dilluns, 11 de juliol de 2022

Jaume Plans Genestós i Olèrdola (segle XIX)

 

 

La família Plans i Genestós eren originaris de Rocafort (Bages). Formen part del meu arbre genealògic familiar per línia materna. Antoni Plans Vila amb la muller Rosa Genestós Espinal van viure al molí del Coll, d’origen medieval, situat en el terme de Sant Miquel d’Olèrdola, a mitjans del segle XIX. Antoni i Rosa van tenir cinc fills, el rector Jaume, Antoni, Francesc, Josefa i Francesca Plans Genestós. Tots nascuts a Rocafort. El meu besavi matern fou l'Antoni Plans Genestós casat amb Antònia Casajoana Fabré.

Jaume Plans Genestós és rector de l’església de Sant Miquel d’Olèrdola el 1859 i em refereixo a l’església antiga, la que està situada al conjunt monumental de l’Olèrdola, que ha estat hàbitat per ibers, romans i pobladors medievals.

 

El rector Jaume Plans Genestós

Mitjans del segle XIX hi havia a dalt també una rectoria on hi vivia Jaume. Els espais que ara ocupa tot el conjunt d’Olèrdola eren de propietat del bisbat de Barcelona, però hi havia propietaris de diferents terres que es cultivaven. El 1860 Jaume compra una part d’una vinya que era del paraire Fèlix Güell de Vilafranca. La vinya estava situada sota les fonts de la rectoria de Sant Miquel, en el lloc anomenat l’Alzinar o també al camí que anava a Vilafranca del Penedès. Una mica més tard, el 1862, en compra una altra al mateix propietari situat sota l’església de Sant Miquel, al lloc anomenat el Verger. Encara el 1864 una altra terra, aquesta vegada part vinya i feixes, situada prop també de la rectoria passa a ser de la seva propietat. El venedor és el mateix Fèlix Güell.

El seu pare Antoni Plans Vila el va anomenar hereu universal dels seus béns que tenia a Santa Maria de Rocafort. Es va encarregar de vendre tota la seva herència i els beneficis els va repartir amb el seu germà Antoni que vivia al molí del Coll. Aquests beneficis son els que deuria tenir en el moment de la compra d’aquestes terres. El rector Jaume Plans el 1873 tenia cinquanta-nou anys.

 

El rector Jaume Plans i la nova església de Sant Miquel d’Olèrdola (1866-1883)

L’església nova de Sant Miquel d’Olèrdola està situada al nucli de Sant Miquel d’Olèrdola a prop de la carretera de Vilafranca a Sitges. És un edifici d’una sola nau, amb absis de planta semicircular. La coberta és a dues vessants. La Façana es corona amb un campanar octogonal, amb coberta de pavelló de ceràmica. Als murs laterals hi ha contraforts i finestres ogivals. Al timpà del portal d’entrada hi ha un mosaic amb la inscripció “1889-1984” i la figura de Sant Miquel Arcàngel. Sant Miquel d’Olèrdola es va bastir a finals del segle passat al nucli de la Plana Rodona com a substituta de la del castell.

Aquesta nova església es va construir amb la insistència del rector, germà del meu besavi, amb tota una sèrie de documentació que va enviar primer al govern de la província, després al Bisbat de Barcelona perquè li donessin permís i aconseguir despeses per la seva construcció.

L’administració de la província i el rector Jaume Plans (1866)

El vint-i-cinc de juny d’aquest any l’administració principal de propietats i drets de l’estat de la província de Barcelona, cedeix i declara d’exclusiva possessió del rector de Sant Miquel d’Olèrdola de les finques que eren a la rectoria vella i de l’església antiga amb aquestes paraules

“Aquesta administració principal en vista de les justes raons exposades per vostè en la seva instancia en data 15 del actual reclamant seguir en lo successiu en la satisfacció absoluta de les terres del seu curat, ha acordat accedir a la seva petició permetent-li, des de que rebi aquesta ordre, posseir les finques i els seus productes per considerar-la a l’abric de tot dubte, segons el que es va disposar en el concordat, conveni addicional i real decret de 4/4/1860, que les finques subjectes a celebracions eucarístiques, i les annexes a les cases rectorals han d’estar sota el domini i material possessió del rector. El que comunico a vostè per la seva satisfacció i per resolució a la seva precitada instancia 25/6/1866. August Bremon. Al senyor rector de Sant Miquel d’Olèrdola (traduït del castellà). ¿Quines eres les raons que exposava el rector per voler que la rectoria fos propietari de les terres que ocupaven el conjunt monumental de Olèrdola?

 

La sol·licitud al bisbat de Barcelona (1881)

Després de rebre el rector Jaume Plans Genestós el vist i plau del govern provincial, el trenta de setembre de l’any 1879 va enviar al bisbe de Barcelona una sol·licitud per arrendar finques propietat del curat o rectoria i va rebre una contestació el quinze de març de l’any 1881 amb aquestes paraules: “en la sol·licitud de vostè del dia 30/9/1879...vist l’expedient format a instancia del rector de Sant Miquel d’Olèrdola de que se li doni permís per procedir a la venta de les terres del seu curat i arrendar la casa rectoral i alguns trossos de terra a fi d’invertir en el seu producte en l’aixecament d’una altra església i casa parroquial tot junt, més a propòsit per a les necessitats d’aquella feligresia; vistos els raonats informes enviats per la comissió artística –arqueològica- d’aquesta nostra diòcesis, cridant oportunament l’atenció respecte a objectes existents en la propietat d’aquest curat  i que son records històrics i que la qual conservació considerem un deute; vist el demés digne de veure’s...autoritzem al rector de Sant Miquel per procedir a la venta de les terres del seu curat a fi d’invertir el seu producte en l’aixecament de la nova església i casa parroquial, exceptuant expressament...en el lloc de la muntanya de Sant Miquel i en el que estan compresos la dita església, casa parroquial, sepulcres, sitges, les dues parts de muralla, la bassa, la font i el seu hortet, les quals coses continuaren com fins ara de propietat d’aquell curat. Autoritzem a l’expressat rector per arrendar pel termini de deu anys, amb facultat de prorrogar-la, la casa parroquial i la part de terres exceptuades per aquest decret de la venta, a excepció del metre que separa la muralla destinada a cultiu, fent-se constar d’una manera categòrica en l’escriptura del contracte, que l’arrendatari ve obligat d’una manera absoluta a no beneficiar altres terres que les destinades avui al cultiu i na expressament... així com a no alterar ni tocar objectes antics, ni permetre que un altre ho faci...com tampoc en la casa parroquial havent l’arrendatari...i estar sempre subjecte a la vigilància immediata del rector i... fixar el que sigui convenient tant per l’aixecament de la nova església i casa parroquial, com per la conservació de les piadoses tradicions de l’actual església. Ho decreta i firma i de que certifico. El bisbe. Ignasi Palà i Marti Canigó.  Ho que trasllado a vostè pels efectes consegüents, Barcelona 21/3/1881”.

 

La comissió artística arqueològica de la diòcesis i el rector (1883)

Al cap de dos anys hi ha una modificació en el permís que se li havia concedit amb aquestes paraules:

“Ignacio Palà i Marti i Canigó al rector de Sant Miquel d’Olèrdola: secretari de càmera del bisbe de Barcelona a la sol·licitud amb data 28/3/ d’aquest any vostè va enviar a la superioritat eclesiàstica d’aquesta diòcesis, s’ha fet el següent decret: Barcelona, 12/5/1883, Vista la present sol·licitud i el dictamen enviat per la comissió artística arqueològica de la diòcesis i de conformitat al mateix, autoritzem al rector d’Olèrdola perquè pugui incloure en la venta per la que fou autoritzada pel bisbe...la meitat de l’hortet i ús de la meitat de l’aigua de la font  existents en les terres del curat per regar i la seva conducció necessària. Ho decreto i firmo el molt il·lustre senyor vicari Cafi de que certifico Ignasi Palà i El que trasllado a vostè per coneixement i efectes consegüents, Barcelona 12/5/1883”.

El propietari Jaume Abella Cases, el rector i la nova església

El rector Jaume Plans Genestós fent servir totes les autoritzacions i a fi d’obtenir les despeses de l’aixecament d’una altra església i casa parroquial arrenda al notari Jaume Abella Cases i la muller Esperança Batlle Sala, veïns de Sant Miquel d’Olèrdola, tota aquella terra formada per roca, erma i una petita part campa, d’una extensió de vuit jornals i també la casa parroquial amb totes les seves dependències, situada a la muntanya de Sant Miquel (és a dir tot el conjunt monumental en aquell moment) i en el terme d’Olèrdola.

Li pertany al rector per ser el representant del curat de Sant Miquel d’Olèrdola, al qual li correspon tota la finca des de temps immemorial.

Els pactes de venda

La venda es fa amb els següents pactes:

Es ven tota l’extensió menys l’església i el cementiri i el metre que separa ua zona de cultiu amb una altra. La duració del contracte de venda serà de deu anys i es podrà prorrogar per deu més. Passats els vint anys es pot prorrogar de cinc en cinc. Les terres que estan cultivades són les úniques que hauran de continuar així i no unes altres. Els compradors no podran alterar ni tocar cap objecte antic ni permetre que altra persona ho faci, a no ser que hi hagi un previ permís expressat pel bisbe de la diòcesis. Si volguessin fer alguna millora en la part de la casa en que no es reconeix mèrit artístic, podrà verificar-la mitjançant el consentiment del delegat o representats que la junta de monuments tingui a Vilafranca. L’herba del metre de terreny que queda exceptuat de l’arrendament podran utilitzar-la els arrendataris però no la brossa que serà del rector. Si d’aquesta herba no n’hi hagués prou pel consum ordinari de la casa rectoral podrà el rector emportar-se la que li faltés del terreny que s’arrenda. Les obres de conservació i reparació de la casa parroquial i les seves dependències aniran a càrrec del rector, el qual es reserva per això i pel que li succeeixi en el càrrec el dret d’ús i habitació del quarto principal de la casa, d’un altre per la criada i de la part de la cuina, menjador i quadra, que necessiti fins que estigui construïda una nova casa parroquial, aquest dret d’ús i habitació en cap cas ni per qualsevol motiu durarà més de divuit mesos.

El pagament de les contribucions tan ordinàries com extraordinàries que es posin pel terreny arrendat serà a càrrec dels arrendataris.

El preu d’aquest arrendament és de cent quaranta pessetes anuals que els arrendataris pagaran al rector per semestres vençuts el de Sant Joan de juny i el de Nadal, en bones monedes d’or i plata, i no en vals reals ni altre paper moneda portant-lo a l’habitació que ocupi l’arrendador.

El Bisbat de Barcelona fins el 1884 va ser el propietari del conjunt monumental d'Olèrdola. Aquest va ser venut a la família Abella, per part del rector Jaume Plans Genestós de Sant Miquel d'Olèrdola. El 1962 un matrimoni va comprar als Abella les terres del conjunt, però el 1963 es va vendre a la Diputació de Barcelona. Si el germà del meu besavi no ho hagués venut actualment encara seria del Bisbat, però potser no existiria ni la nova església ni el poble de Sant Miquel d'Olèrdola. 



                                                                      

 

 

 

 

 

 

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada