Degut a que la història medieval de Vilafranca del Penedès és poc sabuda. Que aquesta època, tot i esser l’origen de la vila, no hi ha restes arqueològiques conservades que ens ajudin a saber com era i com vivia la gent, he decidit, conjuntament amb l’editorial Andana de Vilafranca, fer un llibret d’unes cent pàgines on deixi clar molts dels fets que han ocorregut durant aquell temps medieval amb el títol
25 FETS DE LA VILAFRANCA MEDIEVAL – QUE S’HAN DE SABER.
El preu d’edició d’aquest llibre no està al meu abast i en aquests moments no crec que hi hagi ningú que pugui costejar-lo del tot. Per això he pensat que l’única manera per poder-lo editar és fer una mena de “micromecenatge” amb la gent que li pugui interessar participar en aquesta edició. He pensat que a través de les xarxes socials i algun medi de comunicació, trobar i engrescar unes cent persones, nombre exacte, que poguessin aportar la quantitat de trenta euros cadascuna d’elles (tres mil és el preu total de l’edició). Qui participi tindrà el llibre gratuït i a més el seu nom i cognoms estarà en un llistat en el llibre.
La forma seria la següent: ingressar en el compte posant el vostre nom a:
ES87 0081 0046 1100 0170 4778 que pertany a l’EDITORIAL ANDANA
Escriure en el text pel LLIBRE MEDIEVAL
Enviar posteriorment a mi mateix, a l’adreça josepbosch1@gmail.com posant el nom i el telèfon de qui ha fet el ingrés. D’aquesta manera si no es pogués arribar aconseguir la quantitat, es tornaria la quantitat a les persones que l’haguessin fet.
El llibre consta de 25 capítols amb un lectura senzilla, resumida, dels diferents aspectes més importants per saber la història medieval de Vilafranca. No s’ha aprofundeix històricament, sinó només es relaten fets que cal saber. A cadascun dels capítols els acompanya un document que reforça l’escrit o un esquema.
Qui volgués saber més ja hi ha llibres al respecte que ho fan o jo mateix en aquest bloc o/i conferències que vaig fent o han estat posades en alguns llibres conjuntament amb altres historiadors.
Els capítols tenen aquests títols:
1- Mite i realitat de la Torre Dela
2- Els fundadors del nom Vilafranca
3- El primer fortí amb els castlans
4- La vila closa
5- El barri barrat dels jueus
6- L’edifici del sobirà
7- Negociar i mercadejar a la vila i al mercat
8- Les vies públiques
9- Pregar i honrar
10- L’església que mana
11- Frares menors
12- Cenobi de les menoretes
13- La comanda hospitalera
14- Hospitalitat i acolliment
15- Institució de caritat
16- Fembres públiques
17- Menestrals i productors
18- Poders arreu
19- Dones a l’oblit
20- Ciutadans de tota mena
21- Fossars i túmuls
22- Indumentàries que protegien
23- Les estances familiars
24- Lluites i bàndols
25- Senyors i burgesos
El primer capítol sencer és aquest:
Un document inèdit de l'any
1055 recull la venda que va fer Ermengarda al seu fill Albert de totes les
cases, corts, prats, terres i vinyes que posseïa al territori de la torre Dela,
dins del terme del castell d’Olèrdola.
Aquest és el
document més antic que coneixem on s’esmenta la Torre Dela, que amb tota
seguretat va néixer amb la funció d’afermar un assentament de població. A la
seva empara i protecció es va desenvolupar una petita comunitat, l’embrió de la
Vilafranca actual.
Un segon document, de l’any
1065, ens confirma la existència de la torre. Es tracta d’una escriptura que
conté la permuta i venda que Armengol Ebri i la seva muller Bellordis van fer al
comte Ramon Berenguer d’un alou que tenien dins el terme del castell
d’Olèrdola, en el lloc anomenat torre Dela, amb els seus drets i pertinences,
per altres alous, propietat de Ramon Berenguer i la comtessa Almodís, i 770
mancusos d’or.
En una altra escriptura del
mateix any, s’hi pot llegir que Esteve Mir, Edelvira i Guisla van vendre al
comte Ramon Berenguer una propietat que posseïen al comtat de Barcelona, al
terme d’Olèrdola, concretament l’alou de la torre de Dela, per 17 mancusos.
La Torre Dela fou destruïda
l’any 1108, amb la invasió dels almoràvits, i va ser reconstruïda donant lloc
ja de forma definitiva a l’assentament que acabarà sent Vilafranca.
Comentari del pergamí que acompanya al capítol:
La lectura del pergamí de l’any 1055, demostra
que ja a l’Edat Mitjana, abans de que existís una veritable trama urbana, a
l’espai que ocupa l’actual Vilafranca hi havia un assentament de població que amb
tota seguretat encara no estava organitzat políticament.
Les terres que es van vendre limitaven: per
l’est, amb la via calçada que anava a Tarragona (la via passava pel que actualment
són els carrers dels Ferrers, de la Cort i Sant Pere); pel sud, amb la riera de
Vitrà (actualment riera de Llitrà); per l’oest, amb el cim de la muntanya
Guixer (que correspondria a l’actual muntanya de Sant Pau); i pel nord amb el
castell de Mos i els seus termes (el castell estava situat a la que avui
coneixem com a muntanya de Sant Jaume).
El document
data del 25 de setembre de l’any 1055. Va signar la venda Bonfill, sacerdot. És
dipositat a l’Arxiu Històric Comarcal de
Vilafranca del Penedès.