Castell de Ribes |
La Quadra de Catalunya a Sant Pere de Ribes
Dins del castell de
Ribes el 24 d’agost del 1504 es signa un acte notarial (notari Bernat Vila de
Vilafranca) en que es fa saber a tothom que Bartomeu d’Avinyó cavaller i senyor
de la quadra de Catalunya que és situada en la parròquia de Sant Pere del
Castell de Ribes, amb la seva muller Graida fan donació al seu fill Bernat
d’Avinyó de la dita quadra de Catalunya amb tots els seus drets, honors i
possessions, camps, terres ermes, pastures, aigües, aqüeductes, fonts, censos i
rendes que li pertanyen. També el que perceben de Vilanova de Cubelles i de la
quadra de la Bleda.
Els cavallers i
nobles senyors d’Avinyonet del Penedès, van ser posseïdors de diferents llocs
del Penedès i el seu poder senyorial i/o feudal territorial va durar fins molt
més tard de l’època medieval.
Bernat d’Avinyó, fou castlà menor de Cubelles després de
la guerra amb Joan II.
Era també senyor de la Bleda i senyor de Descortei, la
Torre del Veguer, masia situada al
terme de Sant Pere de Ribes. El seu
pare, Bartomeu
d’Avinyó, fou senyor també de la casa
Descortei.
Bernat també fou senyor del castell
de Segur de Calafell, ja que aquesta quadra, formava part del terme de
Cubelles. Castell aquest de Calafell, que conjuntament amb els seus homes i
dones, ven Bernat, en franc alou, amb tota la seva jurisdicció civil i
criminal, al cavaller Antoni Joan Roca, senyor de Barberà l’any 1523.
La Torre de Veguer
En 1464, va
adquirir aquesta finca Gaspar d’Avinyó. Frederic d’Avinyó el 1601 va exercir
l’ofici de Veguer, com a representant del comte de Barcelona al Penedès. D’aquí ve que a partir de llavors se la
consideri com la Torre del Veguer.
La primera d’aquestes dues quadres,
es situava al terme de Sant Pere de Ribes. L’any 1359 disposava de 8 llars,
segons el fogatge d’aquell any. Cortei era el cognom del senyor del dit lloc.
Corresponia segurament a Berenguer Cortei, advocat o notari i que fou veguer de
Vilafranca. Actualment, es coneix l’indret, com la Torre del veguer.
Sabem que a finals d’aquest segle XV, passà a mans dels Avinyó.
La raó no l’hem esbrinat. L’any 1410, Jaume Avinyó
(alies Sabater) senyor del Mas de Pontons, funda un monestir de l’Ordre dels
Jerònims, (Sant Jeroni de Montolivet) que roman fins que a l’any 1416 en què fou traslladat a Badalona, ara
anomenat sant Jeroni de la Mutra, amb l’ajuda del mercader barceloní Bertran
Nicolau.
Els Avinyó doncs, posseïen aquest espais des
de finals del segle XV, que l’ennobleix amb el seu escut a la façana principal,
dotant-la d’elements d’arquitectura medieval i de defensa militar.
Posteriorment, Jerònima d’Avinyó es va casar amb Lluís de Vilafranca, quedant
la Torre en mans dels Vilafranca fins a mitjan segle XIX, quan la va adquirir
la família Desmassieres i Fernàndez de Santillana.
El Mas actual anomenat de Catalunyes |
La Quadra
d’Enveja
La quadra d’Enveja, la trobem
situada al terme de Cubelles. Molt probablement passà a mans dels Avinyó a
principis del segle XVI. La causa, creiem que era degut a algun parentiu amb
els senyors anteriors, els Arassó. Aquests, provenien de Tarragona. Hem trobat
un document on el cavaller Joan d’Arassó, senyor d’Enveja i al mateix temps,
procurador general del Camp de Tarragona, participa en un acte notarial a la
dita ciutat. En algun moment del segle XV potser s’emparentà amb els Avinyó de
Tarragona. El Bernat d’Avinyó, és castlà
menor de Cubelles després de la guerra amb Joan II, més endavant, en parlem.
L’any 1513, fou senyor de la quadra d’Enveja. En aquell moment havia estat
senyor Tomàs d’Arassó, fill de Joan. Existeix un inventari dels béns d’aquest
castell i fortalesa i que
fou passat a Bernat:
Aquest
document es realitza el 29/05/1513 en el dit castell. Joan d’Arassó era senyor
de la quadra d’Enveja i castlà del castell de Cubelles l’any 1500, quan morí la
seva muller, anomenada Mariana, l’any 1485. Un fill d’aquest Joan, casat amb
segones núpcies, va ser Tomàs d’Arassó, que fou l’hereu, i quan quedà orfe
l’any 1513, fou el seu tutor Jaume Vicens, cavaller senyor de la Geltrú. Però
vet aquí que segons relata el dit inventari, Tomàs s’ofegà al mar: ..dictus pupilli Thome d’Araço natando in amri
solvit debitum nature” i el castell passà a mans de Bernat d’Avinyó.