Francesc
de Moner i de Puigmarí va ser donzell nascut a Camprodon. La muller era
Francesca de Bassedas i de Biure de Margarit. Un fill, en Rafael, va ser abat
del monestir de Ripoll i Sant Pere de Rodes, nascut el 1635 a Camprodon; un
altre, en Pere, monjo del mateix Ripoll i de Sant Cugat del Vallès, Pere el
1684 era difunt, sembla que va morir a casa del seu germà, en Joan, a la plaça
de l’Oli, el seu cadàver va estar guardat a l’església del Convent dels
Caputxins de Vilafranca, a la capella del Sant Crist. El van situar aquí mentre
no trobessin altre cementiri i poder-lo traslladar.
El
matrimoni Moner i Basedas va tenir també dues filles, Francesca, i Llàtzera,
monges del monestir de Sant Agustí de Peralada; el fill Francesc va servir a la
guerra del Rosselló el 1674; un altre fill, Antoni, va ser metge, i Joan de
Moner i Bassedas va casar-se amb Magdalena Miret Vives de Vilafranca del
Penedès, filla del donzell Domingo Miret Riera i Teresa Vives (casada en segons
núpcies) de la mateixa vila.
Testament de Francesca Bassedas
(1674)
Abans
d’aquest any Francesca de Bassedas sabem vivia en una casa de la plaça de l’Oli
de Vilafranca, on avui hi ha la Biblioteca Torres i Bages, cal Gomà, a casa del
seu fill Joan de Moner i Bassedas, en realitat era la casa del donzell Domingo
Miret Riera, pare de la seva muller Magdalena Miret Vives.
En
aquest edifici, la viuda Francesca, redacta el seu testament el tretze de
juliol de 1674, ja que està malalta i tem morir. Filla del donzell Pere
Bassedas i de Llàtzera Biure de Figueres (Girona). Els marmessors son el seu
fill, l’abat Rafael Moner Basedas; el rector de Camprodon Pallar Auli; el seu
fill Joan de Vilafranca i el vicari de l’església de Santa Maria de la vila,
Josep Rivert.
Demana
ser enterrada, encara que mori a Vilafranca, en el vas o túmul que té la casa
Moner, en la capella de Nostra Senyora del Roser del monestir de Sant Pere de
Camprodon, on hi ha el seu marit, que va morir a Camprodon. Ordena que la
vesteixen i l’enterrin en l’hàbit franciscà. El seu cos ha d’estar dipositat en
l’església del monestir de Sant Francesc de Vilafranca i al cap de tres anys traslladar-lo
a Camprodon.
Ordena
celebrar misses per la seva ànima: cent a l’església de Sant Francesc de
Vilafranca. Cent a la de Santa Maria de la vila. Cent més repartides entre les
església del Carme, la Trinitat i els Caputxins de Vilafranca. Dues-centes a la
vila de Camprodon. Cent a la capella del Roser de la mateixa vila. Cinquanta a
la del Carme i cinquanta a la capella de Santa Maria de Camprodon.
A les
filles Francesca i Llàtzera, monges de l’orde de Sant Agustí de Peralada, li
deix tres-centes lliures a cadascuna. Al seu fill metge Antoni, cent lliures.
Al fill Francesc, cent més. A la filla Jerònima, casada amb Josep Gros de la
Bisbal de l’Empordà, cent lliures. Al fill Rafael, l’abat, quaranta. A la
criada, de nom Beatriu, només vol que sigui alimentada pel seu hereu i li doni
les necessitats bàsiques per poder viure. Al fill monjo de Sant Cugat del
Vallès, seixanta lliures. Anomena hereu al seu fill Joan de Moner i Bassedas,
marit de Magdalena Miret Vives de Vilafranca. El testament fou publicat el
primer d’abril de 1686. Per tant, encara va viure més de deu anys després de
redactar-lo.
Els béns de la viuda Magdalena Miret
Vives (1684)
El
vint-i-dos de setembre d’aquest any 1684 Magdalena Miret Vives, viuda de Joan
Moner i Bassedas, fa una relació dels béns seus i els que li pertanyen del dot
i esponsalici del seu marit difunt:
La
casa, propietat de Magdalena, situada a la Plaça de l’Oli. En l’edifici hi ha
una botiga on es guarda els grans, rendes en gènere, procedents de les terres
que Magdalena posseeix en diferents llocs. Hi ha vint-i-quatre quarteres i
mitja de blat i sis quarteres de mestall que han estat recollides en el terme
de Tàrrega.
El mas de la Sala i tota la seva quadra, situat a la
parròquia de Vallformosa, també formava part dels béns de Magdalena origen del
seu avi, el militar Gabriel Miret.
A Camprodon
A
ella també li pertany béns del seu marit que tenia a la població on va néixer,
a Camprodon, i és per això que anomena el mercader Benet Clara d’aquesta vila
com a procurador seu perquè hi faci un llistat d’aquests:
Hi ha
la casa situada al carrer Major de Camprodon on fa inventari dels mobles; un
moli fariner situat al carrer que va a la capella de la Nostra Senyora del Roure i
altres terres; el casal del Martinet que avui era hort situat al costat del
moli; el mas Queros amb totes les seves terres; el mas Batllia i Torra; el mas
Blanc; el mas Nuasia; tots els masos situats en el veïnat de Freixenet de
Camprodon; el mas Talrich; el mas Seguer; el mas Planelles; el mas Portal; el
mas Mató; el mas Tramoledes; tots els masos situats a la parròquia de Nostra
Senyora de Bolós a Camprodon i el mas Rourer. També tots els grans de forment, fajol,
ordi, civada i altres grans que estan en tots els masos; el blat que hi ha a
casa del moli fariner, on hi viu el moliner Nicolau Paico; una euga, un rocí,
un matxo que hi ha a casa dels masovers de la parròquia de Bolós.
A Barcelona
A
Barcelona hi viu el 1684 el metge Antoni Moner Basedas, germà de Joan. La casa
és propietat de Joan, situada al carrer de la carnisseria de Sans. El notari de
Vilafranca Josep Escardó fa un inventari dels mobles de la casa a Barcelona.
També hi ha efectes propis de Joan Moner, que son a la casa del comte Solterra
de Barcelona, el noble Sarriera; diners que es troben en poder del senyor del
castell de Montesquiu Narcis Descatllar i altres diners que hi ha a la taula de
Barcelona que li pertany.
Magdalena
passa uns anys de dol per la pèrdua del seu marit. Compra a la botiga del
sastre Pau Mestre de Vilafranca el vestit que l’acompanyarà durant uns anys.
Magdalena Miret viu a la casa de la
Plaça de l’Oli
Ja
hem comentat la mort de Pere Moner Basedes, monjo del monestir de Ripoll, que
és enterrat en un principi en el convent dels Caputxins de Vilafranca. A partir
de la mort de Joan Moner Basedas, continua vivint la viuda en la casa que havia
estat dels militars Miret (Cal Gomà actual).
Des
d’aquí assegura que els béns que li pertanyen com a usufructuaria del seu marit
estiguin en ordre: el 1710 un prevere de l’església de Santa Maria de
Vilafranca, en Jaume Serra, és el procurador del moliner de Camprodon Nicolau
Peiró i cobrar les rendes del lloc. Continua Magdalena establint terres
situades al terme de la parròquia de Vallformosa, a Vilobí, en diferents anys
de la primera meitat del segle XVIII.
Testament de Magdalena Miret (1726)
A la
casa de la Plaça de l’Oli redacta el seu testament el onze d’agost de 1726. La
seva mare Teresa Vives es va casar en terceres núpcies amb Jaume Salomó,
ciutadà honrat de Barcelona. Els marmessors son el seu fill Francesc Moner
Miret d’Isona i a la filla Maria Teresa
Moner casada amb el metge Santa Susanna d’Igualada, i que en primeres núpcies
fou muller d’Ignasi Bas de Capellades i al prevere de l’església de Santa Maria
de Vilafranca, Rafael Marti.
Ordena
ser enterrada a l’església de Santa Maria de la vila, en el vas o carner de
casa Miret, situat davant l’altar de la Nostra Senyora del Roser, on hi ha el
seu pare i la mare. És davant la trona de la dita capella. Demana ser vestida
amb l’hàbit franciscà, que té a casa seva.
Demana
que es celebrin 730 misses per la seva ànima, 200 en l’església de Santa Maria,
en la capella del Roser; 150 en l’església dels Dolors de Vilafranca; 250 en
l’església del convent dels franciscans de la vila; 65 en l’església del
convent dels caputxins de la vila i 65
en la del convent de la Trinitat. També quatre aniversaris a l’església del
convent del Carme de Vilafranca. A la confraria del Roser, els hi deix vint
lliures per fer els domassos i que els alcin sobre el taulell dels oïdors de
comptes, que es situat enmig de la trona i sota l’orgue de l’església de Santa
Maria.
Deix
a la filla Maria Teresa cinquanta lliures. a la seva criada Maria Àngela
Carbonell, quaranta. Anomena hereu al fill Francesc Moner Miret i sinó no
potser, al seu nét Carles Moner Pons, fill de Francesc Moner i Amorós d’Isona i
Teresa. I sinó a l’altre besnét Anton Moner Pons. El testament és publicat deu
anys més tard, el trenta-u de març de 1736, tot i haver mort el nou de maig de
1728.
En
aquets dia del 1728 és enterrada en el vas davant de la capella del Roser, com
demanava. Hi assisteixen tota la comunitat de religiosos del convent de Sant
Francesc i de la Trinitat de Vilafranca.
Francesc Moner Miret de Monsonis
(1728)
Francesc
Moner Miret va defensar Barcelona, assetjada per Felip V. Participà en la presa
de Benavarri (1707). El rei arxiduc Carles III el féu comte de Serra de Navà
(1711). El 1714 lluità a Barcelona, assetjada per Felip V. Es va casar quan
tenia quinze anys amb la pubilla de cal Cavaller d’Isona Magdalena d’Amorós i
d’Amorós, que en tenia vint-i-dos. Van tenir onze fills. En segones núpcies es
va casar amb la vídua Joana de Meca i de Berardo de Montsonís (La Noguera).
El
vint-i-dos de maig, pocs dies d’estar enterrada Magdalena, l’hereu Francesc es
fa càrrec de la casa situada a la plaça de l’Oli i dels béns de la seva mare.
Havia anomenat un procurador per rebre la possessió de la casa, el forner de
Vilafranca, Joan Masbernat.
La
casa estava situada entre la plaça de l’Oli i el carrer de Farran (abans portal
de Farran). Tenia tres portals, dos que sortien a la plaça de l’Oli i un altre
al carrer de Farran. Hi ha tot el llistat de béns que li pertanyen, a part dels
anteriors, els de la seva mare, cases al carrer de Sant Pere i altres de
Vilafranca del Penedès.
El
clergue Antoni Moner, fill de Francesc de Montsonís assigna el seus béns el
1728 per fundar un benefici a l’església de Santa Maria de Vilafranca.
Hereus de Francesc Moner Miret (1731)
No
ens consta que Francesc hagués viscut molt de temps a la casa de la Plaça de
l’Oli a Vilafranca. Sabem que va morir a Monsonis el 1730. Els fills Josep i
Joan Moner Amorós i Francesc Pons i de Meca d’Isona van ser els seus
successors, segons una sentència de l’any 1731 feta per Joan d’Omeagher pretor
de la vila de Talarm i Pallars. Aquestes fills fan possessió dels béns dels
Moner – Miret. Davant del portal major de la casa, després de fer fora els
habitants, entren obrint i tancant les
portes i finestres com a símbol de possessió. En les terres agafen herba i terra i les espargeixen als
quatre vents.
Una
casa amb hort situada a la plaça de l’Oli de Vilafranca, pallissa, era i bassa
situada al portal del carrer Farran/ terres situades a diferents llocs del
terme de Vilafranca: la Costa, el camp negre, les Clotes, Sant Julià, Morató,
Creu d’Espitlles, al joc del veguer, al moli de Rovira, al camí de les
Cabanyes...
Fan
acte de possessió a la casa del mas Sala situat al terme de la parròquia de
Vallformosa.
Obres a la casa de la plaça Oli
(1740)
El
mestre de cases Fèlix Figueres de Vilafranca és l’encarregat de fer obres a la
casa dels Moner- Miret de la plaça de l’Oli i de la pallissa, ara propietats
dels néts de Francesc Moner Miret, fill de Joan Moner Basedas i Magdalena Miret
Vives:
S’arregla
la xemeneia de la cuina gran. Es tapen forats en la cambra gran. S’arreglen les
teulades i es construeix un envà a la cuina.
A la
pallissa, situada al portal de Farran, s’arregla el trespol (sostre) de la
secreta i altres petites reparacions.
Carles Moner Pons (1748)
Carles
Moner Pons era fill de Francesc Pons i de Meca. El 1741 es va casa amb Teresa
Puget Amorós, de Rialp. Practicar el préstec a particulars. Va ser l’hereu de
tots els béns que havien estat dels Moner- Miret. Aquest any 1748 havia de
pagar deutes, havia de lluir censals morts, préstecs que havia demanat per
conservar el patrimoni, tant d’aquí com de molts altres territoris, com el que
tenia de la seva besàvia, Emerenciana d’Amorós, consistent en la senyoria
jurisdiccional de Llarvent i de Vallllebrera (Pallars Jussà). Uns préstecs, que
havia de liquidar, eren de sis-centes lliures i dos-centes vint-i-set lliures
que li havien prestat els preveres de l’església de Sant Miquel de Barcelona;
altres dos de cents lliures cadascun de la comunitat de preveres de l’església
de Santa Maria de Vilafranca; altre de cent lliures que li havia prestat el
negociant de Vilanova de Cubelles, Josep Mascaró. També un deute que tenia amb
el burgès Josep Nin Marti dem Vilafranca de cent setanta-nou lliures per raó de
compromisos en diferents negocis amb ell. Per tot això no té cap més remei de
vendre béns que tenia al Penedès, inclosa la casa de la Plaça de l’Oli de
Vilafranca. Tot ho ven al negociant i regidor perpetuo de Vilafranca Joan
Olivella Vives i al pagès Jaume Baltà.
Ven
primer la casa amb dos portals (ja no eren tres) amb dos horts. La casa estava
situada a l’est per la plaça i el mestre de pells Francesc Mascaró; al sud amb
la plaça; a l’oest amb el carreró que va de la plaça de l’Oli al portal de
Farran i amb el pagès Joan Ferrando i al nord part amb el dit Jaume Baltà, part
amb la casa de Pau Terrada i part amb el tancat de les ovelles.
A més
compren la pallissa amb bassa situada al portal de Farran. Situada a l’est amb
el camí que des del portal va a la creu de terme de Calendraix; al sud amb el
noble Carles Casanoves, amb l’era de Pau Terrada, a l’oest amb la senyora
d’Espuny i al nord amb el Casanoves i el camí. I també ven terres a les Clotes;
una a la creu de Calendraix; a la Rambla del Portalet; al camí de les Cabanyes;
a la Pelegrina o camp negre; al Sepulcre d’Olèrdola; a Botonet; al camí del
fons; a la creu de Llaurador; a Sant Julià; Morató...
Carles
Moner Pons es reserva el patronat de qualsevol benefici eclesiàstic que estigui
relacionat amb alguns d’aquests béns. El preu de venta de tot plegat és de tres
mil cinquanta lliures. Mil quatre-centes quinze han de servir per eixugar els
deutes. Aconseguint un líquid econòmic de mil sis-centes trenta-quatre lliures
més o menys. A partir d’aquest any els Moner ja no es troben en la
documentació.
La
família Moner – Miret va deixar empremta en algunes branques familiars del Penedès i en altres aspectes. Un exemple:
l’any 1769 el burgès i notari de Vilafranca Josep Anton Soler Ràfols redacta el
seu testament. Els marmessors son la seva muller Caterina, el notari Salvador
Miret de Vilafranca, i el prevere Josep Marrugat. Ordena ser enterrat davant la
capella de Nostra Senyora del Roser de l’església de Santa Maria de Vilafranca
en el lloc on hi havia enterrat la família Miret. L’havia cedit Carles Moner
Pons al pare del notari, en Pere Soler, també notari. Havia estat la de la seva
besàvia, Magdalena Miret Vives, muller de Joan Moner de Basedas de Camprodon.
