Durant el segle setze i disset a Vilafranca del Penedès i a la comarca de
l’Alt Penedès es van fer moltes obres, sobretot en reformes a cases ja
construïdes o en edificis de nova construcció.
Molts mestres
de cases o d’obres n’hi havia molts en diferents pobles del Penedès. En aquest
mateix blog vam comentar dels Anglada, avui parlem dels Pons.
La casa modernista de Cañas i Mañé situat al carrer de
la Palma i amb façana a la Rambla Nostra Senyora és un dels edificis construïts
per l’arquitecte Antoni Pons Domínguez nascut a Barcelona el 1884. A partir del
1919 fou arquitecte municipal a Vilafranca del Penedès. La reforma de la casa
Estalella en el terme de Castellví de la Marca (1909) o és qui va fer la casa
de Raspall dels Horts, que és un edifici del segle XVII que va reformar amb
estètica modernista. També va ser autor de la construcció de magatzems de vi en
la mateixa Vilafranca (Berger -1909) i de la casa Rigual Artigas d’estil també
modernista, situada al carrer Sant Bernat de Vilafranca. Doncs bé, Antoni Pons
Domínguez, no sembla tenir arrels vilafranquines o penedesenques, encara que no
ho negaria del tot, aquí ho deixo. La casualitat va fer que fos un dels
arquitectes del modernisme al Penedès durant la meitat del segle XX, com els
Pons, en aquest cas arquitectura civil no modernista, que ara comentarem, del
segle XVII.
Els Pons de
Ribes
A finals del segle XVI vivint a Vilafranca hi viu el
mestre de cases Antoni Pons. Va néixer a Ribes. La muller fou Eleonor. El fill
Pere Pons, fou pagès, vivint també a Vilafranca, signa capítols matrimonials
amb Eulalia Vives, originaria de la Bisbal del Penedès el 1571. Un altre fill
fou també el pagès Joan Pons, que signava capítols amb Anna Bertran de Ribes el
1578. El pare ja era difunt i no hem trobat mestres de cases que formin part
d’aquesta branca de Pons.
El mestre Pons i
família
Així mateix era anomenat el mestre de cases Raimon
Pons Roca nascut a Santa Helena del bisbat de Sarlat situat a França, vivint a
Vilafranca del Penedès també a finals del segle XVI. Raimon era fill d’Arnau i
Caterina. La muller era Coloma Salmoi. Es varen casar l’any 1591. Ella tenia
disset anys. L’any 1611 Coloma, primera filla de Raimon i Coloma, signa
capítols matrimonials amb un altre mestre de cases d’origen francès Joan
Bongrat, que també vivia a Vilafranca.
L’any 1626 la viuda redacta el seu testament. L’hereu és el seu fill primogènit també de nom Raimon,
que es morí abans de ser major d’edat. Altres fills foren el mestre de cases Josep
Pons, el també mestre de cases Lluís Pons, Joan Pons i Cecilia.
Una de les primeres obres que va participar
fou en la casa del negociant/mercader Pere Joan Gual (del mas de l’Alzina de
Vilafranca) l’any 1614. Al cap de dos anys, el 1616, construeix la sagristia de
l’església de Santa Maria de Vilafranca situada a la plaça del Blat (l’actual
Constitució).
Josep Pons Roca
– Salmoi (1628-1664)
La fama que va tenir el seu pare Raimon Pons Roca, com
a mestre de cases, en els anys de la primera meitat del segle XVII, va fer que
el seu fill Josep Pons es canviés el seu cognom com el del seu pare a Roca i no
Salmoi. Aquesta és una deducció meva, però no crec que s’allunyi gaire de la
realitat. El seu sogre era sabater i nascut a Vilafranca, ell era francès.
La seva muller fou Jerònima. Unes filles fou Teresa i
Maria, els fills Miquel, Ramon, Josep i Francesc.
L’any 1636 signen una concòrdia els dos germans Josep
i Lluis Pons, tots dos mestres de cases. A la mort del primogènit Raimon fa
hereu al seu segon fill, en Josep Pons. El pare, en el testament, aporta la
condició que la mare viuda Coloma, hauria de viure amb el germà Lluís i
Cecilia. L’hereu, en Josep havia de donar una contribució a Lluís per alimentar
a la mare i germana, per això va deixar una propietats que ho ajudés. No es va
complir. En aquesta concòrdia pacten que Cecilia viurà a casa de l’hereu i
Lluís viuria amb la seva mare Coloma.
Josep va participà també amb reformes o construccions
de cases de Vilafranca, com en la casa del sabater Raimon Colomer, situada al
carrer de la Fruita l’any 1633 i la del mercader/negociant Miquel Mas,
conjuntament amb la seva botiga, situada prop del portal de Sant Francesc, al
carrer de Sant Pere el 1635.
A vegades, conjuntament amb el seu germà Lluís fan
obres a cases, com la del mas de l’Alzina de Vilafranca (1635).
L’any 1638 rep les quantitats que resultaven de les
obres fetes a la casa de la Pia Almoina situada al carrer de la Font de
Vilafranca, per part del prevere Joan Milà de l’església de Santa Maria. Aquest
mateix any cobra també de les obres fetes al molí de Morató situat en el terme
de Vilafranca, construint la bassa i resclosa del dit molí i altres elements.
El 1643 signa uns altres capítols matrimonials amb
Coloma Busquet, filla d’un botiguer de Vilafranca.
El 1656 fa les obres necessàries en una casa situada
davant l’hort del monestir de Sant Francesc, de propietat de l’artesà Raimon Colldesans. En la dita casa hi viu el pagès Francesc Lluch. El rebut de
pagament de les dites obres anomena aspectes com el fet de pagar els tres
dies de jornals per un home que té dos animals per traginar calç, pedra i
arena.
El fill petit Francesc, també mestre de cases, signa
capítols matrimonials amb Eulalia Gras, fill d’un paraire de Vilafranca el
1662. Una de les filles fou Maria, que signa capítols matrimonials amb el pagès
Josep Jover de Vilafranca l’any 1700. Francesc l’any 1702 signa capítols
matrimonials amb la seva segona muller Maria, que era viuda de Rafael Miravent,
filla del pagès Jaume Jofre de la casa Revardes situat al terme del Pla.
Una de les últimes obres que va fer Josep Pons, fou en
la casa del blanquer Raimon Damià, situada al carrer de la Cort de Vilafranca,
davant el portal de la muralla de Sant Francesc. La casa la va comprar el dit
Raimon i la va voler reparar el 1664.
El germà de Josep, en Lluís Pons, va morir abans de
l’any 1640. La viuda Juliana es va casar amb el sabater Felip Ribera de
Vilafranca aquest any. Una filla, Maria, signava capítols amb el sabater
Gregori Jornet de Vilafranca el 1654. Una altra filla, Teresa, es casa el 1655
amb el ferrer Mateu Vilaltell de Santa Coloma de Queralt.
El fill Josep
Pons construeix un forn de coure pa en el moli de la Bleda
l’any 1657. En aquells moments el moliner era Jaume Duran. El mateix any en la
caseta del notari Colldesans, situada fora muralla de Vilafranca, va restaurar
una volta que estava caiguda. Aquest
mateix any (de molta feina) fa obres en la comanda de Sant Valentí situada a
Vilafranca en l’actual plaça de Sant Joan i a la seva església (avui encara en
peu). En aquells moments el comanador fou Dídac de Boixadors.
L’any 1658 construeix l’adoberia del paraire Francesc
Damià situada a finals del carrer del Ferrers. El 1667 conjuntament amb un
altre mestre de cases, en Josep Bongrat, fa obres de reforma en una casa
situada al carrer Graupere, propietat del pagès Altet.
El mateix any en una altra casa situada al carrer Cap
de Creus (primer tram de l’actual plaça de la Constitució), propietat del metge
Andreu Bartomeu. El 1669 fa obres útils i
necessàries, en la casa situada al carrer de la Font, propietat del
blanquer Simeó Capellades. A la casa del guanter Joan Calaf, situada al carrer
de Sant Bernat, hi fa reformes en les cambres i la sala de la dita casa el
1670.
La muller de Josep fou Paula Tomin. Un únic fill fou
Tomàs Pons, mestre de cases. Una filla era la Maria, que es va casar amb el
paraire Salvador Serra originari d’Esparreguera l’any 1677. Del fill Tomàs Pons es coneixen unes obres que
feu en la casa de Maria Olivella, filla del corder Baltasar situada al carrer
de les Corts el 1674. Aquest any venen una pallissa situada al carrer Pou de la
Pina de Vilafranca que tenien d’herència del sogre Pere Tomin. L’any 1675 Tomàs
és difunt, va morir jove. Es coneix el seu testament redactat en aquest any, a
casa seva, al carrer de la Parellada, que després passarà a ser del seu germà
Francesc.
Josep Pons vivia al carrer de Sant Joan. La casa tenia
hort i pou. Sembla que hauria estat situada en el carreró (encara avui hi ha al
mateix carrer). Quan va ser difunt, el seu germà Francesc la va vendre al
notari Bernat Xamar el 1678.
El fill
Francesc Pons, germà de Josep, fa reformes en
la casa del pagès Jaume Sadurní situada a Castellví de la Marca el 1670. Es
poden trobar la llista de les obres que va fer l’any 1676 en la casa del sastre
Joan Font, situada al carrer de Santa Maria de Vilafranca.
Entre l’any 1679 fins el 1685 feu reformes a la masia
d’en Boixos situat al terme de Pacs del Penedès. El propietari, en aquell
moment, era el notari Francesc Marti de Vilafranca. Un fill fou un altre Francesc Fons, també mestre de cases, es casà amb segones núpcies
amb Eulàlia Macià. No va tenir fills mascles. Una filla d’aquest Francesc fou
Teresa, que signà capítols amb el calderer Pau Termens de Vilafranca el 1719.
Una altra filla Eulalia, signà capítols amb el sabater Baldiri Ràfols el 1732.
A principis del XVIII els mestres de cases Pons desapareixen
de la documentació. Les germanes Teresa i Eulalia Pons seran les propietàries
de la casa de la Parellada. La que actualment es coneix com casa
Fortuny.
