Aiguaviva
es troba a la província de Tarragona, és un agregat al peu de l’estrep oriental
de la serra de la Torre Milà i a migdia del Pla de Manlleu, dins la conca de la
riera de Marmellar. En temps passat permetia el funcionament del molí de
cereals que hi havia hagut des de l’edat mitjana. El punt dominnant és la Casa
Gran, la casa, en temps anterior, dels senyors d’Aiguaviva.
Al
Penedès, el llinatge dels Aiguaviva, hi van ser molt actius durant les èpoques
de l’edat mitjana. Al segle XVI i XVII encara van ser protagonistes d’afers històrics
al Penedès, molts deguts als lligams matrimonials. Llegim-ne alguns.
Anna Agnés Masdovelles
Anna,
filla del senyor de la Casa de Pujades, situada a Castellví de la Marca, Joan
Masdovelles, familiar dels poetes Masdovelles dels anys medievals, i de
Càndida, fa testament el dia u de juliol de l’any 1501.
Anomena
hereu universal al seu germà Joan de Masdovelles. El testament es va fer al notari, vicari de l’església
de Sant Sadurni, de Castellví de la Marca, aspecte aquest, que ens diu que Anna
vivia a la Casa de Pujades.
Els
marmessors del testament són el seu germà Joan de Masdovelles, el noble de
Vilafranca, Joan Pellisser i el vicari de Castellví Guillem Verder.
Vol
ser enterrada en el vas on hi ha la seva mare Càndida, dins de l’església de
Santa Maria de Vilafranca. Fa una deixa de 45 lliures per les despeses del seu
enterrament.
Ordena
que es posi una llàntia amb una bacina a la capella de Santa Cecilia,
construïda dins la casa de Pujades.
A la
seva germana Elionor Masdovelles li deix
20 sous. A la seva tia Elisabet també 20 sous.
Va
ser l’any 1495 quan el cavaller Galcerà d’Aiguaviva, fill de Marquet d’Aiguaviva
i Aldonça, es va unir en matrimoni amb Anna. Els Masdovelles, en aquell moment,
eren els senyors de la Casa de Pujades, com hereus dels castlans de Vilafranca
del Penedès. Posteriorment el seu marit, viudo, es va casar de nou.
Galcerà d’Aiguaviva
A
principis del segle XVI, pels anys 1505-08, Galcerà es va casar amb Joan de
Baltà, filla de Francesc Baltà i Àngela domiciliats a Barcelona.
Aquests
Baltà eren hereus del noble i cavaller Joan Raimon Ferrer de Barcelona. Degut
aquest segon matrimoni, Galcerà va perdre el domini de la Casa de Pujades i va
viure a la quadra d’Aiguaviva, segurament a l’actual Casa Gran d’aquest petit
poble agregat al Montmell.
Als
mitjans del segle XVI Galcerà torna a quedar-se viudo. L’any 1523 es va casar
de nou amb Marianna, filla del cavaller Pere Guillem Maiol de Vilafranca i
Magdalena Pellisser. Posteriorment els Maiol es van casar amb els cavallers i
nobles Copons.
Joan d’Aiguaviva i Tamarit
L’any
1516 Eufrasina d’Espitlles, filla de la casa d’Espitlles i Copons, situada al terme
de Santa Margarida es va casar amb Elfa Maiol, filla de Pere Guillem Maiol i
Magdalena.
A
partir d’aquesta data els Copons i els Aiguaviva es relacionen i amplien el seu
patrimoni de senyories que dominaven a molts llocs del Penedès.
La
unió matrimonial entre Onofre de Copons és amb Elisabet Malet, filla d’un
advocat de Vilafranca. Els fills d’aquesta unió, foren Felip de Copons, senyor
de la casa de Fontallada, situada a Santa Margarida i Jordi Joan de Copons.
Felip
de Copons es casa amb Damiana Aiguaviva, que van ser senyors de la quadra d’Espitlles.
Dalmau
de Copons i Bartomeu, senyor d’Espitlles a mitjans del segle XVI es casa amb
Francesca Aiguaviva Tamarit. Tot es queda en aquestes llinatges. incloent-hi
ara Tamarit. El germà de Francesca fou Joan d’Aiguaviva i Tamarit. L’any 1607
fou veguer de Vilafranca.
L’any
1615 Joan d’Aiguaviva és procurador dels senyors Boixadors Foixà del Palau
Baltà de Vilafranca. Ell és l’encarregat d’anar llogant el dit Palau a
diferents persones, aquest any al blanquer Pau Febrer. L’any 1623 al blanquer
Joan Cuscó...
Joan
era casat amb Àngela i també vivia al castell o Casa Gran d’Aiguaviva. L’any
1622 Àngela fou soterrada al monestir de Sant Francesc de Vilafranca. Els seus fills
fou Alexandre d’Aiguaviva i Tamarit i Joan d’Aiguaviva.
El
fill Joan va unir-se en matrimoni amb Isabel Riba del Pas. Era senyor de la
quadra d’Aiguaviva i del terme de Salomó a partir de la meitat del segle XVII.
Entre
1624 i 1641 mor Joan d’Aiguaviva i Tamarit fill. Les campanes de Vilafranca van
tocar tres dies. Les seves despulles foren també posades al monestir de Sant
Francesc de Vilafranca. Es va fer una processó des de l’església de Santa Maria
fins al monestir. Es portaren 24 atxes enceses i que en el monestir van cremar
durant tres dies.
Isabel d’Aiguaviva (del Pas)i el
convent del Carme
Isabel,
fou muller en terceres núpcies del donzell Joan d’Aiguaviva i Tamarit. En
segones núpcies fou muller del donzell de Vilafranca, Josep Bartomeu i en
primeres del donzell o cavaller Sagimón de Despujol de Barcelona. Era filla del
donzell Jaume del Pas de Perpinyà i d’Anna Terre.
L’any
1636 va redactar el seu primer testament. Els seus marmessors són Joan Milà, el
notari de Vilafranca Josep Xamar, la priora del convent de les carmelites de
Vilafranca, el seu nebot Àngel del Paz de Barcelona i el mercader de
Vilafranca, Francesc Alemany.
Demana
ser enterrada a l’església del monestir o convent de Nostra Senyora del Carme,
situada a Vilafranca del Penedès, vestida amb l’hàbit i dipositat el seu cadàver
a les tombes de les religioses del dit monestir.
Ordena
que es celebrin 150 misses, repartides cinquanta a l’església del monestir de
Sant Francesc, i les altres 100 entre el monestir de la Trinitat i l’església
del monestir de Sant Ramon de Penyafort, situada al terme de Santa Margarida.
Signa el testament
en el mateix convent, que de fet, és la casa on viu, situada entre els carrers
Puigmoltó i del Sant Esperit de Vilafranca.
L’any 1644 Isabel
redacta el seu segon i definitiu testament. Els marmessors són la comunitat de
preveres de l’església de Santa Maria de Vilafranca, els preveres Joan Milà,
Josep Xamar i Jacint Respall, el donzell Ramon del Pas i Àngel del Pas, nebots
seus i el blanquer Francesc Alemany. Ens diu el testament que les religioses de
Nostra Senyora del Carme s’ha fundat a la casa on viu.
Vol ser enterrada
al mateix convent de les religioses del Carme. Demana ara, celebrar mil misses:
300 a l’església de Santa Maria, cent a Sant Francesc, 300 a la Trinitat, 200 a
Sant Ramon de Penyafort.
Pel seu fill Lluis
de Bartomeu mana que es celebrin misses, que estan dipositats els seus óssos al
monestir de Sant Francesc, als pares dels caputxins i a sant Francesc.
Un censal que
rebia de la Generalitat de Catalunya, els deix als seus nebots Àngel i Ramon.
Fa també donació,
als dits nebots, tota la plata que lo dia del seu
òbit tindrà al monestir de santa Elisabet de Barcelona i la roba de seda com
altre, un llit de domàs blau i dos de tafetans la una blava i l’altre groga,
un llit de seda de color lleonat i altres colors i una vànova
de seda a Angel de Pas, dues caixes de roba les quals tenen als peus uns
lleons, un llit de drap groc i unes cortines de paret grogues. A Isabel
Cahors i de Pas, neboda seva,
li deix 2000.
Institueix hereu universal al monestir de religioses de Nostra Senyora del Carme, que en la casa que té, vol
que sigui fabricat dins d’un any després
de seguida de la seva mot, o abans si es possible serà consignat després, tots els
dits seus bens a dit monestir per lo sustento de les religioses que estaran
conventuals en aquell donat per dites coses llarg i bastant poder als meus
marmessors...
Ordena que les dites religioses
celebressin cada mes per salut u repòs de la
seva ànima i de les de Josep i don Lluis un aniversari cantat i més altra
aniversari cada any per tal dia com ella morirà i altre cada any lo tal dia que
mori el seu fill don Lluis i altre per la ànima del canonje Bartomeu i mes que
en l’església s’edifica en dita casa com fassen una capella que sien en lo
retaule de sant Lluis rei de França i altres sant Lluis de l’orde de sant
Francesc i santa Isabel religiosa de dita orde de sant Francesc i que en lo dia
de nostra senyora d’agost fassa solemne dita església i mes vol...Fet el testament en la casa o habitació al carrer de sant Esperit o de la Font. A Isabel se la
considera la fundadora del monestir i convent de Nostra Senyora del Carme (les
carmelites) de Vilafranca del Penedès.