La Torre de Vernet (segles XVI- XIX)

 

La Torre de Vernet és un barri d’origen medieval, situada al sud del terme de Sant Martí Sarroca, prop del límit de Castellví de la Marca, al lloc dit el barri de la Torre. Al Penedès hi trobem informació de lloc des del segle XII. Els Vernet eren nobles que van actuar en diferents llocs del Penedès, a Sant Martí Sarroca, a Vilafranca, a Canyelles, Santa Oliva, Foix...escriure sobre el seu moviment i actuació al Penedès  en l’època medieval correspon en el meu altre blog el Penedès medieval. Aquí  em vull referir a com era aquest espai en els segles posteriors al medieval i les famílies que hi vivien.

Els Llances (segle XIV-XVI)

Aquesta família la trobem vivint a la quadra o Torre de Vernet a partir de l’any 1374. Bernat i el fill Guillem Llances són els que sobresurten. El pare va ser cunyat del noble Asbert Vernet. Es va casa amb Guillema Misser, filla dels notaris Misser de Vilafranca del Penedès. Asbert estava casat amb Geraldona Misser. A finals del segle XV uns Llances viuen a Pacs del Penedès de nom Pere, va ser moliner en aquesta població. Un Joan Llances de professió boter, originari de Vernet, viu a Vilanova a finals del XVI. Elisabet Llances,  filla d’aquest Joan,  es casa el 1574 amb el fuster Francesc Raventós del mas de la Verdera, situat a Subirats. Sembla ser que en aquests últims anys del XVI ja no hi ha Llances a la Torre de Vernet.

Els Soler (XVI-XIX)

En els primers anys del segle XVI el pagès Jaume Soler viu a la Torre de Vernet. Estava casat amb Magdalena Selva, pubilla del mas Fumet, situat al mateix terme de Sant Marti Sarroca. Una filla seva, Coloma, signa capítols matrimonials amb el pagès Francesc Cuscó del mas de la Costa, situat en el terme de Sant Pere Molanta.

Sabem de famílies Soler al mas Rovellats del terme de Sant Martí abans d’aquests anys, però, de moment, no els hem sabut relacionar amb els que després estaran a Vernet. També en aquests anys hi ha Soler al mas Lligonella, situat en el mateix terme.

L’any 1582 el prevere Bartomeu Soler, fill de Jaume, es fa càrrec, com a tutor, dels béns del fill primogènit del Jaume Soler, un altre Jaume. Bartomeu és rector de l’església de Sant Vicens de Castellolí.

El pou de la Torre de Vernet o la Font, després els Paradons, era un dels llocs on els Soler tenien vinya plantada, a prop del camí que de l’església de Sant Marti Sarroca anava a l’Arboç del Penedès. Aquesta vinya la va rebre Jaume Soler, pare, com hereu d’Antoni Calabuig del mas Romaní de Sant Martí Sarroca.

Tenien terres els Soler també al lloc anomenat els Prats de Vernet. El pastor d’origen estranger Josep Dardinyanch (d’origen francès) habitava a la casa del Soler de Vernet el 1606.

Un altre Jaume Soler, de nom igual que el pare i avi, es casat amb Cecilia. La filla Teresa, signa capítols matrimonials el 1638 amb Joan Soler, pagès de Viladellops, del terme de Sant Miquel d’Olèrdola. Tindrem, per tant. Una branca familiar que s’anomenarà Soler i Soler. Uns viuran a Vernet i altres a Viladellops.

En un acte celebrat el 1705 a l’església de la Torre de Vernet, Josep Soler fill de Josep Soler i Jerònima, signa capítols matrimonials amb Maria Àngela Gener filla del pagès Jaume Gener de Sant Martí Sarroca. Un fill d’ells dos, el 1743, els signa conjuntament amb Madrona Mestre Ferret, filla d’Isidre Mestre de la quadra del Gorner (Puigdalba).

La casa de Pau Soler (1809)

La vídua de Pau Soler de la Torre de Vernet, va ser Antonia Almirall. Ella és l’encarregada de fer un inventari dels béns del seu marit difunt.

Tenia una casa (heretat) amb el seu corral, pallissa, galliner, aixoll i trull descobert.

Ens diu que estava situada a la Torre de Vernet, on havia habitat amb el seu marit. En l’entrada hi ha un banc i diferents eines pel treball agrícola. En l’estable dos matxos i els arreus necessaris per llaurar. En el celler exterior hi té nou botes de set càrregues, que en aquell moment estaven buides Hi ha també una borrassa per arreplegar olives. En l’altre celler, de dins, hi ha catorze botes de set càrregues, portadores i una premsa amb arreus de premsar. En el menjador dues taules llargues i quatre bancs. En el quarto dels mossos un llit i bancs.

En el rentador tres calderes, paelles, gerra per posar olives, càntirs, olles, galledes, una xocolatera i altres eines de cuina. En la cuina tot el necessari per cuinar, entre ells dues garrafes i dotze coberts de llautó. En el pastador, la pastera, sacs de farina, balances i arreus per pastar. En la sala un llit amb tot el necessari per fer-lo servir. Dotze rams de fil. Un armari gran de fusta. Trenta-sis camises d’home i dona. Estovalles i tovallons.

En el quarto que dona al cap de l’escala hi ha tres caixes grans. Un llit amb tot el necessari i una tauleta. En el quarto que dona a la part del corral, un altre llit amb el necessari, bancs i cadires. També una caixa, on a dins, hi ha papers relatius al patrimoni de la casa.

En el quarto que dona a la sala un altre llit amb tot el necessari i també un quadre amb la imatge del bon Jesús. En un altre quarto que dona també a la sala un llit complert i una altra borrassa per arreplegar olives. En el quarto que dona a la mateixa sala i que té una finestra situada a la part d’oest i ha un altre llit amb el necessari, un armari amb papers del patrimoni de la casa i un escriptori. En el rebost dues gerres grans de posar oli, un salador i càntirs per posar oli. En la botiga garbells i civada. En el corral de bestiar no hi ha animals sinó bigues, plates i pots.

En el mateix terme de sant Marti hi tenia un apartament anomenat lo corralet d’en Soler.

A més encara posseïa una altra heretat amb el seu corral, aixoll i amb les seves terres, honors, possessions, drets i pertinències que estava situada a la parròquia de Lavern, en el terme de Subirats junt amb nou botes de set càrregues cadascuna i totes plenes de vi negre amb la premsa.

Els Mata (XVI-XIX)

Els Mate els trobem a partir de mitjans del segle XVI. El primer és Salvador Mata. Relacionats amb els Mata de La Granada del Penedès. Posteriorment, el 1616 el pagès del mas Rovellats (Sant Martí Sarroca) Joan Pau Escardó es casa amb Simona, filla del pagès Antoni Mata i Eleonor de la Torre de Vernet. El 1625 un altre fill d’Antoni,  Jaume Mata, signa capítols matrimonials amb Maria Mestre Romeu originaria del mas Racò, situat a Sant Pere de Ribes. Antoni, que era viudo de la Eleonor, el mateix any 1625 es casa amb Magdalena Romeu, mare de la seva nora, de Sant Pere de Ribes. Un fill dels primers, de Jaume Mata i Maria Mestre, un altre Jaume Mata, el 1653 s’enllaça matrimonialment amb Maria filla d’un pedranyaler de Vilafranca, el difunt Bartomeu Darrier, d’origen francès. El mateix dia Jaume Mata, el pare, es casa amb Maria, la viuda de Darrier.

En un acte al monestir de Sant Raimon de Penyafort, situat en el terme de Santa Margarida i els Monjos, es signen els capítols matrimonials entre Antoni Guell, de la Torre de Vernet i Maria Mata Mestre, filla de Jaume i Maria, que era viuda del pagès Jaume Molins de Sant Climent de Llobregat el 1654.

Maria Bernada, viuda del pagès Felip Mata de la Torre de Vernet, el 1649 es casa amb Jaume Bolet, pagès del mas Samontà, situat en el mateix terme de Sant Martí Sarroca.

El 1699 a l’església parroquial de Vallformosa (Vilobí del Penedès) signen els capítols matrimonials Maria, filla del pagès Jaume Mata de la Torre de Vernet i Rosa, amb el moliner Jaume Colomer del mateix terme.

En un acte a l’església de Sant Esteve de Castellet, el 1707, Maria Mata, filla dels anteriors Jaume i Rosa i ja viuda de Colomer, signa capítols amb el pagès Gabriel Raventós de Castellet. Aquest matrimoni va durar dos anys. És el 1709 quan la viuda Maria Mata redacta testament. És la hereva dels béns dels seus dos marits.

Un altre fill de Jaume i Rosa va ser el pagès Joan Mata, que signa capítols amb Maria Parès, filla d’Andreu de Pacs del Penedès el 1718.

El 1705 és el pagès Pere Mata, fill de Jaume i Marianna, de la Torre Vernet qui s’enllaça matrimonialment amb Madrona Mas, filla del sabater Pau Mas de Vilafranca.

El 1706 un altre Jaume Mata, fill de Jaume i Maria, signa capítols amb Marianna Benach, viuda de Lluis Ferrer, originari del poblat actualment deshabitat Selma.

Fill de Josep Mata i Maria Àngela de Vernet és Jaume Mata que signa capítols amb Maria Vallès del mas de la Riera del mateix terme de Sant Martí el 1726.

El 1775 un fill d’aquest anterior matrimoni, Jaume Mata Vallès, es casa amb Teresa Pons Esplugues, filla del pagès Joan Pons del mas Puigborrell de Pontons.

Un altre fill, en Josep Mata Vallès, ho fa el 1780 amb Maria Albet Castells, també de Pontons.

La casa de Jaume Mata i Rosa Vallès (1832)

La viuda Rosa és l’encarregada el catorze de maig d’aquest any de fer el inventari dels béns del seu marit difunt de la casa i heretat anomenada d’en Mata de la Torre amb totes les seves terres i possessions:

En el quarto de darrera, que dona al corral, hi ha una caixa buida i una cadira. En la sala, un llit amb tot el necessari i quatre caixes, en una ple de camises i altra roba d’ús. En el quarto, on dorm la Rosa, bancs, botes de vi i un llit amb tot el necessari. En l’estable, una burra. En el menjador, dues taules grans, bancs, un bressol i eines de pagès. En la cuina, un banc i estris de cuina. En el pastador, una pastera de tomba i una premsa. En el rebost, un salador amb mig tocino i una gerra per posar oli. En la botiga, garbells i diferents mesures de blat. En el galliner, sis gallines, un gall i dos polles d’indi. En el corral, un tocino.

 

Els Mascaró (XV-XVII)

A finals del segle XIV hi viu Pere i el fill Joan Mascaró. Posteriorment hi té casa el 1552 el fill de Joan, Gerard Mascaró. El Pere, tot i que va néixer a Vernet, amb la seva muller Eulàlia, va viure a Santa Margarita i els Monjos, ja que ella disposava de patrimoni en aquest terme. Gerald Mascaró tenia terres situades al Prat de Vernet.

El 1632 fan capítols matrimonials Magdalena Mascaró, filla del Joan i Àngela de Vernet, amb el pagès Pere Güell de Llorens del Penedès. Una altra filla de Joan i Àngela, la Maria Mascaró signa capítols el 1638 amb Gabriel Montserrat de Can Serts (Rovira Roja) del terme de Sant Marti, fill d’Antoni i Jerònima.

No els tornem a trobar vivint en la Torre de Vernet, ja que es dispersen en altres llocs del Penedès, un d’ells era el Mas de la Riba, situat entre el terme de Sant Martí Sarroca i el terme de Santa Margarida i els Monjos.

Els Bernada ( XV-XVII)

Marti Bernada el tenim vivint a la Torre de Vernet l’any 1411. Tot i que posteriorment va anar a viure  a Vilafranca del Penedès.

El 1568 hi és Joan Bernada amb la muller Esperança. El fill primogènit, en Joan Bernada de Vernet, signa capítols matrimonials el 1591 amb Magdalena Font filla del pagès Joan de Sant Llorens d’Hortons, en el terme de Gelida. Ella té disset anys. El 1622 un fill d’ells dos, Joan Bernada Font, es casa amb Felipa Gual, filla de Gabriel del mas de la Mercadera, situat en el mateix terme de Sant Marti. El pare Joan Bernada és difunt el 1602. També Joan Bernada Font és difunt el 1649. Felipa Gual, la vídua, es casa amb Francesc Soler de Vernet. Maria Bernada Gual, filla de Joan i Felipa, es va casar amb Felip Mata de la Torre de Vernet, ja ho hem comentat. Maria Bernada Gual al quedar viuda el 1649 és ara muller de Jaume Bolet de Samontà, que també hem comentat.

Posteriorment trobem Bernada en altres llocs del Penedès, com a Vilobí o Vilafranca del Penedès.

Els Miret (XVII-XVIII)

La família Miret té patrimoni a la torre de Vernet degut a l’enllaç matrimonial entre Pau Miret, filla de Jaume i Jerònima de Sant Sadurní del terme de Sant Martí Sarroca, amb Maria Bernarda Gual, viuda de Jaume Bolet de Santomà, el 1664, és a dir, casada amb terceres núpcies. El dotze de juliol de 1685 Pau Miret redacta el seu testament. El trobem encara vivint a Vernet el 1688. Posteriorment els Miret estan en altres llocs del Penedès, el mateix Sant Sadurní de Sant Martí, Sant Cugat Sesgarrigues, Vilobí, les Cabanyes i molts altres.

Els Güell ( XVII-XVIII)

Els Güells sorgeixen en la documentació a partir de l’any 1632 quan signa capítols matrimonials Magdalena Mascaró , filla de Joan i Àngela, amb el pagès Pere Güell de Llorens del Penedès, ja comentat i continua amb els d’Antoni Güell de Vernet amb Maria Mata, filla de Jaume Mata i Maria, ja comentat, el 1654.

El 1660 és Teresa Güell, filla d’Antoni Güell de Vernet i Àngela, el que signa capítols amb el pagès Josep Gual, familiar de Maria Bernada Gual, fill de Josep i Elisabet del terme de Santa Margarida (Mas de la Riba).

El 1707 Jaume, Maria i Josep Güell, tots germans, són enterrats a l’església de la Torre de Vernet. L’encarregat de les despeses per novenes i misses és Antoni Güell, també germà dels tres.

El 1711 Àngela Güell, filla d’Antoni i Àngela, casada amb el pagès Josep Vallès del mas Massana de Sant Martí Sarroca, conjuntament amb el seu germà Antoni Güell, ven a Pere Bolet, de la Torre de Vernet, la casa que tenen a Vernet, pel preu de trenta lliures. La causa de la venda es poder cobrar el dot, degut a les seves núpcies amb Josep Vallès. Àngela i Antoni havien quedat orfes.

El 1730 una filla, del ara difunt Antoni Güell de la Torre de Vernet, Magdalena, signa capítols amb Francesc Soler de Viladellops (familiar dels Soler de Vernet). La vídua d’Antoni Güell es va casar en segones núpcies amb Fèlix Nin d’Albinyana.

Els Bolet ( XVII- XIX)

Els Bolet de Samontà, degut al casament amb familiars dels Mata, Bernada i Soler es fan amb patrimoni que tenen aquestes famílies a la Torre de Vernet a partir de mitjans del segle XVII.

El 1684 Joan Pau Bolet, fill de Jaume i Maria Bernada Gual, en un acte al mas Ratera, situat en el terme de Castellví de la Marca, signa capítols matrimonials amb Dionisa Bellvei, en aquell moment habitant del mas Ratera, fill de Joan i Magdalena.

Degut a comprar de la casa dels Güell, Pere Bolet i la seva muller Rosa Via vivien a la Torre de Vernet. El 1747 la seva filla Rosa Bolet Via signa capítols amb el sastre Josep Romeu Ràfols de l’Arboç del Penedès.

Joan Bolet, fill del difunt Jaume i Maria Peix Alberich (originària de Queralt), de Vernet, es casa amb Teresa Miret Ràfols, del mas del Puig de les Cabanyes, familiar dels Miret de Vernet, el 1754.  En segones núpcies el 1773 es casa amb Francesca Montserrat Busquets del mas de les Cases, situat en el terme de Sant Martí Sarroca, filla de Jaume i Francesca.

Fill de Joan Bolet Peix i Teresa Miret Ràfols fou en Pere Bolet Miret, que el 1778 signa capítols amb Rosa Tort Marimon de Sant Quintí de Mediona. Aquest mateix any Joan Bolet Pros, que és viudo, fill de Jaume i Teresa Pros, de la Torre de Vernet, es casa amb Raimunda Tort Marimon, germana de l’anterior, de Sant Quintí, viuda d’Antoni Tort.

Testament de Joan Bolet Peix (1819)

El redacta el trenta de gener d’aquest any. Mana celebrar misses a la capella de Sant Pere, situada a la Torre de Vernet. Els marmessors són el seu fill Pere Bolet Miret i el seu nét Joan Bolet Tort. Mana ser enterrat a la capella del Sant Crist, dins l’església de Sant Martí Sarroca. A la seva filla Antonia Bolet Miret, casada amb un Soler de Vernet li fa deixes. També en fa als fills Ramon i Joan Bolet Miret. A la filla Teresa Bolet Miret, casada amb Josep Pasqual, al seu nebot Joan Bolet Tort. Anomena hereu universal al seu fill Pere Bolet Miret.

El 1827, signen capítols Josep Bolet Bargalló, fill de Pere Bolet i Dionisa Bargalló de la Torre de Vernet, amb Raimunda Barceló Queraltó, filla de Francesc i Maria de Sant Martí Sarroca.

El 1830 signen el viudo Josep Carreras Masana del terme de Sant Miquel d’Olèrdola, amb Dionisa Bolet Soler, filla de Joan i Rosa, de la Torre de Vernet. El mateix any i dia és Raimunda Bolet Soler, filla de Joan i Rosa, que els fa amb Josep Gili Soler de Sant Martí.

Els Bolet i la família del bisbe Torres i Bages (1824)

El dos d’octubre d’aquest any és quant signen els capítols matrimonials entrel’hisendat de la Torre de Vernet, Pere Bolet Soler, fill de Joan i Rosa, amb Antonia Torres Gomà, filla d’Anton i Francesca, de les Cabanyes. El fill, el metge Francesc Bolet Torres, nascut a la Torre de Vernet, però que vivia a Barcelona, signa capítols matrimonials amb Concepció Macià Miret, el 1863, filla del burgès i també hisendat Josep Anton Macià Nin i Paula Miret Saoneo de Vilafranca del Penedès.

La casa dels Bolet a la Torre de Vernet encara és coneguda, on hi ha diferents objectes relacionats amb el bisbe Torres i Bages. Els Bolet després van ampliar el seu patrimoni amb la casa del Maset, situat dins el terme de Castellví de la Marca, sempre en la documentació anomenat els Bolet de Vernet.

Fins aquí un resum d’algunes de famílies que vivien en aquest indret d’origen medieval i que continua en la memòria d’algunes de les que actualment hi viuen.