La Quadra de Vilarnau (Subirats-segle
XVI-XVII)
La
quadra de Vilarnau situada al terme del castell de Subirats té el seu origen el
segle XII. Va ser el que va donar pas al poble de Sant Sadurní d’Anoia.
Va
ser un espai propietat de diferents senyors feudals fins molt després de l’època
medieval, fins ben bé el segle XIX.
Actualment
Sant Sadurní té un barri anomenat de Vilarnau. En el barri hi ha la casa de
Vilarnau. Molt a prop hi ha les restes de l’antic castell, derruït el segle
XVI, que hi vivia el noble o senyor feudal, vassall a la vegada del senyor del
castell de Subirats.
Indicarem
en aquest article alguns habitants i fets d’aquest lloc dels segles XVI i XVII
i deixarem pel bloc de Penedès medieval la part corresponent a l’època
medieval.
Segle XVI: Els Guanecs i els
Masdovelles
Els
Guanecs eren els senyors que regien la quadra i cobraven les rendes feudals als
seus habitants durant el segle XV. Eren originaris de Banyeres del Penedès.
El
senyor de la casa (castell) i quadra de Vilarnau era l’any 1462 Galcerà de
Guanecs.
Es
casà amb Isabel, filla de Pere Joan de Masdovelles, familiar dels poetes
medievals nascuts al terme de l’Arboç del Penedès.
L’any
1504 els Masdovelles van succeir als Guanecs en la propietat de la dita q uadra.
Aquest
any ja posseïa també dins el poble de Sant Sadurní la casa anomenada del “vescomte”, tot i que no està acabada de
construir.
Els
Masdovelles tenien en propietat també el castell de les Pujades, situat al
terme de Castellví de la Marca. L’any 1515 en aquest castell es signa un
document sobre les rendes que cobrava el benefici de Sant Antoni, fundat a la
capella de la quadra de Vilarnau. El signa Aldonça, vidua del senyor de la
quadra de Vilarnau i del castell de Pujades, Joan de Masdovelles.
Els Gralla
L’any
1568 la família burgesa barcelonina, els Gralla, compren les rendes del castell
de Subirats i els delmes particulars de tot el terme de Subirats, també els de
la quadra de Vilarnau, a la corona reial.
Els
capbreus dels anys d’aquest segle XVI ens donen més referències sobre la
quadra, Exposem el patrimoni d’un dels propietaris:
Bartomeu Mir
Any
1571: Jurament del pagès, de la quadra de Vilarnau, Bartomeu Mir en que diu que
té en propietat en nom del senyor Francesc de Gralla i Desplà, mestre racional
de la cort del rei i baró del castell i terme de Subirats, una casa anomenada
de Vilarnau, amb les seves terres, honors i possessions situada en dita
parròquia, prop del castell de Vilarnau que està derruït i deshabitat.
Els
límits de la casa de Bartomeu Mir són a l’est amb terres seves i part del dit
castell de Vilarnau. També és propietari d’una terra que encercla casa seva.
Conté cent jornals. Hi ha part terra inculta, erma, bosc i muntanya.
Els
límits d’aquesta terra són a l’est terra de Rosell, part la riera de l’Anoia,
part terres del mateix Mir, al sud la mateix riera de l’Anoia,al nord terra de
Rosell d’Espiells i a l’oest el mateix riu
o riera de l’Anoia (diu riera).
Ens
aclareix que la casa o mas i terra la té pagant renda al benefici de la capella
de Santa Maria situada a la quadra de Vilarnau. La quantitat és de 32 sous. I
que també ha de pagar al senyor de la quadra el delme de fruits (una desena
part).
També
té en propietat una altra terra situada prop de la riera de l’Anoia, a la Barquera.
Conté
dos jornals de terra.
Els
límits d’aquesta altra terra són a l’est i al sud terres del mateix Mir, a l’oest
la riera de l’Anoia i al nord terres també del dit Mir.
El
recull d’aquest capbreu amb els seus propietaris es fa en el castell de
Subirats.
Els
testimonis van ser el rector de l’església de Sant Sadurní i Montserrat Esteve
de l’Ordal.
El segle XVII i els Masdovelles
Hem
parlat dels delmes que cobrava el senyor del castell, que era Francesc de
Gralla i Desplà, però la senyoria corresponia encara als Masdovelles.
En l’any
1606, la senyora Castellana de Masdovelles, també senyora del castell de
Pujades, és la propietària de rebre aquestes rendes, sigui de terres o de
cases/masies de la quadra de Vilarnau.
El moliner Llorens Montserrat Mir
Un
capbreu d’aquest mateix any ens diu que Llorens Montserrat Mir és el moliner de
la quadra de Vilarnau, i jura tenir en propietat al marit de la dita
Castellana, en Pons de Peramola, cavaller que viu a Vilafranca del Penedès:
Sota
domini senyorial posseeix a la dita quadra de Vilarnau, una casa amb el casal
del moli fariner, anomenat molí de la Foradada de Vilarnau, amb dues moles,
reclosa, rec i bassa.
Els
límits de la casa i del molí a l’est, al sud, a oest i al nord són terres del
mateix confessant.
També
és propietari d’una terra de 40 jornals d’extensió. Té part vinya plantada i
part de bosc. Situada a la dita quadra. Els límits són a l’est, sud i oest amb
la riera d’Anoia i al nord amb terres de Bartomeu Mir.
Una
altra terra d’extensió 30 jornals de terra, situada al lloc anomenat Salvar, de la quadra de Vilarnau. Té
part camp i part de bosc. Limita a l’est amb la riera de l’Anoia, al sud amb
terres de Joan Codorniu, a oest amb terres d’Antoni Duran de les Comes i al
nord amb terres de dit Joan Codorniu.
Altra
terra d’extensió dos jornals, situada en el lloc que antigament estava edificat
el castell de Vilarnau i els valls del dit castell. Els límits són a l’est i
sud amb terres del difunt Mir.
Disposa
també d’altra terra part de camp i part de bosc d’extensió 12 jornals, situada
en la dita quadra de Vilarnau, al lloc anomenat la Plana de la resclosa i antigament el Joncar.
Els
límits són a l’est amb la riera de l’Anoia, al sud amb les terres de Joan
Codorniu, una rassa que baixa, a l’oest amb terres del Codorniu i roques i al
nord amb la riera de l’Anoia.
Altra
terra d’extensió 50 jornals, en la qual hi ha edificat un corral i antigament
hi estava edificat el Mas Cuat o el Mas Vilanova. La terra és camp i part
bosc.
Els
límits són a l’est terres de Jaume Domènec d’Espiells, al sud amb terres de
Bartomeu Mir, a oest amb terres de Joan Formosa i al nord amb terres d’Antoni
Duran d’Espiells.
Ens
diu el moliner Llorens que és home propi, soliu i afocat (termes medievals de
vassallatge) de la senyora Castellana de Masdovelles. Li va jurar fidelitat i
homenatge. Paga de cens tres lliures i cinc sous per totes les seves
propietats, a més d’un terç de fruits el dia de Sant Miquel de cada any
(setembre), a més d’una dècima part de forment (blat) i de tots aquells que collirà
i també una desena part de la verema que en dites vinyes seves se collirà.
En
els segles posteriors la quadra de Vilarnau ja no hi és tan present. Aquella
importància que va tenir en època medieval en la conquesta d’una part del
territori en el terme de Subirats va perdent pes.
El
fet de que la població de Sant Sadurní d’Anoia, com a terme, es formà legalment
l’any 1764, en separar-se de l’antic terme de Subirats, del qual havia format
part des del seu origen va ajudar molt més a la desaparició del terme medieval quadra de Vilarnau.