Hem esbossat més
d’una vegada, algunes de les famílies de cantirers que van viure a Vilafranca
del Penedès a partir del segle XVI, i el que alguns hi van tenir el seu forn de
coure càntirs fins ben bé a principis del segle XX situats a la plaça de l’Oli,
actualment plaça Jaume I.
Una altra família
del segle XVI que també van ser cantirers i que vivien en la plaça de l’Oli eren els Miró.
Els Miró del segle XVI
En la
documentació hi trobem el primer cantirer, de nom Pere. A l’any 1570 tenia el
seu forn de coure càntirs situat al corraló que jo anomenaria “de la Torre dels Castlans”. Aquest, està
situat, venint de l’església de Santa Maria cap a la biblioteca Torres i Bages,
a la banda dreta de l’actual plaça Jaume I, entre dos establiments de begudes.
Actualment és un corraló tancat. Creiem que com trobem en documentació anterior
a aquest any i posterior hi havia una de les torres del castell dels castlans,
situat en aquest indret. Molt probablement podria haver estat aquella torre
Dela, origen de Vilafranca. Pel carrer actual dels Escudellers hi havia també
un altre corraló que es dirigia al mateix indret de l’anomenada “Torre dels Castlans”.
El cantirer Pere
Miró, ens diu el document de l’any 1570, tenia el forn “...en el carrer que va de la Torre dels Carlans a la plaça de l’Oli”.
Pagava cens a la Universitat (Ajuntament) de la Vilafranca per la possessió d’aquest
forn.
L’any 1592 Pere Miró
era ja difunt. La seva vídua era Francesca. Marit i muller disposaven en aquest
any d’una casa amb dos portals situats un obert per la plaça de l’Oli i l’altre
pel carrer dels Jueus (l’actual marquès d’Alfarràs). La van comprar al boter
Pere Benapres, originari de l’Arboç del Penedès en un any del segle XVI.
Els fills del cantirer Pere Miró
Un dels fills de
Pere, fou Antoni Miró, també cantirer. Es va casar amb Margarida Camarasa,
filla de l’hostaler Joan Camarasa de Vilafranca i de Joana.
Una germana d’Antoni
i filla de Pere, fou Elionor Miró que es va casar amb el calceter Antoni
Alegret, originari de Vilanova de Cubelles.
L’any 1618 el
cantirer Onofre Miró, també fill de Pere i Francesca, es casa amb Maria
Sabater, fill del ferrer de Vilafranca Felix Sabater i de la seva muller
Jerònima.
L’hereu, el cantirer Jaume Miró
L’hereu de Pere,
fou en Jaume Miró, també cantirer, que l’any 1615 es casà amb Elisabet filla
del pagès de Vilafranca, Salvador Gras i la seva muller Paula.
Joan Gras, germà
d’Elisabet redacta el seu testament en la casa on viu el seu cunyat, en Jaume
Miró, situada a la plaça de l’Oli. Fet aquest, que podria indicar que quan va
estar malalt el cuidava la seva germana i cunyat.
L’any 1625 Jaume
Miró va comprar una casa que tenia un portal obert al carrer dels Jueus, situat
al costat del que ja tenia com hereu del seu pare Pere. Li va vendre el pagès
Antoni Soler pel preu de 55 lliures, prou elevat en aquell temps.
En aquest carrer
dels Jueus hi tenia dos horts en propietat que pagava cens al noble Salbà, senyor
de la Bisbal del Penedès durant la primera meitat del segle XVII.
Jaume, però,
continuava tenint el seu forn de coure càntirs en el corraló “de la Torre dels Castlans”.
Un dels seus
fills fou un altre Jaume Miró, també cantirer. L’any 1640 es va casar amb
Esperança Alayo, filla del negociant Magí i la seva muller Margarida, que en
aquell temps tenien en propietat el Mas de l’Alzina, situat en el terme de
Vilafranca, que havia estat dels terratinents Gual.
L’any 1645 un
altre cantirer, fill de Jaume i Elisabet, fou Salvador Miró que es va casar amb
Maria, filla del botiguer de roba Pere Terrada i la seva muller Magdalena.
Una altra de les
cases que tenia en propietat Salvador Miró, que també va comprar el seu pare,
fou la que ell va vendre l’any 1666, per necessitats de subsistència (així ens
ho diu el document) al també cantirer Macià Ginesta. La casa tenia un portal
obert al carrer dels Jueus i disposava també del forn de coure càntirs. Estava
situada al costat de la que hi vivia el seu germà Andreu Miró. La ven per només
20 lliures.
La casa i el forn
que va vendre Salvador, pagava cens al noble Espuny de Barcelona. Li pertanyia
per donació que li feu el seu pare, en el moment de signar capítols matrimonials
amb la Maria Terrada.
El cantirer
Antoni Joan Miró també fou fill de Jaume i Elisabet. No tenim moltes més dades,
només que probablement deuria marxar de Vilafranca, ja que l’any 1673 anomena
procurador seu al seu germà Andreu Miró, perquè li cobri rendes que deuria
cobrar per terres situades en el terme de Vilafranca.
Potser l’any 1679
va torna a la Vila, perquè compra aquest any un pati situat a l’altra banda de
la plaça de l’Oli on hi ha construït un forn per coure càntirs. Situat en el
corraló del costat de la capella dels Dolors, actualment també tancat amb una
reixa. Compra el pati al cantirer Raimon Tomàs pel preu de 100 lliures,
quantitat també prou elevada. Es va casar amb Maria Guell.
El cantirer Andreu Miró
L’hereu de Jaume,
fou el cantirer Andreu. Es casa amb Marquesa Galceran. Tenen un altre fill
també cantirer, anomenat Andreu Miró. En la casa que feia cantonada al carrer
dels Jueus, que la posseeix com hereu del seu pare i del seu avi, disposa d’una
sala, una quadra, una pallissa i una sola cambra.
Aquesta mateixa
casa, el seu fill Andreu, per necessitats econòmiques, la va vendre l’any 1679
al cantirer Raimon Bertran pel preu de 325 lliures, una quantitat molt elevada,
per ser la casa petita.
També el mateix
fill Andreu ven el mateix any l’altre casa situada al costat de l’anterior, del
carrer dels Jueus, que va comprar el seu avi, al també cantirer Baptista
Borràs. En aquest cas, no rep diners en efectiu en aquell moment, sinó que li
anirà cobrant 100 sous cada any com a pensió d’un censal mort (préstec).
No acaba aquí les
ventes de propietats que té el cantirer Andreu, aspecte aquest, que ens indica
el benefici que li van aportar al seu pare i avi l’ofici de cantirer. A l’any
1680 ven una altra casa amb tres portals, dos que s’obren a la plaça de l’Oli i
un altre al corraló “...de la Torre dels
Castlans”. Una altra casa que deurien també comprar el seu pare o el seu
avi abans d’aquesta data. El preu va ser de 70 lliures. En aquesta casa és on
hi havia el forn de coure càntirs i a més hi tenia un hort. Es pagava cens als
nobles Barberà, senyor i castlà dels castells de Vilafranca, Subirats, Mediona
i altres. Ven aquesta casa al cantirer Benedictí Rigual.
Inventari de la casa de Marquesa de Miró (1695)
El fill del
primer Andreu Miró és l’encarregat de fer l’inventari de la casa principal on
vivia la seva mare, Marquesa i que sembla hi habitava ella sola. Ens indica per
tant que els seus fills tenien altres cases en propietat escampades per la
mateixa plaça de l’Oli. En la casa de la mare d’Andreu Miró, situada a la plaça
de l’Oli hi tenia una sala on hi havia una taula de noguer i un banc de quatre
potes; una quadra, on hi era un torn per fer càntirs i quatre bancs de llit; en
una cambra que tenia la finestra que donava al carrer, on va morir Marquesa, hi
havia dues caixes. Dins d’una d’elles hi havia diferents rotllos de fil de
cosir, una sort de plates i plates de Pisa, una caldera d’aram, dos llençols,
una vànova, cinc cortines de llit de cotó, altra cortina de fil, set camises de
lli, una altra camisa de tela, tres estovalles i cinc tovallons...(una barreja
prou considerable de coses).
En una altra
cambra hi havia un llit de camp, dos matalassos, sis quadres de paper, un clauer
de plata, una tassa de plata i una cullera de plata.
En una altra sala
de la casa hi havia dues cadires, una de repòs i una altre de tisores, una
caixa, un cofre petit, una caixeta petita, un garbell, una gerra gran, un
càvec, cinc plates de terra grans, cinc plats de Pisa grans, 12 plates grans de
color blau, una barrina, dos candelers de llautó, una caldera, una cistella d’estany,
una plata d’estany, mig quartà de cansalada, dos pots, una espasa, una carrabina,
una falç i poca cosa més.
Podem veure que
hi manquen coses de valor i tot estar molt barrejat i poc útil. Cal fer notar
que en l’inventari no hi surt cap càntir.
Hi surt
anomenades també les terres que tenia en propietat, que en són tres. Una
situada prop l’ermita de Santa Maria dels Horts, una al Clot de Farran.
Aquest inventari
ens indica que Marquesa vivia en aquesta casa perquè era propietat seva i no
pas del seu marit difunt. Les propietats del seu marit van passar a mans dels
seus fills. Aquesta casa va passar a ser seva per la donació que li va fer la
seva germana Madrona, muller del paraire de Vilafranca, Jaume Vives. Igualment
que les dues terres indicades.
Els fills del cantirer Andreu Miró
El primogènit i
hereu del primer Andreu, fou l’altre Andreu que hem estat comentant. Es va
casar en primeres núpcies amb Francesca
Marrugat, filla del paraire Josep i la seva muller Francesca l’any 1698.
Però l’any 1703
va enviudar i es va tornar a casar amb Josefa Pedro, viuda del blanquer Alfons
Cots, filla del ferrer Bartomeu i Maria.
Una germana i
filla del primer Andreu, fou Maria, casada aquest mateix any 1698 amb el ferrer
Pau Alcover.
Amb el primer
casament no va tenir cap fill. En el segon fou filla seva Maria, que l’any 1730
es casa amb el pagès Domingo Jover Pons, fill del pagès Josep i Maria de
Vilafranca.
Testament de Maria Miró Galceran (1738)
Abans hem
comentat on vivia Marquesa i sabem que disposava de béns propis. Anem a veure
el testament d’una de les seves filles, la Maria, muller del ferrer Pau
Alcover.
Els seus
marmessors són el seu propi marit Pau, el seu fill, que era clergue, Josep Alcover i el seu gendre l’argenter Josep
Busquets, casada amb Maria, filla seva.
Demana que es
celebrin per la seva ànima cent misses a l’església de la Trinitat. Un cunyat seu,
el difunt Jaume Alcover, fou trinitari i la va fer hereva dels seus béns. Un
altre Jaume Alcover, fill seu, també és frare trinitari i li deix 20 lliures.
Anomena hereva
universal a la seva filla Maria Alcover Miró. Demana que li siguin fundats
diferents aniversaris en el convent de la Trinitat de Vilafranca i li siguin
dites més misses en la capella dels Dolors.
Podem veure doncs
en el seu testament que també disposava d’uns béns propis que després de la
seva mort fa usufructuari al seu marit Pau Alcover.
Testament de Josefa Pedro (muller segona del
cantirer Andreu Miró-1746)
El testament de
la Josefa, recordem que era viuda del blanquer Alfons Cots, anomena marmessors
al seu nebot el prevere (capellà) Josep Alcover i el seu gendre Domingo Jover.
Vol ser enterrada
en l’església de Santa Maria. Ordena fer-li funerals de mà mitjana.
Demana que se li
facin deu misses al convent de Sant Francesc i en lo altar de Sant Andreu.
A la seva filla
Francesca Miró Pedro, casada amb Bonaventura Grases, li deixa quatre camises.
Al seu nét, el paraire Francesc Pometa cinc lliures, a la seva néta Teresa Pometa
casada amb Narcís Dies cinc lliures.
Anomena hereu
universal al seu fill Jaume Miró frare franciscà del convent de Vilafranca.
Redacta i signa
el testament en la cambra on dorm, que és en la casa del seu gendre Domingo
Jover, situada al carrer dels Escudellers. Com veiem, no disposava de béns
propis del seu primer marit.
Testament del cantirer Andreu Miró Galceran
(1747)
Andreu, en el seu
testament anomena marmessors a la seva muller, ella no l’anomenà en el
seu, el seu nebot el prevere Josep
Alcover i el seu gendre Domingo Jover.
També demana que
es celebrin deu misses en el convent de Sant Francesc i en lo altar de Sant Antoni
de Pàdua.
A les seves
filles Francesca Miró de Grases i Maria Miró de Jover li deix una lliura a
cadascuna. Anomena hereu universal al seu fill primogènit, un altre Andreu Miró
Marrugat (hi van tres) també cantirer, fill de la seva primera unió.
És interessant
destacar que el seu testament també el signa dins la casa del seu gendre, el
Domingo Jover, situada al carrer dels Escudellers. Va morir el dia vuit de juny
de l’any 1760.
Podem deduir que
aquell patrimoni que havien aconseguit el seu pare i avi en el segle XVII, se’l
va vendre tot i va haver de viure amb la seva filla. Per tant, les necessitats
de subsistència en aquest final del segle XVIII semblen evidents per aquesta
família.
El tercer Andreu Miró, cantirer
L’any 1748 Andreu
Miró tercer es va casar amb Teresa Jover Pons, germana de Domingo Jover Pons
casat amb Maria Miró, germana d’Andreu. En aquí també podem comentar aquesta
unió matrimonial probablement també degut al nul patrimoni que tenia dels seus
antecessors i havia de tenir assegurat la subsistència comprometent-se en
aquest casament per part dels Jover-Pons. Actituds que ens demostren que l’ofici
de cantirer dels Miró no donava, en aquests moments, per viure molt bé.
Els Miró
successors d’aquests cantirers són serradors o fusters i han deixat l’ofici de
cantirers just quan el tercer Andreu Miró morí a finals del segle XVIII.