L’adroguer és i era l’amo o el dependent d’una drogueria. Establiment especialitzat a vendre el detall els productes típics d’ultramar i espècies (pebre, canyella, safrà...) el sucre o el cacau. La referència més antiga del terme en català és del segle XIV com a mercaders de drogues i no seria fins al XVI que es normalitzaria el nom adroguer, tot i que també foren coneguts per aromataris. Voldria en aquest article deixar constància dels adroguers que he trobat vivint al Penedès, sobretot a Vilafranca del Penedès. Caldria tenir més informació de cadascun d’ells, però deixo aquí aquesta introducció.
L’any en parèntesis és el primer en el qual he trobat la primera documentació.
Els adroguers Alegret (1682)
Agustí
Alegret és el que trobem primer en la documentació, l’any 1693. Era filla del
sabater Agustí i Maria. L’hereu fou un altre Agustí, també adroguer. L’últim
que hem trobat fou Fèlix Alegret Capdevila casat amb Caterina Vilaró Vilalta el
1841. Pares de l’impressor vilafranquí Pere Alegret Vilaró. Tenia la botiga i casa
al carrer Escudellers de Vilafranca.
Els adroguers Baltà (1814)
L’adroguer Josep
Baltà Ferrer era fill d’Anton i Josefa. Es va casar amb Josefa Baltà Urgellés
filla del teixidor Josep i Madrona de Vilafranca.
L’adroguer
Manuel Baltà Diaz era fill de Joan I Josefa. Es casà amb Isabel Blanch Mas
filla d’adroguer Ramon Blanch i Josefa. Posteriorment es va casar amb Rosa Robert
Romagosa, que era nascuda a Cuba.
Els adroguers Batlle (1742)
Pere Batlle
Vallespinós el 1742 és adroguer i cerer a Vilafranca. Fill del negociant Josep
Batlle Via i Maria Anna. La muller era Antonia Nadal Vidal de les Cabanyes. La
botiga també estava situada a la Plaça Major (l’actual Constitució). L’hereu
fou Josep Batlle Nadal, adroguer casat amb Joaquima Mascaró Urgell. Un altre
fill fou Joan Anton Batlle Nadal, botiguer de robes, i les filles Josefa casada
amb l’adroguer Ignasi Espoy d’Igualada, Paula es casà amb l’adroguer Pere Joan
Virgili del Vendrell el 1771, Bonaventura es va casar amb el botiguer de roba
Josep Janer Bosch de Vilafranca, Pelegrina, Maria Àngela i Maria Rosa Batlle
Nadal.
Els Deviu o
Diviu no eren originaris del Penedès. Benet Diviu venia sèmola el 1624 sabem
que tenia un botiga al carrer Escudellers de Vilafranca, molt proper a la Plaça
de l’Oli. La muller era Anna. Un Pacià
Diviu, segurament un fill de Benet, estudia gramàtica aquest mateix any.
El fill i
hereu Benet Diviu Ginesta el 1630 és adroguer. La muller era Victoria Ginesta,
filla d’un altre adroguer. La botiga era la mateixa del seus pares situada al
carrer dels Escudellers (abans carrer Llunes). També era el lloc on vivia. La
casa era d’un portal. Pagava renda als Babau del Palau Baltà. L’edifici pertanyia
als seus pares per compra que van fer al abaixador (relacionat amb la indústria
tèxtil) Pau Guilera el 1609. Pau la va comprar al prevere (capellà) Francesc
Alemany el 1605. Francesc la va comprar amb subhasta pública dels béns de
l’escudeller Francesc Bonet el 1586.
L’adroguer Joan Ginesta Calim (1630)
L’any 1630
el fill Joan Ginesta Calim és adroguer. La muller era Maria. Els documents
l’anomenen també com aromatari. Els
seus pares eren originaris de França. La família va arribar a Vilafranca a finals
del segle XVII. El pare, Joan, era pagès. Una filla de l’adroguer Joan fou
Victòria que es va casar amb l’adroguer Benet Diví.
La
casa/botiga estava també situada al carrer Escudellers. Molt a prop de la de
Benet Divi. Un altre Joan Ginesta, fill i hereu de l’anterior, va ser teixidor.
Durant els primers anys del segle XVIII el trobem com a burgès (persona acomodada i propietària).
Els aromataris/adroguers Marrugat (1729)
Joan
Marrugat és adroguer i candeler de cera (cerer) l’any 1729. Tenia la botiga a
la plaça Major o del Blat i vivia al carrer Escudellers. Es va casar amb Teresa
Galceran. El fill Manuel, també va ser adroguer (ja no hi surt l’ofici de
cerer). Es va casar amb Francesca Boldú de Piera, filla d’un apotecari. Una
filla de Joan fou Eulalia, es casà amb l’adroguer de Vilanova Antoni Batlle el
1793. Un fill de Manuel i Francesca Boldú era l’adroguer Pau Marrugat.
Continuava l’any 1820 tenint la botiga al carrer Escudellers.
Bartomeu
Mascaró de Vilafranca és adroguer el 1594. Anys posteriors, el 1599, a la
documentació el trobo com apotecari. Un altre Bartomeu, fill, també és
apotecari. Fills d’aquest i Maria Àngela, en Ramon és adroguer i té botiga a
Barcelona. En Pau i un altre Bartomeu (fills) són apotecaris a Vilafranca.
El senyor de la casa del mas de la Riba, situada en el terme de Santa Margarita i els Monjos fou Gerald Mascaró (fill de Bartomeu). El fill Jacint Mascaró era adroguer. El mas va passar, per herència, a les seves mans el 1715. L’hereu fou Josep Mascaró, adroguer de Vilafranca. El nét en Francesc Mascaró fou adroguer i va tenir la botiga a Vilanova i la Geltrú el 1739. Va ser posseïdor també del mas de la Riba el 1756. Tenien l’adrogueria al carrer de la Cort de Vilafranca.
L’adroguer Vicens Mestres Morgades (1797)
Vicens
Mestres era originari de Sant Pere de Riudebitlles. L’any 1797 vivia a
Vilafranca del Penedès. Era fill del metge Francesc Mestres i Caterina
Morgades. Es va casar amb Caietana Sala Macià filla del metge Tomàs Sala i, que
fou regidor de l’Ajuntament de Vilafranca i Manuela Macià. Un germà seu Josep Mestres
era argenter, viu el 1809 a Vilafranca, abans a Barcelona. Un germà de Caietana
Sala fou el metge Caietà Sala. Un germà dels dos fou el notari Josep Anton Sala
Macià de Vilafranca.
L’any 1807 l’adroguer
Vicens Mestres compra una casa que té tres portals, dos que sortien al carrer
que va de Cap de Creus a la Parellada i l’altre davant de la Plaça Major en un
dels cantons de Capdecreus (aquest carrer era el principi de l’actual plaça de
la Constitució fins el carrer de la Fruita). La casa la va comprar per subhasta
pública. Era de l’advocat Manuel Olivella Llorens. El preu va ser de tres mil cent
cinquanta-una lliures. L’edifici limitava per l’est i nord amb la casa de Fèlix
Olivella Cortolí, casat amb Maria Antonia Sala Macià (germana de Caietana), pel
sud amb el carrer que va de Cap de Creus a la Parellada i per l’oest amb la
Plaça Major. Pagava renda als hereus del notari Marià Abellà.
El 1814
accepta per aprendre l’ofici d’adroguer a Josep Baltà. Treballa amb ell durant
quatre anys.
L’actual
adrogueria existent a Vilafranca anomenada Cal Vicentó fou fundada (i d’aquí el
nom) l’any 1796 per Vicenç Mestres Morgades. I segons la seva història es
situava en un primer moment en la Plaça de Sant Joan xamfrà amb la “Plazuela de
la Villa” (Ubicat amb el nom de comte de Moy enderrocat a finals del 1930).
A partir del
1818 en la mateixa ubicació, Cal Vicentó és regentat pel seu fill Vicens
Mestres Sala fins el 1872, data de la seva mort. A partir d’aquest any és regentada
per Josep Mestres Tauler fins el 1896 fill de Vicens Mestres Sala i Raimunda
Tauler. A partir d’aquesta data fou regentada per la família Aixelà fins el
1921. Aquest any canvia la propietat passant a ser de Rovira i Matas i es
trasllada al carrer de la Parellada número 1 (molt probablement la casa que va
comprar el 1807 Vicens Mestres) i el 1939 es va canviar la seva ubicació per la
del carrer dels Ferrers número 10.
L’aromater Pau Ribera (1652)
El
pedrenyaler (abans serraller) Joan Ribera i Bartomeua Genovès eren els pares de
l’hereu aromater Pau Ribera. Tenien una casa a la Plaça de l’Oli (actual de
Sant Jaume) de Vilafranca. El germans foren Raimon, que fou diaca del Penedès,
Felip, que també fou adroguer. Els pares eren originaris de França. Els troben
en la documentació, vivint a Vilafranca, a principis del segle XVII. La muller
de Pau fou Teresa Marti, filla del notari de Vilafranca Antoni Marti.
El cantirer
Gabriel Fons ven a l’aromater Pau Ribera l’any 1652 una casa que té un portal.
El reu fou de cinc-centes lliures. Ja hem dit que els pares tenien una altra
casa. Estava situada a la cantonada de la plaça i el carrer dels jueus
(l’actual Marquès d’Alfarràs). L’any 1612 els pares la lloguen al padrenyaler
Pere Parès (també originari de França). En el carrer dels jueus hi tenien una
pallissa amb cup i un corral.
Els adroguers Torrents (1690)
Llorens té
una casa amb un portal situada a la Plaça de l’Oli (l’actual Jaume I). Era
propietari de diferents vinyes. El seu fill Jacint Torrents també fou adroguer
i el fill d’aquest Pau Torrents i l’hereu Pau Anton Torrents. Encara un fill
d’aquest Pau Anton, en Jocund Torrents, fou adroguer. Jacint i el fill Pau continuaven tenint la botiga a
la Plaça de l’Oli. Posteriorment vivien al carrer de la Fruita.
Pau Torrents
era fill de Jacint i Magdalena Bou. Miquel Torrents Bou, fill, fou diaca. Les
filles foren Marianna, Magdalena, Engràcia, Jacinta, Cecilia i Maria Torrents
Bou casada amb el cirurgià Anton Urgellés (filla d’un adroguer) i de segones
núpcies amb el comerciant Josep Ricart Salvany. Vivia en una casa situada al
carrer de la Font i no a la Plaça de l’Oli, que és on estava la botiga.
L’aromater/adroguer Francesc Urgellès (1690)
Francesc fou
fill d’Antoni, d’ofici paraire, i Maria Sabater. Primer es va casar amb una
cosina germana, la Josefa Batlle. En segones núpcies amb Josefa Marti Tomàs
filla del cantirer Pere Marti. Van tenir els fills Josefa, Marianna i l’hereu
Josep que també va ser adroguer.
La botiga
estava situada a la Plaça Major o del Blat (actualment Constitució). L’edifici
tenia sis portals, tres que sortien a la Plaça, un altre al darrera que sortia
al carrer que anava al cementiri de l’església de Santa Maria (l’actual plaça
del Campanar) i dos també al darrera que sortia al carrer de la Sabateria Vella
(el carrer del Campanar actual). La botiga tenia taulells i prestatges.
Altres adroguers
van ser:
Ramon Blanch Ràfols (1830). Fill del pagès Lluis Blanch i Francesca
Ràfols. Es va casar l’any 1830 amb Josefa Mas Torner, filla del forner Joan
Mas. Una germana, Felisa es va casar amb Anton Diaz Güell (pare de l’adroguer
Lluís Diaz Blanch). La filla Isabel es va casar amb l’adroguer Manuel Baltà
Diaz.
Joan Busquets Gras (1776). Filla de l’argenter Quinti Busquet de
Vilafranca i Maria. Casat amb Maria Borràs filla d’un cantirer. La filla
Raimunda es va casar amb el notari de Vilafranca Jaume Abreu Rius.
Lluís Diaz Blanch (1861). Nascut a Vilafranca viu i tenia la botiga a
Tarragona. Fill del negociant Anton Diaz Guell i Felisa Blanch Ràfols. L’any
1733 l’adroguer Miquel Pasqual Paulí es casà amb Antonia Diaz filla d’un
botiguer (guanter) i Anna Maria Vitriu, familiar dels anteriors.
Pau Marti (1644). Fill del metge Pau Marti, ciutadà honrat de
Barcelona i Madrona. Tenia la botiga a la Plaça de l’Oli (l’actual de Jaume I)
de Vilafranca.
Felip Mas (1668). Fill del pagès Francesc i Francesca de Moja.
Miquel Pasqual Pauli (1733). Fill de l’adroguer Joan Pasqual i Geltrudis.
Es va casar amb Antonia Diaz i Anna Maria Vitriu filla d’un guanter. El germà
Pere fou prevere de l’església de Santa Maria de Vilafranca. La germana
Geltrudis fou monja al convent de les repenedides a Barcelona.
Joaquim Vallès Bargaró (1829). Aquest any es casà amb Francesca Diaz Güell
(germana del pare de l’adroguer Lluís Diaz Blanch).
Miquel Vidal (1715). Tenia botiga i vivia al carrer de Santa Maria
de Vilafranca.
Deixem fins
aquí el que he trobat dels adroguers. Cal destacar l’actual adrogueria de la casa
Vicentó de Vilafranca que recorda un dels oficis que existia ja molt abans dels
anys del segle XVI i que està en actiu.