dissabte, 4 de juny de 2022

El bisbe Torras i Bages i Cal Gomà (XIX-XX)

 

Josep Torras i Bages va néixer a les Cabanyes el 12 de setembre de 1846 i morí a Vic el 7 de febrer de 1916. Fou un eclesiàstic i bisbe català. Es diu que fou el màxim representant al seu temps del catalanisme conservador i catòlic.

Els seus pares foren Francesc Torras Gomà i Francesca Bages Sans. Els avis paterns eren Antoni Torras Romeu, originari de Banyeres del Penedès, i Francesca Gomà Noya de les Cabanyes del Penedès. Els materns van ser Ramon Bages i Teresa Sans de Torrelles de Foix i Castellví de la Marca respectivament.

L’espai on hi ha la Biblioteca Torres i Bages a Vilafranca és situada a la plaça de l’Oli. És coneguda per Cal Gomà. Aquest nom és el que té també la Masia situada a les Cabanyes, on vivia la família del bisbe Torras i Bages.

La casa Gomà (XIX)

El 25 de novembre de 1854, Antoni Torras Romeu i el seu fill Francesc Torras Gomà venen i permuten a Felisa Blanch, vídua d’Anton Diaz i el fill Lluís Diaz Blanch, adroguer, originaris de Vilafranca o aquest últim vivint a Tarragona, una casa amb un hort contiguo situat al carrer Graupere, que Antoni Torras Romeu va comprar a l’apotecari Gaietà Marrugat el 1812. A canvi els Diaz venen i permuten als Torras una casa situada a la plaça de l’Oli. Limita a l’est amb diferents propietaris i la mateixa plaça, al nord amb els corrals. La casa era propietat d’Anton Diaz Güell, com hereu del seu pare Ramon Díaz, negociant de Vilafranca. El pare la tenia per compra a Clara de Prez, muller de Joan Nuell, tinent d’infanteria el 1814.

El set de març de 1861, Rosa Mestre Güell, viuda de Pelegrí Tarrada Raventós que era peixater de Vilanova i la Geltrú, Van tenir cinc filles. Entre els béns que reben del seu marit difunt hi ha una petita casa, en estat ruïnós perquè s’havia ensorrat el sostre i la resta amenaçava de caure. Les filles no disposen de mitjans per fer les obres, de manera que venen a Antoni Torras Romeu i Francesc Torras Gomà, pare i fill, hisendats. La casa té una porta i dues finestres que donen a la plaça de l’Oli, dos dormitoris i una petita cuina i els baixos, amb una estança darrera la cuina que dóna a l’hort de la casa dels compradors, els Torras. Limita a l’est part amb la plaça, al sud amb la plana i la casa dels compradors i a oest amb l’hort de la casa dels compradors.

Aquesta part de la que ja era casa dels Torras (l’actual biblioteca) era propietat de Pelegrí Tarrada Raventós, que la tenia per herència de la seva mare Jacinta Raventós des de el 1853. La Jacinta la tenia per haver-la comprat a Clara de Prez, muller de Joan Nuell, tinent d’infanteria l’any 1813.

En l’emmirallament de Vilafranca del Penedès de l’any 1879 Francesc Torras Gomà, viu a Barcelona. És propietari de la casa situada a la plaça de l’Oli, amb golfes i un hort al darrera. Es diu que té vuit-cents quatre metres quadrats: tres-cents setanta-quatre en l’edifici i quatre-cents trenta-cinc en l’hort. Limita a la dreta amb el carrer Farran, a l’esquerra amb la casa de Francesc Junyent i a l’esquena amb la casa de Joan Trius.

Els béns dels Torras i la casa Gomà (1872)

El 19 de gener de 1872, Francesc Torras Gomà, hereu dels béns del seu pare Antoni Torras Romeu que va morir el 19 de gener d’aquell any, fa inventari del seu patrimoni. Entre aquests es troba la casa amb dues habitacions i dues portes d’entrada, assenyalada amb el número 28 i 30, amb un hort i jardí al darrera, la numerada 30, amb una superfície de vint-mil nou-cents quatre pams quadrats, fent cantonada amb el carrer Farran, formada per planta baixa amb un petit entresol, primer pis i golfes.

Francesc Torras Gomà mora el 30 de desembre de 1894 i anomena hereu universal al seu fill, el bisbe Josep Torras i Bages d’aquesta finca i de divuit immobles més.

Mor Torras i Bages a Vic el 1916 institueix hereus de confiança a Manuel Guasch Estalella, el seu vicari general i secretari de càmera al bisbat de Vic; Josep Dachs Carné, prevere canonge de la catedral de Vic; Jaume Serra Hordi, degà de la Catedral de Vic i Joan Badia Capdevila, rector de l’església de Santa Maria de Vilafranca i Pere Santacana Vallès, administrador dels béns patrimonials de la família. Els hereus inscriuen els divuit immobles i cinc títols a Vilafranca el 17 de juliol de 1916.

Tots amb el notari es van congregar a la casa Gomà de Vilafranca i passem a relatar els béns de la família Torras i del bisbe Torras i Bages situats fora Vilafranca del Penedès.

Viladellops (Sant Miquel d’Olèrdola)

L’heretat situada en el terme de Sant Miquel d’Olèrdola, al lloc conegut per Viladellops. La qual heretat consta de dotze partides de terra: vinya al Puig d’en Guiu; terra a la Travessera; terra a les Forses; vinya al Camí Real; vinya a Soldonar o Soldoneres; vinya al Papiol; vinya a Puigdenportes i Comella; terra a Viladellops on hi ha una casa edificada amb el número vuit, composta de baixos i un pis, de superfície vint-cinc mil cin-cents pams quadrats, amb un hort i corral de superfície dotze mil nou-cents sis pams quadrats; una altra vinya a la Travessera; altra vinya al Puig d’en Guiu; una vinya a la partida anomenada les Garrigues i Fons del Martí o de la Barraca; vinya, bosc i roques a les Garrigues i Fons del Badejet o La Careta.

També cobren diferents cens gravats sobre altres immobles de la seva propietat: un de tres lliures que paga Ramon Prunera per una terra situada al Torrent o la Comella, situada a Sant Miquel d’Olèrdola.  Altre cens de vuit pessetes que paga Rubió per una altra terra al mateix lloc dit anteriorment. Altre de set pessetes que paga Pau Milà Albet que grava la terra situada a Sant Miquel, al lloc del Torrent o la Comella. Dins del qual  hi ha edificada una casa de baixos i un pis. Un cens de quinze pessetes que paga Pere Giralt Romagosa per una terra situada al mateix lloc. Hi ha també edificada una casa de baixos i un pis. Un també de quinze pessetes que paga Josep Rovira Mestre per una altra terra al mateix lloc, on hi ha edificada una altra casa amb baixos i un pis. Aquests tres censos foren imposats per Anton Torras Romeu i Francesc Torras Gomà els anys 1855/1858 i 1859.

Un altre cens de set pessetes que paga cada any Dolors Batlle Torras com usufructuaria dels béns que foren del seu marit Joan Carreras Arrufat, gravat sobre una casa de planta baixa i un pis, situada al terme de Sant Miquel d’Olèrdola, que pertany a l’heretat de Viladellops. Fou imposat el cens pel seu pare al dit Carreras el 1877.

La major part de les finques que integren l’herència del bisbe es tenien per alou directe del monestir de Sant Pere de les Puelles de Barcelona i de la Comanda de Sant Joan de Jerusalem i hi pagaven censos, que actualment estan redimits des de 1851 per la llei de desamortitzacions.

Els drets legitimaris d’Antonia i Maria Rosa Torras, germanes de Francesc Torras Romeu, per tant ties del bisbe, han quedat extingits, en quant a Maria Rosa perquè va morir soltera als vint-i-dos anys a les Cabanyes i Antonia pel casament amb el Bolet de Vernet de Sant Martí Sarroca i haver ja cobrat el dot el 1825.

La finca de Viladellops, amb la casa, les terres i els censos son venuts pels hereus del bisbe al marquès d’Alfarràs, Joan Desvalls i Amat, en la seva representació en l’acte el seu procurador Wenceslao Roberti Rion propietari i veí de Calafell. També es ven cinquanta-un barrils de vi i dues premses, una d’antiga i una de sistema modern. El preu de la venda és de cinquanta-cinc mil cinc-centes pessetes.

La casa Gomà (XX)

La casa de la Plaça de l’Oli els hereus de confiança del bisbe la donen a la Casa de Caritat de Barcelona i en nom d’aquest a Albert Bastardas Sampere, el set de juny de l’any 1930 amb el pacte següent: “ que la finca donada deurà dedicar-se a alguna atenció benèfica evitant que en cap casa tingui destí mundà o incompatible amb les ensenyances de Nostra Senyora Mare Església Catòlica Apostòlica i Romana”. Van passar alguns anys sense que se li trobés cap funció concreta, i l’immoble s’anava deteriorant. La Diputació ja tenia una biblioteca a Vilafranca, que a causa de la Guerra Civil de 1936-1939 es va haver de traslladar. Fou aleshores que es va pensar en posar-la en aquest edifici. El 1939 l’arquitecte Jeroni Martorell va fer-hi un projecte de reforma i consolidació de l’edifici que va durar fins el 1979.

Si anéssim als orígens de Cal Gomà de Vilafranca del Penedès, sabríem que l’edifici té una història molt interessant, en quant a lloc d’hàbitat de gent noble de diferents llocs del Penedès, alguns ja n`hem parlat en aquest mateix blog, altres en el blog del “Penedès medieval”.

 

 

 

 

 

 

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada