Els Pons, mestres de cases, (segle XVII)

Durant el segle setze i disset a Vilafranca del Penedès i a la comarca de l’Alt Penedès es van fer moltes obres, sobretot en reformes a cases ja construïdes o en edificis de nova construcció.

Molts mestres de cases o d’obres n’hi havia molts en diferents pobles del Penedès. En aquest mateix blog vam comentar dels Anglada, avui parlem dels Pons.

La casa modernista de Cañas i Mañé situat al carrer de la Palma i amb façana a la Rambla Nostra Senyora és un dels edificis construïts per l’arquitecte Antoni Pons Domínguez nascut a Barcelona el 1884. A partir del 1919 fou arquitecte municipal a Vilafranca del Penedès. La reforma de la casa Estalella en el terme de Castellví de la Marca (1909) o és qui va fer la casa de Raspall dels Horts, que és un edifici del segle XVII que va reformar amb estètica modernista. També va ser autor de la construcció de magatzems de vi en la mateixa Vilafranca (Berger -1909) i de la casa Rigual Artigas d’estil també modernista, situada al carrer Sant Bernat de Vilafranca. Doncs bé, Antoni Pons Domínguez, no sembla tenir arrels vilafranquines o penedesenques, encara que no ho negaria del tot, aquí ho deixo. La casualitat va fer que fos un dels arquitectes del modernisme al Penedès durant la meitat del segle XX, com els Pons, en aquest cas arquitectura civil no modernista, que ara comentarem, del segle XVII.

Els Pons de Ribes

A finals del segle XVI vivint a Vilafranca hi viu el mestre de cases Antoni Pons. Va néixer a Ribes. La muller fou Eleonor. El fill Pere Pons, fou pagès, vivint també a Vilafranca, signa capítols matrimonials amb Eulalia Vives, originaria de la Bisbal del Penedès el 1571. Un altre fill fou també el pagès Joan Pons, que signava capítols amb Anna Bertran de Ribes el 1578. El pare ja era difunt i no hem trobat mestres de cases que formin part d’aquesta branca de Pons.

El mestre Pons i família

Així mateix era anomenat el mestre de cases Raimon Pons Roca nascut a Santa Helena del bisbat de Sarlat situat a França, vivint a Vilafranca del Penedès també a finals del segle XVI. Raimon era fill d’Arnau i Caterina. La muller era Coloma Salmoi. Es varen casar l’any 1591. Ella tenia disset anys. L’any 1611 Coloma, primera filla de Raimon i Coloma, signa capítols matrimonials amb un altre mestre de cases d’origen francès Joan Bongrat, que també vivia a Vilafranca.

L’any 1626 la viuda redacta el seu testament. L’hereu és el seu fill primogènit també de nom Raimon, que es morí abans de ser major d’edat. Altres fills foren el mestre de cases Josep Pons, el també mestre de cases Lluís Pons, Joan Pons i Cecilia.

Una de les primeres obres que va participar fou en la casa del negociant/mercader Pere Joan Gual (del mas de l’Alzina de Vilafranca) l’any 1614. Al cap de dos anys, el 1616, construeix la sagristia de l’església de Santa Maria de Vilafranca situada a la plaça del Blat (l’actual Constitució).

Josep Pons Roca – Salmoi (1628-1664)

La fama que va tenir el seu pare Raimon Pons Roca, com a mestre de cases, en els anys de la primera meitat del segle XVII, va fer que el seu fill Josep Pons es canviés el seu cognom com el del seu pare a Roca i no Salmoi. Aquesta és una deducció meva, però no crec que s’allunyi gaire de la realitat. El seu sogre era sabater i nascut a Vilafranca, ell era francès.

La seva muller fou Jerònima. Unes filles fou Teresa i Maria, els fills Miquel, Ramon, Josep i Francesc.

L’any 1636 signen una concòrdia els dos germans Josep i Lluis Pons, tots dos mestres de cases. A la mort del primogènit Raimon fa hereu al seu segon fill, en Josep Pons. El pare, en el testament, aporta la condició que la mare viuda Coloma, hauria de viure amb el germà Lluís i Cecilia. L’hereu, en Josep havia de donar una contribució a Lluís per alimentar a la mare i germana, per això va deixar una propietats que ho ajudés. No es va complir. En aquesta concòrdia pacten que Cecilia viurà a casa de l’hereu i Lluís viuria amb la seva mare Coloma.

Josep va participà també amb reformes o construccions de cases de Vilafranca, com en la casa del sabater Raimon Colomer, situada al carrer de la Fruita l’any 1633 i la del mercader/negociant Miquel Mas, conjuntament amb la seva botiga, situada prop del portal de Sant Francesc, al carrer de Sant Pere el 1635.

A vegades, conjuntament amb el seu germà Lluís fan obres a cases, com la del mas de l’Alzina de Vilafranca (1635).

L’any 1638 rep les quantitats que resultaven de les obres fetes a la casa de la Pia Almoina situada al carrer de la Font de Vilafranca, per part del prevere Joan Milà de l’església de Santa Maria. Aquest mateix any cobra també de les obres fetes al molí de Morató situat en el terme de Vilafranca, construint la bassa i resclosa del dit molí i altres elements.

El 1643 signa uns altres capítols matrimonials amb Coloma Busquet, filla d’un botiguer de Vilafranca.

El 1656 fa les obres necessàries en una casa situada davant l’hort del monestir de Sant Francesc, de propietat de l’artesà Raimon Colldesans. En la dita casa hi viu el pagès Francesc Lluch. El rebut de pagament de les dites obres anomena aspectes com el fet de pagar els tres dies de jornals per un home que té dos animals per traginar calç, pedra i arena.

El fill petit Francesc, també mestre de cases, signa capítols matrimonials amb Eulalia Gras, fill d’un paraire de Vilafranca el 1662. Una de les filles fou Maria, que signa capítols matrimonials amb el pagès Josep Jover de Vilafranca l’any 1700. Francesc l’any 1702 signa capítols matrimonials amb la seva segona muller Maria, que era viuda de Rafael Miravent, filla del pagès Jaume Jofre de la casa Revardes situat al terme del Pla.

Una de les últimes obres que va fer Josep Pons, fou en la casa del blanquer Raimon Damià, situada al carrer de la Cort de Vilafranca, davant el portal de la muralla de Sant Francesc. La casa la va comprar el dit Raimon i la va voler reparar el 1664.

El germà de Josep, en Lluís Pons, va morir abans de l’any 1640. La viuda Juliana es va casar amb el sabater Felip Ribera de Vilafranca aquest any. Una filla, Maria, signava capítols amb el sabater Gregori Jornet de Vilafranca el 1654. Una altra filla, Teresa, es casa el 1655 amb el ferrer Mateu Vilaltell de Santa Coloma de Queralt.

El fill Josep Pons construeix un forn de coure pa en el moli de la Bleda l’any 1657. En aquells moments el moliner era Jaume Duran. El mateix any en la caseta del notari Colldesans, situada fora muralla de Vilafranca, va restaurar una volta que estava caiguda. Aquest mateix any (de molta feina) fa obres en la comanda de Sant Valentí situada a Vilafranca en l’actual plaça de Sant Joan i a la seva església (avui encara en peu). En aquells moments el comanador fou Dídac de Boixadors.

L’any 1658 construeix l’adoberia del paraire Francesc Damià situada a finals del carrer del Ferrers. El 1667 conjuntament amb un altre mestre de cases, en Josep Bongrat, fa obres de reforma en una casa situada al carrer Graupere, propietat del pagès Altet.

El mateix any en una altra casa situada al carrer Cap de Creus (primer tram de l’actual plaça de la Constitució), propietat del metge Andreu Bartomeu. El 1669 fa obres útils i necessàries, en la casa situada al carrer de la Font, propietat del blanquer Simeó Capellades. A la casa del guanter Joan Calaf, situada al carrer de Sant Bernat, hi fa reformes en les cambres i la sala de la dita casa el 1670.

La muller de Josep fou Paula Tomin. Un únic fill fou Tomàs Pons, mestre de cases. Una filla era la Maria, que es va casar amb el paraire Salvador Serra originari d’Esparreguera l’any 1677. Del fill Tomàs Pons es coneixen unes obres que feu en la casa de Maria Olivella, filla del corder Baltasar situada al carrer de les Corts el 1674. Aquest any venen una pallissa situada al carrer Pou de la Pina de Vilafranca que tenien d’herència del sogre Pere Tomin. L’any 1675 Tomàs és difunt, va morir jove. Es coneix el seu testament redactat en aquest any, a casa seva, al carrer de la Parellada, que després passarà a ser del seu germà Francesc.

Josep Pons vivia al carrer de Sant Joan. La casa tenia hort i pou. Sembla que hauria estat situada en el carreró (encara avui hi ha al mateix carrer). Quan va ser difunt, el seu germà Francesc la va vendre al notari Bernat Xamar el 1678.

El fill Francesc Pons, germà de Josep, fa reformes en la casa del pagès Jaume Sadurní situada a Castellví de la Marca el 1670. Es poden trobar la llista de les obres que va fer l’any 1676 en la casa del sastre Joan Font, situada al carrer de Santa Maria de Vilafranca.

Entre l’any 1679 fins el 1685 feu reformes a la masia d’en Boixos situat al terme de Pacs del Penedès. El propietari, en aquell moment, era el notari Francesc Marti de Vilafranca. Un fill fou un altre Francesc Fons, també mestre de cases, es casà amb segones núpcies amb Eulàlia Macià. No va tenir fills mascles. Una filla d’aquest Francesc fou Teresa, que signà capítols amb el calderer Pau Termens de Vilafranca el 1719. Una altra filla Eulalia, signà capítols amb el sabater Baldiri Ràfols el 1732.

A principis del XVIII els mestres de cases Pons desapareixen de la documentació. Les germanes Teresa i Eulalia Pons seran les propietàries de la casa de la Parellada. La que actualment es coneix com casa Fortuny.