Fragata del vilafranquí Marcel·lí Jané Formosa |
A
finals del segle XVIII es fan evidents els problemes econòmics a Catalunya amb
la baixada dels preus del vi i aiguardents a causa de les dificultats del
comerç internacional, tant cap a Amèrica com cap al nord d’Europa, però
sobretot dels problemes polítics, en bona part derivats dels ecos de la
Marsellesa.
Europa
s’encaminava cap a la modernitat, trencant les estructures de l’antic règim que
dificultaven l’avanç del capitalisme i del liberalisme que començava a
imposar-se. La producció i el comerç van experimentar un gran creixement. Dos
aspectes de l’expansió agrícola són importants destacar, un, que en bona part
s0ha fet a partir de petites explotacions familiars de pagesos, amb contractes emfitèutics
i altre l’especialització vitivinícola i l’exportació de vins i aiguardents cap
a Amèrica, el nord d’Europa i la mediterrània.
El
Trienni Liberal va començar amb la restauració de la Constitució l’any 1812. El
primer alcalde constitucional que va tenir Vilafranca del Penedès fou Pere
Batlle Mascaró. En les eleccions a diputats a les corts espanyoles el 1820 fou
escollit el catedràtic de medicina de Vilafranca, Fèlix Jané Bertran.
Dins
d’aquest context polític com econòmic es movia la família Ventosa-Janér-
Massana.
Ventosa – Puig a Cuba
El
12 d’octubre de 1778 el rei Carles III d’Espanya firmava el Reglament de lliure
comerç que va culminar el procés de lliure canvi iniciat en 1765.
En
la seva introducció exposa les intencions i finalitats del seu dictat:
“Como desde mi exaltación al Trono de España
fue siempre el primer objeto de mis atenciones y cuidados la felicidad de mis
amados Vasallos de estos Reinos, y los de Indias, he ido dispensando a unos y
otros, las muchas gracias y beneficios que deben perpetuarse en su memoria y
reconocimiento. Y considerando Yo, que sólo un Comercio, libre y protegido
entre Españoles Europeos, y Americanos, puede restablecer en mis Dominios la
Agricultura, la Industria y la Población a su antiguo vigor..."
El reglament
estava compost per 55 articles, ampliava la llibertat de comerç, habilitar a 13
els ports metropolitans: Sevilla, Cádiz, Màlaga...i a 24 els ports americans:
San Juan de Puerto Rico, Santo Domingo, Santiago de Cuba, Batabanó, La
Habana...
Fent
realitat aquest decret, alguns Ventosa-Puig-Roig-Jané sabem que van a anar a
comerciar i viatjar cap a Cuba en el segle XIX. Uns expedients de sol·licituds
pel embarcament ens ajuden a documentar-lo, primer, a unes persones de cognom
Puig i/o Ventosa que vivien a Vilanova i la Geltrú.
Els Puig-Ventosa de Sant Pere de Ribes
Agustí Puig
Ventosa, originari de Sant Pere de Ribes, fill de Cristóbal Puig, nascut a Sant
Pere de Ribes i Gertrudis Ventosa, originària de Vilanova i la Geltrú,
habitants al Mas Soler, situat a Sant Pere de Ribes, era solter, tenia 24 anys,
la seva intenció era viatjar a Baiamó (Cuba). Volia reunir-se amb el seu germà
Josep Puig Ventosa i treballar al comerç que allà feia ja el seu germà.
Es necessitava
permís patern per poder embarcar, fou la seva mare, que era vídua, qui li firmà
el consentiment el 22 d’agost de 1827,
En aquest
expedient per poder embarcar hi ha testimonis que asseguren que és cert el que
vol fer el dit Agustí a Cuba. Per exemple, Francesc Argenter comerciant de
Sitges, afirma que Josep Puig Ventosa, germà d’Agustí, que és cert que en la
ciutat de Baiamo té una tenda oberta, ja que ell acaba de tornar d’aquest lloc
i és qui li ha portat la carta dirigida al seu germà Agustí en la que li diu
que vagi cap allà a ajudar-lo. La carta
està datada el 17 d’agost de 1827.
Un altre
germà de Josep i Agustí fou Joan Puig Ventosa, que també marxà cap a Cuba.
Tenia 23 anys quan el 22 d’agost de 1829 demana permís per poder embarcar.
En aquest
cas, però, el seu objectiu era anar a la ciutat de Santiago de Cuba a reunir-se
en la botiga de pops que té allà Josep
Miret Puig i aprendre l’ofici.
També en l’expedient
hi ha testimonis que verifiquen l’afer. El batlle de Sant Pere de Ribes Pere
Mestre, ho certifica dient: “que Joan
Puig Ventosa és solter, natural i veí de aquest poble, és de bona vida, fama i
costum cristiana, el qual no ha agafat cap arma en temps de la constitució ni
tampoc en l’última rebel·lió”.
Els Ventosa de Vilanova
El sis d’octubre
de 1829 fou quan Josep Anton Ventosa Parets, de 19 anys, originari de Vilanova,
fill de Ramon Ventosa i Francesca Parets, sol·licita llicència per embarcar cap
a la ciutat de Villaclara (Cuba).
Té la
intenció de reunir-se amb el comerciant Antoni Roig, que també hi té una
botiga.
El seu pare
és l’encarregat de firmar l’autorització. El comerciant de Vilanova, Francesc
Puig, és que dóna veracitat a l’existència de la tenda del tal Puig a Cuba, ja
que ell mateix hi té interessos comercials en la mateixa ciutat de Villaclara.
Argentina
No tan sols
era Cuba el destí d’aquesta família, sinó també negociaven o viatjaven cap a
Argentina. Una carta enviada des de Buenos Aires a la muller d’Antoni Pasqual
Ventosa veí de Vilanova per part del seu germà datada el 25 de juny de 1899
diu:
(la carta era enviada per Domingo Bonafont a
la seva germana Delfina, muller de Pasqual)
“Mí querida hermana: recibí tu carta, en la
que me dabas la triste noticia del fallecimiento de nuestra querida y buena
hermana, hemos perdido, pues, el ser que por ley divina y humana es el más
verdadero, es el ser que cuanto más estamos sumidos en angustias y
tribulaciones más podemos contar con él. Todos nosotros hemos sentido tan
irreparable pérdida, y mi nene, mi querido hijo, aun sin conocerla, a llorado
tanto por su abuelita como no te puedes imaginar y no para noche sin que rece
por su alma. Feliz tu, hermana mía, que si quiera has tenido el consuelo de
prodigarle los muy dados debidos, mientras que yo alejado por el destino, de su
lado, no me queda más que hacer sino llorar su pérdida, y darte las gracias por
tus desvelos. Respecto a la noticia que me das de haberme dejado en su
testamento 1000 pesetas para mi, y que puedo mandar cobrar, decirte que hoy
giré una letra por 1000 pesetas, a nombre de Antonio Pascual y a la orden del
“Banco del Rio de la Plata.
Dígale, pues, a tu esposo que me haga
el favor de pagar dicha letra cuando vengas a cobrársela: soy pobre, querida
hermana, ese dinero me ayudará bastante.
Por tu citada carta veo que estas
preocupada respecto a tu porvenir: si yo estuviera en esta, tengo la seguridad
que te haría cambiar de ideas: te aconsejo procures distraerte, ya sea paseando
o en otro tema, alejar ideas tristes y hacer de manera que tú seas el médico de
tu persona”.
Llegint
la carta, no sembla que s’ho passés bé en la ciutat de Buenos Aires.
Marcel·lí Jane Formosa |
Els Jané de Vilafranca del Penedès,
familiars dels Ventosa
Molta
de la gent que anava a les Amèriques tenia de professió boter.
A
Vilanova hi havia un centenar de boters matriculats i uns 500 treballadors
(1880). A Vilafranca del Penedès 50 boters en el mateix any.
Els
anys 1870 i 1880 corresponen a l’anomenada edat d’or de la viticultura
catalana. La fil·loxera feia malbé les vinyes franceses i els vins catalans substituïen
al vi francès, fet que provocaria un augment de les exportacions i del preu del
vi.
La
família Ventosa-Jané-Puig. molts eren boters.
El
boter Fèlix Jané Estalella de Vilafranca cobrà el 1873 per un treball 673
lliures. Era el import dels materials i dies que va utilitzar per fer 40 botes
de set càrregues cadascuna, tres barralons (recipient
de fusta, subjecte per cercles, amb dues ases i tapa) i deu parells de
portadores de raïm. Tot es va fabricar a la Masia Sala, situada al terme de
Sant Martí Sarroca (L’actual caves Vallformosa de Vilobí). L’encarregat d’aquesta
masia era qui li va encarregar la feina.
Un
germà d’aquest boter, en Pau Jané Estalella, va demanar permís governatiu per poder
embarcar a Cuba. la seva mare és qui signà el permís el 1833. Volia anar-hi per
arreglar certs interessos molt convenients per la seva família. S’havia de
reunir amb el seu familiar Josep Ventosa a La Habana...
Fragment d’un treball molt més ampli, que es
va editar en llibre, dirigit a la família de Mercedes Ventosa Miquel de
Barcelona amb el títol “Antes que la memoria olvide”.