 |
| Molí de vent de Garriguella |
L’energia
eòlica, que és l’energia produïda pel vent, s’ha aprofitat al llarg dels
segles, de diferents maneres. Aquesta energia prové de l’acció de la força del
vent sobre unes aspes unides a un eix comú al qual fa girar. L’eix giratori pot
connectar-se a diferents tipus de maquinaria sigui per moldre matèries dures,
bombar aigua o generar electricitat.
A
Catalunya, els molins de vent van conèixer una època de gran difusió a partir
del segle XVI. Es van construir sobretot allà on es collien cereals amb
abundància i faltaven cursos d’aigua permanents i amb cabal suficient per
accionar les moles. Van ser abundants en les zones de l’interior lleidatà –
comarques de l’Alt Urgell, Bages, Conca de Barberà, Garrigues, Segarra, Segria
i Urgell, la zona costanera de Tarragona – comarques del Baix Penedès, Baix
Camp, Tarragonés i Baix Ebre i també a les terres del litoral nord-est del
Prinicipat – comarques de l’Alt i Baix Empordà, Maresme i la Selva.
En el
segle XVI Sitges disposava de sis molins de vent, els quals van funcionar, quan
menys, fins al segle XX. A Olivella, el 1833, es va començar a construir un
molí de vent que per circumstancies adverses fou abandonat el 1842 i no s’acaba
de construir mai. Al segle XVIII, al Baix Penedès, n’hi havia dos al Vendrell i
un a Santa Oliva.
L’any
1834, funcionaven a Vilanova tres molins de vent. Per en aquells temps l’ofici
de moliner de vent ja estava en franca decadència, En primer lloc perquè els
camps de blat havien donat pas a les vinyes i el poc blat que es collia en el
nostre terme es podia moldre més còmodament en els molins de vapor que
funcionaven en l’interior del recinte de Vilanova.
 |
| Molí de vent de Portlligat |
El molí de vent de Vilafranca
El
molí de vent estava situat en el terme de Vilafranca del Penedès al límit del
de La Granada. Fou l’any 1553 quan el rei dona a Pere Joan Cuscó Palet llicència
per a la construcció del molí per moldre gra de tot tipus en el lloc de la
torre anomenada de Subirats o quadra de Sant Llorenç situada entre els límits
de Vilafranca i la Granada.
Antoni
Cuscó Quintana fill de Pere Joan Cuscó i Joana Quintana fa inventari dels seus
béns el 1582. Entre altres és posseïdor d’un molí de vent junt amb quaranta
jornals de terra. El molí continuava funcionant l’any 1594 quan el mateix
Antoni Cuscó paga cens per terres i vinyes que té a la quadra de Sant Llorenç,
prop el molí de vent.
El
1676 Maria viuda del pagès Jeroni Cuscó de la Granada ven el molí de vent i
vint jornals de terra situades al dit lloc al prevere rector de Banyeres del
Penedès, Pere Colí pel preu de 1287 lliures i deu sous, una quantitat prou
considerable.
L’any
1736 la monja Isabel Guell Capellades fa una declaració dient que posseeix un
molí de vent, que avui després de molts anys cap d’aquí estava derruït i estava
situat en la partida anomenada també molí de vent. Literalment deia que tenia la facultat de prendre el vent per
moldre.
Li
pertanyia a la monja com hereva del prevere Pere Colí, que havia estat rector
de Banyeres del Penedès, segons el seu testament del 1698. Al prevere Pere Colí
el posseïa per la compra que va fer a la viuda Maria muller del pagès Jeroni
Cuscó de La Granada. La Maria el posseïa pels fills i hereus del pagès Josep
Cuscó de La Granada des de l’any 1673.
Durant
el segle XVIII el molí de vent ja no deuria funcionar. La casa i totes les
terres passen a propietat del metge de Vilafranca Joan Antoni Roca Miret
originari el seu pare d’Òdena. Tenim dades de l’any 1759 i anys posteriors d’establiments
de terres per part del metge a diferents pagesos de la Granada i Vilafranca. En
cap moment es parla del molí i si de la partida o heretat que continua
anomenant-se del molí de vent.
 |
| La casa anomenada del molí de vent situada entre els termes de Vilafranca i La Granada. |
El
molí de vent tenia una casa incorporada anomenada la casa del molí de vent. Va ser llogada a diferents persones,
segurament també deuria ser el moliner. El 1719 hi viu el pagès Josep Santacana
Roca de Vilafranca. La mare Madrona era de la Granada. El 1743 és el mestre de
cases francès Segismon Viladerbó l’habitant de la casa. El 1758 el pagès Jaume
Via originari de Sant Marti Sarroca. El 1799 hi viu el pagès Joan Freixedes amb
la muller Càndia Fontanals. El 1805 hi viu Càndia Fontanals que és viuda del
pagès Joan Freixedes. El seu fill el pagès Francesc Freixedes dicta el seu
testament en la casa que habita anomenada del molí de vent.
El
tinent coronel retirat Joan Antoni Llorenç Roca, propietari de Vilafranca, el
1850 va fer obres de reparació i millores en la casa del molí de vent, entre
aquestes la construcció d’una nova sínia.
Una
dada última que posem aquí és que l’heretat del molí del vent el 1885 el
propietari era l’advocat Francesc Xavier Llorens Vidal de Vilafranca del
Penedès que la ven a Angela Casteñet Gonzalez. Té planta baixa, un pis i
golfes. Al costat hi ha un pou i una bodega amb un cup. En la mateixa heretat
hi ha altra casa anomenada la Sínia del Roca. Té uns baixos i un pis, amb una
bodega i cup.
Un
molí que va ser construït en un espai que té origen medieval, la torre de
Subirats o de Barberà que des del segle XI existia. Un espai que arribava fins
la Torre o quadra de Farran. El topònim Sant Llorens té a veure amb l’altar
dedicat a aquest sant que hi havia a l’església de Santa Maria situada a la
Torre de Farran el 1294. Però això seria un article molt més llarg per
parlar-ne al meu blog Penedès Medieval.
