Una possessió de l’hospital d’Olesa de Bonesvalls (1693)

L’hospital d’Olesa de Bonesvalls que fou fundat pel noble Guillem de Cervelló l’any 1262, actualment és un altre dels tants edificis propietat del Bisbat, primer de Barcelona, ara de Sant Feliu de Llobregat. Us transcriuré i comentaré una de les possessions, per part del dit Bisbat, que va tenir lloc l’any 1693. Possessió feta d’una forma, encara, medieval.

Els personatges

Fou el divendres vint de setembre quant en el poble de Sant Joan d’Olesa de Bonesvalls, es presenta el notari Ignasi Marti de Vilafranca, per donar fe de la possessió de l’hospital d’Olesa, del poble de Sant Joan d’Olesa i de la quadra de Vallirana per part del Bisbat de Barcelona i el seu administrador de les rendes.

El degà del Penedès, Joan Mas Duran, actuà com a representant del Bisbe de Barcelona, Manuel de Alva, (que feia poc havia esta bisbe de Solsona). El document que el va fer procurador del Bisbat, fou signat el dia onze i catorze del mateix mes de setembre, a la cort eclesiàstica de Barcelona pel notari prevere Francesc Rifols, anomenant al prevere Josep Serrat, familiar del Bisbe, administrador de l’hospital d’Olesa: “...de família de il·lustríssim Manuel de Alva, per la gràcia de Déu i de la Santa Seu apostòlica, Bisbe de Barcelona,  i del consell de sa majestat governador o procurador general de l’hospital del lloc d’Olesa a on tant en lo civil com el lo criminal de dit lloc d’Olesa i quadra de Vallirana fou elegit i anomenat per lo dit Bisbe de Barcelona...”

Els testimonis són el pagès de Vilafranca, Andreu Martí i el rector de l’església de Sant Pere d’Avinyonet, Josep Genis.

Tots, es constitueixen, davant el portal major de l’hospital del lloc de Sant Joan d’Olesa de Bonesvalls i quadra de Vallirana.

També hi són presents els batlles, jurats i homes singulars (de la Universitat/Ajuntament) del lloc i terme d’Olesa i quadra de Vallirana: el batlle d’Olesa és el pagès Jaume Olivella; el batlle de Vallirana és Jaume Prunera. Els jurats d’Olesa són Andreu Tutusaus i Pere Ràfols. Els homes singulars d’Olesa són: Jaume Vadell, Pau Soler, Joan Milà, Llorens Pons Batlle, Antoni Mas, Pau Mas, Joan Claver, Salvador Milà, Salvador Ràfols i Joan Pau Milà del mas de la Gavarra.

Els jurat de Vallirana són Jaume Campderís i Isidre Panyelles (absent). Els homes singulars són Jaume Rovira i Joan Romagosa del mas de les Fonts.

 Diu en Joan Mas : “...en nom del meu senyor principal, com a senyor natural de dit hospital, lloc i terme d’Olesa i quadra de Vallirana, vol que prengui possessió de dit hospital, lloc i terme d’Olesa i quadra de Vallirana i de tota la jurisdicció civil i criminal, mer i mix imperi alta i baixa suprema e ínfima jurisdicció i dels delmes, censos i altres drets al seu administrador, al prevere Josep Serrat...”

És per això que es demana que tothom: “...siguin tinguts de prestar sagrament e homenatge de naturalitat i fidelitat com és acostumat i han acostumat sempre a sos predecessors en dita administració de mans i boca i al dit reverend Josep Serrat han de correspondre de totes les rendes, delmes, censos i emoluments, dels quals als antecessors senyors administradors de dit hospital com a senyors de dit lloc i terme d’Olesa i quadra de Vallirana se es acostumat correspondre i fer...”

Els batlles, jurats i homes singulars de dits llocs, responen a Joan Mas: “...que estan promptes per donar dita possessió de la casa de l’hospital, lloc i terme d’Olesa i quadra de Vallirana i de tota la jurisdicció civil i criminal, delmes, censos i rendes conforme sempre s’ha acostumat...”

Possessió de l’hospital d’Olesa

Per prendre la possessió de la casa de l’hospital, el degà Joan Mas Duran: “...és entrat dins d’aquella i ha tancat i obert les portes de dit hospital...”.

Seguidament, en presència del notari i dels testimonis, acompanyat dels batlles i homes singulars dels llocs: “...foren muntant en la sala de dita casa de l’hospital i arribat a aquella es congreguen les universitats dels llocs d’Olesa i quadra de Vallirana...”.

Tots junts presten sagrament i homenatge davant del degà Joan Mas, com a procurador del Bisbat, de boca i mans, conforme diuen els Usatges de Barcelona (segle XII), les constitucions de Catalunya, les commemoracions de Pere Albert (segle XIII) i altres drets de la pàtria. Prometen que seran bons i lleials vassalls del senyor Bisbe i a l’administrador de l’hospital Josep Serrat.

Possessió civil i criminal

Continuant Joan Mas i Duran en presència de dits batlles, jurats i singulars :”...assegut en una cadira, en senyal de la jurisdicció civil, s’ha calçat uns guants i en senyal de la possessió de la jurisdicció criminal s’ha estirat una espasa i aquella l’ha fet lluir a l’aire. Després, aquella ha tornat a embeinar...”

Possessió dels delmes i censos

En senyal de la possessió dels delmes i censos, fruits i rendes i altres drets de dit hospital, lloc i terme d’Olesa i quadra de Vallirana: “...li han entregat al dit prevere Joan Mas Duran, un poc de diversos grans i un brocal ple de vi i alguns diners...”

Confirmació dels batlles dels llocs

Joan Mas Duran, ha remogut i revocat sense nota d’infàmia als dits Jaume Olivella i Jaume Prunera de l’ofici de batlle de dit lloc i terme d’Olesa i quadra de Vallirana. Los dits Jaume Olivella i Jaume Prunera han entregat al dit Mas les vares de batlles.

Mas i Duran ha restituït en batlle del dit lloc i terme d’Olesa de Bonesvalls, durant el beneplàcit de dit senyor administrador, a Jaume Vadell pagès d’Olesa i en batlle de la quadra de Vallirana a Jaume Prunera, amb tots los salaris i emoluments fins avui acostumats a sos antecessors donant-los tala i tanta potestat que los batlles es acostumat donar.

Els batlles Vadell i Prunera accepten i cadascú prometen a Mas, que serviran bé i lleialment a partir del seu ofici, a l’administrador Josep Serrat, administrant justícia per lo que ne obligaran cascun d’ells llurs persones i béns i per això ne presten cascun d’ells sagrament e homenatge en boca i en mans.

Possessió de les terres

Prosseguint dita possessió (sense divertir-se o fer altres coses), eixir fora de les portes de dita casa de dit hospital i mirant los àmbits i terres campes i honors de dit lloc terme d’Olesa i quadra de Vallirana, i per vista d’ulls d’aquelles, ha pres possessió escampant terra i collint herbes.

El trenta-u d’agost de l’any 1694 l’administrador encara és Josep Serrat. El pagès Salvador Escala d’Olesa, en aquell dia i any, paga de renda a Serrat, catorze quarteres i nou quartons de blat, vint-i-vuit quarteres d’ordi i dues càrregues d’oli. Una quantitat bastant considerable.

Aquesta va ser una de les tantes possessions feudals, que va haver-hi en aquests llocs, per part d’un administrador de les rendes del Bisbat de Barcelona, des de finals del segle XV fins ben bé l’actualitat.