Darrera l’església de Sant Pere de Riudebitlles es troba, encara avui dia, el casal de la família Salelles, (segles XIII-XIV) que posteriorment va pertànyer als Marquesos de Llió. Té una portalada senyorial, sota l’escut de pedra de la casa de Llió.
A Barcelona
també hi ha el Palau del Marquès de Lió o Llió, situat al carrer de Montcada,
al barri de la Ribera de Barcelona. Aquesta última finca va ser adquirida el
1705 per Josep de Mora i Cirera, pare del primer Marquès de Llió.
El títol de
Marquès de Llió va ser concedit per Lluis XV de França a Josep Francesc de Móra
i Catà (1694-1762) l’any 1749. Posteriorment, es va convertir el 1752 en títol
nobiliari espanyol sota la monarquia de Ferran VI.
Josep
Francesc de Móra i Catà va ser un historiògraf i heraldista nascut a Barcelona
el 1694, fill de Josep de Móra i Cirera i Francesca Catà i Vinyola. L’any 1729
ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Va ser regidor de la
ciutat de Barcelona i acadèmic de la Real de Història de Madrid.
Ell va ser
qui va impulsar la indústria paperera a Sant Pere de Riudebitlles.
Qui vulgui
saber més sobre el respecte es podeu dirigir en aquesta adreça, un treball
d’investigació molt ben documentat:
https://fanoia.com/static/core/pdf/TREC%2019-12-2017%20CAT.pdf
Josep
Francesc de Móra i Catà, primer marquès de Llió mor l’any 1762 i el seu fill
Domingo Félix de Móra i Areny es converteix en propietari dels molins i terres
del seu pare que tenia a Sant Pere de Riudebitlles.
Els anys 1782
i 1783 van ser anys de conflictes per l’aigua a Sant Pere. El nombre de molins
augmentava i l’aigua era escassa, això provocava una disputa entre els pagesos
i els paperers. El mateix Marquès de Llió, Domingo Feliu de Móra i d’Areny, es
queixa pels danys i perjudicis que patien els molins de Sant Pere de
Riudebitlles i Terrassola per la manca d’aigua.
Domingo Félix
de Móra i d’Arenys era nascut el 1731 a Barcelona. Casat en primeres núpcies
amb Isabel Areny i en segones amb la seva cosina segona Maria Caietana de
Peguera el 1786. Mor el 1792. Serà la seva segona muller qui es farà càrrec de les
propietats de la família. Com a vídua el 1792 per termini de cinc anys arrenda
tres molins paperers a Francesc Farreres i Llucià, inclòs el molí anomenat del
Marquès. El fill primogènit i tercer marquès de Llió, Doménech de Móra i
Peguera, vivia de manera fixa a Barcelona, al palau dels marquesos. Per aquesta
raó, va ser la mare qui va portar la gestió de les possessions dels Marquesos
al Penedès.
Es té
constància d’una reunió de la Junta de fabricants de Sant Pere de Riudebitlles
i del seu veïnat, celebrada el 13 de juliol de 1801 en un saló de la casa i
molí de la Marquesa, que en aquell moment habitava Miquel Carner, fabricant de
paper, amb l’assistència de Pere Miquel del Solà batlle de la Vila, Antoni
Boloix, Josep Antoni Farreres, Miquel Carner, Joan Vaquès, Pere Costa i
Francesc Parladé, tots ells fabricants de paper de la Vila; a més a més de Joan
Riba, Feliu Aloi i Josep Via, paperaires de Sant Quintí de Mediona; i finalment
Pau Parellada, Josep Sellarès i Baldiri Alegre, fabricants del poble de Lavit.
Potser aquesta trobada va donar lloc a l’arrendament que tot seguit comentarem.
L’arrendament (1803)
La Marquesa,
vídua de Llió, exercint el seu poder arrenda pel termini de quatre anys. Que
començaran a comptar l’u de gener de 1803 fins a últim de desembre del 1806 a tres
paperers de Sant Pere: Francesc Parladé, Antoni Boloix i Miquel Carner els
següents molins:
Primer, dos
molins, un fariner i altre paperer ( el molí de Dalt avui Cal Jan i el molí de
la Vila i de Baix, avui cal Ròmul). Es tractaria que tots tres edificis formin
un casal. Els lloga amb els seus aparells necessaris per moldre i fer paper
d’estrassa.
També aquell
molí paperer anomenat el molí del Mig, que es per fer paper blanc, conjuntament
amb les casetes contigües.
També aquell
altre molí paperer anomenat el molí de Baix al costat del molí del mig, amb els
seus aparells per fer paper blanc.
També aquell
altre molí paperer de paper blanc anomenat el molí de Baix, amb tots els
aparells necessaris, que és unit a la casa principal (Palau) de la Marquesa,
junt amb les basses, recs i aigües per anar tots els molins anomenats.
També els hi
lloga les terres que són davant dels molins i les de regadiu que són contigües.
També aquella
caseta o masia anomenada la Masia, amb totes les terres així de conreu com de
regadiu que la Marquesa té en el terme de Sant Pere de Riiudebitlles.
També tots
els censos o rendes tant de diners com a parts de fruits i demés drets i rèdits
que percep en el terme de Sant Pere i de la parròquia de Terrassola.
Primer, els
dits arrendataris han d’encarregar-se de fer inventari de tots els mobles, els
que hi ha en cada molí a fi de donar-li compte a la Marquesa. Els arrendataris
han de tenir un moliner fariner hàbil per moldre bé. Abans de moldre el moliner
ha de tancar el frestallador, que es
sobre els canals. A més estarà obligat a moldre a tramussa buida. Haurà de cobrar vuit diners per quartera als
habitants de Sant Pere i el seu terme i al preu que vulgui als forasters.
Tindrà l’obligació de deixar la bassa del molí fariner escurada.
Els
arrendataris no poden deixar de fer funcionar els molins sinó fos que en quinze
dies les aigües no hi arribessin.
Anirà a
càrrec dels arrendataris mantenir los molins paperers de masses, taleres, solatges, llevats, guarniment de la tina i cordes del
mirador. Quedarà a càrrec de la Marquesa el fer les moles, el riscla i el coll de ferro o rodet, si vingués el cas
d’haver-se de fer en el molí fariner com també en els molins de fer paper blanc
o d’estrassa. També si s’hagués de fer rodes
noves dels molins o algun arbre,
premsa, piles o planxes o canals penjants.
Hauran de
pagar el cadastre els paperers. Si aquest es pugés, durant aquest temps, pagarà
la meitat la Marquesa.
El moliner i
els paperers han d’habitar les cases dels molins. Tindran, a més, l¡obligació
d’esporgar les oliveres i conrear les terres a ús de bon pagès i no les han de
deixar de treballar. Han de mantenir nets els recs i les sèquies on es troben les terres. No podran fer basses
per amagar cànem ni rentar-lo en els recs.
Cada any
hauran d’entregar a la Marquesa dues raimes
de paper de mig floret i altre de floret
per escriure cartes.
En quant a
cens, cada any hauran de portar a casa de la Marquesa, tres polles d’india, tres parells de capons, tres parells de gallines i
dues parelles de perdius. També mitja
quartera d’olives, si es poden collir en els terrenys arrendats. A més els
hi ha de portar un quintar de cànem
cada any. A més el dia de dijous sant a l’església parroquial de Sant Pere de
Riudebitlles hauran de donar dos ciris de
mitja lliura cadascun i posar-los a cremar
en el monument.
Els
arrendataris han d’escurar el bullidor i
el rec des del molí al de mare. Com que hi ha escassetat de ferro, cap que
paguin anualment quatre arroves de ferro.
Quan acabi el
temps de l’arrendament han de deixar els molins adobats de nou.
La senyora es
reserva per ella o per a qui ella vulgui la casa gran (Palau) amb la cuina
contigua i el quarto al costat de la secreta. Les quals seran comunes als que
habitaran la casa gran. També la palla que es necessiti pels animals el temps
que ella o qui decideixi visqui en la dita casa.
S’obliga la
Marquesa, durant el primer any, fer una roda
guarnida en el molí de paper d’estrassa.
El pagament
per l’arrendament serà de dos mil lliures anuals. Les pagaran d’aquesta forma:
Francesc Parladé, designa set-centes lliures; Antoni Boloix, set-centes
cinquanta lliures i Miquel Carner conjuntament amb els que s’encarregaran del
vi de les vinyes, en Josep Vivó, Ramon Miquel i Ignasi Pujador cinc-centes
vint-i-cinc lliures. Es farà en tres pagues iguals anticipades el primer de gener,
el de maig i el de setembre. Parladé serà cada paga de dues-centes quaranta-una
lliures, tretze sous i quatre diners. Boloix dues-centes cinquanta lliures i
Carner cent setanta-cinc lliures. La primera paga serà el gener de 1803.
S’hauran d’efectuar amb moneda d’or o plata, res de vales reials.
Els
arrendataris hauran de pagar al notari, el salari del present arrendament, el
cost del paper segellat i entregar una còpia a la Marquesa.
El preu total
serà de vuit mil lliures, a raó de dos mil a l’any. És signat a Barcelona el
vint-i-sis de febrer de l’any 1802. Són testimonis l’escrivà de càmera en lo
civil Jaume Just i Pere Peres, familiar de la Marquesa. Només és Miquel Carner
que no sap escriure i signa altre per ell en el document d’aquest arrendament.