Josep
Torras i Bages va néixer a les Cabanyes el 12 de setembre de 1846 i morí a Vic
el 7 de febrer de 1916. Fou un eclesiàstic i bisbe català. Es diu que fou el
màxim representant al seu temps del catalanisme conservador i catòlic.
Els
seus pares foren Francesc Torras Gomà i Francesca Bages Sans. Els avis paterns
eren Antoni Torras Romeu, originari de Banyeres del Penedès, i Francesca Gomà
Noya de les Cabanyes del Penedès. Els materns van ser Ramon Bages i Teresa Sans
de Torrelles de Foix i Castellví de la Marca respectivament.
L’espai
on hi ha la Biblioteca Torres i Bages a Vilafranca és situada a la plaça de l’Oli.
És coneguda per Cal Gomà. Aquest nom és el que té també la Masia situada a les
Cabanyes, on vivia la família del bisbe Torras i Bages.
La casa Gomà (XIX)
El 25
de novembre de 1854, Antoni Torras Romeu i el seu fill Francesc Torras Gomà
venen i permuten a Felisa Blanch, vídua d’Anton Diaz i el fill Lluís Diaz
Blanch, adroguer, originaris de Vilafranca o aquest últim vivint a Tarragona,
una casa amb un hort contiguo situat al carrer Graupere, que Antoni Torras
Romeu va comprar a l’apotecari Gaietà Marrugat el 1812. A canvi els Diaz venen
i permuten als Torras una casa situada a la plaça de l’Oli. Limita a l’est amb
diferents propietaris i la mateixa plaça, al nord amb els corrals. La casa era
propietat d’Anton Diaz Güell, com hereu del seu pare Ramon Díaz, negociant de
Vilafranca. El pare la tenia per compra a Clara de Prez, muller de Joan Nuell,
tinent d’infanteria el 1814.
El
set de març de 1861, Rosa Mestre Güell, viuda de Pelegrí Tarrada Raventós que
era peixater de Vilanova i la Geltrú, Van tenir cinc filles. Entre els béns que
reben del seu marit difunt hi ha una petita casa, en estat ruïnós perquè
s’havia ensorrat el sostre i la resta amenaçava de caure. Les filles no
disposen de mitjans per fer les obres, de manera que venen a Antoni Torras
Romeu i Francesc Torras Gomà, pare i fill, hisendats. La casa té una porta i
dues finestres que donen a la plaça de l’Oli, dos dormitoris i una petita cuina
i els baixos, amb una estança darrera la cuina que dóna a l’hort de la casa
dels compradors, els Torras. Limita a l’est part amb la plaça, al sud amb la
plana i la casa dels compradors i a oest amb l’hort de la casa dels compradors.
Aquesta
part de la que ja era casa dels Torras (l’actual biblioteca) era propietat de
Pelegrí Tarrada Raventós, que la tenia per herència de la seva mare Jacinta
Raventós des de el 1853. La Jacinta la tenia per haver-la comprat a Clara de
Prez, muller de Joan Nuell, tinent d’infanteria l’any 1813.
En
l’emmirallament de Vilafranca del Penedès de l’any 1879 Francesc Torras Gomà,
viu a Barcelona. És propietari de la casa situada a la plaça de l’Oli, amb
golfes i un hort al darrera. Es diu que té vuit-cents quatre metres quadrats:
tres-cents setanta-quatre en l’edifici i quatre-cents trenta-cinc en l’hort.
Limita a la dreta amb el carrer Farran, a l’esquerra amb la casa de Francesc
Junyent i a l’esquena amb la casa de Joan Trius.
Els béns dels Torras i la casa Gomà
(1872)
El 19
de gener de 1872, Francesc Torras Gomà, hereu dels béns del seu pare Antoni
Torras Romeu que va morir el 19 de gener d’aquell any, fa inventari del seu
patrimoni. Entre aquests es troba la casa amb dues habitacions i dues portes
d’entrada, assenyalada amb el número 28 i 30, amb un hort i jardí al darrera,
la numerada 30, amb una superfície de vint-mil nou-cents quatre pams quadrats,
fent cantonada amb el carrer Farran, formada per planta baixa amb un petit
entresol, primer pis i golfes.
Francesc
Torras Gomà mora el 30 de desembre de 1894 i anomena hereu universal al seu
fill, el bisbe Josep Torras i Bages d’aquesta finca i de divuit immobles més.
Mor
Torras i Bages a Vic el 1916 institueix hereus de confiança a Manuel Guasch
Estalella, el seu vicari general i secretari de càmera al bisbat de Vic; Josep
Dachs Carné, prevere canonge de la catedral de Vic; Jaume Serra Hordi, degà de
la Catedral de Vic i Joan Badia Capdevila, rector de l’església de Santa Maria
de Vilafranca i Pere Santacana Vallès, administrador dels béns patrimonials de
la família. Els hereus inscriuen els divuit immobles i cinc títols a Vilafranca
el 17 de juliol de 1916.
Tots
amb el notari es van congregar a la casa Gomà de Vilafranca i passem a relatar
els béns de la família Torras i del bisbe Torras i Bages situats fora Vilafranca del Penedès.
Viladellops (Sant Miquel d’Olèrdola)
L’heretat
situada en el terme de Sant Miquel d’Olèrdola, al lloc conegut per Viladellops.
La qual heretat consta de dotze partides de terra: vinya al Puig d’en Guiu; terra a la Travessera;
terra a les Forses; vinya al Camí Real; vinya a Soldonar o Soldoneres; vinya al Papiol;
vinya a Puigdenportes i Comella;
terra a Viladellops on hi ha una casa
edificada amb el número vuit, composta de baixos i un pis, de superfície
vint-cinc mil cin-cents pams quadrats, amb un hort i corral de superfície dotze
mil nou-cents sis pams quadrats; una altra vinya a la Travessera; altra vinya al Puig
d’en Guiu; una vinya a la partida anomenada les Garrigues i Fons del Martí o de la Barraca; vinya, bosc i
roques a les Garrigues i Fons del Badejet
o La Careta.
També
cobren diferents cens gravats sobre altres immobles de la seva propietat: un de
tres lliures que paga Ramon Prunera per una terra situada al Torrent o la Comella, situada a Sant
Miquel d’Olèrdola. Altre cens de vuit
pessetes que paga Rubió per una altra terra al mateix lloc dit anteriorment.
Altre de set pessetes que paga Pau Milà Albet que grava la terra situada a Sant
Miquel, al lloc del Torrent o la Comella.
Dins del qual hi ha edificada una casa
de baixos i un pis. Un cens de quinze pessetes que paga Pere Giralt Romagosa
per una terra situada al mateix lloc. Hi ha també edificada una casa de baixos
i un pis. Un també de quinze pessetes que paga Josep Rovira Mestre per una
altra terra al mateix lloc, on hi ha edificada una altra casa amb baixos i un
pis. Aquests tres censos foren imposats per Anton Torras Romeu i Francesc
Torras Gomà els anys 1855/1858 i 1859.
Un
altre cens de set pessetes que paga cada any Dolors Batlle Torras com
usufructuaria dels béns que foren del seu marit Joan Carreras Arrufat, gravat
sobre una casa de planta baixa i un pis, situada al terme de Sant Miquel
d’Olèrdola, que pertany a l’heretat de Viladellops. Fou imposat el cens pel seu
pare al dit Carreras el 1877.
La
major part de les finques que integren l’herència del bisbe es tenien per alou
directe del monestir de Sant Pere de les Puelles de Barcelona i de la Comanda
de Sant Joan de Jerusalem i hi pagaven censos, que actualment estan redimits
des de 1851 per la llei de desamortitzacions.
Els
drets legitimaris d’Antonia i Maria Rosa Torras, germanes de Francesc Torras
Romeu, per tant ties del bisbe, han quedat extingits, en quant a Maria Rosa
perquè va morir soltera als vint-i-dos anys a les Cabanyes i Antonia pel casament
amb el Bolet de Vernet de Sant Martí Sarroca i haver ja cobrat el dot el 1825.
La finca de Viladellops, amb la casa, les terres i els censos son venuts pels hereus del bisbe al marquès d’Alfarràs, Joan Desvalls i Amat, en la seva representació en l’acte el seu procurador Wenceslao Roberti Rion propietari i veí de Calafell. També es ven cinquanta-un barrils de vi i dues premses, una d’antiga i una de sistema modern. El preu de la venda és de cinquanta-cinc mil cinc-centes pessetes.
La casa Gomà (XX)
La casa
de la Plaça de l’Oli els hereus de confiança del bisbe la donen a la Casa de
Caritat de Barcelona i en nom d’aquest a Albert Bastardas Sampere, el set de
juny de l’any 1930 amb el pacte següent: “ que
la finca donada deurà dedicar-se a alguna atenció benèfica evitant que en cap
casa tingui destí mundà o incompatible amb les ensenyances de Nostra Senyora
Mare Església Catòlica Apostòlica i Romana”. Van passar alguns anys sense
que se li trobés cap funció concreta, i l’immoble s’anava deteriorant. La Diputació
ja tenia una biblioteca a Vilafranca, que a causa de la Guerra Civil de
1936-1939 es va haver de traslladar. Fou aleshores que es va pensar en posar-la
en aquest edifici. El 1939 l’arquitecte Jeroni Martorell va fer-hi un projecte
de reforma i consolidació de l’edifici que va durar fins el 1979.
Si
anéssim als orígens de Cal Gomà de Vilafranca del Penedès, sabríem que
l’edifici té una història molt interessant, en quant a lloc d’hàbitat de gent
noble de diferents llocs del Penedès, alguns ja n`hem parlat en aquest mateix
blog, altres en el blog del “Penedès medieval”.