El retaule de Sant Fèlix (1702)

 

Les relíquies de Sant Fèlix Màrtir que es veneren a Vilafranca del Penedès es diu que van sortir de Roma el dia 26 d’octubre de l’any 1699, per ordre del senyor Cardenal F. Pere Lambutu i pel molt il·lustre senyor Pere Romaguera, canonge de la Seu de Barcelona i vicari general (1642-1723), decretada per l’il·lustríssim i reverendíssim Benet de Sala Caramany, bisbe de Barcelona (Girona, 1646- Roma, 1715). La primera festa en honor a Sant Fèlix es creu que va ser el 1701.

Els administradors de Sant Fèlix de Vilafranca (1702)

El vint-i-quatre d’octubre de l’any 1702 el notari burgès de Vilafranca, Pere Vallès amb els testimonis el sabater Josep Ribera i el pagès terratinent Josep Fuster llegeixen un document sobre l’assumpte que proposa el prevere, fill d’un cantirer de Vilafranca, Josep Balaguer Salines, procurador de l’administració de Sant Fèlix Màrtir, anomenat pel rector de l’església de Santa Maria de Vilafranca, Josep Mori. La proposta era contractar un daurador pel retaule de Sant Fèlix Màrtir més barat que aquell proposat pels administradors d’aquell any.

Es congreguen els anomenats a la casa del botiguer de roba i burgès Joan Genesta, un dels administradors de la capella de Sant Felix, situada al carrer de la Fruita de Vilafranca. El document comença així: “ ..mot bé sabeu la contesta feta per Joan Genesta..en que s’aturés el temps de la constitució de la dita administració i que cal respondre...” La proposta s’envia també al botiguer de Riba Magí Callar i al botiguer de barrets Raimon Bover de Vilafranca i al teixidor de lli Josep Tutusaus, tots administradors de Sant Fèlix Màrtir.

Posteriorment es reuneixen a la casa del notari i burgès Josep Soler, situada al carrer de les Corts de Vilafranca. Es llegeix el mateix document, ara davant d’un altre notari, perquè s’aturés el temps de la constitució i poder respondre bé a un intent de daurar el retaule de Sant Fèlix. El daurador Joan Mori de Barcelona, germà del rector Josep Mori es va oferir per daurar el retaule de sant Felix pel preu de tres-centes lliures i ho havien d’aprovar l’administració de Sant Felix.

També es van congregar a casa d’un altre administrador de Sant Fèlix, el cirurgià Alfons de Bacardit situada al carrer dels Ferrers de Vilafranca per fer-li la consultar la proposta del rector.

El retaule de Sant Fèlix de Vilafranca

Un retaule és una obra d’arquitectura, amb escultures, pintures, que compon la decoració d’un altar.

No he trobat notícies de qui va participar en la construcció de l’altar o retaule, però si cal pensar que es va fer molt probablement aquest mateix any 1702 o no molt més enrere i calia acabar-lo daurant-lo.

Joan Genesta, el notari i burgès Josep Rovira, el cirurgià Alfons Bacardit i Josep Tutusaus teixidor de lli, eren els administradors del gloriós cos de Sant Fèlix Màrtir col·locat en la capella del Sant Sagrament de l’església de Santa Maria (que no correspon a l’actual, que data del segle XIX).

La capella del Sant Sagrament, l’any 1702, es referia a la construïda sota l’altar major de l’església de Santa Maria de Vilafranca (és a dir la cripta actual que guarda les relíquies de Sant Fèlix) i es diu: “...aquesta capella, la qual com ja molta gent sap...els jurats de la Universitat de Vilafranca i els dits quatre administradors, veneren les sagrades relíquies del dit gloriós sant...es tracta de deliberar per fer daurar i estofar (donar una capa de blanc a la fusta) l’altar i urna que conté les dites sagrades relíquies i fer  una obra eterna en major obsequi i veneració del dit gloriós sant...”

El daurador Francesc Cervera

La proposta de posar com a daurador del dit retaule al germà del rector Josep Mori de l’església de Santa Maria, va ser després d’una primera on s’havia triat al conegut Francesc Cervera, habitant en l’Arboç del Penedès. Dos van ser els dauradors coneguts per Francesc Cervera, pare i fill. El pare tenia el taller al carrer de les Mosques de Vilafranca, l’actual Consellers. Va participar en el daurat de l’altar de Santa Magdalena de Pazzis del convent del Carme de Valls (1672). El fill va daurar el retaule major de l’església de l’Arboç, obra de Domingo Rovira (1700). També tenia el taller al carrer de les Mosques de Vilafranca, al lloc del seu pare. Molt probablement, l’encàrrec de daurar el retaule de Sant Fèlix de Vilafranca era el fill. El 1702,  vivia a l’Arboç. D’ell diuen els congregats i copiat pel notari: “...persona tant pràctica del seu art que avui dia, sense ofendre a altres oficials, és dels que tenen més nom i fama en el seu art...”

Decideixen doncs, els quatre administradors conjuntament amb la Universitat de Vilafranca i els preveres de l’església de Santa Maria van contractar al daurador Francesc Cervera fill per fer el treball de daurar i estofar el retaule de Sant Fèlix pel preu de tres-centes cinquanta lliures (cinquanta lliures més car que el proposat pel rector Josep Mori).

En quant a la diferencia de preu es diu: “...la devoció gran dels prohoms de la Universitat i particulars al sant...i no desitjant estalviar cinquanta lliures...i tenint en compte que ha de ser una obra molt singular creiem que aquesta proposta és la més correcta...i s’ha de fer ”

L’altar (retaule) de Sant Fèlix l’adornaven les figures de sis àngels: “...fet portar sis figures d’àngels que adornen l’altar...”. Aquests àngels havien sigut trets per part dels prohoms de la Universitat. Es diu en el document: “..han usurpat la jurisdicció de l’il·lustríssim ardiaca i han desfet part del retaule...i que per començar l’obra han de ser-hi totes pes peces originals... i si de cas s’havia de demanar permís per desfer el dit retaule al rector Josep Mori i avisar-lo perquè portés les claus (el retaule estava tancat) que té en el seu poder o les que té també el degà del Penedès, el prevere Josep Moliner...i no les han de tenir els jurats de la Universitat...ni treure les relíquies de la urna del sant..”

Proposta del rector Josep Mori

Tornant a comentar la proposta del rector per estalviar-se aquelles cinquanta lliures i que el daurat i estofat del retaule de Sant Fèlix fou fet pel seu germà Joan Mori (se sap que també participà en el del convent del Carme de Valls) diu el procurador del rector, el prevere Josep Balaguer Salines, : “...molt bé sabeu (dirigint-se als administradors, als jurats de la Universitat i als preveres de l’església de Santa Maria), sempre he mirat l’útil i major augment de l’administració de Sant Fèlix...i que s’emprengués l’obra...no dubto que atendreu al major preu i que no sigui en perjudici de l’administració posant-lo l’obra a mans d’un preu més elevat...i que a més donaria el desfer el retaule...” (ja que els àngels no hi haurien de ser en la primera proposta).

El procurador Balaguer, representant al rector Josep Mori, ordena daurar el retaule per les tres-centes lliures i donar la feina al germà del rector, el daurador Joan Mori. I ho fa saber als administradors, ja que té la confirmació dels jurats de la Universitat. S’entregà a cadascun dels implicats les dues propostes i només s’aclareix que la constitució de l’administració de Sant Fèlix ho haurà de decidir-ho. Pensem que estem quasi a finals d’any de 1702 i s’haurien d’anomenar els administradors per l’agost de l’any següent.

La resposta dels administradors d’aquell any (que deurien ser anomenats en el moment de la festa, celebrada com en l’actualitat, a finals d’agost) no se sap i per tant, no podem saber amb exactitud qui realment va daurar l’altar o retaule de Sant Fèlix en l’any 1702. Molt probablement fou el germà del rector Joan Mori.

No es coneixen retaules de Sant Fèlix (o Sant Feliu) del segle XVIII. Un molt conegut és el de Sant Feliu de Girona pintat per Perris de Fontaines, Joan de Borgonyà, Pere Robredo i Joan Dartrica però és entre els anys 1504 i 1520. Està exposat en el Museu d’Art de Girona. Algunes imatges il·lustren aquest escrit. Sí que es coneixen altres retaules que es van daurar en el segle XVIII, com el del retaule major de l’església parroquial de Sant Joan Baptista de Valls, obra del daurador Magí Torrebruna (1699-1702)  la última imatge de l’escrit.