Un dels carrers
primers que hi va haver a Vilafranca del Penedès va ser el carrer de l’hospital
del Sant Esperit, va ser un hospital
medieval que existia en aquest carrer des de el segle XIII fins el XVI. Aquest
carrer era l’actual carrer de la Font, nom aquest, que el té des de finals del
segle XV fins l’actualitat.
Volem comentar el
que hem trobat en els documents, sobretot notarials, relacionat amb aquest
carrer a partir del segle XVI. Comentem noms de persones, cases i altres
aspectes interessants que creiem que caldria saber.
Els blanquers Peó
La comunitat de
preveres de l’església de Santa Maria, que obtenien rendes de les cases i horts
situats en aquest carrer i a extramurs, l’any 1502 ven al blanquer Jaume Peó uns
patis on abans hi havia cases amb pallisses. Els patis estaven situats al
carrer que anava del Sant Esperit (Font) al carrer de Puigmoltó. A l’esquerra
hi havia dos patis/pallisses que eren també de Peó, una abans era del sabater Joan Closes i l’altra fou del notari
Bernat Vila i part amb el pati del paraire Francesc Riba. A la dreta
dels patis que compra Peó una pallissa del notari Jaume Bartomeu.
L’any 1509 el blanquer
Pere Peó ven a l’artesà Pere Sala, originari de Sant Cugat Sesgarrigues, una
casa situada al carrer del Sant Esperit. Estava situada molt a prop del carrer
(dit corraló) actual de nom Galceran (carrer que va de la Font al carrer dels
Ferrers). A l’esquerra de la casa venuda hi havia la del calderer Joan Gual. Al
davant la del pagès Francesc Massana. El preu és de quaranta lliures. Pere
Sala l’any 1503 ja havia comprat una altra casa a prop d’aquesta a l’advocat
Lluís Ribelles.
Encara l’any 1532
el mercader
Pere Peó ven al baster Joan Dalbi una casa en el mateix carrer. A la
part esquerra d’aquesta altra casa hi ha la del teixidor Bartomeu
Colomer.
El pintor Jaume Huguet
El baster
Bernat Cortés, d’origen també francès, l’any 1585 signa capítols matrimonials
amb Elisabet Socies, filla del pagès Bartomeu de Vilafranca. A
l’Elisabet li fan donació d’una casa amb un portal situat al carrer del Sant
Esperit. Les cases que estaven al costat esquerra és la casa del pintor
Jaume Huguet, que viu a Barcelona. Pintor que va treballar en el taller
del pintor i poeta Pere Serafí de formació italiana i domiciliat a Barcelona.
Jaume als anys 19-24 pactà el setembre de 1565 a Barcelona amb el vell mestre
Pere Serafí un contracte d’aprenentatge, Al cap de pocs anys, de nou a
Vilafranca, Huguet rebria les primeres comandes: el retaule del Roser de la
parròquia de Ses Oliveres (1569), el de Sant Sebastià de l’església de la Santa
Creu de Creixà (1571), el dels Sants Cosme i Damià (1574) i el major de Sant
Jaume de Ses Oliveres (1580), les sarges de l’orgue (1571) i el retaule del
Roser de Santa Maria de Vilafranca (1580). El 1572 es va casar amb una noia de
l’Hospitalet, Paula Mercader. Sembla que d’entrada només trobà feines menors,
com les que consta que feia a la sagristia de la catedral de Barcelona el 1576,
però aviat aconseguí contractes més importants: els retaules del Roser de Santa
Maria de Badalona (1581) i de Sant Feliu de Llobregat (1582) i el monument de
Setmana Santa de Sant pere de les Puelles, a Barcelona (1585). En el seu
obrador, a Barcelona, tenia com a aprenent i després com a col·laborador , el
seu fill homònim.
La casa del
pintor, situada en aquest carrer, deuria ser de la família des de temps
anterior. Sabem que els anys 1380/88/ hi te casa el bracer Pere Huguet;
anteriorment la csa era del col·lector reial Guillem Huguet, que fou batlle de
Vilafranca en diferents anys del segle XIV; el prevere Mateu Huguet hi té casa
el 1583 (potser vivia conjuntament amb el pintor o era qui la cuidava quan el
pintor treballava en el seu taller a Barcelona. Situem la casa a la part dreta
baixant des del carrer de la Parellada.
L’hostaler Camarasa
L’únic hostaler
que hem trobat que viu en aquest carrer i que molt probablement hi havia el seu
hostal fou Joan Camarasa. La muller de Joan era Coloma.
El fill Miquel
Camarasa fou també hostaler vivint al mateix carrer fins a meitat del segle XVII,
arribant a passar de la fenia d’hostaler a negociador.
Les cases deurien
ser tres, ja que tenia tres portals. Estarien situades adossades a la muralla
de la vila: “...infro pared a opido Vilafranca...”. Una casa pel davant hi havia la casa del flassader
Bartomeu Rovira. Al darrera la del pagès Pere Noya. A l’esquerra el blanquer
Pere Batlle i a la dreta la del cisteller Miquel Muyes.
la segona i
tercera casa estaven unides. Hi tenien al seu davant la del noble
Jeroni Prats., que és domiciliat a Barcelona. Al costat esquerra hi havia la
casa/hostal de Joan Camarasa. A la dreta la casa del paraire Montserrat Roig.
Les cases havien
estat del seu avi matern, el paraire Joan Ferrer l’any 1547.
El flequer Joan Oriol
El flequer Joan
Oriol tenia casa al carrer. El forn on treballava però, estava situat al carrer
de la Parellada. La casa l’any 1595 la va hipotecar. Tenia dos portals amb dos
estances: una sala i una cambra.
Els nobles Despés
El llinatge Espés
o Despés eren originaris de la Ribagorça. Els seus membres formaven part
indistintament de les corts catalanes i aragoneses de la baixa edat mitjana.
Foren barons d’Alfajarín, senyors de Montoliu, de Miravalls i Preixens, una
branca s’establí a Sardenya.
D’aquest llinatge
fou Felip Despés , senyor de Preixens (Lleida) era diputat militar el 1519 a la
vegueria de Vilafranca del Penedès. De
la mateixa família eren Guerau Despés, també diputat militar a la vegueria de
Tàrrega (1545); Jaume Despés, diputat militar a la vegueria de
Girona/sotsveguer de Besalú (1525-1551); Joan Despés fou bisbe de Girona i
d’Urgell i diputat eclesiàstic (1507-1515); Miquel Despés fou noble i diputat
militar a la vegueria d’Urgell (1493). A vegades el cognom és escrit d’Espés.
L’any 1516 el
noble Antoni Despés el trobem en la documentació vivint a Vilafranca. El 1566
junt amb altres nobles (Copons, Barberà, Cervelló, Masdovelles) hi surt el
noble Joan Despés.
L’any 1558 el
veguer de Vilafranca, Onofre de Copons, signa una transacció Galcerà de Pinós i
Francesc Despés, tutor dels béns del noble Martí Despés, que va morir a
Vilafranca. Els hereus d’aquest Martí
viuen al carrer del Sant Esperit el 1571. A prop de la casa dels Despés hi
havia la del noble Joan de Monbui (casa de la Pia de l’Almoina).
Joan Despés l’any
1576 és marmessor del béns del burgès de Vilafranca, Jaume Gual, que també viu
en el mateix carrer.
Els nobles Monbui
A finals del
segle XVI el noble Joan Montbui hi té casa. Fou subveguer d’Igualada. Molt
probablement la casa era la que fou la casa de la Pia Almoina, on actualment
encara hi ha una escultura d’un peregrí a la seva porta (on hi ha un bar amb
tota una sèrie de arcades al seu interior).
L’any 1562 hi viu
a la mateixa casa amb un corral el noble Martí Joan de Montbui. Fou senyor de
la Rovira Roja (Sant Martí Sarroca).
El burgès Jaume
Gual de Vilafranca es va casar amb Montserrat Calendraix. La germana de
Montserrat fou Àngela, casada amb el noble Marti Joan de Montbui amb segones
núpcies. Montserrat, una vegada viuda signa el testament l’any 1576 a casa seva
al costat de la de Martí Joan de Montbui.
Més veïns del carrer de la Font
El paraire Pere Oller tenia casa davant mateix del
monestir de l’església de la Trinitat (1558). En anys del segle XV un Pere
Oller ja tenia una casa a prop del portal del Sant Esperit de la muralla de
Vilafranca (1432).
Els pagesos (pare i fill) Joan i Joan Bosch, originaris
de França, conjuntament amb la muller del segon, de nom Magdalena, l’any 1567,
venen una casa amb la seva era, situada al carrer del Sant Esperit (Font). Qui
la compra és el teixidor de lli Bertran Andreu, també d’origen francès. El preu
és de divuit lliures.
Al costat dret de
la casa del baster Cortés de l’any 1585 hi havia la casa del paraire
Miquel Pineda que hi vivia el seu fill Esteve Pineda, també paraire
de llana amb la seva muller Joana.
Al costat dret de
la casa de Miquel Pineda hi havia la casa del paraire de llana Jaume
Figuerola i davant la casa del blanquer Benet Soler. A la part
esquerra hi havia la casa del baster Bernat Cortés.
L’any 1586 el
batlle de Vilafranca, Pau Rafael Llaurador, ven en subhasta (encant públic) a
la plaça Major de la vila, al botiguer de roba Pere Bartomeu, una
casa situada al carrer de la Font. Formava part dels béns dels creditors del cinter
Jaume Pedró. El preu és de vuitanta-una lliures.
Aquest mateix any
1586 es signen capítols matrimonials entre el pagès Jeroni Foguet amb
Àngela Solà. A Jeroni li fan donació de la part d’una casa amb un portal
situada al carrer del Sant Esperit. les altres parts eren de propietat dels
germans d’Àngela. A l’esquerra hi havia la casa del pagès Jaume Alemany i la
del pagès
Sebastià Vilar.
Podem deduir a
través de la documentació notarial buidada d’anys anteriors, que aquesta última
casa estava situada a prop d’un carrer que anava del Sant Esperit al carrer de
Puigmoltó, segons l’escriptura de venda de la casa de Jaume Alemany que la va
comprar l’any 1482 al sastre Melxior Santomàs.
A la dreta de la
casa del pagès Foguet hi ha la del paraire de llana Julià Miranda. Al
davant la casa del noble Miquel Bartomeu.
El metge Joan Oliver
hipoteca l’any 1571 una casa situada al carrer del Sant Esperit. Al davant hi
ha el corral de la casa dels hereus del pagès Pere Artigues. Pel darrera el corral de la casa del teixidor
de llana Pere Garcia. A l’esquerra la casa del noble Marti Joan de
Montbui (és a dir, la casa de la Pia Almoina) i a la dreta la casa del noble
Martí Despés.
L’any 1581
Eulàlia que en primeres núpcies es va casar amb el pagès Andreu Batlle i en
segones del paraire de llana Bartomeu Pinyol, és propietària de dues cases,
una al costat de l’altre, situades en el carrer. Al davant hi tenia la casa del
paraire
Pere Oller. Al darrera l’hort de Mateu Huguet. A l’esquerra les del corder
Jaume Escardó.
El 1582 el blanquer
Pere Batlle posseeix una casa amb un portal i un hort al carrer. Al seu
costat hi havia la casa del sastre Pere Escuder, que és difunt.
Al darrera la casa i hort de Pere Anoll. A l’esquerra la del senyor de
Florejacs, (la Segarra) el noble Miquel Bartomeu. A la dreta la
del cisteller
Miquel Muyés i les cases de l’hostaler Joan Camarasa.
La casa havia
estat del seu pare, també de nom Pere Batlle l’any 1561. Aquest la va comprar
al mestre
de cases Jeroni Valls l’any 1554.
La casa del
sastre Pere Escuder tenia un corral al darrera contigu a la casa. Estava molt
unida a la casa del blanquer Pere Batlle: “...asolo terra intrate dicta domos usque ad
primum tectum cum stabulo o seller domos de Pere Batlle...”
L’any 1595 el paraire
de llana Montserrat Roig i la muller Maria, obliguen una casa que tenen
al dit carrer amb un portal adossada a la muralla de la vila. Al davant té la
casa del noble Jeroni des Prats, a l’esquerra una de les cases de l’hostaler
Miquel Camarasa i al darrera la casa de la viuda del ferrer Miquel Pons.
Aquest mateix any
Coloma filla i hereva del blanquer Pere Batlle, fa donació en temps de núpcies
entre el blanquer Pau Jeroni Janer i Coloma, d’una casa situada en el
carrer. La casa està al costat del sastre Escuder.
Carrer travesser que va al dels Ferrers
Molts són els
blanquers que vivien en aquest carrer durant el segle XVI (cal dir, que de fet,
n’hi havia també en altres carrers, era un ofici que abundava en aquells anys a
Vilafranca).
L’any 1550 el blanquer
Joan Guillo hipoteca dues cases que té en propietat situades al carrer del Sant
Esperit. Una de les cases a l’esquerra hi havia la del hereus del mercader
Francesc Calendraix. A la seva dreta la del paraire Joan Marrugat i
la del teixidor Francesc Bernada. A prop hi havia el carrer que anava
del Sant Esperit al carrer dels Ferrers (seria el carrer actual dels
Trinitaris).
L’altra casa a
l’esquerra hi havia la del francès Pere Noy. A la dreta la del burgès
Miquel Bartomeu, que viu a Barcelona.
L’any 1582 el
corder Francesc Barber posseeix una part de la casa que pertany al blanquer
Jaume Guell. Li va vendre l’any 1581 el també blanquer Jaume Janer.
Està situat la casa al carrer que va del Sant Esperit al dels Ferrers. Al seu
costat esquerra hi ha la part de la casa que li correspon a Jaume Guell. A la
dreta la casa del revenedor Miquel Mora. Al davant la casa del mercer
Onofre Capellades i la del revenedor Joan Torrents.
El 1584 el paraire
Pau Vidal, és propietari d’una pallissa amb un portal situada al carrer
o transit que va del Sant Esperit al dels Ferrers. Al seu costat esquerra la
casa del blanquer Antoni Casanoves. A la dreta la casa dels hereus del revenedor
Joan Torrents. Al davant el mercader Onofre Capellades. La
pallissa la té per donació del seu pare el pagès Llorens Vidal. Al dit Llorens
li va vendre el prevere Antoni Huguet, procurador de la comunitat de preveres
de l’església de Santa Maria l’any 1549.
La casa de la Pia Almoina
Hem comentat que
un noble dels Monbui vivia en la casa de la Pia Almoina, situada en aquest
carrer a finals del segle XVI. Però va ser una casa on hi va viure gent de
diversa índole.
L’ardiaca Blas Ferran
L’any 1546 ordena
el seu testament l’ardiaca Blas Ferran en la casa de la Pia Almoina. L’any 1515
era obtentor del benefici eclesiàstic de Sant Antoni, instituït en la capella
de Vilarnau, construïda en el terme de Sant Sadurní a Subirats. El 1529 obté el
benefici de la capella de Sant Miquel, situada en l’església de Selma. Se’l
troba en els documents com ardiaca del Penedès a partir de l’any 1530.
El 1532 és tutor
dels fills del burgès de Vilafranca Gaspar Ferran, noble i cavaller, és a dir,
de l’hereu Simeó Ferran, conjuntament amb Castellana, vídua de Gaspar Ferran.
Blas era fill també de Gaspar i de la seva primera muller Jerònima. Una
germanastre, Joana, es va casar amb el noble Lluis Joan de Masdovelles, una
germana es va casar amb el mercader i noble Guillem Raimon d’Espuny.
Blas Ferran també
tenia el benefici de Sant Jaume instituït en la capella de Sant Jaume Sa
Calsada, al costat de l’hospital dels pobres de Vilafranca, al carrer de Sant
Pere.
L’any 1547 Blas
era ja difunt. L’any 1585 el prevere Lluis Roig viu a la casa de la Pia
Almoina.
L’hospital del Sant Esperit
Va ser l’any 1272
quan el veí de Vilafranca Bernat Llobet va atorgar una escriptura per tal de
funda l’Hospital del Sant Esperit per als pobres i malalts.
L’any 1577 sabem
que a l’hospital d’origen medieval que existia en aquest carrer hi havia una
església amb dues campanes. Dins de l’església hi havia un retaule del Sant
Esperit amb les armes dels nobles de
Barcelona, Gualbes (Pons de Gualbes pels vols de l’any 1396 feu reconstruir
l’hospital de Vilafranca). Un altre retaule de tela de Nostra Senyora i Sant
Joan. Un altre de Santa Anna. Bancs amb les armes dels Gualbes. Aquest mateix
any 1577 els trinitaris es fan possessió d’aquest hospital traslladats de la
plaça de l’Oli, l’actual plaça de Jaume I.
De fet,
l’hospital estava tot derruït i l’església era sense sostre. Els trinitaris van
reconstruir quasi completament de nou, però ja va perdre la funció de ser un
hospital per pobres i malalts per passar a ser el convent dels trinitaris.
L’any 1595 els
Trinitaris eres propietaris des de l’any 1578 de l’hospital, de l’església i de
les rendes que obtenia l’hospital del Sant Esperit.
El portal del carrer de la Font
Ja hem comentat
que al final d’aquest carrer hi havia un dels portals de la muralla de
Vilafranca anomenat de la Font o del Sant Esperit. Moltes de les cases o horts
estaven adossades a la muralla i molt a prop del portal.
Cases amb trull d’oli
L’any 1536 per
subhasta (encant públic) es venen cases amb trull d’oli, pou i hort al prevere
Joan Sibilia. Formaven part dels béns del calceter Joan Bergueta.
Estaven situades molt a prop del portal de la Font. A l’esquerra hi havia la
casa del blanquer Esteve Capellades, que abans fou també de Bergueta. a
la part dreta hi passava la muralla de la vila. Al davant la casa del pagès
Joan Mascaró.
La casa de Joan
Mascaró l’any 1581 és del fill, també pagès, Bartomeu Mascaró. La casa té
dos portals, hi està situada davant del portal de la Font. Pel darrera hi ha la
casa de Raimon Sisteller. A l’esquerra l’hort del blanquer Joan Font i per
la dreta el carrer o passeig de la muralla.
Extramurs del carrer de la Font
El matalasser
Simeó Vidal és propietari d’un hort l’any 1581 prop la font de la vila.
Aquesta font era la que ja hi havia a la que actualment és la plaça Milà i
Fontanals. Des d’aquí arribava l’aigua a les altres fonts de la vila a través
d’una canalització feta sota terra.
Aquest hort havia
estat del seu avi el també matalasser Joan Vidal. A l’avi li pertanyia per una
sentència al seu favor donada l’any 1554 pel jutge de la cort del batlle, en un
procés contra Benedicta, viuda del germà de l’avi de nom Miquel Vidal que el
tenia des de l’any 1540.
Des d’aquí hi
sortien diferents camins, un d’ells era el que anava de la font de la vila al
Pou Nou (l’actual carrer de la Montserrat)
i al camí que va a Barcelona; un camí que va de la font de la vila a la
Granada; camñi que surt de la capella de Santa Magdalena al monestir de Santa
Clara.
També hi havia
altres horts de diferents propietaris com el del burgès i notari Pere
Colldesança. Pere tenia a més uns arbres de diversos gèneres plantats en aquest
lloc el mateix any 1581. L’hort del metge Pau Martí; de Pere Salvà; de
Montserrat Damià; el del burgès Jaume Peó,
Una era i
farraginal era del botiguer de roba de llana Gaspar Soler, situada també a prop de
la font de la vila l’any 1582. Abans havia estat propietària la seva muller
Joana, que és difunta, filla del flassader
Pere Planes de Vilafranca. Al dit Pere Planes li pertanyia com hereu del
mercader
Montserrat Queralt i el revenedor Pere Brugal de Vilafranca.
A Pere Brugal li pertanyia per la venda que li va fer l’any 1524 l’artesà
Francesc Peixò.
Eres del Sant Esperit
Aquestes eres que
es batia el blat situades a extramurs del carrer de la Font/Sant Esperit en el
segle XVI continuen existint (ja en anys anteriors a l’època medieval hi eren).
El calceter
Bartomeu Damià Pasqual és propietari d’una terra situada en aquest lloc l’any
1581.
A prop d’aquesta
terra hi havia les terres del botiguer de roba de llana Gaspar
Soler, la del botiguer de roba Montserrat Pasqual Damià i la del noble
Pere Salvà.
El prevere
Joan Selipoia de la capella de Sant Jaume situada a l’església de Santa
Maria posseeix una terra situada a les eres del Sant Esperit: “...que fou lo pou nou i que abans fou hort...”
el 1585.
Rendes senyorials
Les rendes que
s’obtenia de les cases, horts o altres béns immobles d’aquest carrer la comunitat
de preveres de l’església de Santa Maria és el que més sous i diners
rep anualment. La quantitat més alta que reben és de onze sous. La més baixa de
sis diners. Es pagava a la festa de Sant Miquel el mes de setembre i alguns
censos el Nadal de cada any.
El benefici de la
capella de Santa Maria, instituïda a l’església pel prevere Francesc
Pelegrí hem trobat que hi cobra cens de
cinc sous per Nadal d’una casa.
El monestir de Santa Clara, situat a extramurs d’aquest carrer, obtenia
també censos per béns immobles situats en aquest carrer.
La comanda de Sant Joan rep deu sous a la festa de Nadal, per
l’hostal del Camarasa.
En quant a
persones particulars els hereus del noble Marc de Puigmoltó obtenien
també rendes, com el mercader Miquel Bartomeu, el noble
Gaspar Ferran i el noble Gerard de Barberà de Cervelló,
senyor de la baronia de Riudefoux situada en el terme de Sant Martí Sarroca i
del castell de Querol a la festa de Sant Nicolau (també per l’hostal de
Camarasa).
Unes dades del
segle XVI sobre aquest carrer que fou un dels primers de l’origen de Vilafranca
i que en aquests anys continua essent un dels principals e importants per la
gent que hi vivia.
En quant a oficis
podem veure perfectament que molts veïns eren blanquers durant aquests anys. Si
a més tenien l’obrador en el carrer de la Font/sant Esperit la seva “olor” deuria ser bastant important.