La construcció de l'església dels Dolors (1700)

Va ser l'any 1699 quan es van posar les bases per la construcció de l’església dels Dolors de Vilafranca, situada a la plaça Jaume I al costat de la capella dels Socors, actualment de Pelegrí.

A l’interior de l’església de Santa Maria ja hi havia una capella dedicada a la Mare de Déu dels Dolors. Aquesta capella estava administrada per l’anomenada congregació dels Dolors de la Verge Maria. Aquest any formaven part de la dita congregació diferents preveres i gent de la vila: els preveres Jacint Masip, Josep Maxi, Francesc Bartomeu, Pere Guasch, Bartomeu Salmoi, Pere Balaguer i Balaguer, els notaris Jaume Tort, Josep Soler, Josep Rovira, Dídac Miret, Joan Aguilera, Josep Marti Ferrer, els negociants Joan Sala, Josep Salvador, el metge Pau Guell, el passamaner Miquel Sans, els pagesos Joan Pau Somó,  Joan Ferrando, Jaume Requesens,  Ramon Soler, el sabater Jeroni Planes, els adroguers Felip Ribera, Francesc Urgellés, el marxant Magí Càller, el teixidor Josep Martorell, el candeler de cera Francesc Miret, l’argenter Quinti Busquets, el paraire Fèlix Urgellés, l’apotecari Josep Olivella, el botiguer Pere Paulí, el cantirer Josep Borràs i el forner Ramon Isern. Com es pot veure eren gent important els que regien aquesta congregació de la capella de la Verge dels Dolors. Cal dir-ho tenien un paper important en la Vila de Vilafranca del Penedès.

Tots els anomenats estaven congregats a l’interior de l’església de Santa Maria, conjuntament amb el sotsdiaca Josep Balaguer, que era el fundador del benefici de la capella dels Dolors situada dins l’església de Santa Maria.

La compra d’una casa (1697)

Tots els congregats van explicar el que va fer la congregació l'any anterior: Van comprar una casa que hi havia a l’espai, on ara està edificada la capella dels Dolors.  Es va comprar el 12 de setembre de l’any 1697 a la viuda Maria Vives, muller del cantirer Ramon Tomàs.

La casa tenia un pati al darrera i dos portals que donaven a la plaça de l’Oli (actual de Sant Jaume I).

Els límits de la casa eren, a l’est la mateixa plaça de l’Oli, al sud la capella dels Socors o de Sant Pelegrí, part de la casa que és de la comunitat de preveres de l’església de Santa Maria (seria després la carnisseria dels capellans), a l’oest l’estudi de la Universitat de Vilafranca (és a dir, l’escola on s’ensenyava llatí i altres matèries) i al nord amb el corraló que va de la plaça de l’Oli als estudis (l’actual corraló tancat anomenat de Serraülls).

Decideixen tirar a terra aquesta casa i edificar l’actual capella o església dels Dolors en aquest mateix espai.

La primera pedra (1699)

El dia15 de març de 1699 se celebrà a Vilafranca un acte cerimonial, a la vegada festiu, per celebrar la posada de la primera pedra en l’església nova de Nostra Senyora dels Dolors. Hi són presents:

El notari que aixeca acte Ignasi Marti, que era el secretari de la congregació, els notaris Josep Soler i Manuel Macià, l’argenter Quintí Busquets, l’adroguer Felip Ribera, el paraire Pere Balaguer i els botiguer de teles Pere Paulí, com a testimonis i en representació de la congregació.

Hi assisteix també el rector de l’església de Sant Pere d’Avinyonet, Joan Mas Duran, el representant del Bisbat de Barcelona, el prevere Benet Sala i el prevere Josep Moixí, vicari de l’església de Santa Maria de Vilafranca.

La primera pedra és posada per Jaume Tort, degà de Vilafranca, el batlle de Vilafranca Josep Salvany, els teixidors Joan Esteve i Pere Veguer, l’apotecari Josep Soler, el pagès Gabriel Miret i el paraire Josep Marrugat, com a jurats de la Universitat de la Vila i el prevere Josep Masip. És beneïda pel vicari de Santa Maria, Josep Moixí.

Es va donar llicència episcopal per la seva construcció en una carta dirigida a l’església de Santa Maria datada el 22 de novembre de l’any 1698.

Visita de l’obra (1699)

El dijous, 25 de juny de 1699, amb la presència dels mestres de cases Pere Blanc, Josep Blanc, Josep Ivern i Josep Mongrat, tots habitants en Vilafranca del Penedès, són els encarregats i els que estan construint l’església dels Dolors.

Els anomenats mestres de cases, per manament del prevere Jacint Masip, representant de la congregació dels Dolors, ordenen aixecar acte al notari Ignasi Marti de Vilafranca, explicant el següent:

En un cantó de la casa, que hi havia construïda, és on es va posar la primera pedra per l’edificació de l’església. La pedra és quadrada i té una amplada de tres pams i quart. És la primera pedra del fonament. Es continuà posant fonament en línea recta des d’aqueta pedra fins el carrer (o corraló) dels estudis. Una vegada arribat aquí, també en línea recta es continuà fins davant la plaça de l’Oli.

Tots els mestre de cases estan d’acord que així s’ha fet i s’ha començat pel cantó que era abans la casa que hi havia construïda, propietat de la congregació dels Dolors i comprada a la viuda del cantirer Tomàs. Asseguren que tots tenen art i perícia de mestre de cases i presten jurament que així és, davant notari.

Sembla ser que aquest document es deuria fer només per assegura que l’edificació de l’església dels Dolors estaria ben feta. S’havia de mirar sobretot, com estaven fets els fonaments. A més, havia de seguir les línies exactes de la casa que abans hi estava edificada, la de la vídua Tomàs.

Benedicció (1703)

El diumenge 20 de març la construcció de l’església dels Dolors és acabada. Uns dies abans es va beneir la nova església. Els documents notarials d’aquell anys ens ho recorden així:

El burgès i notari Manuel Macià aixeca acte, com a procurador de la congregació de Nostra Senyora dels Dolors, amb la presència del veguer, notari i també burgès Jaume Tort i el batlle de Vilafranca, el notari Josep Soler i també en presència del vicari de l’església de Santa Maria, Josep Moixí, i els prohoms de la Universitat de Vilafranca Dídac Miret, Pere Balaguer i Josep Tutusaus i moltes altres persones, es va fer la benedicció de  la nova església per part del Bisbe de Barcelona, Josep Romaguera, el dia 16 de març d’aquest any 1703, conforme el ritus i cerimònia del ritual romà i de l’ordinari, segons la documentació notarial.

L’any 1853 hi ha una ampliació del cambril, projecte de l’arquitecte barceloní Elies Rogent Amat. va desenvolupar la seva activitat professional a Barcelona, però també a Vic, d’on va ser l’arquitecte municipal.

El 1873 hi va obres d’ornamentació.

L’any 1879 hi trobem una data que ens diu que té  270 metres quadrats de superfície. Sembla que és també el que tenia en origen, perquè no hi consta cap ampliació. Els límits d’aquest any de l’església ens la situa d’aquesta manera: ...a l’est la capella dels Socors o de Sant Pelegrí, a l’oest el carrer de Serraülls, al sud la casa de Josep Gatell i al nord la plaça de l’Oli.

L’any 1883 hi ha restauració de la nau i altar major i la construcció de finestrals.

El 1889 s’hi fa un nou paviment interior.

L’any 1934 és incendiada conjuntament amb l’església de Santa Maria i la capella dels Socors.

L’any 1939 hi ha obres de restauració. Des de llavors no s’ha fet cap intervenció, que creiem que caldria, per la seva bona conservació, tan a la teulada com a les parets que l’envolten.