dissabte, 6 d’agost de 2022

La Casa Jané i Antoni Jané Formosa de Vilafranca

 

El Consell Comarcal de l’Alt Penedès s’ha fet propietari de la casa Jané, situada al carrer General Prim de Vilafranca del Penedès. A Vilafranca passa molt sovint que  administracions o suposades fundacions privades comprin edificis modernistes i passin a les seves mans. Algunes de les històries de la gent que havien estat els que van donar l’ordre de la construcció d’aquests edificis i el perquè es queden en l’oblit.  Ja no dic quan la compra  d’aquests fan canviar la seva estructura o s’enderroquen parts i no se sap com eren anteriorment.

En aquest article vull parlar de la casa Jané, última, que se sàpiga, d’aquestes adquisicions. Tot i que en alguna altra entrada ja he parlat de la família Jané Formosa, aquí només direm algunes dades més de l’antic propietari i la seva família.

El mestre d’obres de la casa va ser Pere Ros Tort. Originari de Martorell. Va treballar també a Olesa de Montserrat, amb la cavalleries de l’Hotel Gori, a Molins de Rei amb la casa Bofill, edifici modernista que actualment ocupa l’Escola de Municipal de Música, a Sitges, Barcelona, Badalona...el seu fill Josep Ros i Ros va ocupar el càrrec d’arquitecte municipal de Gelida entre els anys 1912 i 1948. La construcció de la casa Jané a Vilafranca és de l’any 1901, en que va ser propietari Antoni Jané Formosa.

En aquest espai hi havia hagut dues cases que es van enderrocar que eren propietat de la família Franquet de Vilafranca. Antoni Jané les va comprar amb subhasta al preu de sis mil pessetes.

Ca La Sara de Gelida 

La familía d’Antoni Jané Formosa

Antoni Jané Formosa era fill d’Antoni Jané Roig i Josefa Formosa. El seu pare era boter i també fabricant d’aiguardent a Vilafranca. L’avi Josep Jané Bosch en l’any 1839 va escriure el seu testament a la casa principal on vivia al carrer raval de la Font (avui desapareguda). Aquesta casa en el temps es va anar ampliant amb la compra de terrenys properes a altres cases.

Antoni Jané Bosch i Teresa Roig Mates van tenir set fills: Antoni; Teresa casada amb Josep Antoni Quer el 1845; Magdalena casada amb Francesc Naudi Mainer; Antonia casada amb Fèlix Rovira Rigual; Raimunda amb Antonia Quer Balaguer, Josep Jané i Maria Jané.

El fill primogènit fou el boter i fabricant d’aiguardent, Antoni Jané Roig. A l’edat de vint-i-sis anys es va casar amb Josefa Formosa Majó de vint-i-un anys. Josefa era filla de Josep Formosa i Francesca Majó de Sant Sadurní d’Anoia. I en segones núpcies amb la germana de la seva primera muller, la Maria Formosa Majó. Va tenir cinc fills amb Josefa: Marcel·lí, Enriqueta, Antoni, Maria dels Dolors i Josep.

Antoni Jané Roig i el propietari Joan Alcover de Vilafranca produïen societat i fabricaven alcohols de trenta-cinc graus. Van comprar a Vilanova la casa Font per exportar a Mèxic l’any 1839. Degut als beneficis d’aquesta producció i la seva venda podien prestar diners amb interès, un exemple era el de cinc mil lliures a l’hisendat de Sarrià, de Barcelona, Josep Coral Mas.

Va ser el 1850 quan va comprar el terreny on hi va construir la casa principal, al carrer Raval de la Font a Vilafranca d’un estil arquitectònic neoclàssic (desapareguda).

Antoni Jané Formosa i el seu patrimoni

L’hereu fou el primogènit Antoni Jané Formosa. Tenia trenta-dos anys. Va ser posseïdor de dues cases situades al carrer Raval de la Font, cantonada al carrer de Santa Maria de Magdalena una al costat hi havia la fàbrica d’aiguardent. Diferents terres situades en el terme de Vilafranca, al Munt de Sant Pau, als Recs de la Font, al Creu de la Pelegrina, a les Clotes, als Grecs, a Santa Digna, als Massells,   i en altres llocs. Una altra casa situada al carrer de la Cort de Vilafranca.

Fora de Vilafranca era també posseïdor d’una heretat situada en el terme del Vendrell, anomenada la Nou (Gaià) i Vespella amb totes les seves terres i propietats.

Tots els béns que passen a les seves mans tenien un valor de cent vint-i-quatre mil quatre-centes vint-i-sis pessetes.

Quan tenia vint-i-nou anys es va casar amb la seva cosina Josefa Pasqual Formosa de disset anys, nascuda a Sant Quintí de Mediona, filla de Francesc Pasqual Vidal i Maria Àngela Formosa Majó. Van tenir quatre fills: Antoni que va morir jove; Josefa, anomenada “la Pepina”i que es va casar amb el notari Joaquim Maria Freixas Martorell, fill de l’advocat i batlle de Vilafranca Ramon Freixas Miret i Eulalia Martorell i van anar a viure a Valls; la Francesca “Fanny” que es va casar amb el farmacèutic de Vilafranca, Vicens Mestres Juvé.

Antoni Jané Formosa estava dedicat plenament a la producció vinícola i d’aiguardent i al seu comerç. Va establir la seva residencia familiar a la casa del Raval de la Font. El 1907 compra una altra casa al mateix carrer. Encarrega a l’arquitecte del modernisme de Vilafranca, Santiago Güell. La casa, abans de ser enderrocada, en els anys setanta del segle XX, tenia una terrassa en el primer pis, sobre el jardí, amb unes escales que baixaven i portaven a una espectacular cova amb cascada. Un jardí amb palmeres de tonalitat colonial i un saló que ocupaven una edificació independent.

Antoni Jané Formosa va formar part del consell de família per administrar els béns del seu cunyat i a la vegada cosí seu, Josep Pasqual Formosa, que estava tancat en un establiment de salut del 1894 al 1897 el “Nuevo Belén de San Gervasio de Cassoles” de Barcelona. Tots els béns del seu cosí van anar a subhasta. Antoni Jané Formosa fou l’únic postor. Va comprar vinyes, altres terres i cases situades en el terme de Sant Quinti de Mediona. Era un total de onze béns. Dues cases les va vendre el 1914 a Enriqueta Pasqual Formosa, germana del seu cunyat i cosí al doble del seu valor.

També va ser propietat d’Antoni Jané Formosa altra fàbrica d’aiguardent situada en el terme de Guardiola de Font-rubí. I de cases situades a l’Avellà,  Can Romeu de Font-rubí i la Masia. I del “Mas Abadal” amb el seu molí, situat en el terme de Santa Margarita i els Monjos i de cases.

Josefa Pasqual Formosa

A la mort d’Antoni, el 1920, la viuda Josefa Pasqual Formosa, junt amb les filles van demanar autorització notarial per cobrar crèdits i liquidar hipoteques que havia deixat en curs Antoni. Una de les que van cancel·lar la que es va fer amb Ignasi Maria de Despujol i de Chaves, advocat i polític català, fill del cinquè marquès de Palmerola. Fou escollit diputat pel Partit Lliberal Conservador pel districte de Vic en les eleccions de 1886 i 1891. Antoni li va deixar quinze mil pessetes en un termini de deu anys. Es va hipotecar una heretat situada a Manresa: “Mas Riera i Caballé”, amb terres, boscos i a més una fàbrica tèxtil.

Josefa va ser el 1923 quan va encarregar la construcció de la capella funerària, situada en el cementiri de Vilafranca, amb la direcció de l’arquitecte Santiago Güell i Grau. Es tracta d’una capella d’estil neogòtic de planta quadrangular amb tots els seus elements d’aquest estil, que es destaca l’ornamentació vegetal i animal, a més d’un tema treballat amb pedra de la resurrecció. L’obra va costar vuitanta-cinc mil pessetes. Josefa també va fer obres a la casa principal de la Raval de la Font o un projecte de coberta pel “Xalet” que tenia en el terme de Font-rubí dirigida per l’arquitecte Antoni Pons Domínguez de Vilafranca.

L’any 1925 la casa Jané del carrer General Prim numero quinze, la filla Francesca Jané Pasqual, muller de Vicens Mestres, és la propietària i en ella hi viuen.

Aquest any, també com a propietària d’un edifici situat al carrer de Santa Clara vint-i-sis i vint-i-vuit, demana a l’Ajuntament de Vilafranca el permís per enderrocar-lo i construir-hi un laboratori químic.

La casa Jané  el 1985 ja va passar a mans, per compra, de Maria Àngels Barguño Santos i Josep Cusiné, família a qui ara s’ha comprat i la qui hi va posar el nom a la llar d’infants “Picarol” per formar part d’una empresa en aquest nom el 2018.

Cal saber el perquè tenim aquests edificis modernistes i el poder de famílies que es van enriquir en el comerç exterior de vins/aiguardents. Això només ha estat una petita mostra d’aquesta família i no parlem aquí del germà Marcel·lí Jané Formosa, ja comentat en algun altres dels articles d’aquest blog, que va emigrar i va viure i comprar diferents edificis de la Plaça de Catalunya de Barcelona. Edificis que es construïen només per demostrar la riquesa dels seus propietaris i ser envejats/admirats per això.

 

 

 

 

 

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada