Els cantirers Miró de la Torre dels Castlans, segles XVI - XVIII

Hem esbossat més d’una vegada, algunes de les famílies de cantirers que van viure a Vilafranca del Penedès a partir del segle XVI, i el que alguns hi van tenir el seu forn de coure càntirs fins ben bé a principis del segle XX situats a la plaça de l’Oli, actualment plaça Jaume I.

Una altra família del segle XVI que també van ser cantirers i que vivien en la  plaça de l’Oli eren els Miró.

Els Miró del segle XVI

En la documentació hi trobem el primer cantirer, de nom Pere. A l’any 1570 tenia el seu forn de coure càntirs situat al corraló que jo anomenaria “de la Torre dels Castlans”. Aquest, està situat, venint de l’església de Santa Maria cap a la biblioteca Torres i Bages, a la banda dreta de l’actual plaça Jaume I, entre dos establiments de begudes. Actualment és un corraló tancat. Creiem que com trobem en documentació anterior a aquest any i posterior hi havia una de les torres del castell dels castlans, situat en aquest indret. Molt probablement podria haver estat aquella torre Dela, origen de Vilafranca. Pel carrer actual dels Escudellers hi havia també un altre corraló que es dirigia al mateix indret de l’anomenada “Torre dels Castlans”.

El cantirer Pere Miró, ens diu el document de l’any 1570, tenia el forn “...en el carrer que va de la Torre dels Carlans a la plaça de l’Oli”. Pagava cens a la Universitat (Ajuntament) de la Vilafranca per la possessió d’aquest forn.

L’any 1592 Pere Miró era ja difunt. La seva vídua era Francesca. Marit i muller disposaven en aquest any d’una casa amb dos portals situats un obert per la plaça de l’Oli i l’altre pel carrer dels Jueus (l’actual marquès d’Alfarràs). La van comprar al boter Pere Benapres, originari de l’Arboç del Penedès en un any del segle XVI.

Els fills del cantirer Pere Miró

Un dels fills de Pere, fou Antoni Miró, també cantirer. Es va casar amb Margarida Camarasa, filla de l’hostaler Joan Camarasa de Vilafranca i de Joana.

Una germana d’Antoni i filla de Pere, fou Elionor Miró que es va casar amb el calceter Antoni Alegret, originari de Vilanova de Cubelles.

L’any 1618 el cantirer Onofre Miró, també fill de Pere i Francesca, es casa amb Maria Sabater, fill del ferrer de Vilafranca Felix Sabater i de la seva muller Jerònima.

L’hereu, el cantirer Jaume Miró

L’hereu de Pere, fou en Jaume Miró, també cantirer, que l’any 1615 es casà amb Elisabet filla del pagès de Vilafranca, Salvador Gras i la seva muller Paula.

Joan Gras, germà d’Elisabet redacta el seu testament en la casa on viu el seu cunyat, en Jaume Miró, situada a la plaça de l’Oli. Fet aquest, que podria indicar que quan va estar malalt el cuidava la seva germana i cunyat.

L’any 1625 Jaume Miró va comprar una casa que tenia un portal obert al carrer dels Jueus, situat al costat del que ja tenia com hereu del seu pare Pere. Li va vendre el pagès Antoni Soler pel preu de 55 lliures, prou elevat en aquell temps.

En aquest carrer dels Jueus hi tenia dos horts en propietat que pagava cens al noble Salbà, senyor de la Bisbal del Penedès durant la primera meitat del segle XVII.

Jaume, però, continuava tenint el seu forn de coure càntirs en el corraló “de la Torre dels Castlans”.

Un dels seus fills fou un altre Jaume Miró, també cantirer. L’any 1640 es va casar amb Esperança Alayo, filla del negociant Magí i la seva muller Margarida, que en aquell temps tenien en propietat el Mas de l’Alzina, situat en el terme de Vilafranca, que havia estat dels terratinents Gual.

L’any 1645 un altre cantirer, fill de Jaume i Elisabet, fou Salvador Miró que es va casar amb Maria, filla del botiguer de roba Pere Terrada i la seva muller Magdalena.

Una altra de les cases que tenia en propietat Salvador Miró, que també va comprar el seu pare, fou la que ell va vendre l’any 1666, per necessitats de subsistència (així ens ho diu el document) al també cantirer Macià Ginesta. La casa tenia un portal obert al carrer dels Jueus i disposava també del forn de coure càntirs. Estava situada al costat de la que hi vivia el seu germà Andreu Miró. La ven per només 20 lliures.

La casa i el forn que va vendre Salvador, pagava cens al noble Espuny de Barcelona. Li pertanyia per donació que li feu el seu pare, en el moment de signar capítols matrimonials amb la Maria Terrada.

El cantirer Antoni Joan Miró també fou fill de Jaume i Elisabet. No tenim moltes més dades, només que probablement deuria marxar de Vilafranca, ja que l’any 1673 anomena procurador seu al seu germà Andreu Miró, perquè li cobri rendes que deuria cobrar per terres situades en el terme de Vilafranca.

Potser l’any 1679 va torna a la Vila, perquè compra aquest any un pati situat a l’altra banda de la plaça de l’Oli on hi ha construït un forn per coure càntirs. Situat en el corraló del costat de la capella dels Dolors, actualment també tancat amb una reixa. Compra el pati al cantirer Raimon Tomàs pel preu de 100 lliures, quantitat també prou elevada. Es va casar amb Maria Guell.

El cantirer Andreu Miró

L’hereu de Jaume, fou el cantirer Andreu. Es casa amb Marquesa Galceran. Tenen un altre fill també cantirer, anomenat Andreu Miró. En la casa que feia cantonada al carrer dels Jueus, que la posseeix com hereu del seu pare i del seu avi, disposa d’una sala, una quadra, una pallissa i una sola cambra.

Aquesta mateixa casa, el seu fill Andreu, per necessitats econòmiques, la va vendre l’any 1679 al cantirer Raimon Bertran pel preu de 325 lliures, una quantitat molt elevada, per ser la casa petita.

També el mateix fill Andreu ven el mateix any l’altre casa situada al costat de l’anterior, del carrer dels Jueus, que va comprar el seu avi, al també cantirer Baptista Borràs. En aquest cas, no rep diners en efectiu en aquell moment, sinó que li anirà cobrant 100 sous cada any com a pensió d’un censal mort (préstec).

No acaba aquí les ventes de propietats que té el cantirer Andreu, aspecte aquest, que ens indica el benefici que li van aportar al seu pare i avi l’ofici de cantirer. A l’any 1680 ven una altra casa amb tres portals, dos que s’obren a la plaça de l’Oli i un altre al corraló “...de la Torre dels Castlans”. Una altra casa que deurien també comprar el seu pare o el seu avi abans d’aquesta data. El preu va ser de 70 lliures. En aquesta casa és on hi havia el forn de coure càntirs i a més hi tenia un hort. Es pagava cens als nobles Barberà, senyor i castlà dels castells de Vilafranca, Subirats, Mediona i altres. Ven aquesta casa al cantirer Benedictí Rigual.

Inventari de la casa de Marquesa de Miró  (1695)

El fill del primer Andreu Miró és l’encarregat de fer l’inventari de la casa principal on vivia la seva mare, Marquesa i que sembla hi habitava ella sola. Ens indica per tant que els seus fills tenien altres cases en propietat escampades per la mateixa plaça de l’Oli. En la casa de la mare d’Andreu Miró, situada a la plaça de l’Oli hi tenia una sala on hi havia una taula de noguer i un banc de quatre potes; una quadra, on hi era un torn per fer càntirs i quatre bancs de llit; en una cambra que tenia la finestra que donava al carrer, on va morir Marquesa, hi havia dues caixes. Dins d’una d’elles hi havia diferents rotllos de fil de cosir, una sort de plates i plates de Pisa, una caldera d’aram, dos llençols, una vànova, cinc cortines de llit de cotó, altra cortina de fil, set camises de lli, una altra camisa de tela, tres estovalles i cinc tovallons...(una barreja prou considerable de coses).

En una altra cambra hi havia un llit de camp, dos matalassos, sis quadres de paper, un clauer de plata, una tassa de plata i una cullera de plata.

En una altra sala de la casa hi havia dues cadires, una de repòs i una altre de tisores, una caixa, un cofre petit, una caixeta petita, un garbell, una gerra gran, un càvec, cinc plates de terra grans, cinc plats de Pisa grans, 12 plates grans de color blau, una barrina, dos candelers de llautó, una caldera, una cistella d’estany, una plata d’estany, mig quartà de cansalada, dos pots, una espasa, una carrabina, una falç i poca cosa més.

Podem veure que hi manquen coses de valor i tot estar molt barrejat i poc útil. Cal fer notar que en l’inventari no hi surt cap càntir.

Hi surt anomenades també les terres que tenia en propietat, que en són tres. Una situada prop l’ermita de Santa Maria dels Horts, una al Clot de Farran.

Aquest inventari ens indica que Marquesa vivia en aquesta casa perquè era propietat seva i no pas del seu marit difunt. Les propietats del seu marit van passar a mans dels seus fills. Aquesta casa va passar a ser seva per la donació que li va fer la seva germana Madrona, muller del paraire de Vilafranca, Jaume Vives. Igualment que les dues terres indicades.

Els fills del cantirer Andreu Miró

El primogènit i hereu del primer Andreu, fou l’altre Andreu que hem estat comentant. Es va casar en primeres núpcies  amb Francesca Marrugat, filla del paraire Josep i la seva muller Francesca l’any 1698.

Però l’any 1703 va enviudar i es va tornar a casar amb Josefa Pedro, viuda del blanquer Alfons Cots, filla del ferrer Bartomeu i Maria.

Una germana i filla del primer Andreu, fou Maria, casada aquest mateix any 1698 amb el ferrer Pau Alcover.

Amb el primer casament no va tenir cap fill. En el segon fou filla seva Maria, que l’any 1730 es casa amb el pagès Domingo Jover Pons, fill del pagès Josep i Maria de Vilafranca.

Testament de Maria Miró Galceran (1738)

Abans hem comentat on vivia Marquesa i sabem que disposava de béns propis. Anem a veure el testament d’una de les seves filles, la Maria, muller del ferrer Pau Alcover.

Els seus marmessors són el seu propi marit Pau, el seu fill, que era clergue,  Josep Alcover i el seu gendre l’argenter Josep Busquets, casada amb Maria, filla seva.

Demana que es celebrin per la seva ànima cent misses a l’església de la Trinitat. Un cunyat seu, el difunt Jaume Alcover, fou trinitari i la va fer hereva dels seus béns. Un altre Jaume Alcover, fill seu, també és frare trinitari i li deix 20 lliures.

Anomena hereva universal a la seva filla Maria Alcover Miró. Demana que li siguin fundats diferents aniversaris en el convent de la Trinitat de Vilafranca i li siguin dites més misses en la capella dels Dolors.

Podem veure doncs en el seu testament que també disposava d’uns béns propis que després de la seva mort fa usufructuari al seu marit Pau Alcover.

Testament de Josefa Pedro (muller segona del cantirer Andreu Miró-1746)

El testament de la Josefa, recordem que era viuda del blanquer Alfons Cots, anomena marmessors al seu nebot el prevere (capellà) Josep Alcover i el seu gendre Domingo Jover.

Vol ser enterrada en l’església de Santa Maria. Ordena fer-li funerals de mà mitjana.

Demana que se li facin deu misses al convent de Sant Francesc i en lo altar de Sant Andreu.

A la seva filla Francesca Miró Pedro, casada amb Bonaventura Grases, li deixa quatre camises. Al seu nét, el paraire Francesc Pometa cinc lliures, a la seva néta Teresa Pometa casada amb Narcís Dies cinc lliures.

Anomena hereu universal al seu fill Jaume Miró frare franciscà del convent de Vilafranca.

Redacta i signa el testament en la cambra on dorm, que és en la casa del seu gendre Domingo Jover, situada al carrer dels Escudellers. Com veiem, no disposava de béns propis del seu primer marit.

Testament del cantirer Andreu Miró Galceran (1747)

Andreu, en el seu testament anomena marmessors a la seva muller, ella no l’anomenà en el seu,  el seu nebot el prevere Josep Alcover i el seu gendre Domingo Jover.

També demana que es celebrin deu misses en el convent de Sant Francesc i en lo altar de Sant Antoni de Pàdua.

A les seves filles Francesca Miró de Grases i Maria Miró de Jover li deix una lliura a cadascuna. Anomena hereu universal al seu fill primogènit, un altre Andreu Miró Marrugat (hi van tres) també cantirer, fill de la seva primera unió.

És interessant destacar que el seu testament també el signa dins la casa del seu gendre, el Domingo Jover, situada al carrer dels Escudellers. Va morir el dia vuit de juny de l’any 1760.

Podem deduir que aquell patrimoni que havien aconseguit el seu pare i avi en el segle XVII, se’l va vendre tot i va haver de viure amb la seva filla. Per tant, les necessitats de subsistència en aquest final del segle XVIII semblen evidents per aquesta família.

El tercer Andreu Miró, cantirer

L’any 1748 Andreu Miró tercer es va casar amb Teresa Jover Pons, germana de Domingo Jover Pons casat amb Maria Miró, germana d’Andreu. En aquí també podem comentar aquesta unió matrimonial probablement també degut al nul patrimoni que tenia dels seus antecessors i havia de tenir assegurat la subsistència comprometent-se en aquest casament per part dels Jover-Pons. Actituds que ens demostren que l’ofici de cantirer dels Miró no donava, en aquests moments, per viure molt bé.

Els Miró successors d’aquests cantirers són serradors o fusters i han deixat l’ofici de cantirers just quan el tercer Andreu Miró morí a finals del segle XVIII.