Les relíquies de Sant Fèlix Màrtir que es veneren a Vilafranca del Penedès es diu que van sortir de Roma el dia 26 d’octubre de l’any 1699, per ordre del senyor Cardenal F. Pere Lambutu i pel molt il·lustre senyor Pere Romaguera, canonge de la Seu de Barcelona i vicari general (1642-1723), decretada per l’il·lustríssim i reverendíssim Benet de Sala Caramany, bisbe de Barcelona (Girona, 1646- Roma, 1715). La primera festa en honor a Sant Fèlix es creu que va ser el 1701.
Els administradors de Sant Fèlix de Vilafranca (1702)
El vint-i-quatre d’octubre de l’any
1702 el notari burgès de Vilafranca, Pere Vallès amb els testimonis el sabater
Josep Ribera i el pagès terratinent Josep Fuster llegeixen un document sobre
l’assumpte que proposa el prevere, fill d’un cantirer de Vilafranca, Josep
Balaguer Salines, procurador de l’administració de Sant Fèlix Màrtir, anomenat
pel rector de l’església de Santa Maria de Vilafranca, Josep Mori. La proposta
era contractar un daurador pel retaule de Sant Fèlix Màrtir més barat que
aquell proposat pels administradors d’aquell any.
Es congreguen els anomenats a la casa
del botiguer de roba i burgès Joan Genesta, un dels administradors de la
capella de Sant Felix, situada al carrer de la Fruita de Vilafranca. El
document comença així: “ ..mot bé sabeu
la contesta feta per Joan Genesta..en que s’aturés el temps de la constitució
de la dita administració i que cal respondre...” La proposta s’envia també
al botiguer de Riba Magí Callar i al botiguer de barrets Raimon Bover de
Vilafranca i al teixidor de lli Josep Tutusaus, tots administradors de Sant
Fèlix Màrtir.
Posteriorment es reuneixen a la casa
del notari i burgès Josep Soler, situada al carrer de les Corts de Vilafranca.
Es llegeix el mateix document, ara davant d’un altre notari, perquè s’aturés el
temps de la constitució i poder respondre bé a un intent de daurar el retaule
de Sant Fèlix. El daurador Joan Mori de Barcelona, germà del rector Josep Mori
es va oferir per daurar el retaule de sant Felix pel preu de tres-centes
lliures i ho havien d’aprovar l’administració de Sant Felix.
També es van congregar a casa d’un
altre administrador de Sant Fèlix, el cirurgià Alfons de Bacardit situada al
carrer dels Ferrers de Vilafranca per fer-li la consultar la proposta del
rector.
El
retaule de Sant Fèlix de Vilafranca
Un retaule és una obra d’arquitectura,
amb escultures, pintures, que compon la decoració d’un altar.
No he trobat notícies de qui va participar
en la construcció de l’altar o retaule, però si cal pensar que es va fer molt
probablement aquest mateix any 1702 o no molt més enrere i calia acabar-lo
daurant-lo.
Joan Genesta, el notari i burgès Josep
Rovira, el cirurgià Alfons Bacardit i Josep Tutusaus teixidor de lli, eren els
administradors del gloriós cos de
Sant Fèlix Màrtir col·locat en la capella del Sant Sagrament de l’església de
Santa Maria (que no correspon a l’actual, que data del segle XIX).
La capella del Sant Sagrament, l’any 1702, es referia a la construïda sota l’altar major de l’església de Santa Maria de Vilafranca (és a dir la cripta actual que guarda les relíquies de Sant Fèlix) i es diu: “...aquesta capella, la qual com ja molta gent sap...els jurats de la Universitat de Vilafranca i els dits quatre administradors, veneren les sagrades relíquies del dit gloriós sant...es tracta de deliberar per fer daurar i estofar (donar una capa de blanc a la fusta) l’altar i urna que conté les dites sagrades relíquies i fer una obra eterna en major obsequi i veneració del dit gloriós sant...”
El
daurador Francesc Cervera
La proposta de posar com a daurador
del dit retaule al germà del rector Josep Mori de l’església de Santa Maria, va
ser després d’una primera on s’havia triat al conegut Francesc Cervera,
habitant en l’Arboç del Penedès. Dos van ser els dauradors coneguts per
Francesc Cervera, pare i fill. El pare tenia el taller al carrer de les Mosques de Vilafranca, l’actual
Consellers. Va participar en el daurat de l’altar de Santa Magdalena de Pazzis
del convent del Carme de Valls (1672). El fill va daurar el retaule major de
l’església de l’Arboç, obra de Domingo Rovira (1700). També tenia el taller al
carrer de les Mosques de Vilafranca, al lloc del seu pare. Molt probablement,
l’encàrrec de daurar el retaule de Sant Fèlix de Vilafranca era el fill. El
1702, vivia a l’Arboç. D’ell diuen els
congregats i copiat pel notari: “...persona
tant pràctica del seu art que avui dia, sense ofendre a altres oficials, és
dels que tenen més nom i fama en el seu art...”
Decideixen doncs, els quatre
administradors conjuntament amb la Universitat de Vilafranca i els preveres de
l’església de Santa Maria van contractar al daurador Francesc Cervera fill per
fer el treball de daurar i estofar el retaule de Sant Fèlix pel preu de
tres-centes cinquanta lliures (cinquanta lliures més car que el proposat pel
rector Josep Mori).
En quant a la diferencia de preu es
diu: “...la devoció gran dels prohoms de
la Universitat i particulars al sant...i no desitjant estalviar cinquanta
lliures...i tenint en compte que ha de ser una obra molt singular creiem que aquesta
proposta és la més correcta...i s’ha de fer ”
L’altar (retaule) de Sant Fèlix
l’adornaven les figures de sis àngels: “...fet
portar sis figures d’àngels que adornen l’altar...”. Aquests àngels havien
sigut trets per part dels prohoms de la Universitat. Es diu en el document: “..han usurpat la jurisdicció de l’il·lustríssim
ardiaca i han desfet part del retaule...i que per començar l’obra han de ser-hi
totes pes peces originals... i si de cas s’havia de demanar permís per desfer
el dit retaule al rector Josep Mori i avisar-lo perquè portés les claus (el
retaule estava tancat) que té en el seu poder o les que té també el degà del
Penedès, el prevere Josep Moliner...i
no les han de tenir els jurats de la Universitat...ni treure les relíquies de
la urna del sant..”
Proposta
del rector Josep Mori
Tornant a comentar la proposta del
rector per estalviar-se aquelles cinquanta lliures i que el daurat i estofat
del retaule de Sant Fèlix fou fet pel seu germà Joan Mori (se sap que també
participà en el del convent del Carme de Valls) diu el procurador del rector,
el prevere Josep Balaguer Salines, : “...molt
bé sabeu (dirigint-se als administradors, als jurats de la Universitat i
als preveres de l’església de Santa Maria),
sempre he mirat l’útil i major augment de l’administració de Sant Fèlix...i que
s’emprengués l’obra...no dubto que atendreu al major preu i que no sigui en
perjudici de l’administració posant-lo l’obra a mans d’un preu més elevat...i
que a més donaria el desfer el retaule...” (ja que els àngels no hi haurien
de ser en la primera proposta).
El procurador Balaguer, representant
al rector Josep Mori, ordena daurar el retaule per les tres-centes lliures i
donar la feina al germà del rector, el daurador Joan Mori. I ho fa saber als
administradors, ja que té la confirmació dels jurats de la Universitat. S’entregà
a cadascun dels implicats les dues propostes i només s’aclareix que la
constitució de l’administració de Sant Fèlix ho haurà de decidir-ho. Pensem que
estem quasi a finals d’any de 1702 i s’haurien d’anomenar els administradors
per l’agost de l’any següent.
La resposta dels administradors
d’aquell any (que deurien ser anomenats en el moment de la festa, celebrada com
en l’actualitat, a finals d’agost) no se sap i per tant, no podem saber amb
exactitud qui realment va daurar l’altar o retaule de Sant Fèlix en l’any 1702.
Molt probablement fou el germà del rector Joan Mori.
No es coneixen retaules de Sant Fèlix
(o Sant Feliu) del segle XVIII. Un molt conegut és el de Sant Feliu de Girona
pintat per Perris de Fontaines, Joan de Borgonyà, Pere Robredo i Joan Dartrica
però és entre els anys 1504 i 1520. Està exposat en el Museu d’Art de
Girona. Algunes imatges il·lustren aquest escrit. Sí que es coneixen altres
retaules que es van daurar en el segle XVIII, com el del retaule major de
l’església parroquial de Sant Joan Baptista de Valls, obra del daurador Magí
Torrebruna (1699-1702) la última imatge de l’escrit.