dimarts, 21 de febrer del 2023

Els Trinitaris de Vilafranca del Penedès (1532 – 1624)

 

L’any 1577 sabem que en l’hospital del Sant Esperit, situat al carrer de la Font de Vilafranca, hi havia una església amb dues campanes. Dins de l’església un retaule del Sant Esperit amb les armes dels nobles Gualbes de Barcelona (Pel voltant de l’any 1396 Pons de Gualbes feu reconstruir l’hospital). També hi havia un retaule de tela de Nostra Senyora i de Sant Joan i un altre de Santa Anna i bancs amb les armes dels Gualbes. L’hospital estava quasi derruït i l’església no tenia sostre.

Aquest mateix any 1577 els trinitaris fan possessió d’aquest espai, traslladant-se de la plaça actual de Jaume I (abans de l’Oli). Els trinitaris van haver de reconstruir el que estava malmès. Per fer això els trinitaris necessitaven vendre béns immobles que tenien en propietat a la Plaça Jaume I.

Possessions dels Trinitaris

Una d’aquestes vendes va ser el 1532 quan el frare trinitari Bartomeu Ferrando ven al mestre de cases Joan Rosell unes cases que posseïa el convent situades al carrer Vall del Castell (nom  també que tenia l’actual Plaça Jaume I). Tot i que pagaven cens als preveres de l’església de Santa Maria de Vilafranca de vuit sous per la festa de Sant Miquel eren de la seva propietat. Les cases estaven mig derruïdes. Els límits d’aquestes edificis eren l’est amb les cases de l’artesà Mateu Batlle i al sud amb les del boter Pere Benapres. A l’oest amb el carrer dels jueus (l’actual marquès d’Alfarràs) i el carrer Vall del Castell. El preu va ser de vint-i-dos lliures. Es ven censal mort al comprador, és a dir havia de pagar vint-i-dos sous de pensió anualment. A les cases hi ha guix, bigues i canyes per ajudar a la reparació de les cases, pel mestre de cases no havia de ser molt problemàtica l’obra. Era la seva feina.

En un capbreu de la comunitat de preveres de l’església de Santa Maria de Vilafranca de l’any 1581, el paraire de llana Francesc Muyes posseïa una terra i pagava cens abans als trinitaris i a partir d’ara el pagaria als preveres de Santa Maria, com a “successors” d’aquests (ens diu el capbreu). La terra estava situada al Pas de la Calçada (carrer de Sant Pere). Cal pensar, doncs, que era una altra de les vendes que van fer.

L’any 1582 la capella de Sant Pelegri, abans dels Socors, que havia estat dels trinitaris des del seu origen l’any 1331, va passar a mans de Francesc Babau Bausell, el propietat del Palau Baltà en aquell moment i li va canviar el nom de Socors a Pelegrí.

La capella dels Socors
després de la guerra civil

Les vendes a la Universitat de Vilafranca i als preveres de Santa Maria (1595)

El mestre de sacra teologia i ministre de l’orde de la Trinitat i redempció dels captius de en Jeroni Boi, i el frare trinitari Antoni Piedras tots dos de la ciutat de Lleida, en aquest moment estaven a Catalunya per negocis de l’orde. Un d’aquests afers era la venta d’encara més possessions que tenien (a la plaça Jaume I) els trinitaris de Vilafranca. El document és signat el vint-i-sis d’abril. Venen a la Universitat de Vilafranca (Ajuntament) tot el que era seu a l’extrem de la plaça de l’Oli (Plaça Jaume I) i situat davant el cementiri i de l’església de Santa Maria. Ho venen per la seva conveniència, i per fabricar o fer obres en el seu convent i església de la Santíssima Trinitat que de nou s’està edificant al carrer del Sant Esperit ara de la Font i també per fer les habitacions pels frares del dot convent.

El mateix anys el frare trinitari Joan Marti venen als preveres de l’església de Santa Maria totes les cases que eren del convent situades al ‘extrem de la plaça de l’Oli i davant de l’església. Part d’aquestes eren propietat de la Universitat de Vilafranca. Els límits de les cases eren a l’est amb un carrer que hi ha, al sud amb part de les cases del convent que es venen i la casa del monestir de Santes Creus (l’actual Vinseum, abans Palau Reial), a l’oest part de l’hort que també es va vendre a la Uiversitat i al nord part amb la casa d’estudi de Vilafranca (escola) i part amb la casa que havia comprada també els preveres un any abans. El preu va ser de tres-centes lliures.

Li pertanyia al convent/monestir de la Trinitat les possessions venudes per una permuta que es va fer l’any 1578 entre ells i la Universitat de Vilafranca. A mans de l’Ajuntament de Vilafranca d’aquell any van passar a ser propietaris d’una escola (acadèmia, que era del convent) situada al carrer de la Parellada i de l’antic hospital dels trinitaris de la plaça Jaume I. Mentre que els trinitaris a canvi, van ser propietaris de les restes de l’hospital del Sant Esperit, on van edificar-hi el seu nou convent.

Signen el document els frares trinitaris Antoni Marti, Didac de Gusman, Miquel Guasch, Jeroni Boix, Antoni Piedras i Pere Fiol. El document és signat pel notari de Lleida Jeroni Roig.

Un testament dels Llupià (1624)

El noble Lluís de Llupià originari de Girona, de la branca familiar dels Desvalls que van ser els marquès d’Alfarràs i posseïdors del palau existent a la plaça de l’Oli de Vilafranca (l’actual escola Sant Ramon), signa el seu testament el cinc de juny de 1624 a Vilafranca, en la casa que habita al carrer de la Torregrossa.

Els seus marmessors son els nobles Joan d’Aiguaviva i Felip de Copons, tots dos vivint a Vilafranca i el frare trinitari Lupestio de la Tassa. Escull ser enterrat dins l’església del convent de la Trinitat del carrer de la Font, en la capella major al costat de l’evangeli. Per això deix cinquanta lliures als trinitaris. Li deix al frare Lupestio una figura de Crist amb una corona de plata i una creu. Li fa la donació per la bona amistat que hi ha entre ells i el tenir d’ell un bon servei per la malaltia que està patint.

Aquest testament, com d’altres del segle disset, ens fa saber que el nou convent de la Trinitat amb la seva església ja estava completada i continuava rebent favors.

 

 

 

 

 

 

 

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada