diumenge, 20 de desembre del 2015

Josep Vives escultor de Vilafranca (1670-1753)

Església de Santa Maria d'Igualada


Josep Vives escultor imatger de Vilafranca era fill del mestre de cases de La Granada, Sebastià Vives i Elisabet.  El seu avi Miquel Vives fou també mestre de cases, també vivint a La Granada.

El 25 de setembre de 1690 va contraure matrimoni amb Madrona Jofre filla de Salvador Jofre (alies Fresquet) calderer de Vilafranca i Madrona.

Va viure primer al carrer dels Ferrers on deuria tenir el seu taller amb els aprenents Ramon Miret, Francesc Mestre i  el fuster Josep Simó Batalla en l’any 1693. Posteriorment vivia a la Plaça Major (actual Constitució) fins la seva mort que fou el 4 de setembre de 1753.

Retaule de la capella de sant Miquel de Igualada (1695)

El 2 de febrer de l’any 1695, els priors de la confraria de l’Arcangel de sant Miquel signaven un acord amb Josep Vives, el compromís per part d’aquest era acabar el retaule per a la capella de Sant Miquel. Les dades que aporta el contracte ens donen a entendre que el retaule l’havia iniciat un altre escultor.
El nou imaginari es comprometia a acabar l’obra amb fusta d’àlber, a transportar-la a costes seves des de Vilafranca fins a Igualada i a assentar-la a l’interior del recinte religiós. A més a més, acceptar la petició dels priors de mudar sis columnes situades a la part inferior del retaule i posa-les a la part superior i substituir les anteriors per sis columnes salomòniques. Així mateix també faria un frontal a imitació dels frontals de les capelles existents dins de santa Maria. El preu pactat per fer la feina va ser de 110 lliures pagades en tres terminis de 36 lliures, 13 sous i 4 diners.
Capella de Sant Crist de Santa Maria (Igualada)


Molt probablement l’encàrrec d’acabar aquest retaule a l’escultor penedesenc fou perquè ja l’any 1629 el seu avi, Miquel Vives de la Granada, va portar a terme a l’església de Santa Maria de Capellades unes obres prou importants per un cost total de 325 lliures. Per tant, ja eren coneguts la família en l’Anoia.

Retaule de la parròquia de Sant Valenti de les Cabanyes (1698)
El 1 de desembre d’aquest any cobra l’escultor Josep Vives de mans de Fèlix Albornar, pagès que viu al Puig de les Cabanyes, però sagristà l’any 1698 de l’església de sant Valentí de les Cabanyes el pagament de 101 lliures i deu sous per haver “fabricat” el retaule major de la dita parròquia en el document que es va fer aquell any 1698. Va necessitar també posar dos taulons per poder-lo fabricar que també s’afegeix la despesa en l’àpoca o cobrament de la feina.
La dita església tenia uns retaules gòtics abans d’aquest any 1698.
Església romànica de Sant valentí de les Cabanyes
Retaule de la capella de Nostra Senyora del Portal a Vilafranca (1718)
Josep Vives el 31 de setembre d’aquest any signa una altra àpoca als administradors de la capella de Nostra Senyora del Portal, que existia en el portal de la muralla situada davant del carrer de la Parellada a Vilafranca. Els administradors són els mestres de cases Antoni Anglada i Josep Ivern, el pagès Joan Pasqual i el botiguer Josep Ferrer. La quantitat de 70 lliures que rep és el pagament inicial per fer el retaule de dita capella com consta en un contracte que es feu davant notari el dia 28 d’aquell mes. El cost total del dit retaule serà de 170 lliures.
Molt probablement altres cognominats Vives amb oficis relacionats amb el d'escultor en aquesta àpoca vivint a Vilafranca, foren de la família, com el pintor Josep Vives, en tenim dades l’any 1655; un altre pintor anomenat Miquel Vives, dades el 1703 i el daurador Agusti Vives, amb dades el 1711.











diumenge, 6 de desembre del 2015

Possessions dels Sarriera, comtes de Solterra a Vilafranca i comarca (1857)



Palau Baltà de Vilafranca (no pas Palau dels reis d'Aragó)

En un acte al terme de Grabuac, situat dins el terme de Fontrubí  Ramon Suñol i Ballberna de Barcelona, procurador constituït per Ramon de Sarriera comte de Solterra, natural de Barcelona però vivint a Girona, com a successor de la seva mare Maria Josefa de Sarriera i de Pinós, comtessa, viuda del comte de  Solterra fa possessió dels béns que li pertanyen al seu principal que eren de la seva mare Maria Josefa:
Es presenten davant de la casa anomenada castell de Grabuach que és dins d’aquest terme propi que és del mayorazgo o patrimoni de la Manresana i al que avui en dia com queda conforme i en virtut del que queda referit ha succeït el senyor principal i entrant en la casa sol per haver sortit els que hi eren a dins, ha pres la clau de la porta principal que ha tancat i pujant a dalt ha sortit per la finestra, i llavors baixant ha obert la porta dient que tot allò que acabava de practicar ho feia com a senyal de la verdadera real, actual, corporal i quasi possessió...que prenia que entenia prendre la casa i demés oficines dependents de la mateixa, en nom del seu senyor representat. També es constituïren davant d’aquella terra de pa d’un jornal situada dins el terme i dins...la casa amb les seves oficines i dependències.Ha agafat terra i herbes i les ha espargit per l’aire en les seves quatre parts. Ha dit que ho feia en senyal de possessió real, corporal...mateixos testimonis.
Davant d’una altra terra campa de sis jornals, depenent de l’heretat coneguda com el per del castell de Grabuach anomenada camp de l’Urgell. Ha fet el mateix en senyal de possessió.
Altra terra que era vinya anomenat el Bosch de l’Urgell d’un jornal de les dependències de la casa, heretat de Grabuac.. i entrant ha agafat terra i fruits...ha fet el mateix en senyal de possessió corporal, real...
Altra terra campa anomenada de les Carabasses, d’un jornal ..i entrant feu el mateix en senyal de possessió...
Altra terra de campa i vinya de 49 jornals anomenada del bosc gran , la serra..ha entrat...i ha fet el mateix en senyal de possessió...
Altra terra de vinya anomenada de Farran, de vuit jornals ... i entrant...ha agafat terra, herba i fruits...
Altra terra campa d’un jornal i anomenada la peça de l’hort...i ha fet el mateix en senyal de possessió.
Altra terra part campa part vinya dins el terme de santa Maria i Grabuach, anomenada la Plana de set jornals,...i entrant ...feu el mateix com a senyal de possessió.
Altra terra anomenada peça dels horts plantada de vinya de dos jornals que pertany a la pròpia heretat ...i feu el mateix en senyal de possessió.
I finalment, terra campa d’un jornal 12 avos anomenada peça de l’Alsineret  i feu el mateix en senyal de possessió.
A  Vilafranca, el mateix dia, mes i any i continuant la presa de possessió dels béns que a la vila i al seu terme són propis de la difunta mare del seu senyor principal, es presenten davant de la casa que junt amb ella hi ha quatre cases petites, formant un sol cos, que pertanyen al marquesat de la Manresana pròpia avui dia del dut comte de Solterra:
 Al paratge plaça de santa Maria, coneguda pel Palau i el qual hi viu al present Jaume Soler. Tot junt limita a l’est: amb un corraló entre dites casa i l’església que va de la dita plaça a la de la Constitució, a migdia amb la dita plaça de santa Maria, a ponent amb el carrer dels Escudellers i al nord amb altre corraló que dit carrer va al corraló de la part d’orient i entrant sol després d’haver sortit unes quantes persones havia tancat i obert les seves portes i ha sortit als balcons i finestres, dient que allò ho feia en senyal de la verdadera, real, corporal o quasi possessió que prenia dites cases en nom del seu senyor principal. I seguidament pren possessió de les terres del dit Palau:
Continuant en una terra campa anomenada les Adoberies d’un jornal. Ha entrat i ha pres possessió agafant terra i herba...de la mateixa manera.
Altra terra campa i era anomenada l’era d’un jornal. Ha fet el mateix en acte de possessió corporal i actual...
Passaren pel altra terra d’un jornal plantada de vinya anomenada la Bomba... i entrà fent la mateixa senyal de possessió.
Han passat en aquella altra terra campa anomenada camp llarg d’un jornal i ha fet el mateix per prendre possessió.
Altra terra campa anomenada de sota la vinya del Miret, d’un jornal i ha fet el mateix acte de possessió.
Altra terra campa i vinya, a la partida de sant Pau, de tres jornals .. i entrant prengué i feu acte de possessió agafant terra i fruits...
Altra terra anomenada peça de sant Jordi de quatre jornals...ha agafat terra i fruits i ha fet el mateix acte de possessió.
Altra terra anomenada la Freixa Nova, d’un jornal i...ha agafat terres, herbes i fruits i ha fet el mateix acte de possessió.
Altra terra plantada de vinya a tires anomenada la Tria de...ha agafat terra, herba i fruits i ha fet el mateix acte de possessió.
Altra terra situada a la partida de sant Pere, plantada de vinya a tires d’un jornal. Ha agafat terra, herba i fruits i ha fet el mateix acte de possessió.
Altra terra situada a sant Salvador, part campa i part vinya de quatre jornals...ha agafat terra, herbes i fruits i ha fet el mateix acte de possessió.
Altra terra situada campa anomenada peça del Colomer d’un jornal..ha agafat terra i herbes i ha fet el mateix acte de possessió.
Altra terra vinya a tires anomenada peça de la riera gran de dos jornals..ha agafat terra, herba i fruits i ha fet el mateix acte de possessió.
Altra terra situada a santa Digna campa de dos jornals i...agafà terra i herbes fent el mateix acte de possessió...agafà terra, herbes i fruits i feu el mateix acte de possessió...
Altra terra situada al Moli de Rovira, part campa part vinya de dos jornals...ha agafat terra, herbes i fruits i feu el mateix acte de possessió.
Altra terra d’un jornal i vuit avos situat en el terme de Vila, al lloc anomenat Maset dels Conills, plantada de vinya...ha agafat terra, herbes i fruits i ha fet el mateix acte de possessió.


dissabte, 14 de novembre del 2015

Arrendament de les quadres de Cubelles, quadres de Cunit, Gallifa, Rocacrespa i Vilanova (1796)




https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/d/db/Castell_de_Cubelles_-_1.jpg
Castell de Cubelles


El noble Joan Anton Desvalls, Ardena, Sabastida i Llupià, Marquès d’Alfarràs amb domicili a Barcelona, hereu de diversos patrimonis i herències familiars, del títol de Marquès de Poal, de Llupià i d’altres.

El 1667, Carles de Llupià de Vilanova i d’Icart era dipositari dels títols de castlà major del castell i terme de Cubelles i Vilanova i senyor dels castells i quadres de Cunit, Gallifa, Segur i Rocacrespa. El castell actualment s’anomena la casa dels marquesos d’Alfarràs. Damunt la clau de la llinda de la porta hi ha un escut d’armes de pedra datat del 1675, amb els símbols dels marquesos de Llupià.

El noble Joan Anton Desvalls, Ardena, Sebastida i Llupià, Marquès d’Alfarràs arrenda des del 1 de maig de l’any 1797 fins el 31 d’abril del 1801 a Miquel Garriga comerciant de Bràfim (Tarragona) els delmes, censos que rep en la parròquia de Cubelles, quadres de Cunit, Gallifa, Rocacrespa i Vilanova.

Els Garriga van emigrar de Bràfim cap a Vilanova i la Geltrú. Formen part de la seva família i que vivien a Vilanova: Pere Garriga, comerciant de 48 anys (1809); Josep Garriga, comerciant de 29 anys fill de l’anterior; Pere Garriga de 9 anys, germà de l’anterior; Miquel Garriga de 8 anys, germà de l’anterior.

Ho arrenda junt amb la meitat dels lluïsmes,

és a dir aquell dret que calia pagar al senyor del domini directe quan s’alienen les terres o possessions que d’ell es tenen a cens,  terces,

és a dir el dret que té l’arrendatari de dues terceres parts i el propietari a l’altra tercera part dels fruits,i foriscapis,

és a dir aquell dret que cobrava el senyor al vassall en virtut de la facultat d’alienar les terres,  que durant dit temps s’esdevindran.

El senyor Desvalls es reservarà la meitat junt amb la gracia, firma i fatiga,

 és a dir aquell dret feudal que els senyors cobraven de les finques urbanes que els vassalls venien o empenyoraven.

Amb aquest arrendament no va comprès lo delme, es a dir la desena part i  altres parts que paga lo masover de l’heretat del castell de Cubelles...

http://static.panoramio.com/photos/large/6298980.jpg
Castell de Cunit


A l’acabar el termini de l’arrendament, haurà d’entregar i cedirà al senyor Marquès per la col·lecta dels fruits, de l’arrendament a la botiga que han acostumat a usar els arrendataris...e igualment li cedirà lo celler aglevat al castell de Cubelles i lo celler nou de Vilanova junt amb los cups, premses, bótes i demes arreus que actualment allà s’hi troben...

Deurà restituir-ho tot a la fi de l’arrendament per lo que deurà encarregar-se fer un inventari...prevenint que encara que en lo celler nou de Vilanova hi ha dues gerres olieres enterrades solament cedeix la una a l’arrendatari quedant l’altre pel marquès..deurà cada any de l’arrendament fer dues botes noves de set càrregues  i mitja cascuna cercolades amb vuit cèrcols de ferro cada una i posar iguals cèrcols cada any a tres botes de les quals se li entregaran en lo inventari, i així les vuit botes noves que ha de fer com les 12 velles que ha de cercolar de ferro les deixarà totes ben arreglades, amb lo ben entès que les demés botes s’han de restar del dit inventari en poder del dit arrendatari fer-les adobar amb cèrcols de castanyer, si volgués pot fer també els cèrcols de sivina (arbust)...

 L’arrendatari pagarà el cadastre..a Vilanova per lo celler nou, i botiga de gra i a Cubelles per la botiga de gra..el Marquès pagarà a Vilanova el cadastre del celler vell o de bigó (bigues) i a Cubelles la corresponent als dos castells i heretat..

El preu de l’arrendament va ser de 33.000 lliures a raó de 8250 lliures cada any.

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdx8wsP_PViTirAzaHfEUYiW7CNvkSXcBVv6XTVA6GEGY_w7qyFCQFQY0vApHDeqMkI6yDkmlNNFH-De1c1IkS0w_ojJPNeYqYhHBcnM73kXTFo5YQJ0OM_Uw0C3pi2XO7cfMjFZJNZ-ib/s640/DSCN7427.JPG
Castell de Vilanova (la Geltrú)