divendres, 28 d’agost del 2015

Sant Miquel d’Olèrdola i Viladellops en contra de pasturar dins del seu terme (1707)


http://vintageprintable.com/wordpress/wp-content/uploads/2012/08/Medieval%20-%20Hunt%20images%20-%20Sheep.JPG



En un document notarial d’aquest any, es concentraren en la plaça de l’església del Sant Sepulcre, situada en el terme de Sant Miquel d’Olèrdola, els homes que pertanyien a la Universitat (Ajuntament) del terme de Sant Miquel i de la quadra de Viladellops. Lloc aquest, on s’acostumaven a concentrar per decidir els aspectes del terme. El document diu el següent:
“...En la plaça del sant Sepulcre al terme i parròquia de sant Miquel d’Olèrdola, són convocats i congregats la universitat i singulars persones del terme i parròquia de sant Miquel i quadra de Viladellops, de la vegueria de Vilafranca del Penedès i del bisbat de Barcelona. En la plaça, al davant de l’ermita del sant Sepulcre constituïda i edificada dins el terme i parròquia de sant Miquel d’Olèrdola, on la qual dita universitat se acostuma a convocar i congregar per los negocis de dita universitat essent-hi la major i més sana part i mes de les dues parts dels consellers de la dita universitat i del dit terme, haguda raó dels absents, convocats a so de campana amb expressa llicència i amb consentiment del honorable Josep Soler batlle de la quadra de Viladellops, consell general tenint i representant, i en la qual convocació són estats presents les següents:
Lo dit Josep Soler batlle/ Jaume Ràfols jurat de Viladellops/ Josep Marti jurat del terme de sant Miquel/ Francesc Rigual, pagès del Mas de les Garrigues/ Francesc Carreras pagès de Casa Gomà/ Jaume Traval, pagès dels Mirons/ Francesc Fontanals, pagès/ Pere Soler, pagès tots del lloc i quadra de Viladellops/.
Emanuel Castellví pagès de Mont aspre/ Miquel Castellví pagès del Mas Romeu/ Lluis Vallès pagès del Mas Rabassa/ Ramon Fontanals pagès de la Torra blanca/ Joan Fontanals pagès de la Caseta/ Pere Font pagès de la Casota/ Bartomeu Dulces, pagès de les Planas/ Josep Castellví, pagès de Savall/ Pere Joan Soler, pagès de Savall, tots del terme de sant Miquel d’Olèrdola/.
Tots consellers de la dita universitat del dit terme de sant Miquel d’Olèrdola i quadra de Viladellops als quals per lo dit Josep Martí jurat los es estat proposat que era molt convenient per la dita universitat del dit terme i quadra de imposar un nou ban a totes les persones, de les quadres de Cugullada, Caldori i Girbals que entraran a pasturar i fer pasturar sos bestiars en lo dit terme de sant Miquel i quadra de Viladellops.


La Capella del Sepulcre d'origen medieval


E en continent oïda dita proposició es estat deliberar per la major part dels dits consellers i  s’imposà dit ban de la manera següent:
“Que qualsevol persona de les dites quadres de Cugullada, Caldori i Girbals que entrin a peixar (alimentar) i fer despeixar sos bestiars dins lo dit terme de Sant Miquel i quadra de Viladellops caiguen en pena, això es del bestiar gros, això es boví, per cascun cap, 3 lliures de moneda Barcelona; i del bestiar menut tant de pèl com de llana, 4 diners per cap, preu pagador tantes quantes vegades faran de peixar i pasturar sos bestiars en dit terme i quadra de Viladellops; i que es faci una crida insinuant dit ban i que es copia al registre de la Cort del magnífic veguer de Vilafranca i en altra part si menester serà; la qual pena comesa sia aplicadora, això és fent-ne tres parts iguals la una part sia per lo acusador, altre part aplicadora als gastos importa dita universitat i la restant tercera part sia per lo senyor oficial que de aquella fara la execució i aixi tots los que son assi presents es la major....”
Molt probablement, aquest ban o prohibició de pasturar té a veure en que l’any 1627 s’afegiren a la parròquia  de Santa Magdalena de Canyelles les masies de Girbals, Caldori i Cugullada, la que aquesta s’independitzà de Sant Miquel i per tant, els homes d’aquestes llocs no podien pasturar fora del seu terme, que hauria de ser el de Canyelles.
Mas Girbals o de Girabals és el no que té una Masia situada al peu de la carretera de Ribes a Canyelles i formava part d’una antiga demarcació reial documentada ja des del segle XIII, quan pertanyia a la parròquia d’Olèrdola.
Ja des del segle XIV el Mas de la Cugullada, situat dins la parròquia de Sant Miquel d’Olèrdola hi està documentada. L’any 1388 hi vivia Ferrer Traval vingut de França.
Finalment, el Mas Caldori, situat dins el terme inicialment de Sant Miquel d’Olèrdola, hi vivia a principis del segle XVII la família Guilera. Una persona d’aquesta família fou assassinada l’any 1601 quan caminava pel camí reial de la població de Canyelles.

 

https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b8/Castell_de_Canyelles_-_1.jpg/266px-Castell_de_Canyelles_-_1.jpg
Canyelles

divendres, 21 d’agost del 2015

Sant Fèlix, segon patró de Vilafranca del Penedès (1776)




Sant Fèlix


Es diu que el cos de Sant Fèlix fou trobat a la catacumba de Calepodi, al tercer mil·liari de la via Aurèlia, a Roma. L'any 1699 fou portat a Vilafranca del Penedès. L'arribada de les relíquies de Sant Fèlix va coincidir amb el final d'una devastadora sequera que havia deixat un rastre de fam i misèria a la vila. Les salvadores pluges, es van atribuir a la presència del sant i per això se'n començà a fer veneració.  L'any 1776, els vilafranquins van acabar per erigir-lo com a nou patró juntament amb el patró anterior, Sant Ramon de Penyafort.

Sant Raimon de Penyafort

http://www.11setembre1714.org/Institucions/esglesia-catalana/imatges-esglesia-catalana/sant-raimon-penyafort-1.jpg

Sant Raimon de Penyafort o Sant Ramon de Penyafort va néixer al segle XIII en el sí d’una família de la noblesa que tenia en possessió una masia en el lloc on més o menys hi ha l’actual Castell de Penyafort, a santa Margarida i els Monjos.
No va ser fins al segle XVII que aquest sant va ser canonitzat i alhora va ser reivindicada la seva figura intel·lectual i humana.
El 1602 diverses autoritats de la Vila funden la Confraria de Sant Raimon i en aquest mateix any es decideix també de fundar un convent de dominics on se suposa que hi havia la Torre de Penyafort a Santa Margarida i els Monjos. La confraria era molt pobre tot i que la dirigien els cavallers i les nobles i totes les autoritats. Sempre va tenir problemes econòmics. Les seves missions bàsiques eren : organitzar la festa a l’hivern (sembla que no va funcionar gaire ja que no hi havia processó i la gent no hi anava) i l’altra donar caritat a noies que estiguessin en edat de casar i no tinguessin recursos. Més endavant es va ampliar aquesta donació a persones que volguessin estudiar i també a vídues que es volguessin tornar a casar. Es va intentar que molta gent donés diners a la confraria per aconseguir els seus objectius però tot apunta a que mai no ho van aconseguir.

A principis del segle XIX desapareix la confraria i de tot el seu fons se’n fan càrrec els administradors de Sant Fèlix, és a dir: de l’altar, de la imatge, d’anar als actes civils se’n feien càrrec els administradors de Sant Fèlix o la Junta d’Obra de Santa Maria.


Document de l’any 1776 on Sant Fèlix és el segon patró de Vilafranca:

En Villafranca del Panades y cabeza de Corregimiento y obispado de Barcelona en el Principado de Cataluña: Sea a todos manifiesto como presente, y para las infrascritas cosas llamado y rogado yo, el abajo firmado Joseph Antonio Soler burgés y por la autoridad real notario, presente de la dicha villa, se ha convocado una junta general en la parroquia de santa María de la dicha villa, en que presidiéndola el reverendo Miguel Vila y Rovira cura párroco de ella, han concurrido los siguientes vecinos:
Joseph Macia y Nin burgués , Joseph Frexas comerciante, y familiar de numero del santo oficio, Gabriel Lleo labrador, y Joseph Pares artesano. Los cuatro que obtienen el empleo de obrero de la misma iglesia.
 Y así mismo, el muy ilustre señor don Pedro Valenciano corregidor de la misma villa, Miquel Vidal, Pedro Martin Vidal, y el don Salvador Cases, los tres regidores de la misma villa.
 El Don Josep Vallés burgués, y Felix Miret, artesano, los dos diputados de la propia villa. Josep Francisco Nin y Llagostera, burgués y sindico procurador general del común, y don Francisco Verdaguer sindico prisionero del mismo; don Carlos de Casanovas y de Fito Caballero; don Francisco de Feijoo; don Jorge Depre militar y capitán de Dragones agregado; don Juan Antonio Roca ciudadano honrado de Barcelona; el doctor en derecho Esteva Ravella; el doctor Manuel Rovira burgués y el escribano Josep Antonio Llorens burgués; el doctor en derechos Manuel Salvador; doctor en derecho José Antonio Yañez y Rovira; el doctor Salvador Vallés burgués y escribano publico; el doctor en derecho Magín Morgades; el doctor en medicina Josep Rafols;  Josep Pasqual Fort y de Llaurador burgués;, el doctor en medicina Pedro Morgades; el doctor en derecho Pablo Rafols y Batlle; el doctor Josep Antonio Soler burgués y escribano público; el doctor Salvador Miret escribano público; Josep Batlle comerciante y familiar de numero del santo oficio; Pedro Batlle comerciante y familiar de numero del santo oficio;  Francisco Catani cirujano;, Pablo Ráfols procurador causídico; Juan Pablo Posas tendero de paños; Francisco Puig tendero de paños; Josep Pagés procurador causídico; Juan Marrugat confitero; Antonio Malsonada cirujan; Josep Nogues platero; Juan Gras cerero; Antonio Ginesta cirujano; Dalmasio Pou boticario; Félix Lleo platero; Josep Miro procurador causídico; Juan Comerma cirujano; Francisco Pometa procurador causídico; Pablo Antonio Torrens confitero; Juan Alcover comerciante; Raymundo Estalella comerciante; Francisco Marcelo alguacil mayor; Diego Catala tornero; Josep Janer zapatero; Agustín Jornet zapatero; Luis Ricart sastre pelero; Manuel Urgelles tejedor de lino; Manuel Alujas tejedor de lino; Simón Torner cubero; Josep Sabater curtidor; Francisco Pometa labrador; Pablo Rubio zapatero; Ignasio Padró curtidor; Felix Febrer tejedor de lino; Pedro Roig espartero; Ramon Forns latonero; Juan Marsal zapatero; Felix Torner zapatero; Josep Malla cordonero; Raimundo Sabater sastre; Francisco Galceran sastre pellero; Juan Trens semolero; Jaime Torner tejedor; Tomas Oller peluquero; Salvador Baladas sastre; Isidro Mainer zapatero; Francisco Marques sastre pelero; Jaime Alegret sastre pelero; Carlos Condis sastre; Jaime Morató zapatero; Francisco Grau sastre; Miguel Sivella alpargatero; Pedro Marrugat barbero; Félix Pometa sastre pelero; Pedro Rodríguez espartero; Carlos Vila zapatero; Bartolome Forment zapatero; Josep Puig dorador y José Pasqual tejedor.
A todos los cuales, se han convocado y congregado en el coro de la dicha parroquial iglesia y representando así dicha parroquia, se les ha manifestado por el sobredicho Miguel Vila y Rovira su cura párroco como por los administradores destinados para el adorno y custodia de la capilla del glorioso Mártir san Felix, cuyas santas reliquias se veneran en dicha iglesia se desearía tributar al dicho glorioso santo algún particular obsequio y que pareciendo que no puede dársele otro mayor que el que por el pueblo se le nombre por segundo patrón de la villa, ya que se tiene por primero al glorioso san Raymundo de Peñafort, se ha determinado pasar a recibir los correspondientes votos acerca la dicha nominación, y habiendo se distribuido entre los sobredichos vocales los necesarios cedulones, en el uno de los cuales en manifestación de la elección, estaba puesto lo siguiente:
Nombro en segundo patrón de esta villa al glorioso mártir san Félix, y en el otro exclusivo de aquella, nada estaba puesto, se entregaran a dichos vocales por el citado cura párroco de una y otra de dichas especies de cedulones; y habiéndose después recogido por el mismo los que prestaba cada uno de dichos concurrentes ha resultado, que de voto y parecer de todos los sobredichos en nomine discrepante manifestado su respeto voto por escrutinio et secretum sufragium ha quedado nombrado por segundo patrón de la presente villa el dicho glorioso mártir san Félix, manifestando todos, que el motivo que les ha inclinado a la dicha elección, ha sido el venerarse en esta iglesia por el tiempo de más de 70 años las insignes reliquias del cuerpo de dicho glorioso santo. l singular, y universal devoción, no solo de los vecinos de esta villa, sino también de toda la comarca y los muchos y repetidos favores y beneficios, que por intercesión de dicho santo se han logrado de el dicha misericordia, particularmente en tiempo de esterilidad de agua, fecundando los campos de frutos, y logrando de ultima mano el beneficio de la lluvia y para que conste esta elección en segundo patrón de esta villa, que la dicha junta parroquial, y sus dichos concurrentes en nombre de la villa ejecuta en honor del expresado mártir san Félix, practicada, como queda dicha por escrutinio y secretos sufragios, me ha requerido a el dicho infrascrito escribano, levantase publico testimonio de todo, habiéndose practicado en mi presencia, lo hago en la dicha iglesia parroquial de la villa de Villafranca dia, mes y años sobredichos, siendo presentes por testimonios Josep Pometa, y Juan Rovira ambos presbíteros y beneficiados de la misma parroquial iglesia para el dicho fin llamados y rogados; Miguel Vila y Rovira cura párroco con poder de mi José Antonio Soler burgués escribano publico y real de la villa que afirmo conocer dicho requirente y demás cual ha firmado de su mano propia Josep Antonio Soler burgués, notario”.
Com veiem, aquestes no gaire més de cent persones, les forces vives de la Vilafranca d’aquell moment, van ser qui van decidir fer segon patró a Sant Fèlix, quedant posteriorment a ser el primer, per l’abandó que va obtenir Sant Raimon de Penyafort a partir del segle XIX. Potser hagués estat bé convocar un referéndum, aquella votació de tots els ciutadans per a pronunciar-se sobre una qüestió o per donar suport a una persona o a una mesura política, i jo afegiría també religiosa, no?