada carrer d’Escudellers. Al costat hi tenia una altra casa de propietat.

L’any 1720, ja difunt Ramon, la seva vídua Eulàlia compra una altra casa de dos portals prop de les que tenien en vida del seu marit. Per tant, en aquell moment són tres les cases que van passar a ser propietat de Ramon i la seva muller en aquest espai. A més en el carrer dels Jueus (l’actual d’Alfarràs) hi té en propietat la casa dels seus sogres en Pau Bertran i Maria Jansà, la seva segona muller.


El testament del cantirer Ramon Bertran (1711)

Ramon fa testament l’any 1711. Vol ser enterrat a la confraria de Sant Josep. Fa hereu al seu fill primogènit Ramon, que també fou cantirer. Al seu fill Cristòfol, cantirer, li deix cinc lliures; a la seva filla Magdalena una terra situada a Colomer, dins el terme de Vilafranca. Institueix hereu universal al seu fill Ramon Bertran. El fill més petit, Agustí Bertran té en aquell moment nou anys.


Cristòfol Bertran (1706-1741)

Un dels fill de Ramon, fou Cristòfol que no era l’hereu. Ramon, l’hereu i primogènit, morí abans que el seu pare i l’herència passà al seu segon fill, a Cristòfol. També fou cantirer en la Plaça de l’Oli. L’any 1706 es casa amb Marianna filla del pagès Joan Ràfols i Dionisia.

Van tenir tres fills, Joan que es casa amb Teresa Olivella Fages el 1735, i Manuel que es casa amb Maria Grasses Roses el 1744. Tots dos van ser cantirers.

Els seus sogres disposaven d’una casa amb dos portals situada al carrer Graupere (alies Banyes) que va passar a mans de la seva muller i a ell com a usufructuari. La té en propietat la seva muller Marianna el setembre del 1707 però la venen el desembre del mateix any als tutors dels hereus del pagès Joan Ràfols, sogre seu i pare de Marianna, per 180 lliures, un preu força elevat.

Gràcies a aquests diners, molt probablement, poden comprar el 1709, un obrador de cantirer amb dos forns per coure cantis, situat al carrer dels Jueus que li ven Magdalena, viuda d’un altre cantirer. L’any 1735, Cristòfol ja gran, conjuntament amb el seu fill Joan venen al seu germà i oncle respectivament Agustí Bertran, també cantirer, una pallissa situada en el carrer dels jueus, molt a prop del dit obrador.

En el 1730 Cristòfol es casa en segons núpcies amb Eulàlia filla del fuster Jaume Camps i Rosa Xambó.

D’aquesta nova unió hi va haver l’hereu Antoni, casat primer amb Rosa Martorell Cruset el 1759, també cantirer, i les filles Madrona casada el 1754 amb Josep Trius Marquès i Eulàlia casada amb Josep Juliachs Huguet el 1757.

A la mort de la seva segona muller, el 1746, encara es casa una tercera vegada el mateix any amb la viuda Maria Feliu filla de Ramon i de Teresa Baltà. No hi va haver fills d’aquest matrimoni.



El testament del cantirer  Cristòfol Bertran (1720)

Cristòfol fa testament el 5 de gener de l’any 1720. Els seus marmessors son la seva muller Marianna, el prevere de Vilafranca, Josep Balaguer, el seu cunyat botiguer Pau Ràfols i el cantirer Pau Vallès. Vol ser enterrat al vas de la confraria de Sant Josep situat a l’església de Santa Maria. Institueix hereu universal al seu fill Joan Bertran. Signa el testament en la casa on viu al carrer Escudellers que no la té de propietat sinó que hi està de lloguer.

La seva muller Marianna Ràfols fa testament deu anys després, el 1730. El signa  vivint a la casa situada a la Plaça de l’Oli.
La muntanya de Sant Pau


Agustí Bertran Ràfols el cantirer ermità de Sant Pau (1711-1777)

Fou un altre dels fills cantirers de Ramon. L’any 1711 Agustí tenia nou anys quan el seu pare feu testament.

La seva mare Eulàlia li fa donació de la casa que comprà a Ramon Carbonell, també cantirer, (el 1720) al seu fill Agustí en l’any 1727 situada a la Plaça de l’Oli.

Es casà amb Maria filla del teixidor de lli Pau Manuel de Vilafranca l’any 1738. Van tenir dos fills, l’hereu Ramon que també fou ermità fins l’any 1779, i cantirer, i Caterina que es casà amb Bartomeu Cruset d’ofici clavetaire, família d’altres cantirers.

El seu germà Cristòfol conjuntament amb el fill d’aquest, Joan Bertran, li venen el 1735, una pallissa que els hi pertanyia per herència de la seva madrastra Maria i li vingué pel testament del seu pare Cristòfol l’any 1720 situada en el carrer dels Jueus que era dels Jansà, pares de Maria.

Fa testament el 1777 vivint a l’ermita de Sant Pau. Fa hereu al seu fill Ramon que ens diu que també viu a l’ermita de Sant Pau conjuntament amb la seva muller Maria Soler.



El cantirer Joan Bertran Ràfols (1735-1774)

L’hereu i fill de Cristòfol i Marianna Ràfols fou Joan Bertran. Es casà amb Teresa Olivella Fages el 1735. Varen tenir dos fills, en Fèlix i Pau que s’uní amb matrimoni amb  Teresa Lleopart, viuda de Josep Rodó, tots dos també cantirers.

Una concòrdia la signen Joan Bertran i la seva veïna Marianna, viuda del guanter Francesc Sans, que vivia al principi del carrer dels Escudellers,sobre la privadesa de la casa de la dita veïna i la del Joan que continua essent la dels avis situada a la cantonada del carrer Escudellers i la Plaça de l’Oli. Joan promet tapar una finestra amb reixa de ferro que donava sobre la teulada de la dita Marianna. La teulada de la muller de Sans sobrepassa la casa del cantirer Joan. Tot i que admet treure la finestra de ferro, se li permet als seus hereus tornar-ne a fer una altra en una altra paret que no es pugui veure les cambres de les habitacions de la dita Marianna. En aquest document sabem que Joan no sap escriure.

El 1773, el seu germanastre cantirer Antoni Bertran, que aquest any vivia a Tàrrega, com a procurador de la seva muller Rosa Martorell, ven a Joan, un forn de coure cantis amb pati, situat al carrer dels Jueus. El preu va ser de 40 lliures. El forn és prop de cases d’altres cantirers.

l’hereu Joan Bertran, es fa posseïdor dels béns del seu pare Cristòfol. Un inventari amb data de l’any 1753 ens diu que la casa que ocupava el seu pare i ha passat a les seves mans, té un portal que dóna a la plaça. Hi té una entrada i una habitació que dóna a la plaça. No sembla que sigui una casa molt gran. Hi veiem  que a l’habitació hi ha tres quadres i poca cosa més.



El cantirer Antoni Bertran Camps (1753-1785)

Antoni fou el primer fill de la segona unió que va tenir Cristòfol Bertran amb Eulàlia Camps.  L’any 1753 a l’edat de 15 anys aprèn l’ofici de cantirer en l’obrador d’un altre dels cantirers nascuts a Vilafranca, Bonaventura Llorens. Estarà al seu servei cobrant 20 sous anuals.

A l’edat de dinou anys, el 1757, fa testament davant notari. Està malalt al llit. Els seus marmessors son el seu oncle, el cantirer Agustí Bertran i el cantirer Bonaventura Llorens. El testament l’escriu a la casa de Bonaventura, ja que hi està per aprendre l’ofici i hi viu, situada a la Plaça de l’Oli. Dóna poders a un professor de gramàtica de la vila per signar-lo ja que tampoc sap escriure.

No semblà que la malaltia fos greu perquè el 1759 es casa amb Rosa Martorell Cruset filla de Josep i Rosa i com hem dit el 1773 el veiem vivint a Tàrrega, segurament practicant l’ofici de cantirer en aquesta població, venent un forn de coure cantis que li pertanyia en propietat a la seva muller Rosa Martorell situat al carrer dels Jueus de Vilafranca.

Els orígens, però el feien tornar a Vilafranca, ja que el 1785 es torna a unir en matrimoni per tercera vegada a Vilafranca, era viudo de la seva segona muller Maria Oller, amb la viuda Marianna Escuder filla d’Agustí i Maria Àngela Mercer.


El cantirer Fèlix Bertran Olivella (1760-1774)

Fèlix, fill de Joan i Teresa Olivella vivien a la plaça de l’Oli el 1760. La seva muller fou Josefa Diaz filla del guanter de Vilafranca Antoni i de Francesca Ivern veïns de la mateixa Plaça.

Els Diaz tenien en propietat diferents cases d’aquest espai i altres molt a prop. Fèlix ven una casa que va obtenir de dot de la seva muller situada al carrer del Vall del Castell, prop el portalet (carrer de sant Pau actual) a un familiar seu en Pere Camps fuster per el preu de 70 lliures.

El 1774 Fèlix renúncia a l’herència del seu pare Joan que li pertocava a favor del seu germà Pau. Eren terres i cases valorades en unes 400 lliures.


El cantirer Pau Bertran Olivella (1774-1807)

Germà de l’anterior fou Pau , que es casà amb Teresa Lleonard viuda de Pau Rodó i filla del forner del forn anomenat del castell. En Pau i Teresa van tenir els fills següents:

Pelegrina, Josep que fou fuster i visqué a l’Arboç, Joan que fou cantirer i morí el 1774.

Hipòli que es casà amb Eulàlia Ferrer, era pagès i nascut al Vendrell. Cal comentar que el Sant Hipòlit era el nom del patró dels cantirers, un altre Pau que també fou cantirer igual que el Fèlix i finalment la Teresa Bertran Lleonard.


El testament del cantirer Pau Bertran Olivella (1786)

Fou fet el 16 d’octubre de l’any 1786 a la casa pròpia de la Plaça de l’Oli. És marmessor seu l’ermità de l’ermita de Sant Pau, en Ramon Bertran, el seu sogre forner Josep Lleonard i el sastre de Vilafranca, Josep Alemany.

Vol ser enterrat en el vas o sepultura del gremi de Sant Josep que agrupava els fusters, ebenistes o similars.

A les seves filles Teresa i Pelegrina els hi deix cent lliures i les caixes i robes per poder casar-se.

L’hereu no serà cap dels seus fills cantirers sinó el fuster Josep Bertran Lleonard que viu a l’Arboç del Penedès.

Demana que es celebrin per la seva ànima vint-i-quatre misses, dotze al convent de Sant Francesc de Vilafranca a l’altar de sant Antoni de Pàdua i dotze al convent de la Trinitat de Vilafranca.

No sap escriure i ha de donar també facultat a una persona que ho faci en el seu nom, aquesta vegada, és el mestre de primeres lletres Jacint Garrigó i Vernis.
càntir d'oli de Vilafranca


Un préstec del cantirer Pau Bertran Olivella

L’hereu Josep Bertran LLeonard no ho va tenir fàcil per administrar els béns del seu pare. Un d’aquests va ser quan havia d’acabar de liquidar un préstec que havia demanat el seu pare difunt. Una quantitat molt gran, 403 lliures. El prestamista era la reial casa i hospital de la misericòrdia de la ciutat de Barcelona.

Amb el consentiment de Teresa Lleonard, muller que havia estat de Pau Bertran Olivella i usufructuaria dels béns del seu marit difunt, va vendre al marquès de Llupià, Joan Anton Desvalls, el que havia estat propietari de l’actual col·legi de Sant Ramon, un pati on hi havia dos forns de coure càntirs, situats al carrer dels Jueus (l’actual Marquès d’Alfarràs).

Havien estat de propietat del difunt Pau Bertran Olivella, però anteriorment eren del germà de Pau, el també cantirer Fèlix Bertran, que renuncià al seu favor el 1774.

Fèlix els tenia en propietat com hereu universal dels béns del seu pare, el cantirer Joan Bertran, segons el testament d’aquest el 1764.

A Joan li va vendre el també cantirer Antoni Bertran, que era nascut a Vilafranca, però aleshores vivia a Tàrrega l’any 1763.

El preu de la venda del pati amb els forns va ser de 690 lliures. Una quantitat que li va permetre liquidar el préstec del seu pare i encara sobrar-li diners.


Ramon Bertran Manuel, cantirer i ermità de Sant Pau

Fill del també ermità i cantirer Agustí Bertran Ràfols i Maria Manuel, l’any 1790 va deixar l’ermita de Sant Pau i es dedicar plenament a fer de cantirer a la Plaça de l’Oli.

Eren propietaris d’una pallissa, part coberta i part descoberta, ell i la seva filla Teresa Bertran casada amb el pagès Tomàs Riba, situada al carrer Jueus de Vilafranca, l’actual Marquès d’Alfarràs. La van vendre aquest any al pagès Jocund Rosés per 250 lliures, una molt lloable quantitat.

Es casà amb Magdalena Tomàs, filla de pagès, era vídua d’un mariner de Vilanova i la Geltrú. Van ser administradors (tots dos) del patrimoni del primer marit de la seva muller, en Bartomeu Plana mariner, com hem dit.       Van ser propietaris d’una casa situada al terme de Sant Jaume dels Domenys, que havia estat del pare de Magdalena, en Ramon Tomàs.                    

Ramon, l’any 1810, era ja gran. Va ser aquest any quan ven una casa al, també cantirer, Joan Perlas Martí. La casa fa cantonada entre la plaça de l’Oli (nom actual de la mateixa plaça) i la plaça de Santa Maria, que era el nom de la plaça de Jaume I.

Actualment més d’una casa de l’actual plaça de Jaume I, abans Plaça del Vall del Castell, o Plaça de l’Oli o Plaça de Santa Maria, és de propietat d’algun Bertran, descendents dels Bertran cantirers.


Els Bertran cantirers (segle XVI-XVII)




Ramon Bertran = Eulàlia (cantirer)

Fills:

              Cristòfol Bertran = Marianna Ràfols (cantirer)

                Agustí Bertran = Maria Manuel (cantirer)

               Magdalena Bertran = Pau Lleó (pagès)

               Eulalia Bertran = Francesc Rafeques (espardenyer)

               Ramon Bertran =  (cantirer)

-----------

Cristòfol Bertran = Marianna Ràfols (cantirer)

                              = Eulàlia Camps

                              = Maria Feliu

Fills:

    Manuel Bertran Ràfols = Maria Grases Rosés (cantirer)

    Joan Bertran Ràfols = Teresa Olivella Fages (cantirer)

    Eulàlia Bertran Camps = Josep Juliachs Huguet

    Antoni Bertran Camps = Rosa Martorell Cruset  (cantirer)

                                                      = Maria Anna Escuder

    Madrona Bertran Camps = Josep Trius Marquès

--------------

Joan Bertran Ràfols = Teresa Olivella Fages (cantirer)

Fills:           

                Pau Bertran Olivella = Teresa LLeonard (cantirer)                      

             Fèlix Bertran Olivella = Josefa Diaz (cantirer)      

------------

Agustí Bertran = Maria Manuel (cantirer)                        

Fills:                                

Ramon Bertran Manuel = Maria Soler (cantirer-ermità)

Caterina Bertran Manuel = Bartomeu Cruset (clavetaire)

--------------

Ramon Bertran = Maria Soler (cantirer)

Fills:                                    

Maria Bertran Soler = Miquel Farré (pagès)      

Teresa Bertran Soler = Tomàs Riba (pagès)

--------------

Pau Bertran = Teresa Lleonard (cantirer)

Fills:

           Pelegrina Bertran LLeonard =                                

           Josep Bertran LLeonard =  (fuster)

           Joan Bertran Lleonard =  (cantirer)

           Hipòlit Bertran LLeonard = Eulàlia Ferrer (pagès



           Pau Bertran Lleonard =  Maria  (cantirer)

           Fèlix Bertran LLeonard = (cantirer)

           Teresa Bertran Lleonard =