En un altre anterior
article, en aquest mateix blog, vam dir que el convent del Carme o de les
carmelites descalces, situat al carrer de la Font de Vilafranca del Penedès,
que ocupava l’actual solar on és edificat l’escola Dr. Estalella i Graells, el
va fundar la noble Isabel d’ Aiguaviva.
Els seus dos testaments, el
primer de l’any 1636 i el segon de l’any 1644 ens ho confirma d’una forma
evident:
https://historiesdevila.blogspot.com/2018/12/els-senyors-daiguaviva-segles-xvixvii.html
https://historiesdevila.blogspot.com/2018/12/els-senyors-daiguaviva-segles-xvixvii.html
En aquest article volem
deixar constància d’algunes de les monges que van estar-hi allotjades i les
famílies de qui eren originàries en diferents anys, des de l’any 1644 fins
l’any 1935. Entre aquests anys, segurament hi haurà més documents que ens
ampliarien aquesta dades, només voldria que es conegué quines monges he anat
trobant amb els documents que he vist i llegit durant aquests anys. La història
complerta d’aquest convent/monestir encara estar per fer tot i que algun llibre
es pot trobar al mercat.
Les monges carmelites
descalces són un ordre religiós catòlic, de tipus mendicant. Les seves membres
són monges, religioses de vots solemnes, i constitueixen el segon orde (el
femení) de l’Orde dels Carmelites Descalços. L’orde fou establert el 1593, a
partir de la reforma de l’Ordre del Carme que van dur a terme Santa Teresa de
Jesús i Sant Joan de la Creu.
El primer convent català de
carmelites descalces, monges de clausura, va ser fundat a Barcelona el 1588 per
un grup de monges provinents del de Pamplona, encapçalades per la castellana
Caterina de Crist. Quan ingressaven al convent el seu cognom desapareix per
donar par a un cognom relacionat amb
sants, la verge Maria o Crist.
Testaments de monges (segle XVII-XIX)
Els testaments, abans de
professar la Regla, les monges l’havien de dictar al notari. Acostumaven a
escriure’s en la reixa del parlador
del convent, a l’altra banda el notari que l’escoltava i l’escrivia i dos
testimonis.
El tres de febrer de l’any
1644 la monja Magdalena Sant Jeroni, a partir del testament, sabem que la seva
germana es diu Maria casada amb Gabriel Gatell. D’aquests mateixos anys trobem
un Gabriel Gatell que és de Banyeres del Penedès. Podria ser d’aquest família,
que era d’origen noble. Magdalena anomena hereu al convent del Carme. No
especifica absolutament res no de béns ni de diners. Els testimonis són dos pagesos.
El quatre de febrer del
mateix any, trobem el testament de la monja Paula de Crist que encara no
professa la Regla. El testament ens diu que abans d’entrar al convent es deia
Paula i era viuda de Pere Pau Berenguer, que fou notari de Barcelona. Era filla
de Peiró de Barcelona. Un testament curt sense especificar tampoc béns de cap
classe. Els testimonis són un prevere i el mateix pagès anterior.
El catorze de maig de l’any 1645 és la monja Jerònima del
Santíssim Sagrament, que tampoc encara no professa la Regla qui dicta el
testament. En aquest s’escriu: “...quan
estava en lo món se anomenava Jerònima, viuda de del blanquer Jeroni Ferrer de
Vilafranca, i era filla del pagès Joan Mitjans de l’Arboç i Eulàlia...”
Ella desitjant professar la Regla, deix escrit en el
testament, que es pagui al convent 177 lliures a compte de les 423 que va dir
donar per poder ingressar. S’escriu davant la presència de la vicaria del
convent i els testimonis d’un paraire i del burgès de Vilafranca Gaspar Palau.
El tretze de maig del mateix any 1645 és Jerònima de la
Concepció, que tampoc professa encara la Regla, qui fa testament: “..se anomenava Jerònima Cabrera, viuda del
cavaller i noble Miquel Salvador i de Aspre de Barcelona, filla del donzell
Jeroni de Cabrera i Jerònima de Barcelona...”. Afegeix en el testament que
dels seus pares, en el seu nom, té un túmul en l’església del Pi de Barcelona i
que ara el traspassa al seu sogre Salvador de Ascomar. El testimoni és el frare
franciscà de Vilafranca, Bartomeu Marti.
La relació dels nobles Salvador en el convent del Carme
va ser molt seguida a partir d’aquest moment. Parlar d’aquesta família donaria
per un altre capítol en aquest blog o per un llibre. Uns exemples, serien el
del testament de Francesca Tort viuda del noble Josep Salvador que dóna
diferents deixes al convent l’any 1721, i també mana celebrar-hi misses per la
seva ànima. O també el testament del cavaller – donzell Pau de Salvador Gual,
que a l’any 1733, demana celebrar quinze aniversaris per les monges carmelites
per la seva ànima.
El divuit d’agost de l’any 1733 es signa el testament de
la religiosa novícia Marianna Batlle Almirall, ingressada en el convent del
Carme. És natural de Cubelles, filla del pagès Pere Batlle i Maria Almirall,
tots dos de Cubelles.
Ens diu el document que ,amb el permís de la reverend
mare priora del convent, en lo locutori junt amb el notari i els testimonis,
dicta lo següent: “...per quant encara no
ha passat lo any del seu ingrés en dita religió, de tal manera no he fet en
ella professió, ans bé em trobo en estat de emitir-la o deixar-la de emitir,
quedant a mon àrbitre voluntat, en lo qual estat tan de dret canònic com civil,
me es lícit i permès testar, el que reconec molt útil i convenient, a fi que en
lo esdevenidor sobre els meus béns i drets no se originin plets i controvèrsies
per persona alguna, i així be pugui jo continuar en dita religió professar en
ella com confio, i oblidada de totes les coses del món, dedicar-me a les
celestials i servir a Déu nostre senyor, per tant antes de emitir dita
professió, volen disposar de mos bens temporals per millor alcansar los
espirituals, ordeno el present testament...” Demana ser enterrada en el
convent, a on s’acostuma a enterrar a les religioses. Deix al convent deu sous.
Anomena hereu universal de tots els seus béns “temporals” al seu germà, el pagès Pere Batlle Almirall de Cubelles.
Els testimonis són dos preveres de l’església de Santa Maria de Vilafranca.
Els Morgades
El trenta de novembre de l’any 1823 es troba el testament
de la religiosa Maria de la Mercè Morgades, que és novícia, anomenada al
convent com Maria de la Mercè de Sant Joan. És natural de Castellví de la Marca,
filla de Joan Morgades i Maria Soler de la casa Morgades del dit terme.
Amb la mateixa introducció que hem esmentat en l’anterior
testament i també de ser enterrada en el convent, deix a tres germanes seves,
Caterina, Josefa i Raimunda noranta lliures a cadascuna. Aquests diners s’han
de treure d’uns vals reials que l’advocat de Sitges Pere Anton Soler, oncle
seu, que sumen 375 lliures. El que sobri vol que es celebri un aniversari per
la seva mort en l’església del convent del Carme.
També deix a les tres germans una terra situada a Sant
Julià, repartida entre les tres. Les anomena hereves universals. No s’anomenen
els testimonis.
El vint-i-set de gener de 1862 dicta el testament la
monja Caietana dels Dolors en el Segle Montaner i Morgades, filla d’Andreu
Montaner i Gertrudis. Fa deixes a la seva germana, també monja en el mateix
convent, Francesca de San José en el Siglo Miracle, setze duros, en atenció al
seu estat de pobresa.
Anomena hereva universal a la monja Llúcia de Santa
Teresa en el Siglo Cantó i Collet i si ella es morís a la, també monja del
convent, Lluïsa de Sant Joan en el Segle Díaz i Blanc.
La primera de nom Llúcia era natural de Sant Andreu del
Far. Quan rep la notícia de que serà hereva de Caietana, anomena procuradors
als propietaris de Vilafranca Antoni Morgades Albornar i al fill d’aquest
Antoni Morgades Gili, pare i germà de Josep Morgades i Gili, bisbe de Vic,
fundador de la congregació de les germanes carmelites de Sant Josep de
Barcelona.
L’any 1876 trobem que el dit Antoni Morgades Gili és l’encarregat
de les possessions del convent de les carmelites descalces de Vilafranca. És
qui enumera els béns de que disposa el convent. Ens diu que tenen un convent
amb les seves corresponents esglésies i un hort al darrera envoltat de parets.
El seu nom és Carmelites. Està situat al carrer del Carme número 1. Disposa d’un
pis i golfes. La seva superfície és de 1257 metres quadrats incloses les
esglésies i la casa del sagristà. L’hort té 1020 metres quadrats. Limita a la
dreta amb el carrer de la Font, a l’esquerra amb el carrer de Puigmoltó i a l’esquena
amb la casa d’Agustí Alemany.
Importància
del convent
El dotze d’octubre de l’any 1681 es presenten al convent
els personatges següents: el metge de Vilafranca Gaspar Esteve, el burgès
Bartomeu , el comissari del Sant Ofici de la Inquisició Rafael Morgades, els preveres de l’església
de Santa Maria Pau Coli i Francesc Salvador i el frare Marti Serra, religiós
calçat. Tots junts es troben en la part del convent, que és on hi ha els
confessors de les monges carmelites, que eren els dits preveres.
Es requereix al notari que prengui acte de les paraules
que es diran. El tal Bartomeu burgès es dirigeix al comissari Morgades i diu: “...senyor comissari Morgades, jo en dies
passats, devia ser els últims dies de setembre, vaig tenir algunes raons amb el
candeler de cera Josep Morgades de Vilafranca, i estant amb colera, li digué
que era un jueu i altres paraules semblants. Les tals paraules no les vaig dir perquè
les creia sinó van ser dites pel meu estat colèric que tenia. i que em
penedeixo d’haver-les dit i demano perdó al dit Morgades i a la seva família,
ja que són bons cristians, sense raça ni hi conec cap infàmia feta per ell i la
seva família...”. El lloc on va fer aquesta promesa va ser el convent, la
importància d’aquest lloc era evident en aquella època.
Un altre exemple de la importància, sobretot religiosa,
que tenia el convent del Carme a Vilafranca i a fora és el document de l’any
1905 quan el notari acompanyant de testimonis es dirigeixen al locutori del
convent. Hi són presents les monges Carme del Sant Sagrament en el Segle, Maria
Bonet i Mainner i Assumpció de la Santíssima Trinitat en el Segle i Maria
Galimany Massana com a priora, com a representació del convent; el reverend
Joan Badia Capdevila degà del Penedès, el prevere Francesc Escofet Vidal i el
propietari Antoni Miró Quer, com a marmessors i hereus de confiança del
reverend Ramon Bonet Guell.
Per una altra part es presenten el mnatrimoni Josep Vidal
Gual i Montserrat Bonet Forment, veïns de Barcelona. Actuant aquest primer, com
apoderat de Simó Bonet Guell que viu al Brasil, natural de Vilafranca del
Penedès.
La trobada només es per anomenar nous procuradors per l’herència
de Ramon Bonet Guell i que passi en profit de la dona Montserrat Bonet Forment.
Josep Morgades Gili- Bisbe de Vic |
Noms de
monges (1807)
L’u d’agost d’aquest any trobem el nom de les monges del
convent de carmelites descalces, són els següents: la priora Rita de la Sacra
Família; la sub-priora Antonia del Cor de Jesús; la clavaria (tresorera)Teresa
de Nostra Senyora dels Àngels; Petronil·la de santa Ana; Gertrudis de Sant
Caietà; Maria Teresa de Sant Josep; Maria Àngela de la Concepció; Rosa de Sant
Bonaventura; Eulalia de Sant Simó; Alberta de Sant Àngel; Miquela de Santa
Maria; Magdalena de París; Maria Josefa de Nostra Senyora del Roser; Maria de
la Concepció; Rita de Santa Teresa; Mariana de Jesús; Antonia de la Concepció.
Totes estan congregades a toc de campana al locutori, situat a la part de dalt
del convent.
Trasllat del
cementiri (1834-1935)
L’any 1834 el convent de les monges carmelites rep una
carta de la comissió del cementiri de Vilafranca, demanant que es digui quantes
sepultures hi ha en el dit convent, ja que s’han de traslladar d’un moment o
altre al nou cementiri rural que s’està construint (l’actual cementiri).
La resposta del convent és que hi ha sis sepultures:
quatre de propietat particular, dues d’aquestes de la casa Nin, dues de la casa
Morgades i dues de la casa de Salvador. Sabem que l’any 1747 el burgès de
Vilafranca, l’advocat Francesc Nin i Soler, fill de l’advocat Josep Nin
Llorens, també burgès de Vilafranca i de Francesca Soler, en el seu testament,
demana ser enterrat en l’església del convent de les monges carmelites.
La mateixa Francesca Soler, filla del burgès Josep Soler
i Maria, ordena també el 1760 ser enterrada en el mateix lloc. O també la
muller del primer, Magdalena Llagostera, que el 1796 dicta també ser enterrada
en el vas o sepultura on hi ha el seu marit i vestida amb l’hàbit dels Dolors.
En quant als Morgades el 1823, la religiosa Maria de la
Mercè Morgades, en el seu testament (com ja hem dit) demana ser enterrada en el
convent. Anteriorment i en el segle XVII molt probablement ja hi havia altres
Morgades, com els del conflicte que
hem exposat anteriorment.
El 1862 sabem del propietari Antoni Morgades Albornar i
el fill Antoni Morgades Gili, són família de la monja Caietana dels Dolors i
del Segle Montané Morgades del convent. També família dels anteriors. I ja hem
parlat del fill del primer Josep Morgades Gili, bisbe de Vic.
I dels Salvador ja també hem anomenat una monja, filla
dels nobles Salvador. L’any 1727 el testament de Mariana Bosch, viuda del
capità Pau Barlet, dicta voler ser enterrada el lloc on estan enterrats la
família Salvador, en la dita església del convent.
Finalment el convent en la resposta diu: “...ignoramos, si existe alguna de la familia de
esta última casa (la de Salvador)..las
dos restantes son comunes para sepultar a los que tienen devocion de efectuarlo
en dicha iglesia...dentro del recinto
de este convento no hay otra que la privativa para las monjas que tenemos
dentro de la misma clausura...ni las hay de hermandades, cofradias, gremios ni
otras corporaciones...Dios guarde, Vilafranca, tretze de novembre de 1834.
Firma la priora Maria Anna de Jesús.
L'actual convent del Carme a Vilafranca |
L’any 1935 el convent envia una carta a l’Ajuntament amb aquestes paraules: “...esta comunidad, que desde hace tempo immemorial viene gozando en este convento de cementerio de caracter privado o panteon para enterramiento exclusivo de las religiosas pertenecientes a la misma, desea y pide...segun ley de cementerios municipales del 8/4/1933, publicada en la Gaceta de Madrid, en haberse reconocido tal favor a la comunidades religiosas...conservar su situación jurídica por lo que respecta a la aplicación y a la conservación de su cementerio de caracter privado, eso es el panteón de que goza la comunidad, a cuyo efecto y reconocimiento tiene el honor de remitir la lista de religiosas que formaban parte de la comunidad i les que encara en formen part...11 de juny de 1935. Signa la priora Maria Providència de Santa Anna. Seguidament el nom de les monges, el seu origen, l’edat i el dia que moriren:
Germana Josefa del Sdo. C. de M. en el Segle. De nom
Teresa Sivill Casanellas, natural de Sant Jaume dels Domenys. 88 anys. En
religió 60 anys. Difunta el 30/10/1932.
En residencia: Maria Assumpció
de la Senyora Trinitat en el Segle. De nom Maria Galimany Massana, natural de
Fontrubí. 80 anys. En religió 58.
Ramona del Sdo. C. de Jesús en el Segle. Josefa Salvà
Gili, natural de Sant Martí Sarroca. 76 anys. En religió 54 anys.
Pilar de Sant Rafael del Segle. Rafaela Aragonès Siurana,
natural de Fórnoles (Teruel). 64 anys. En religió 42.
Mercedes del Espiritu Santo del Segle. Concepció Calaf
Miracle, natural de la Bonastre. 60 anys. En religió 40.
Rosalia del P. de Maria del Segle. Rosalia Janer Farran,
natural de la Bisbal del Penedès. 65 anys. En religió 41 anys.
Joaquina de Sant Albert del Segle. Ramona Gual Arnan,
natural de Sant Pere de Riudebitlles. 65 anys. En religió 37.
Magdalena de Sant Ignasi del Segle. Teresa Artigas
Monsalvatge, natural d’Olot. 67 anys. En religió 34.
Providència de Santa Anna del Segle. Mercedes Baroca
Ferrerons, natural de Valls. 55 anys. En religió 34.
Montserrat de Santa Rita del Segle. Concepció Massana
Rovira, natural de Sant Pau d’Ordal. 44 anys. En religió 24 anys.
Soledad de la Creu del Segle. Maria Junyent Girona,
natural de Vilafranca. 43 anys. En religió 23.
Carme de Jesús del Segle. Anna Barberà, natural de
Barcelona. 36 anys. En religió 12 anys.
Teresa de Sant Josep del Segle. Josefa Riu Culubret,
natural de Calonge (Girona). 36 anys. En religió deu anys.
Àngela de Sant Ciril del Segle. Paula Mas Busquet,
natural d’Avinyonet del Penedes. 37 anys. En religió nou anys.
Empar de Cristo Rey del Segle. Empar Rodríguez Caballero,
natural de Sevilla. 43 anys. En religió sis anys.
Coristes (cantants
al cor): Remei de Sant Angelo del Segle. Remedio Gotti Sanromà,
natural de Barcelona. 80 anys. En religió 55 anys.
Dolors de Sant Elias del Segle. Maria Pairó Dorca,
natural de Ridaura (Girona). 54 anys. En religió 29.
Esperança de Sant Eliseu del Segle. Maria Cuch Vilalta,
natural de Villalba. 42 anys. En religió dinou anys.
Maria de Sant Joaquim del Segle. Joaquina Guillaumes
Piferrer, natural de Figueres. 43 anys. En religió deu anys.
Acaba l’escrit amb la paraula Obediència. Signa la priora
Providència de Santa Anna.
Fins aquí unes
dades que recull un tros de vida d’aquest convent. L’edifici va passar a mans
municipals, el 1848 fou destruït. Pel primer terç del segle XX es restaurà de
nou però fou saquejat i enderrocat el 1936. Un cop van poder tornar a
Vilafranca, van passar per diversos llocs i ara el monestir es troba fora de la
ciutat, a la carretera que va a Sant Martí Sarroca i Pontons, a la falda de la
muntanya de Sant Pau.