Un inventari d’Olesa de Bonesvalls (1604)

 

L’edifici medieval de l’hospital d’Olesa de Bonesvalls l’hauria de conèixer tothom i protegir-lo ja que és una construcció que encara es manté bastant ferma. Moltes vegades he escrit sobre la història tant en aquest blog com en el de Penedès medieval. Vull insistir en cal saber moltes més coses d’aquest edifici, sobretot degut a les obres que s’hi estant fent actualment (2019-20) que espero no el malmetin.

Un inventari de l’any 1604 ens pot ajudar a saber una mica més quines dependències tenia i quins objectes tant a la rectoria del capellà, que administrava l’hospital i l’església de Sant Joan, situada a dalt al poble d’Olesa de Bonesvalls, l’actual és construïda l’any 1777, però en els seus inicis podria haver estat romànica amb un edifici al costat a on hi vivia i també saber més de l’hospital i la rectoria de la capella de Santa Maria de l’Assumpció situats a la part baixa del poble, en el barri de l’Hospital.

L’inventari es fa per la mort del rector Bartomeu Olivella. Els seus marmessors, el rector de Castelldefels, Andreu Vilar, el rector de l’església de Sant Cristòfol de Begues, Miquel Estor, el negociant de Sitges Andreu Marrugat i el pagès d’Olivella, Pau Olivella, germà del rector difunt, fan públic l’inventari dels béns. L’hereu del rector Bartomeu, és el germà Pau Olivella.

La rectoria de Sant Joan d’Olesa de Bonesvalls

En l’entrada hi ha un cubell de fusta de pi. Hi caben tres càrregues de verema. Dues portadores velles. Dos bancs de fusta de pi. Uns clemàstecs (cadena amb ganxos que va penjada al canó de la xemeneia de la llar, que serveix per a penjar-hi les olles...). dues pasteres. Un pallanc (barra que va penjada al cim del paller per evitar que el vent s’emporti la palla). En l’estable hi ha una mula de color fosc, amb una sella amb tots els seus guarniments i amb les seves albardes. Un gos de mostra (caçador). En el pastador hi ha una pastera de  fusta de pi amb el seu sedàs. En el celler hi ha una mitja bota. Dues botes d’una carrega cada una, buides. Sis carretells, (barril petit, que oscil·la entre un càntir i una càrrega de cabuda i serveix principalment per tenir vi ) tots vells de mitja càrrega i d’un barraló, (mesura de vi equivalent a vuit quartans, o sigui 32 porrons o una quarta part de càrrega (Penedès). Dos barralons (bóta petita per a traginar vi). Dos quarters de cansalada. Un sagí (greix). Un garbell. Tres pells d’anyell. Un embut de fusta. Dues gerres sense anses de tinguda entre les dues de 18 quartans, en les quals hi ha vuit quartans d’oli més o menys. La més petita és dins l’església. Dues calderes, una de gran i altra mig sencera. Un cossiet (recipient) de terra. Una cassa d’aram. Un càvec gran. Una aixada estreta. Dues destrals. Una cistelleta petita. Un embut de treure oli. Una dotzena de gallines entre polles i un gall. Una gallina d’índies. En el pou hi ha una corriola amb son rest i cadena. Dues galledes usades. Tres botiguetes d’estany  petites, les dues amb taps i una sense. Hi ha una pollera (galliner) de canya. En la sala: un bufet de fusta d’àlber. Una cadira de repòs. Tres cadires, les dues sense cuiro i l’altra bona. Una perdiu viva sense gàbia. Una taula de tisora. Un bufet de fusta de noguer. Una taula de tisora. Una caixota de fusta de pi. Dos banquets de sala. una petaca. Una sort de vidre. Quatre càntirs de terra. En la cambra primera hi ha un llit de camp de fusta de noguer. Dos matalassos. Dues flassades blanques. Dos coixins amb ses coixineres. Tres teles de pinzell bones: una de nostra senyora, un assotament i un sant Bartomeu sense guarnir. Una bossa de tenir municions. Una romana. Una fulla d’espasa dins d’un bordó. Un cristos. Una atxa. Un ventall de palma. Una sort de vidre amb algunes aigües. Una clotxa (túnica) de burell. Un espalmador (raspall). Una arquimesa.

En un armari de fusta de pi hi ha uns prestatges de llibres, los quals són els següents: dos llibres de comptes en els quals assentava dit rector totes les dades rebudes de molts anys a esta part. També així fan assentar tots els llibres que estan designats en la del paper cosida amb altre part escrita d’altra mà.

En una arquimesa de fusta de noguer hi ha el següent: en el primer calaixet vint rals de moneda barcelonesa. En el segon calaix un saquet de drap s’han trobades cent-setze peces de vuit rals cadascuna.

En una capseta de fusta que es tanca amb clau hi ha set lliures de moneda barcelonesa. En un altre calaixet hi ha unes quantes candeles de cera. En un altre calaix hi ha uns agnus grans guarnits. Una imatge de Nostra Senyora petita guarnida, amb son peu de plata i tota guarnida de plata i una creueta al capdamunt, una part es tota de plata i l’altra un vidre de Nostra Senyora. Té dit guarniment més d’un parell d’alçada. Nou culleres i unes forquilles de plata. Uns agnus de plata. Altres agnus guarnits. Uns agnus d’or.

En una capseta petita de fusta hi ha algunes relíquies. En un calaixet, hi ha tres onces de canyella. En l’últim calaixet s’han trobat vuit i set lliures i catorze sous de moneda barcelonesa. Una xapa de plata no molt gran. Una aixeta de coure petita. Una daga amb sa baina. Uns potets i capsetes de vidre. Onze sous entre menuts i plata en el calaix gran. En el calaix de sota l’arquimesa hi ha un pany d’escopeta. Uns trencadors de pinyons de ferro i altres cosetes i paperets de poc valor. A baix de dita arquimesa hi ha dues olletes de vidre amb confitures i altres potets i olletes i una ampolleta d’aigües.

En una caixa que és de Pau Olivella en la qual hi ha una cinta de seda, es troba un mantell d’estamenya. Un mantell de contrall, (classe de tela que des del segle XV es fabricava, a imitació dels teixits de Courtrai, i que serví per a fer diversos vestits). Un barret de capellà. Una sotana d’estamenya. Una sotana de randa. Altra sotana d’estamenya. Una sotana de raixa (tela).

En una cambra: un llit de fusta d’àlber de pilars. Dos matalassos usats. Una màrfega. Una flassada vermella. Un coixí amb sa coixinera. Dos ventalls de tela per una finestra. Una caixa llisa de fusta de pi. Dins la qual hi ha deu camises d’home entre bones i dolentes. Tres coixineres de bri de cànem. Tres parells de calcetes de tela. Deu cabassos plens entre bons i dolents. Unes estovalles de cotó grans guarnides amb flocadura. Un cortinatge de llit de camp de cotonina llisa guarnit de flocadura a l’entorn.

En una cambreta: tres botetes d’un barraló cadascuna, buides. Quatre o cinc gerretes de tenir olives petites. Dos càntirs buits. Dos forcs d’alls. Una porta de finestra llisa, nova.

En la cuina: un ascó de fusta de pi amb sa taula. Un cavall de ferro de tres cames. Dos asts petits. Tres forrolls (pales). Un morteret de coure. Una olla d’aram petita. Un braser, una caldereta i un fogó d’aram. Una sort d’olles de terra i una de plats i escudelles. Tres llumeners. Uns lleves. Una giradora. Una rahadora. Quatre paelles entre grans i petites. Dues llibrelletes de Pisa. Sis o set plates mig senceres. Un plat gran de foc i una solera.

En una cambreta: hi ha un llit de pots i bancs amb una màrfega i una floca de llana petita.

En altra cambra: un llit de camp amb els pilars de noguer amb matalàs i màrfega. Cinc flassades de llana blanques. Tres coixins sense coixineres. En un armari hi ha unes ampolles de vidre. Quatre cistelles. Tres maners de verga petits. En un altre armariet hi ha set plats d’estany mig sencers. Un paner mig sencer amb platets de terra.

Graners

En dos graners de canya, que no puc saber di estaven propers a la rectoria o en un altre lloc, ja que no ho diu. Aquests graneres estan plens de blat, unes vint-i-cinc quarteres de blat vell. També en els graners hi ha una caixa de fusta d’àlber llisa ja vella, dins la qual hi ha unes estovalles llises. Tres camises. Quatre llençols usats. Un gipó usat. Sis sacs d’una quartera cadascun dels quals hi ha dos plens de blat i un de farina. Un sac de dues quarteres, buit. Un sac amb alguna quartera de faves. Un cofre gran de fusta d’àlber dins del qual hi ha nou llençols d’estopa i de bri i estopa. Cinc llençols de bri. Un davant llit de ret i un amb flocadura de filampua. Quatre coixineres de bri.

Dues caixes de fusta d’àlber noves a tall de monja, en les quals hi ha: un gipó de bri de cànem. Deu o dotze lliures de fil de bri de cànem. un cendrer d’estopa. Dos llençols. Tres camises. Quatre tovalloles. Quatre coixineres. Deu torcaboques. Una peça d’estopa de nou canes de llargària. Una camisola de cordellat. Un gavant (Capot amb mànegues, fet de roba gruixuda, per a abrigar-se en temps de fred) de monaquí (Nom de certa classe de teixit usada en el segle XVI) amb sa capilla (Capeta curta a tall de cintura, i superposada a la capa gran). Dos parells de mitges de cordallet negres. Uns calçots de tela. Una sotana de monaquí molt dolenta. Un gipó de bri de cànem. Tres bolons, uns d’estamenya, altres de monaquí i altres de tela. Una sotana d’estamenya. Una caixa de fusta de noguer a tall de monja, dins de la qual hi ha cinc canes de drap de torcaboques de cotó. Quatre estovalles de cotó. Un tros de cotonina llisa de sis canes. Tres trossos de drap nou de bri de cànem, entre tot quaranta canes. Un cofre gran dins lo qual hi ha alguna roba de cànem adobat. Un gipó amb ses manegues. Una bacina de llautó. Dos candelers alts de llautó. Una màrfega dolenta.

L’hospital d'Olesa i de Cervelló

En la botiga de l’hospital es va trobar quatre quarteres de blat d’espelta.

En una cambra de l’hospital hi havia deu quarteres de blat. Dues d’ordi. Vuit de civada. Una de faves. Una de guixes. Una taula de tisora sense peus.

En un llibre d’ingressos i despeses hi havia tot el que procedia de l’hospital. En un compte, signat pel batlle d’Olesa, Pau Ràfols, si veu el total d’un benefici de tres-cents nou lliures i vuit sous. També hi és anotat una terra anomenada L’Argila, comprada a Joan Tutusaus pel preu de cinquanta lliures.

En la botiga de dit hospital s’ha trobat un munt de blat. Hi pot haver-hi setanta quarteres més o menys, dit blat es partidor amb el modo següent això és que sen fan tres parts la una per l’hospital i l’altre per lo rector i l’altra dels arrendadors del noble Pere de Clariana que té un terç en dites rendes de l’hospital. Una pila de mestall. Pot haver-hi de vuit a vint quarteres. Dues quarteres i mitja de faves.

En un graner de canya s’ha trobat catorze quarteres de civada. Una quartera i mitja de sègol. Un munt de blat on hi ha cinc quarteres. Un sisó de canya ple d’ordi. Pot haver-hi vint quarteres. Una mitja quartera ferrada. Una pala de fusta. Una taula de tisora. Una Caixa de fusta de pi llisa dins la qual hi ha un penelló de llit amb una randa de fil rovellat a l’entorn. Dues estovalles. Vuit torcaboques. Dues tovalloles llises de bri. Dues coixineres de bri de cànem llises. Un llibre de cort vell. Un acte en pergamí d’un censal de pensió de setze sous que fa Gabriel i Jaume Cabrera al dit hospital.

La rectoria de l’hospital

La rectoria de la capella de Santa Maria de l’Assumpció situada al costat de l’hospital d’Olesa o de Cervelló es troben tres matalassos. Una flassada i un llit de tisora.

En el celler de dita rectoria: tres gerres grans d’oli, en totes pot haver-hi quaranta quarteres d’oli. Són del dit hospital. El difunt en sa malaltia digué que ell devia quatre quartans d’oli a l’hospital. Quatre cadires de cuiro. Un llibre gros en lo qual estan escrites les rendes de l’hospital, lo qual comença en lo any 1585 i acabà pel rector difunt el vint-i-u de setembre de 1604 en lo qual estan assentades les dades i rebudes fetes per dit senyor rector.

Llibres

Els llibres que es troben en diferents llocs de la rectoria són: la historia Pontifica amb tomo primer i segon. Los Sants, segona i quarta part. Marc Aureli. Visita de la carcel (tractat de dret pertanyent a Tomas Cerdan de Tallada). Esperit de la vida cristiana. Constitució de Tarragona. Un missal vell. Floretum virtutum. Summa Antonini. Breviari del Bisbat. Un llibret intitulat Super sacra misteria quale. Ambrosins catharinus, llibre vell. Etiques d’Aristotil. Un llibre vell intitulat Quadragessimale. Altre tomo de les Etiques d’Aristotil. Dos tomos d’Aries nomenats aprovechamiento espiritual. Codicil de Trento. Explicació de la bulla de la Santissima cruzada. Meditations de sant Agusti. Una Summa de Caietà. Un llibret nomenat exposició dels misteris de la missa. Un tractat del pare Peris de la Frequente comunion. Un llibret nomenat Tabules reverindissim que continentur in tribus libris reverendi patris di dicistals. Primera part i dues segones i tercera de la Navidad del mundo. Constituciones sinodales barceloneses. Summa funis. Un tractat de Espilaneta de confesione. Biblia sacra. Frater Andrea Sdeina ordinis predicatori. Un llibre vell intitulat sermones discipuli. Un llibre intitulat Legenda aurea. Tercera part de la oració de Frai Andrea Capilla. Sermons quadragesimals Raulinis. Silva devaria Cetils. Opuscula divi boneventurs Postilles maiores. Un breviari bo. Un passioner.

Llibres i manuals parroquials

En un armari tancat, situat a la rectoria, hi ha escriptures. Són actes i altres coses rebudes en dita parròquia. Són els següents llibres i manuals:

Tres llibres en els que hi ha inscrits els baptismes i els esposats i excomunicats. Un llibre del compte dels bacins de l’església. Un llibre gros blanc. Un llibre gros en el que hi ha inscrits els actes de les definicions dels baciners i altres persones que tenien càrrec en l’església. Comença l’any 1593. Un capbreu de les rendes de la baronia de l’hospital d’Olesa, de Cervelló i de la quadra de Vallirana. Signat el 1590. Una mà de paper cosida la qual serveix de manual. Comença el primer de juny de 1592 i acaba el 17 de setembre.

Una mà de paper de nom llibre d’òbits. Comença el primer d’agost del 1594 i acaba el vint-i-tres de setembre de 1604, el dia que va morir el rector Bartomeu Olivella. Un llevador de les rendes, censos i censals de la rectoria. Tres manuals d’escriptures velles. Una plica de capítols matrimonials. Una altra de testaments. Un plec d’enquestes lligat amb un fil. Un plec d’actes i inventaris. Altre d’actes vells. Un llibre molt vell que porta el títol de manuals de capítols matrimonials, de testaments, actes i albarans. Altres llibres molt vells en un racó de la sala de dalt sobre una post. La clau d’aquest armari ara és propietat de l’hereu Pau Olivella.

Deutes

Quant Bartomeu estava malalt al llit va fer memòria del que li devien algunes persones i ho va escriure en un paper que s’ajunta al inventari: Joan Miret de Vilafranca em deu vuitanta-quatre lliures. Era el preu de l’arrendament que li va fer de les rendes del benefici del Vendrell. La universitat de Vilafranca del Penedès li devia vint-i-quatre lliures per la venda que va fer de tres quarteres d’ordi. Els jurats de la parròquia d’Olivella li devien quatre lliures, que era la pensió d’un censal mort que els hi va vendre.

Miquel Traver d’Olesa li devia vint-quatre rals d’un préstec. També Jaume Bruquetes dos lliures d’un altre préstec. Joan Tutusaus del Mas Berenguer situat a Sant Pere de Ribes, li deu dues quarteres de blat, que li va deixar. La muller de Badell d’Olesa i deu dues canes de teixit d’estola que també li va deixar.

El batlle d’Olesa de Bonesvalls en aquest moment és Pau Ràfols. Conjuntament amb els veïns d’Olesa, Joan Tutusaus, Salvador Busquets i Pere Raventós signen com a testimonis.