Franciscans Vilafranquins (XVII-XVIII-XIX)

L’origen del convent de Sant Francesc de Vilafranca ens diu Pere Sanahuja que el primer sepulcre que va dipositar-se al monestir era de marbre i tenia una inscripció que deia : “Anno Domini millesimo ducentesimo quadragesimo primo obiit dominus de Ecubol”. La traducció seria que l’any del senyor de 1241 va morir el senyor d’Ecubol. Abans d’aquest any doncs, cal situar el seu origen.

L’exclaustració del 1835 tallà de cop la vida franciscana alguns religiosos passaren a les missions americanes i de Terra Santa, però d’altres restaren, exclaustrats al servei de les diòcesis i continuaren fomentant l’esperit franciscà a través del tercer orde.

Alguns vilafranquins que van seguir l’orde entre els segles XVII al XIX foren aquests:

Felix Bertran nasqué el 21/2/1762 a Vilafranca i va donar-se al convent de Sant Francesc de Vilafranca el 7/3/1786, després va vestir l’hàbit en l’estat de laic el 23/11/1826 a Reus.

Jaume Coll nasqué a Vilafranca. Predicador. Historiador franciscà. Fou lector disciplinari de les regles de l’orde, cronista de l’orde a Catalunya i examinador sinodal del bisbat de Barcelona.

L’any 1733 va imprimir “Vida del beato Buenaventura Gran” i el 1738 la “Cronica de la Província de Catalunya” aprofitant les cròniques anteriors de fra Angel Vital (1680) i fra Jose Batlle (1715) que eren inèdites. Va morir vers l’any 1740 al monestir de sant Francesc de Barcelona.

Sant Francesc de Reus

Josep de Copons. Natural de Vilafranca del Penedès. L’any 1686 era Vicari provincial en funcions quan els recol·lectes feren entrega del convent d’Escornalbou. El 18 de febrer de 1662 fou elegit ministre provincial a Tortosa. Lector guardià, qualificador del sant Ofici, definidor (que defineix punts de l’ordre en quant a disciplina), comissari general en cúria procurador general i “tot amb satisfacció comú de la religió”. Va intervenir en la fundació de Sant Salvi de Cladells, al Montseny. Morí l’any 1697, el 9 d’octubre, a santa Maria de Jesús de Gràcia . Era oncle de Pere, arquebisbe de Tarragona. Va publicar una APOLOGIA defensant la venerable sor Juana de la Cruz.

Josep Cruset nasqué a Vilafranca el 16 de gener de 1727. Vestí l’hàbit en l’estat de laic, a sant Francesc de Barcelona el 14/3/1750. Morí el 28 d’abril de 1801 en el convent de sant Francesc de Barcelona a l’edat de 74 anys.

Jaume Font nasqué a Vilafranca el 14 de febrer de 1762 i vestí l’hàbit a sant Francesc de Reus el 24 de gener de 1780. Va mori el 9 d’abril de 1820 en el de sant Francesc de Vilafranca, als 58 anys d’edat.

Sant Francesc de Calaf

Manuel Font Romagosa, nasqué a Vilafranca el 4 de novembre de 1785. Va vestir l’hàbit a Reus el 26 d’octubre del 1800. Fou un brillant orador sagrat, va predicar “l’Acord”, que eren uns sermons que els magistrats de l’Audiència de Barcelona anaven a escoltar a Santa Maria del Mar alguns dies de quaresma. L’any 1809, el 7 de desembre, va signar en el registre de sortida de Puerto de Santa Maria destí Montevideo per incorporar-se al Col·legi de missions de San Carlos de Buenos Aires. L’any 1812 (el 10 de maig) va incorporar-se al Col·legi de missions de Moquegua (Perú), i treballà per portar noves missions a la dependència del Col·legi. L’any 1817 va tenir el càrrec de vice-perfecte de les missions de Xile. L’any següent ajudava fra Ramón Llobet a l’interior del territori dels xontaquiris. Va romandre a Moquegua fins el 1822. Quan va notar que el cos ja no l’acompanyava va retornar a Catalunya i, establint.se a Barcelona, va seguir predicant, sobretot en el monestir de Pedralbes on feia de capellà, en les presons i en el col·legi de la Puríssima de Gràcia. Tenia el títol de Definidor honorari. Aleshores es va quedar un benifet de la capella de Sant Gabriel i Santa Caterina de santa Maria del Mar. Va imprimir alguns sermons com el que va fer en la solemne recepció del cos idèntic de sant Felicià, màrtir, en la capella del seu benifet del 14/4/1845. Va morir el dia 19/5/1865 a Barcelona a l’edat de 79 anys. El dotze de juny és dóna com a data del seu òbit.

Moquegua (Perú)

Antoni Forment. Nasqué a Vilafranca el 21 d’abril de 1728 i va rebre l’hàbit a Sant Francesc de Barcelona el 6 de març de 1745. Va morir el dia 4 d’agost de 1818 en el convent de les llagues de Sant Francesc de Calaf als 90 anys d’edat.

Bartomeu Forment. Nat a Vilafranca el 2 d’agost de 1779. Va vestir l’hàbit a sant Francesc de Reus el 23 de febrer de 1795.

Pau Forment, nasqué a Vilafranca el 17 de gener de 1785 i va rebre l’hàbit a Sant Francesc de Girona el 10/5/1803. El 17 de novembre de 1822, era conventual de Sampedor quan el Govern va suprimir la comunitat i, fets tots presoners, va ésser conduit a peu a Barcelona passant per Manresa.

Antoni Gaig que va néixer a Vilafranca el 5 de novembre de 1786. L’any 1811, passada la invasió napoleònica, emprengué la reconstrucció del convent de Vilafranca on feia de Lector. Posteriorment, durant el Govern del Trienni Liberal, hagué de sofrir desterrament a Maó (Mallorca) sortint del port de Tarragona. L’any 1835, en deixar el convent, era Lector jubilat, ex-Definidor i confessor de les monges del monestir de Santa Maria de Jerusalem. Tenia 64 anys d’edat. Va morir el dos de gener de 1849 a Barcelona.

Sant Francesc de Barcelona

Adrià Gambó. Va morir l’any 1750, el 6 de desembre, a Escornalbou; s’hi havia incorporat el 1708. Durant aquests quaranta anys va predicar missions populars; era lector en teologia. Va viure 72 anys i veia dimonis. Natural de Vilafranca.

Pasqual Graells, va néixer a Vilafranca el 3 de juny de 1754. Va vestir l’hàbit a Sant Francesc de Barcelona el 19/11/1770. Morí l’any 1810 en el de Vilafranca als 56 anys. Era predicador.

Antoni Gras nasqué a Vilafranca el 7 d’abril de 1748. Vestí l’hàbit a Reus el 5 de juny de 1763.

Pere Anton Icart nasqué a Vilafranca el 19/10/1778. Va rebre l’hàbit a Sant Francesc de Barcelona el 27/5/1796.

Antoni Marrugat nasqué a Vilafranca el 13 d’abril de 1748. Va rebre l`hàbit a sant Francesc de Barcelona el 27/5/1766.

Joan Muntaner natural de Vilafranca, es va donar com a terciari a sant Francesc de Sampedor el 19 d’octubre de 1818

Pere Antoni Morgades, nasqué a Vilafranca el 3 de març de 1751. Vestí l’hàbit a sant Francesc de Barcelona el 15/11/1766.

Sant Francesc de Sampedor

Pau Oliveras va néixer a Vilafranca el 7 de juny de 1797. Va donar-se al convent de la seva vila natal el 23/8/1816. Després va vestir l’hàbit en l’estat de laic a Sant Francesc de Reus el 12/10/1825.

Bernardí Oller va néixer a Vilafranca el 31 d’octubre de 1762. Va vestir l’hàbit a Sant Francesc de Barcelona en l’estat de laic el 9/2/1786. Residia en el convent de Vilafranca quan va morir l’any 1827 als 65 anys d’edat.

Gaietà Pasqual va néixer a Vilafranca el 3 de juny de 1780. Va rebre l’hàbit a Sant Francesc de Girona el 13/11/1796. Feia de mestre en el convent d’Agramunt. Va morir l’any 1820 als 41 anys d’edat.

Manuel Pedró nasqué a Vilafranca el 17 de març de 1755. Va vestir l’hàbit a Reus el 28/3/1772.

Ramon Pedro nasqué a Vilafranca el 21 de novembre de1762. Va vestir l’hàbit a sant Francesc de Reus el 10/5/1748.

Joan Rafecas nasqué a Vilafranca el 27/12/1726. Vestí l’hàbit de germà llec/laic a Sant Francesc de Reus el 10/5/1748.

Josep Rigual va néixer a Vilafranca el 2 de febrer de 1773. Vestí l’hàbit a Sant Francesc de Barcelona el 22/4/1792. Home molt sagaç; l’any 1822, durant el Govern del Trienni Liberal, era vicari del convent amb el guardià engarjolat i hagué de cedir el convent per allotjar les tropes franceses. Quan es va suprimir la comunitat, encara es va quedar a viure al convent però aviat hagué de desistir. Morí el dia 29/7/1834 en el de Vilafranca als 61 anys d’edat.

Pere Terrasses va néixer a Vilafranca el 12 de setembre de 1803. Va vestir l’hàbit a Sant Francesc de Barcelona el 13/10/1818. Es va secularitzar.

Joan Vidal nasqué el 27 de desembre de 1775 a Vilafranca. Va rebre l’hàbit el 5/3/1796 a sant Francesc de Reus. Morí l’any 1811 a sant Francesc de Vilafranca a l’edat de 36 anys.

Sant Francesc de Vilafranca del Penedès

Vicenç Vidal, nat a Vilafranca el 30 de maig de 1782. Rebé l’hàbit a sant Francesc de Barcelona el 7/12/1799.

Josep Vinyals nasqué a Vilafranca el 14 d’agost de 1759. Va vestir l’hàbit a Sant Francesc de Barcelona el 14/10/1776. L’any 1778, el 26 de juny, va salpar vers al Col·legi de missions de Tarija, del port de Salou, on segurament va passar-hi nou anys i fou ordenat sacerdot. L’any 1787, el 22 de juliol, va passar al de Moquegua on va residir deu anys i va servir en els càrrecs de primer vicari i discret (1795) i en el 1817 fou nomenat per la Comunitat prefecte de missions sense que prengués possessió del càrrec. Deu anys després va demanar passar a les missions californianes, arribà a la missió de Santa Bàrbara a Califòrnia el 8 de maig de 1798. A l’agost, d’aquell mateix any, va ésser destinat a la missió de San Carlos en la qual residí fins l’any 1804, i des d’on també va fer serveis ocasionals a San Luís, obispo (1798), Santa Clara (1798 i 1799) i San José (1799). A finals de 1804 obtingué permís per deixar Califòrnia al·legant motius de salut física i mental i retornà al Col·legi de San Fernando on, l’any 1806, fou nomenat procurador de les missions californianes, càrrec que exercí dos anys. L’any 1809 havia demanat diners al capità José de la Guerra i Noriega, a Santa Bárbara, per ajudar els seus pares i també per al viatge, car pensava retornar a Espanya. L’any 1811 demanà formalment ser separat del Col·legi de San Fernando per anar a la província del Sant Evangeli. Li fou atorgat el corresponent permís en la data de 16 març 1811. Testimonis que el conegueren han deixat escrit que era un frare que sabia cantar i tocar bé la guitarra i que era de tracte molt divertit però també era d’un caràcter mol canviant, tant és així que les notícies dels seus darrers anys són molt confuses. El Diccionari dels Catalans d’Amèrica diu que després va entrar en una cartoixa europea. Va morir el dia 1 de maig de 1819 a Madrid a l’edat de 60 anys.

Mateo Vinyals nasqué a Vilafranca el 14 d’agost de 1759 i va rebre l’Orde a Sant Francesc de Barcelona el 4/10/1776. Era del Col·legi d’Escornalbou i va anar de missioner a l’Amèrica al Col·legi de Tarija (Bolívia).

---

 [U1]

Una possessió de l’hospital d’Olesa de Bonesvalls (1693)

L’hospital d’Olesa de Bonesvalls que fou fundat pel noble Guillem de Cervelló l’any 1262, actualment és un altre dels tants edificis propietat del Bisbat, primer de Barcelona, ara de Sant Feliu de Llobregat. Us transcriuré i comentaré una de les possessions, per part del dit Bisbat, que va tenir lloc l’any 1693. Possessió feta d’una forma, encara, medieval.

Els personatges

Fou el divendres vint de setembre quant en el poble de Sant Joan d’Olesa de Bonesvalls, es presenta el notari Ignasi Marti de Vilafranca, per donar fe de la possessió de l’hospital d’Olesa, del poble de Sant Joan d’Olesa i de la quadra de Vallirana per part del Bisbat de Barcelona i el seu administrador de les rendes.

El degà del Penedès, Joan Mas Duran, actuà com a representant del Bisbe de Barcelona, Manuel de Alva, (que feia poc havia esta bisbe de Solsona). El document que el va fer procurador del Bisbat, fou signat el dia onze i catorze del mateix mes de setembre, a la cort eclesiàstica de Barcelona pel notari prevere Francesc Rifols, anomenant al prevere Josep Serrat, familiar del Bisbe, administrador de l’hospital d’Olesa: “...de família de il·lustríssim Manuel de Alva, per la gràcia de Déu i de la Santa Seu apostòlica, Bisbe de Barcelona,  i del consell de sa majestat governador o procurador general de l’hospital del lloc d’Olesa a on tant en lo civil com el lo criminal de dit lloc d’Olesa i quadra de Vallirana fou elegit i anomenat per lo dit Bisbe de Barcelona...”

Els testimonis són el pagès de Vilafranca, Andreu Martí i el rector de l’església de Sant Pere d’Avinyonet, Josep Genis.

Tots, es constitueixen, davant el portal major de l’hospital del lloc de Sant Joan d’Olesa de Bonesvalls i quadra de Vallirana.

També hi són presents els batlles, jurats i homes singulars (de la Universitat/Ajuntament) del lloc i terme d’Olesa i quadra de Vallirana: el batlle d’Olesa és el pagès Jaume Olivella; el batlle de Vallirana és Jaume Prunera. Els jurats d’Olesa són Andreu Tutusaus i Pere Ràfols. Els homes singulars d’Olesa són: Jaume Vadell, Pau Soler, Joan Milà, Llorens Pons Batlle, Antoni Mas, Pau Mas, Joan Claver, Salvador Milà, Salvador Ràfols i Joan Pau Milà del mas de la Gavarra.

Els jurat de Vallirana són Jaume Campderís i Isidre Panyelles (absent). Els homes singulars són Jaume Rovira i Joan Romagosa del mas de les Fonts.

 Diu en Joan Mas : “...en nom del meu senyor principal, com a senyor natural de dit hospital, lloc i terme d’Olesa i quadra de Vallirana, vol que prengui possessió de dit hospital, lloc i terme d’Olesa i quadra de Vallirana i de tota la jurisdicció civil i criminal, mer i mix imperi alta i baixa suprema e ínfima jurisdicció i dels delmes, censos i altres drets al seu administrador, al prevere Josep Serrat...”

És per això que es demana que tothom: “...siguin tinguts de prestar sagrament e homenatge de naturalitat i fidelitat com és acostumat i han acostumat sempre a sos predecessors en dita administració de mans i boca i al dit reverend Josep Serrat han de correspondre de totes les rendes, delmes, censos i emoluments, dels quals als antecessors senyors administradors de dit hospital com a senyors de dit lloc i terme d’Olesa i quadra de Vallirana se es acostumat correspondre i fer...”

Els batlles, jurats i homes singulars de dits llocs, responen a Joan Mas: “...que estan promptes per donar dita possessió de la casa de l’hospital, lloc i terme d’Olesa i quadra de Vallirana i de tota la jurisdicció civil i criminal, delmes, censos i rendes conforme sempre s’ha acostumat...”

Possessió de l’hospital d’Olesa

Per prendre la possessió de la casa de l’hospital, el degà Joan Mas Duran: “...és entrat dins d’aquella i ha tancat i obert les portes de dit hospital...”.

Seguidament, en presència del notari i dels testimonis, acompanyat dels batlles i homes singulars dels llocs: “...foren muntant en la sala de dita casa de l’hospital i arribat a aquella es congreguen les universitats dels llocs d’Olesa i quadra de Vallirana...”.

Tots junts presten sagrament i homenatge davant del degà Joan Mas, com a procurador del Bisbat, de boca i mans, conforme diuen els Usatges de Barcelona (segle XII), les constitucions de Catalunya, les commemoracions de Pere Albert (segle XIII) i altres drets de la pàtria. Prometen que seran bons i lleials vassalls del senyor Bisbe i a l’administrador de l’hospital Josep Serrat.

Possessió civil i criminal

Continuant Joan Mas i Duran en presència de dits batlles, jurats i singulars :”...assegut en una cadira, en senyal de la jurisdicció civil, s’ha calçat uns guants i en senyal de la possessió de la jurisdicció criminal s’ha estirat una espasa i aquella l’ha fet lluir a l’aire. Després, aquella ha tornat a embeinar...”

Possessió dels delmes i censos

En senyal de la possessió dels delmes i censos, fruits i rendes i altres drets de dit hospital, lloc i terme d’Olesa i quadra de Vallirana: “...li han entregat al dit prevere Joan Mas Duran, un poc de diversos grans i un brocal ple de vi i alguns diners...”

Confirmació dels batlles dels llocs

Joan Mas Duran, ha remogut i revocat sense nota d’infàmia als dits Jaume Olivella i Jaume Prunera de l’ofici de batlle de dit lloc i terme d’Olesa i quadra de Vallirana. Los dits Jaume Olivella i Jaume Prunera han entregat al dit Mas les vares de batlles.

Mas i Duran ha restituït en batlle del dit lloc i terme d’Olesa de Bonesvalls, durant el beneplàcit de dit senyor administrador, a Jaume Vadell pagès d’Olesa i en batlle de la quadra de Vallirana a Jaume Prunera, amb tots los salaris i emoluments fins avui acostumats a sos antecessors donant-los tala i tanta potestat que los batlles es acostumat donar.

Els batlles Vadell i Prunera accepten i cadascú prometen a Mas, que serviran bé i lleialment a partir del seu ofici, a l’administrador Josep Serrat, administrant justícia per lo que ne obligaran cascun d’ells llurs persones i béns i per això ne presten cascun d’ells sagrament e homenatge en boca i en mans.

Possessió de les terres

Prosseguint dita possessió (sense divertir-se o fer altres coses), eixir fora de les portes de dita casa de dit hospital i mirant los àmbits i terres campes i honors de dit lloc terme d’Olesa i quadra de Vallirana, i per vista d’ulls d’aquelles, ha pres possessió escampant terra i collint herbes.

El trenta-u d’agost de l’any 1694 l’administrador encara és Josep Serrat. El pagès Salvador Escala d’Olesa, en aquell dia i any, paga de renda a Serrat, catorze quarteres i nou quartons de blat, vint-i-vuit quarteres d’ordi i dues càrregues d’oli. Una quantitat bastant considerable.

Aquesta va ser una de les tantes possessions feudals, que va haver-hi en aquests llocs, per part d’un administrador de les rendes del Bisbat de Barcelona, des de finals del segle XV fins ben bé l’actualitat.