El carrer de la Font de Vilafranca del Penedès (segle XVI)

Un dels carrers primers que hi va haver a Vilafranca del Penedès va ser el carrer de l’hospital del Sant Esperit, va ser un  hospital medieval que existia en aquest carrer des de el segle XIII fins el XVI. Aquest carrer era l’actual carrer de la Font, nom aquest, que el té des de finals del segle XV fins l’actualitat.

Volem comentar el que hem trobat en els documents, sobretot notarials, relacionat amb aquest carrer a partir del segle XVI. Comentem noms de persones, cases i altres aspectes interessants que creiem que caldria saber.

Els blanquers Peó

La comunitat de preveres de l’església de Santa Maria, que obtenien rendes de les cases i horts situats en aquest carrer i a extramurs, l’any 1502 ven al blanquer Jaume Peó uns patis on abans hi havia cases amb pallisses. Els patis estaven situats al carrer que anava del Sant Esperit (Font) al carrer de Puigmoltó. A l’esquerra hi havia dos patis/pallisses que eren també de Peó, una abans era del sabater Joan Closes i l’altra fou del notari Bernat Vila i part amb el pati del paraire Francesc Riba. A la dreta dels patis que compra Peó una pallissa del notari Jaume Bartomeu.

L’any 1509 el blanquer Pere Peó ven a l’artesà Pere Sala, originari de Sant Cugat Sesgarrigues, una casa situada al carrer del Sant Esperit. Estava situada molt a prop del carrer (dit corraló) actual de nom Galceran (carrer que va de la Font al carrer dels Ferrers). A l’esquerra de la casa venuda hi havia la del calderer Joan Gual. Al davant la del pagès Francesc Massana. El preu és de quaranta lliures. Pere Sala l’any 1503 ja havia comprat una altra casa a prop d’aquesta a l’advocat Lluís Ribelles.

Encara l’any 1532 el mercader Pere Peó ven al baster Joan Dalbi una casa en el mateix carrer. A la part esquerra d’aquesta altra casa hi ha la del teixidor Bartomeu Colomer.

El pintor Jaume Huguet

El baster Bernat Cortés, d’origen també francès, l’any 1585 signa capítols matrimonials amb Elisabet Socies, filla del pagès Bartomeu de Vilafranca. A l’Elisabet li fan donació d’una casa amb un portal situat al carrer del Sant Esperit. Les cases que estaven al costat esquerra és la casa del pintor Jaume Huguet, que viu a Barcelona. Pintor que va treballar en el taller del pintor i poeta Pere Serafí de formació italiana i domiciliat a Barcelona. Jaume als anys 19-24 pactà el setembre de 1565 a Barcelona amb el vell mestre Pere Serafí un contracte d’aprenentatge, Al cap de pocs anys, de nou a Vilafranca, Huguet rebria les primeres comandes: el retaule del Roser de la parròquia de Ses Oliveres (1569), el de Sant Sebastià de l’església de la Santa Creu de Creixà (1571), el dels Sants Cosme i Damià (1574) i el major de Sant Jaume de Ses Oliveres (1580), les sarges de l’orgue (1571) i el retaule del Roser de Santa Maria de Vilafranca (1580). El 1572 es va casar amb una noia de l’Hospitalet, Paula Mercader. Sembla que d’entrada només trobà feines menors, com les que consta que feia a la sagristia de la catedral de Barcelona el 1576, però aviat aconseguí contractes més importants: els retaules del Roser de Santa Maria de Badalona (1581) i de Sant Feliu de Llobregat (1582) i el monument de Setmana Santa de Sant pere de les Puelles, a Barcelona (1585). En el seu obrador, a Barcelona, tenia com a aprenent i després com a col·laborador , el seu fill homònim.

La casa del pintor, situada en aquest carrer, deuria ser de la família des de temps anterior. Sabem que els anys 1380/88/ hi te casa el bracer Pere Huguet; anteriorment la csa era del col·lector reial Guillem Huguet, que fou batlle de Vilafranca en diferents anys del segle XIV; el prevere Mateu Huguet hi té casa el 1583 (potser vivia conjuntament amb el pintor o era qui la cuidava quan el pintor treballava en el seu taller a Barcelona. Situem la casa a la part dreta baixant des del carrer de la Parellada.

L’hostaler Camarasa

L’únic hostaler que hem trobat que viu en aquest carrer i que molt probablement hi havia el seu hostal fou Joan Camarasa. La muller de Joan era Coloma.

El fill Miquel Camarasa fou també hostaler vivint al mateix carrer fins a meitat del segle XVII, arribant a passar de la fenia d’hostaler a negociador.

Les cases deurien ser tres, ja que tenia tres portals. Estarien situades adossades a la muralla de la vila: “...infro pared a opido Vilafranca...”. Una casa pel davant hi havia la casa del flassader Bartomeu Rovira. Al darrera la del pagès Pere Noya. A l’esquerra el blanquer Pere Batlle i a la dreta la del cisteller Miquel Muyes.

la segona i tercera casa estaven unides. Hi tenien al seu davant la del noble Jeroni Prats., que és domiciliat a Barcelona. Al costat esquerra hi havia la casa/hostal de Joan Camarasa. A la dreta la casa del paraire Montserrat Roig.

Les cases havien estat del seu avi matern, el paraire Joan Ferrer l’any 1547.

El flequer Joan Oriol

El flequer Joan Oriol tenia casa al carrer. El forn on treballava però, estava situat al carrer de la Parellada. La casa l’any 1595 la va hipotecar. Tenia dos portals amb dos estances: una sala i una cambra.

Els nobles Despés

El llinatge Espés o Despés eren originaris de la Ribagorça. Els seus membres formaven part indistintament de les corts catalanes i aragoneses de la baixa edat mitjana. Foren barons d’Alfajarín, senyors de Montoliu, de Miravalls i Preixens, una branca s’establí a Sardenya.

D’aquest llinatge fou Felip Despés , senyor de Preixens (Lleida) era diputat militar el 1519 a la vegueria de Vilafranca del Penedès.  De la mateixa família eren Guerau Despés, també diputat militar a la vegueria de Tàrrega (1545); Jaume Despés, diputat militar a la vegueria de Girona/sotsveguer de Besalú (1525-1551); Joan Despés fou bisbe de Girona i d’Urgell i diputat eclesiàstic (1507-1515); Miquel Despés fou noble i diputat militar a la vegueria d’Urgell (1493). A vegades el cognom és escrit d’Espés.

L’any 1516 el noble Antoni Despés el trobem en la documentació vivint a Vilafranca. El 1566 junt amb altres nobles (Copons, Barberà, Cervelló, Masdovelles) hi surt el noble Joan Despés.

L’any 1558 el veguer de Vilafranca, Onofre de Copons, signa una transacció Galcerà de Pinós i Francesc Despés, tutor dels béns del noble Martí Despés, que va morir a Vilafranca. Els  hereus d’aquest Martí viuen al carrer del Sant Esperit el 1571. A prop de la casa dels Despés hi havia la del noble Joan de Monbui (casa de la Pia de l’Almoina).

Joan Despés l’any 1576 és marmessor del béns del burgès de Vilafranca, Jaume Gual, que també viu en el mateix carrer.

Els nobles Monbui

A finals del segle XVI el noble Joan Montbui hi té casa. Fou subveguer d’Igualada. Molt probablement la casa era la que fou la casa de la Pia Almoina, on actualment encara hi ha una escultura d’un peregrí a la seva porta (on hi ha un bar amb tota una sèrie de arcades al seu interior).

L’any 1562 hi viu a la mateixa casa amb un corral el noble Martí Joan de Montbui. Fou senyor de la Rovira Roja (Sant Martí Sarroca).

El burgès Jaume Gual de Vilafranca es va casar amb Montserrat Calendraix. La germana de Montserrat fou Àngela, casada amb el noble Marti Joan de Montbui amb segones núpcies. Montserrat, una vegada viuda signa el testament l’any 1576 a casa seva al costat de la de Martí Joan de Montbui.

Més veïns del carrer de la Font

El paraire Pere Oller tenia casa davant mateix del monestir de l’església de la Trinitat (1558). En anys del segle XV un Pere Oller ja tenia una casa a prop del portal del Sant Esperit de la muralla de Vilafranca (1432).

Els pagesos (pare i fill) Joan i Joan Bosch, originaris de França, conjuntament amb la muller del segon, de nom Magdalena, l’any 1567, venen una casa amb la seva era, situada al carrer del Sant Esperit (Font). Qui la compra és el teixidor de lli Bertran Andreu, també d’origen francès. El preu és de divuit lliures.

Al costat dret de la casa del baster Cortés de l’any 1585 hi havia la casa del paraire Miquel Pineda que hi vivia el seu fill Esteve Pineda, també paraire de llana amb la seva muller Joana.

Al costat dret de la casa de Miquel Pineda hi havia la casa del paraire de llana Jaume Figuerola i davant la casa del blanquer Benet Soler. A la part esquerra hi havia la casa del baster Bernat Cortés.

L’any 1586 el batlle de Vilafranca, Pau Rafael Llaurador, ven en subhasta (encant públic) a la plaça Major de la vila, al botiguer de roba Pere Bartomeu, una casa situada al carrer de la Font. Formava part dels béns dels creditors del cinter Jaume Pedró. El preu és de vuitanta-una lliures.

Aquest mateix any 1586 es signen capítols matrimonials entre el pagès Jeroni Foguet amb Àngela Solà. A Jeroni li fan donació de la part d’una casa amb un portal situada al carrer del Sant Esperit. les altres parts eren de propietat dels germans d’Àngela. A l’esquerra hi havia la casa del pagès Jaume Alemany i la del pagès Sebastià Vilar.

Podem deduir a través de la documentació notarial buidada d’anys anteriors, que aquesta última casa estava situada a prop d’un carrer que anava del Sant Esperit al carrer de Puigmoltó, segons l’escriptura de venda de la casa de Jaume Alemany que la va comprar l’any 1482 al sastre Melxior Santomàs.

A la dreta de la casa del pagès Foguet hi ha la del paraire de llana Julià Miranda. Al davant la casa del noble Miquel Bartomeu.

El metge Joan Oliver hipoteca l’any 1571 una casa situada al carrer del Sant Esperit. Al davant hi ha el corral de la casa dels hereus del pagès Pere Artigues. Pel  darrera el corral de la casa del teixidor de llana Pere Garcia. A l’esquerra la casa del noble Marti Joan de Montbui (és a dir, la casa de la Pia Almoina) i a la dreta la casa del noble Martí Despés.

L’any 1581 Eulàlia que en primeres núpcies es va casar amb el pagès Andreu Batlle i en segones del paraire de llana Bartomeu Pinyol, és propietària de dues cases, una al costat de l’altre, situades en el carrer. Al davant hi tenia la casa del paraire Pere Oller. Al darrera l’hort de Mateu Huguet. A l’esquerra les del corder Jaume Escardó.

El 1582 el blanquer Pere Batlle posseeix una casa amb un portal i un hort al carrer. Al seu costat hi havia la casa del sastre Pere Escuder, que és difunt. Al darrera la casa i hort de Pere Anoll. A l’esquerra la del senyor de Florejacs, (la Segarra) el noble Miquel Bartomeu. A la dreta la del cisteller Miquel Muyés i les cases de l’hostaler Joan Camarasa.

La casa havia estat del seu pare, també de nom Pere Batlle l’any 1561. Aquest la va comprar al mestre de cases Jeroni Valls l’any 1554.

La casa del sastre Pere Escuder tenia un corral al darrera contigu a la casa. Estava molt unida a la casa del blanquer Pere Batlle: “...asolo terra intrate dicta domos usque ad primum tectum cum stabulo o seller domos de Pere Batlle...”

L’any 1595 el paraire de llana Montserrat Roig i la muller Maria, obliguen una casa que tenen al dit carrer amb un portal adossada a la muralla de la vila. Al davant té la casa del noble Jeroni des Prats, a l’esquerra una de les cases de l’hostaler Miquel Camarasa i al darrera la casa de la viuda del ferrer Miquel Pons.

Aquest mateix any Coloma filla i hereva del blanquer Pere Batlle, fa donació en temps de núpcies entre el blanquer Pau Jeroni Janer i Coloma, d’una casa situada en el carrer. La casa està al costat del sastre Escuder.

Carrer travesser que va al dels Ferrers

Molts són els blanquers que vivien en aquest carrer durant el segle XVI (cal dir, que de fet, n’hi havia també en altres carrers, era un ofici que abundava en aquells anys a Vilafranca).

L’any 1550 el blanquer Joan Guillo hipoteca dues cases que té en propietat situades al carrer del Sant Esperit. Una de les cases a l’esquerra hi havia la del hereus del mercader Francesc Calendraix. A la seva dreta la del paraire Joan Marrugat i la del teixidor Francesc Bernada. A prop hi havia el carrer que anava del Sant Esperit al carrer dels Ferrers (seria el carrer actual dels Trinitaris).

L’altra casa a l’esquerra hi havia la del francès Pere Noy. A la dreta la del burgès Miquel Bartomeu, que viu a Barcelona.

L’any 1582 el corder Francesc Barber posseeix una part de la casa que pertany al blanquer Jaume Guell. Li va vendre l’any 1581 el també blanquer Jaume Janer. Està situat la casa al carrer que va del Sant Esperit al dels Ferrers. Al seu costat esquerra hi ha la part de la casa que li correspon a Jaume Guell. A la dreta la casa del revenedor Miquel Mora. Al davant la casa del mercer Onofre Capellades i la del revenedor Joan Torrents.

El 1584 el paraire Pau Vidal, és propietari d’una pallissa amb un portal situada al carrer o transit que va del Sant Esperit al dels Ferrers. Al seu costat esquerra la casa del blanquer Antoni Casanoves. A la dreta la casa dels hereus del revenedor Joan Torrents. Al davant el mercader Onofre Capellades. La pallissa la té per donació del seu pare el pagès Llorens Vidal. Al dit Llorens li va vendre el prevere Antoni Huguet, procurador de la comunitat de preveres de l’església de Santa Maria l’any 1549.

La casa de la Pia Almoina

Hem comentat que un noble dels Monbui vivia en la casa de la Pia Almoina, situada en aquest carrer a finals del segle XVI. Però va ser una casa on hi va viure gent de diversa índole.

L’ardiaca Blas Ferran

L’any 1546 ordena el seu testament l’ardiaca Blas Ferran en la casa de la Pia Almoina. L’any 1515 era obtentor del benefici eclesiàstic de Sant Antoni, instituït en la capella de Vilarnau, construïda en el terme de Sant Sadurní a Subirats. El 1529 obté el benefici de la capella de Sant Miquel, situada en l’església de Selma. Se’l troba en els documents com ardiaca del Penedès a partir de l’any 1530.

El 1532 és tutor dels fills del burgès de Vilafranca Gaspar Ferran, noble i cavaller, és a dir, de l’hereu Simeó Ferran, conjuntament amb Castellana, vídua de Gaspar Ferran. Blas era fill també de Gaspar i de la seva primera muller Jerònima. Una germanastre, Joana, es va casar amb el noble Lluis Joan de Masdovelles, una germana es va casar amb el mercader i noble Guillem Raimon d’Espuny.

Blas Ferran també tenia el benefici de Sant Jaume instituït en la capella de Sant Jaume Sa Calsada, al costat de l’hospital dels pobres de Vilafranca, al carrer de Sant Pere.

L’any 1547 Blas era ja difunt. L’any 1585 el prevere Lluis Roig viu a la casa de la Pia Almoina.

L’hospital del Sant Esperit

Va ser l’any 1272 quan el veí de Vilafranca Bernat Llobet va atorgar una escriptura per tal de funda l’Hospital del Sant Esperit per als pobres i malalts.

L’any 1577 sabem que a l’hospital d’origen medieval que existia en aquest carrer hi havia una església amb dues campanes. Dins de l’església hi havia un retaule del Sant Esperit amb les armes dels nobles  de Barcelona, Gualbes (Pons de Gualbes pels vols de l’any 1396 feu reconstruir l’hospital de Vilafranca). Un altre retaule de tela de Nostra Senyora i Sant Joan. Un altre de Santa Anna. Bancs amb les armes dels Gualbes. Aquest mateix any 1577 els trinitaris es fan possessió d’aquest hospital traslladats de la plaça de l’Oli, l’actual plaça de Jaume I.

De fet, l’hospital estava tot derruït i l’església era sense sostre. Els trinitaris van reconstruir quasi completament de nou, però ja va perdre la funció de ser un hospital per pobres i malalts per passar a ser el convent dels trinitaris.

L’any 1595 els Trinitaris eres propietaris des de l’any 1578 de l’hospital, de l’església i de les rendes que obtenia l’hospital del Sant Esperit.

El portal del carrer de la Font

Ja hem comentat que al final d’aquest carrer hi havia un dels portals de la muralla de Vilafranca anomenat de la Font o del Sant Esperit. Moltes de les cases o horts estaven adossades a la muralla i molt a prop del portal.

Cases amb trull d’oli

L’any 1536 per subhasta (encant públic) es venen cases amb trull d’oli, pou i hort al prevere Joan Sibilia. Formaven part dels béns del calceter Joan Bergueta. Estaven situades molt a prop del portal de la Font. A l’esquerra hi havia la casa del blanquer Esteve Capellades, que abans fou també de Bergueta. a la part dreta hi passava la muralla de la vila. Al davant la casa del pagès Joan Mascaró.

La casa de Joan Mascaró l’any 1581 és del fill, també pagès, Bartomeu Mascaró. La casa té dos portals, hi està situada davant del portal de la Font. Pel darrera hi ha la casa de Raimon Sisteller. A l’esquerra l’hort del blanquer Joan Font i per la dreta el carrer o passeig de la muralla.

Extramurs del carrer de la Font

El matalasser Simeó Vidal és propietari d’un hort l’any 1581 prop la font de la vila. Aquesta font era la que ja hi havia a la que actualment és la plaça Milà i Fontanals. Des d’aquí arribava l’aigua a les altres fonts de la vila a través d’una canalització feta sota terra.

Aquest hort havia estat del seu avi el també matalasser Joan Vidal. A l’avi li pertanyia per una sentència al seu favor donada l’any 1554 pel jutge de la cort del batlle, en un procés contra Benedicta, viuda del germà de l’avi de nom Miquel Vidal que el tenia des de l’any 1540.

Des d’aquí hi sortien diferents camins, un d’ells era el que anava de la font de la vila al Pou Nou (l’actual carrer de la Montserrat)  i al camí que va a Barcelona; un camí que va de la font de la vila a la Granada; camñi que surt de la capella de Santa Magdalena al monestir de Santa Clara.

També hi havia altres horts de diferents propietaris com el del burgès i notari Pere Colldesança. Pere tenia a més uns arbres de diversos gèneres plantats en aquest lloc el mateix any 1581. L’hort del metge Pau Martí; de Pere Salvà; de Montserrat Damià; el del burgès Jaume Peó,

Una era i farraginal era del botiguer de roba de llana Gaspar Soler, situada també a prop de la font de la vila l’any 1582. Abans havia estat propietària la seva muller Joana, que és difunta, filla del flassader  Pere Planes de Vilafranca. Al dit Pere Planes li pertanyia com hereu del mercader Montserrat Queralt i el revenedor Pere Brugal de Vilafranca. A Pere Brugal li pertanyia per la venda que li va fer l’any 1524 l’artesà Francesc Peixò.

Eres del Sant Esperit

Aquestes eres que es batia el blat situades a extramurs del carrer de la Font/Sant Esperit en el segle XVI continuen existint (ja en anys anteriors a l’època medieval hi eren).

El calceter Bartomeu Damià Pasqual és propietari d’una terra situada en aquest lloc l’any 1581.

A prop d’aquesta terra hi havia les terres del botiguer de roba de llana Gaspar Soler, la del botiguer de roba Montserrat Pasqual Damià i la del noble Pere Salvà.

El prevere Joan Selipoia de la capella de Sant Jaume situada a l’església de Santa Maria posseeix una terra situada a les eres del Sant Esperit: “...que fou lo pou nou i que abans fou hort...” el 1585.

Rendes senyorials

Les rendes que s’obtenia de les cases, horts o altres béns immobles d’aquest carrer la comunitat de preveres de l’església de Santa Maria és el que més sous i diners rep anualment. La quantitat més alta que reben és de onze sous. La més baixa de sis diners. Es pagava a la festa de Sant Miquel el mes de setembre i alguns censos el Nadal de cada any.

El benefici de la capella de Santa Maria, instituïda a l’església pel prevere Francesc Pelegrí  hem trobat que hi cobra cens de cinc sous per Nadal d’una casa.

El monestir de Santa Clara, situat a extramurs d’aquest carrer, obtenia també censos per béns immobles situats en aquest carrer.

La comanda de Sant Joan rep deu sous a la festa de Nadal, per l’hostal del Camarasa.

En quant a persones particulars els hereus del noble Marc de Puigmoltó obtenien també rendes, com el mercader Miquel Bartomeu, el noble Gaspar Ferran i el noble Gerard de Barberà de Cervelló, senyor de la baronia de Riudefoux situada en el terme de Sant Martí Sarroca i del castell de Querol a la festa de Sant Nicolau (també per l’hostal de Camarasa).

Unes dades del segle XVI sobre aquest carrer que fou un dels primers de l’origen de Vilafranca i que en aquests anys continua essent un dels principals e importants per la gent que hi vivia.

En quant a oficis podem veure perfectament que molts veïns eren blanquers durant aquests anys. Si a més tenien l’obrador en el carrer de la Font/sant Esperit la seva “olor” deuria ser bastant important.