 |
| Saint-Yrieix |
Durant el segle
XVI van venir molts francesos al Penedès, la majoria immigraven d’Occitània.
Molts d’ells es van casar i gent del Penedès.
Sobre el fet hi
ha molts treballs relacionats i aquest fet. Un d’ells fou el d’Antoni Massanell
i Esclassans , que va recollir entre 1553 i 1600 els capítols matrimonials de
369 francesos. El podem trobar penjat en aquest enllaç:
https://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaPenedesenca/article/download/59329/91857
Tié molt interessant el treball d’Albert Virella i Bloda en la presència de
gascons a la Costa del Penedès al segle XVII en aquest enllaç:
La intenció
d’aquests articles és comentar alguns d’aquests capítols matrimonials i l’origen
dels contraents. Ens limitarem a donar els noms i cognoms, l’ofici, l’origen i
algunes dades posteriors.
Arguer del bisbat d’Albi (1578)
Albi és una localitat i comuna francesa
situada en el departament del Tarn, del que és capital, en la regió d’Occitània.
El tretze de
setembre el pagès Gasio Arguer, fill del pagès Pere Arguer i Peirona fa capítol
matrimonials, davant notari, amb Joana Farran, filla del pagès Ramon i
Caterina, també d’origen francès. Tots residents a Vilafranca del Penedès.
Bartra de la Cava (1580)
La Cava, en francès Lacave é sun municipi
francès situat al departament de l’Olt a la regió d’Occitània.
El nou de febrer
el barber Andreu Bartra, habitant a Vilafranca del Penedès, fill del fuster
Marçal Bartra i Joana, amb Jerònima Ribera filla del forner Joan i de Joana.
Bernet de Grassa (1576)
Grassa (Grasse) és un municipi francès al
departament dels Alps Marítims a la regió de Provença-Alps-Costa Blava.
El trenta de
juliol d’aquest any signa capítols matrimonials a Vilafranca Pau Bernet, fill
del mestre de cases Pere Bernet i Maria amb Monserrat Rodon, filla del pagès Ramon, tié
francès i Margarida.
 |
| Caors |
Bosch del bisbat de Tula (1576)
El bisbat de Tula (Tulle), és una seu de
l’Església catòlica a França, sufragània de l’arquebisbat de Poitiers. Els
orígens de l’abadia benedictina de Tula són incerts. La tradició diu que va ser
fundada per sant Calmin a petició de sant Martí de Tours (a finals del segle
IV).
Va ser el setze
de febrer quan en un acte a sant Pau d’Ordal, situat al terme de Subirats, el
pagès Francesc Bosch, originari de Tula, habitant ara a Sant Pau, fill del
pagès Joan Bosch i Eulàlia, signa capítols matrimonials amb Eulàlia Gil, filla
del sastre Gabriel i Eleonor domiciliats a Sant Pau d’Ordal.
Bosch del bisbat d’Albi (1579)
Albi és una localitat i comuna francesa
situada en el departament del Tarn, del que és capital, en la regió
d’Occitània.
El quinze de
gener el pagès Antoni Bosch, originari del bisbat d’Albi, resident ara a
Barcelona, fill d’Antoni Bosch i Margarida, que són difunts, signa capítols
matrimonials amb Joana Sabet, filla del pagès Bartomeu i Eulàlia de Gelida.
Carreras de Comenge (1576)
Comenge és una regió geogràfica no delimitada
oficialment situada a la zona sud de la regió d’Occitània. Fou el centre d’un
comtat i d’un bisbat. És una antiga contrada de la Gascunya, avui dia repartida
en l’Alta Garona, l’Arieja i el Gers.
El quatre d’agost
son el pagès francès Joan Carreras, vivint ara a l’Arbossar, fill del pagès
Joan i Marianna i Magdalena Roca, filla del pagès Pere, també francès, que
vivia a l’Arbossar i Montserrat qui signen capítols matrimonials.
La viuda
Montserrat de Roca fa donació per aquest matrimoni de la casa de l’Arbossar de
Baix, que està situada a costat de la seva, que és més gran.
 |
| Albi |
Cossa de França (1579)
El vint-i-quatre
d’abril el pagès Joan Cossa originari del
regne de França, habitant a l’Arboç del Penedès, fill del pagès Huguet i
Joana amb la viuda Margarida, que fou casada amb el pagès Tomàs Montserrat del
Mas d’Aranya, situat a al terme de Santa Margarida i els Monjos. Ella és filla
d’Antoni Mascaró i Beneta del mas de Sellerès, situat al mateix terme de Santa
Margarida.
Costa de Bordeus (1579)
Bordeus, també anomenada com a Bordel, és una
ciutat portuària i un municipi francès, situada a la riba de la Garona, al
departament de la Gironda i a la regió de la Nova Aquitània.
L’onze d’abril de
1579 el bracer Blai Costa, ara habitant a Vilafranca, fill del pagès Pere Costa
i Guillema fa capítols amb Magdalena filla del pagès Bartomeu Puig pagès i Joana
de Ribes.
Costas d’Estavar (1581)
Estavar, pertany a la comarca de l’Alta Cerdanya,
a la Catalunya Nord.
Joana Costas de
setze anys filla del moliner Joan que és difunt i treballava de criada a casa
del paraire de draps de llana de Vilafranca Bartomeu Boner, l’onze de novembre
fa pactes matrimonials amb el pagès Antoni Bons, també d’origen francès i
domiciliat a Vilafranca.
Gorsa de Sarlat (1575)
Sarlat és un municipi francès, situat a la
regiró de la Nova Aquitània. Sarlat és una ciutat medieval que s’ha
desenvolupat al voltant d’una gran abadia benedictina d’origen carolingi.
Senyoria monàstica, va atènyer la seva esplendor en el segle XIII.
El serrador Joan
Gorsa el vint-i-cinc de març originari d’aquesta ciutat però ara vivint a
Vilafranca del Penedès, fill del pagès Francesc Gorsa i Jaumeta signa capítols
matrimonials amb Àngela Costa, filla d’Antoni i Joana de Vilafranca.
 |
| La Cava |
Joan del bisbat de Tula (1577)
El bisbat de Tula (Tulle), és una seu de
l’Església catòlica a França, sufragània de l’arquebisbat de Poitiers. Els
orígens de l’abadia benedictina de Tula són incerts. La tradició diu que va ser
fundada per sant Calmin a petició de sant Martí de Tours (a finals del segle
IV).
L’u de febrer
dicten els capítols el bracer Guillem Joan, vivint ara el terme de Santa
Margarida i els Monjos i Eulàlia Morató, habitant en el terme de Castellet,
filla del pagès Pere i Montserrat.
Mallalbosch de Millau (1579)
Millau és un municipi francès, situat a la
riba esquerra del Tarn, al centre del parc regional dels Grands Causses i al
departament de l’Avairon de la regió d’Occitània. És també un territori
històric d’Occitània i pertany a la regió tradicional de Roergue.
El disset de març
el bracer Antoni Mallalbosch fill de Francesc i Maria, originaris de Millau,
signen capítols amb Mariana Milà, filla del pagès Joan i Francesca habitants a
Vilafranca.
Mas de Cuixà (1573)
Sant Miquel de Cuixà és una abadia benedictina
del terme comunal de Codalet, de la comarca del Conflent. És situada al peu del
Canigó, a la vall del riu de Lliterà.
El tres de maig
d’aquest any el bracer Joan Mas, fill d’un altre Joan Mas, vingut de Cuixà fa
capítols amb Tomasa Sabater, que era viuda del blanquer Bartomeu Tutusaus de
Vilafranca, filla del ballester Antoni Sabater i Joana de Vilafranca.
 |
| Cuixà |
Mas del bisbat de Sarlat (1576)
Sarlat és un municipi francès, situat a la
regiró de la Nova Aquitània. Sarlat és una ciutat medieval que s’ha
desenvolupat al voltant d’una gran abadia benedictina d’origen carolingi.
Senyoria monàstica, va atènyer la seva esplendor en el segle XIII.
El deu de març el
mestre de cases Joan Mas, originari de Sarlat, habitant a Vilafranca, fill
d’Antoni i Joana fa capítols amb Àngela Rafeques del mas Garrofer situat en el
terme de Sant Martí Sarroca, filla del pagès Mateu i Joana.
El setze de juny
del mateix any el ferrer Pere Mas, germà de l’anterior, també habitant a
Vilafranca, signa capítol matrimonials amb Elisabet Genovès filla del ferrer
Antoni i Eulàlia de Vilafranca del Penedès. Eren propietaris de dues cases
situades al final del carrer dels Ferrers de Vilafranca.
Pey del bisbat de Sarlat (1579)
Sarlat és un municipi francès, situat a la
regiró de la Nova Aquitània. Sarlat és una ciutat medieval que s’ha
desenvolupat al voltant d’una gran abadia benedictina d’origen carolingi.
Senyoria monàstica, va atènyer la seva esplendor en el segle XIII.
El dotze d’agost
Joan Pey fill del pagès Pere i Peirona que són difunts, amb Mundina Rodó filla
de Pere d’ofici serrador, i Margarida vivint ara a Vilafranca i d’origen tots
dos també del bisbat de Sarlat.
Rigual de Cornús (1579-1583)
Cornús és un municipi francès, situat al
departament de l’Avairon i a la regió d’Occitània.
El vint-i-dos de
març fou quant el pagès Joan Rigual, fill de Domingo i Joana acorda capítols
matrimonials amb Jerònima Marti, filla del teixidor de Sant Sadurní de Subirats
Bernat i Monserrat.
El dinou d’agost
del 1583 són el pagès Mateu Desfins, d’origen francès, que signa capítols amb
Guillema, viuda del francès Joan Rigual d’ofici serrador.
 |
| Cornús |
Rius del bisbat de Tolosa (1580)
Tolosa de
Llenguadoc és una ciutat d’Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Administrativament és una comuna capital del departament d’Alta Garona i de la
regió d’Occitània.
El trenta-u de
juliol el botiguer de barrets Felip Rius, habitant a Vilafranca, fill del pagès
Pere i Elisabet amb Jerònima filla del també botiguer de barrets Pere Giralt i
Jerònima de Vilafranca del Penedès.
Rodó del bisbat de Sarlat (1576-1579)
Sarlat és un municipi francès, situat a la
regiró de la Nova Aquitània. Sarlat és una ciutat medieval que s’ha
desenvolupat al voltant d’una gran abadia benedictina d’origen carolingi.
Senyoria monàstica, va atènyer la seva esplendor en el segle XIII.
També d’aquest
bisbat eren originaris el treballador Ramon Rodó, fill del pagès Antoni i
Tendina que va acordar signar capítols matrimonials amb Maria, que era viuda
del mestre de cases, també francès, Pere Bernet, filla del pagès Jaume Figueres
i Caterina originaris de Pontils de la Conca de Barberà. No consta si viuen a
Vilafranca del Penedès, però cap suposar que sí, ja que els capítols el fan
davant el notari de Vilafranca Pau Xamar.
El dotze d’agost
de 1579 Joan Pey fill del pagès Pere i Peirona, que són difunts, amb Mundina
Rodó filla de Pere d’ofici serrador, i Margarida vivint ara a Vilafranca i d’origen
també tots dos del bisbat de Sarlat.
Sala del bisbat de Caors (Sent
Daunís-1574-1579)
Caors és una ciutat occitana. Sent Daunís és
un minicipi francès, situat al departament del Loserai a la regió d’Occitània.
El tretze de
febrer del 1574 el bracer Pere Sala, fill de Ramon i Joana, acorden capítols
amb Joana, que és viuda del pagès Joan Palmo de Vilafranca, filla de Ramon
Barber i Caterina també d’origen francès.
El vint-i-sis de
febrer de 1579 el bracer Joan Sala, originari de Sent Daunís, germà de
l’anterior, ara habitant a Vilafranca, fill del pagès Ramon i Joana signen
capítols amb Francesca, que és viuda del teixidor Llorens Soler de Vilafranca,
filla del pagès Llorens Amat i Francesca, domiciliats a Sant Sebastià dels
Gorgs.
 |
| Tolosa |
Salelles de Saint-Yrieix (1577)
Saint-Yrieix-la-Perche (en occità Sent
Iriès) és una població i comuna francesa
situada a la regió de la Nova Aquitània, en el districte de Limoges.
El quinze d’abril
el bracer Pere Salelles originari d’aquesta ciutat, fill del pagès Joan i
Caterina signa capítols amb Magdalena Bonera, filla del pagès Antoni i
Magdalena. Tots viuen a Vilafranca del Penedès.
Serra de Caors (1580)
Caors és un municipi d’Occitània, situat al
departament francès de l’Olt, al Carcí a la regió d’Occitània. La ciutat també
és coneguda per les seves vinyes.
El sis de febrer
Guillem Serra de sobrenom el botxí
originari del bisbat de Caors, fill del pagès Joan amb Àngela viuda del moliner
Francesc Maristany. És filla del pagès Pere de Biscaia.
Serra del bisbat de Sarlat (1589)
Sarlat és un municipi francès, situat a la
regiró de la Nova Aquitània. Sarlat és una ciutat medieval que s’ha
desenvolupat al voltant d’una gran abadia benedictina d’origen carolingi.
Senyoria monàstica, va atènyer la seva esplendor en el segle XIII.
El divuit de març
Marçal Serra habitant a Vilafranca, fill del pagès Joan i Eulàlia, que són
difunts, amb la viuda Elisabet que fou muller del pagès Arnau Garau habitant a
Gelida. És filla del pagès Joan Marti i Joana de Gelida.
Trius de Corresa (1575-1577)
Corresa és un departament francès situat a la
regió Nova Aquitània. Pertany al bisbat de Tula. La diòcesi de Tulle (Tula) va
ser erigida el 1317 i la butlla Salvator noster del Papa Joan XXII, i territori
desmembrat de la diocèsi de Llemotges.
Pere Trius
d’ofici mestre de cases originari d’aquesta ciutat francesa ara vivint a
Vialfranca, fill del pagès Esteve Trius i Antònia, signa capítols matrimonials amb
Magdalena Garriga, filla del pagès Joan Garriga, també francès i Caterina, que
son difunts.
Dos anys després,
ja viudo, torna a fer capítols amb la viuda del pagès Francesc Feliu de
Vilafranca, filla del pagès de La Granada Feliu i Elisabet.
Fins aquí una
segona part d’alguns cognoms occitans que es van emparentar amb gent del
Penedès durant el segle XVI i que hem trobat signant els seus capítols matrimonials.
Continuarem en una tercera entrega.
