Va
ser l'any 1699 quan es van posar les bases per la construcció de l’església
dels Dolors de Vilafranca, situada a la plaça Jaume I al costat de la capella
dels Socors, actualment de Pelegrí.
A l’interior
de l’església de Santa Maria ja hi havia una capella dedicada a la Mare de Déu
dels Dolors. Aquesta capella estava administrada per l’anomenada congregació
dels Dolors de la Verge Maria. Aquest any formaven part de la dita congregació
diferents preveres i gent de la vila: els preveres Jacint Masip, Josep Maxi,
Francesc Bartomeu, Pere Guasch, Bartomeu Salmoi, Pere Balaguer i Balaguer, els
notaris Jaume Tort, Josep Soler, Josep Rovira, Dídac Miret, Joan Aguilera,
Josep Marti Ferrer, els negociants Joan Sala, Josep Salvador, el metge Pau
Guell, el passamaner Miquel Sans, els pagesos Joan Pau Somó, Joan Ferrando, Jaume Requesens, Ramon Soler, el sabater Jeroni Planes, els adroguers
Felip Ribera, Francesc Urgellés, el marxant Magí Càller, el teixidor Josep Martorell,
el candeler de cera Francesc Miret, l’argenter Quinti Busquets, el paraire
Fèlix Urgellés, l’apotecari Josep Olivella, el botiguer Pere Paulí, el cantirer
Josep Borràs i el forner Ramon Isern. Com es pot veure eren gent important els
que regien aquesta congregació de la capella de la Verge dels Dolors. Cal dir-ho
tenien un paper important en la Vila de Vilafranca del Penedès.
Tots
els anomenats estaven congregats a l’interior de l’església de Santa Maria,
conjuntament amb el sotsdiaca Josep Balaguer, que era el fundador del benefici
de la capella dels Dolors situada dins l’església de Santa Maria.
La compra d’una casa (1697)
Tots els congregats van explicar el que va fer la congregació l'any anterior: Van comprar una casa que hi havia a l’espai, on ara està edificada la capella dels Dolors. Es va comprar el 12 de
setembre de l’any 1697 a la viuda Maria Vives, muller del cantirer Ramon Tomàs.
La casa tenia un pati al darrera i dos portals que donaven a la plaça de l’Oli (actual
de Sant Jaume I).
Els
límits de la casa eren, a l’est la mateixa plaça de l’Oli, al sud la capella
dels Socors o de Sant Pelegrí, part de la casa que és de la comunitat de
preveres de l’església de Santa Maria (seria després la carnisseria dels
capellans), a l’oest l’estudi de la Universitat de Vilafranca (és a dir, l’escola
on s’ensenyava llatí i altres matèries) i al nord amb el corraló que va de la
plaça de l’Oli als estudis (l’actual corraló tancat anomenat de Serraülls).
Decideixen
tirar a terra aquesta casa i edificar l’actual capella o església dels Dolors
en aquest mateix espai.
La primera pedra (1699)
El dia15 de març de 1699 se celebrà a Vilafranca un acte cerimonial, a la vegada
festiu, per celebrar la posada de la primera pedra en l’església nova de Nostra
Senyora dels Dolors. Hi són presents:
El
notari que aixeca acte Ignasi Marti, que era el secretari de la congregació,
els notaris Josep Soler i Manuel Macià, l’argenter Quintí Busquets, l’adroguer
Felip Ribera, el paraire Pere Balaguer i els botiguer de teles Pere Paulí, com
a testimonis i en representació de la congregació.
Hi
assisteix també el rector de l’església de Sant Pere d’Avinyonet, Joan Mas
Duran, el representant del Bisbat de Barcelona, el prevere Benet Sala i el
prevere Josep Moixí, vicari de l’església de Santa Maria de Vilafranca.
La
primera pedra és posada per Jaume Tort, degà de Vilafranca, el batlle de
Vilafranca Josep Salvany, els teixidors Joan Esteve i Pere Veguer, l’apotecari Josep
Soler, el pagès Gabriel Miret i el paraire Josep Marrugat, com a jurats de la Universitat
de la Vila i el prevere Josep Masip. És beneïda pel vicari de Santa Maria,
Josep Moixí.
Es
va donar llicència episcopal per la seva construcció en una carta dirigida a l’església
de Santa Maria datada el 22 de novembre de l’any 1698.
Visita de l’obra (1699)
El
dijous, 25 de juny de 1699, amb la presència dels mestres de cases Pere Blanc,
Josep Blanc, Josep Ivern i Josep Mongrat, tots habitants en Vilafranca del
Penedès, són els encarregats i els que estan construint l’església dels Dolors.
Els anomenats mestres de cases, per manament del prevere Jacint Masip, representant de
la congregació dels Dolors, ordenen aixecar acte al notari Ignasi Marti de
Vilafranca, explicant el següent:
En
un cantó de la casa, que hi havia construïda, és on es va posar la primera
pedra per l’edificació de l’església. La pedra és quadrada i té una amplada de
tres pams i quart. És la primera pedra del fonament. Es continuà posant
fonament en línea recta des d’aqueta pedra fins el carrer (o corraló) dels
estudis. Una vegada arribat aquí, també en línea recta es continuà fins davant la
plaça de l’Oli.
Tots
els mestre de cases estan d’acord que així s’ha fet i s’ha començat pel cantó
que era abans la casa que hi havia construïda, propietat de la congregació dels
Dolors i comprada a la viuda del cantirer Tomàs. Asseguren que tots tenen art i
perícia de mestre de cases i presten jurament que així és, davant notari.
Sembla
ser que aquest document es deuria fer només per assegura que l’edificació de l’església
dels Dolors estaria ben feta. S’havia de mirar sobretot, com estaven fets els
fonaments. A més, havia de seguir les línies exactes de la casa que abans hi
estava edificada, la de la vídua Tomàs.
Benedicció (1703)
El
diumenge 20 de març la construcció de l’església dels Dolors és acabada. Uns
dies abans es va beneir la nova església. Els documents notarials d’aquell anys
ens ho recorden així:
El
burgès i notari Manuel Macià aixeca acte, com a procurador de la congregació de
Nostra Senyora dels Dolors, amb la presència del veguer, notari i també burgès
Jaume Tort i el batlle de Vilafranca, el notari Josep Soler i també en
presència del vicari de l’església de Santa Maria, Josep Moixí, i els prohoms
de la Universitat de Vilafranca Dídac Miret, Pere Balaguer i Josep Tutusaus i
moltes altres persones, es va fer la benedicció de la nova església per part del Bisbe de
Barcelona, Josep Romaguera, el dia 16 de març d’aquest any 1703, conforme el
ritus i cerimònia del ritual romà i de l’ordinari, segons la documentació
notarial.
L’any
1853 hi ha una ampliació del cambril, projecte de l’arquitecte barceloní Elies
Rogent Amat. va desenvolupar la seva activitat professional a Barcelona, però
també a Vic, d’on va ser l’arquitecte municipal.
El
1873 hi va obres d’ornamentació.
L’any 1879 hi trobem una data que ens diu que té 270 metres
quadrats de superfície. Sembla que és també el que tenia en origen, perquè no
hi consta cap ampliació. Els límits d’aquest any de l’església ens la situa d’aquesta
manera: ...a l’est la capella dels Socors o de Sant Pelegrí, a l’oest el carrer
de Serraülls, al sud la casa de Josep Gatell i al nord la plaça de l’Oli.
L’any
1883 hi ha restauració de la nau i altar major i la construcció de finestrals.
El
1889 s’hi fa un nou paviment interior.
L’any
1934 és incendiada conjuntament amb l’església de Santa Maria i la capella dels
Socors.
L’any
1939 hi ha obres de restauració. Des de llavors no s’ha fet cap intervenció,
que creiem que caldria, per la seva bona conservació, tan a la teulada com a
les parets que l’envolten.