diumenge, 12 de març del 2017

Apunts de la guerra del Francès al Penedès


Dibuix de l'entrada dels francesos a l'Arboç del Penedès

La descripció de Mn. Valentí Muntades, ens presenta l’entrada de sometents a Vilafranca del Penedès: “El dia 8 de juny de, cap a les sis de la tarda i després d’haver mort l’agutzil, els sometents s’adreçaren a la casa del governador, i com que no el trobaren l’hi mataren la dona i l’hi cremaren continguts de l’habitatge i papers; seguidament, assassinaren al secretari del governador públicament, cremaren la casa de l’alcalde major. Finalment es reuniren a la vila uns 6.000 homes que varen assolar la vila i el seu entorn. Dos dies després, el 10 de juny, quan tornaren les tropes franceses de Tarragona, el sometent va col·locar a l’entrada de Vilafranca, concretament a la creu de Sant Salvador, dos canons. A les deu del matí, s’inicià un foc creuat fins que es quedaren sense munició, aleshores, varen anar a parlar amb el general francès per demanar respecte a la capital penedesenca. Aquest respecte no va ser acceptat, fent que els francesos entraren a la vila a quarts de quatre de la tarda; al mateix temps que els vilafranquins fugien de la vila”

Les narracions d’Isidre Mata del Racó.
Isidre Mata del Racó, propietari del Mas del Racó situat a Sant Pau d’Ordal en el seu diari ens diu:
Dimecres al dematí, dia 10 del mes de març del dit any 1808, de la cavalleria francesa que hi havia a Sants eixí una patrulla de 16 soldats de cavall amb un oficial per anar a Vilafranca, que hi arribaren a la tarda. Esta fou la primera patrulla francesa [que] anà a Vilafranca. [...] L’endemà se’n tornaren a Barcelona
També:
De dit dia en avant, un dia per altre, eixia una patrulla de cavalleria francesa de 16 soldats de cavall i un oficial de Sants o de Barcelona per anar a Vilafranca. lo general xefe francès, Duhesme, tenia esta precaució de fer dita patrulla de Barcelona a Vilafranca per observar si s’armava alguna gent o alguna conspiració contra l’exèrcit francès. [...] Dormiren a Vilafranca [...]; alguna vegada dita patrulla arribà fins als Monjos i una vegada fins a l’Arboç”.
Anaren per la carretera nova a Vilafranca, a on s’hi trobava lo dia del motí o revolució contra els francesos que los sometents, en crescut número, entraren a la vila la tarda del dia 8 de juny de dit any 1808. Se juntaren los sometents per fer foc als francesos.
Seguint les narracions d’Isidre Mata del Racó, després dels diversos conflictes entre francesos i
espanyols, els atacs seguiren entre espanyols i afrancesats, tant és així que després d’assassinar l’agutzil major de Vilafranca a la Granada, “dotze mil homes, parteixen de La Granada i entraren a Vilafranca cridant “Viva Espanya” i “Mòriren los francesos

El manual de testaments del notari de Vilafranca del Penedès,
Marià Abellà Nogés  anys 1809/1819
En la introducció d’un dels llibres de testaments d’aquest notari, ens diu:
En nom de Déu i de la Gloriosa sempre verge Maria, mare sua i advocada mia, sia Amén.
Trobant se a la present vila de Vilafranca del Panadés Bisbat de Barcelona ocupada per lo exercit Francès, que en numero de vint y dos mil homens de tropas (segons se assegura) entrà en ella lo dia vint y dos del mes de desembre proxim passat, extenentse fins als pobles vehins; y experimentantse unas graves malaltias que segurament ocasionan los transtorns, sustos y disgustos que causan las tropas enemigas, per lo que desitjan moltas personas otorgan testaments a fi de ordenar lo convenient per lo successiu; y no haventhi paper sellat per a escriurer-los : He determinat jo Mariano Abella y Nogués notari públic y real de la sobredita vila formar est segon manual de testaments en paper comú, fins que, desocupada esta vila dels enemichs, puga encontrarse paper sellat, principiantlo en lo present dia tres del mes de Janer del any del naixement del señor mil vuitcents nou, en lo qual ajudant Déu continuare los testaments que se aotorgaren en poder meu, no sols en lo present any, si també en los succesius fins a formar un correponent manual. Y per a que en tot temps sels donia la deguda fe, y credit poso en est principi lo meu acostumat”.
En el mateix llibre hi ha el testament de Pau Pujol veí de la parròquia de Santa Magdalena del Pla. Comença dient :”trobant-me pròxim a la mort per ser condemnat a ser afusellat per un consell de guerra de l’exèrcit francés, faig testament...” Pau era fill d’un pagès en Josep Pujol i d’Antonia Casanella.
El testament el fa i el signa a la presó de la casa capitular de Vilafranca el 13 de juny de l’any 1809, situada al carrer de la Cort (l’actual casa de la vila).

L’Hospital de pobres i el convent de Sant Francesc de Vilafranca
El març del 1810 la vila quedà sense protecció militar i el sometent volia evitar que certa documentació caigués a mans dels francesos, cremant-la. Els frares del convent de Sant Francesc, s’hi oposaren El 20 d’agost de 1811 un vilafranquí escriu que dies abans una divisió del General Abbé, “atropelló así al eclesiàstico como al noble y al plebeyo

En aquests any s’explica que el convent – hospital va atendre a soldats: “...manifiesta las estancias que han causado los militares enfermos en este hospital en cada uno de los meses desde el octubre de 1811 hasta el enero de 1814 ambos inclusive y lo que por ellos se ha recibido de la muy ilustre dirección general de hospitales a saber...
El 1 de gener de 1813 hi havia disset soldats francesos ingressats en l’hospital.
El 22 de gener de 1812 , al no presentar-se cap veí a donar la ració de vi a les tropes que hi ha a l’hospital, el general Mathieu permeté el saqueig.
El guerriller absolutista i general carlí nascut a la Bisbal del Penedès, Joan Romagosa i Prats, participà en la guerra del Francès i fou un dels caps de la insurrecció reialista del 1822.  Justament el 4 d’agost d’aquest any va posar setge als lliberals refugiats al convent fins que els arribaren reforços del Vendrell. A l’octubre un comandant i dos oficials s’emporten com a hostatge  el guardià del convent fra Francesc Pere Anton i l’estudiant corista de Maó, fra Bonaventura Salord que era allí per ordenar-se. L’anaren a cercar a Sant Pere de Riudebitlles on havia anat a acaptar el vi.
El desembre queda suprimida la comunitat per ordre del govern. Es queden uns dies al convent el vicari fra Josep Rigual i el predicador fra Joan Gautin Mestres.
Un oficial del Crèdit Públic amb escrivents fa un inventari de tots els objectes del convent.
El 1823 l’hospital convent va servir de caserna als miquelets. A l’agost els frares recuperaren el convent quan varen entrar a la ciutat les tropes franceses, havien quedant només dos de guardians, el frare Josep Rigual, vicari president interí i el frare Joan Gaudies, predicador general.