Tot i que molt probablement el cognom originari d’aquesta família era Plana i no Planes farem servir la grafia que més vegades trobem en la documentació, la de Planes. En aquests dos-cents anys al Penedès i sobretot a Vilafranca, hi arriben famílies d’altres indrets, alguns occitans però també de pobles de Catalunya o de fora. La causa, molt probablement, era la comunicació propera al mar i el no estar gaire lluny de Barcelona. Un bon lloc per fer negocis comercials. Sabem que les flassades o mantes que fabricaven hi feien servir la llana, cal descartar el que portessin un disseny molt elaborat, tot i que no es pot assegurar, no coneixem ni compradors ni inventaris dels seus obradors.
El flassader és un menestral que té com ofici teixir flassades i vendre-les. A Barcelona ja tenien una confraria pròpia l’any 1331. Ofici, per tant, que va continuar encara un bon temps tant a Vilafranca com a Barcelona, on hi ha el carrer dels flassaders.
Antoni Planes, el flassader de Vilallonga
(1545)
Al 1548 Antoni
Planes que té l’ofici de flassader vivint a Vilafranca del Penedès. És
originari de Vilallonga del Camp (Tarragona). Ja deuria fer uns anys que vivia
a Vilafranca- Ho diem perquè el febrer d’aquest any era propietari d’una vinya
situada a la Pelegrina. La seva muller era Tecla. Es va casar amb segons
núpcies amb Magdalena.
Del primer
matrimoni va ser fill i hereu el flassader Pere Planes nascut a Vilallonga. Es
va casar el 1565 amb Jerònima Janer, filla del blanquer Joan Janer de
Vilafranca. En segones núpcies es va casar amb Mateua. El 1574 eren Pere i
Mateua difunts.
Un altre fill de
la primera unió entre Antoni Planes i Tecla va ser el flassader Joan Planes,
que el 1570 ja era difunt. La viuda era Elisabet. Una filla d’aquest matrimoni
va ser Francesca Planes que el 1574 es va casar amb el paraire Bartomeu Rovira
de Pacs del Penedès.
Del matrimoni
entre Antoni i Magdalena tingueren la filla Magdalena que el 1581 es va casar
amb el calceter Francesc Soler de Vilafranca a l’edat de setze anys. Pau Planes
era el fill hereu també flassader, es va casar el 1582 amb Estefania Mas, filla
d’un botiguer de draps del terme de Foix en primeres núpcies i en segones amb
Coloma Llorens, filla d’un mercader de Vilafranca.
Altres fills d’Antoni
i Magdalena van ser Pau, flassader i negociant i Francesc i Bernat Planes,
botiguers de roba habitants a Barcelona i Eufrasina que es va casar amb Onofre
Capellades, fill d’un mercader de Vilafranca.
Pau Planes, el síndic dels franciscans, el
negociant, el flassader (1584)
Aquest any 1584
el flassader Pau Planes era l’administrador de les rendes del convent de Sant
Francesc de Vilafranca. Va ser procurador de l’Inquisidor castellà Juan Álvarez
Caldas el 1585 del tribunal de Barcelona en assumptes a Vilafranca i comarca. També
va ser durant quatre anys l’arrendador de les rendes del monestir de Santes
Creus que rebia de Vilafranca i comarca.
A partir del 1585 en els documents notarials el trobem com a ofici de negociador i flassader. Es va casar amb segons núpcies el 1588 amb Coloma Llorens, filla d’Antoni, blanquer de Vilafranca. Ella té divuit anys.
Pere Planes, el flassader i negociant (1574)
Era Pere germà
d’Antoni Planes. Estava casat amb Mateua Queralt. El 1574 eren tots dos
difunts. Una filla, Joana, es va casar amb el botiguer de draps de Vilafranca,
Gaspar Soler el mateix any 1574. Pere va ser l’hereu del seu sogre mercader
Montserrat Queralt.
La Joana va ser
l’hereva dels béns del seu pare i de l’avi Queralt. El 1582 Joana era difunta.
Els béns van passar a mans del seu marit el botiguer de roba Gaspar Soler.
Pere va ser
l’encarregat l’any 1590 d’abastar la carnisseria de Vilafranca: “...donarà deguda abundancia i compliment
de carns d’ovella i moltó bona i taulera i aquella tallarà o farà tallar amb
dos pilons, això és un piló d’ovella i altre de moltó i això per temps d’un
any, que començarà a correr lo primer de juny primer vinent i finarà de darrer
de maig de l’any 1591. E que tallarà lo moltó a raó de 3 sous per lliura
carnissera i l’ovella a raó de dos sous per lliura franc de imposit i
imposicions i també tallarà un bou lo dia de corpus. E promet que estarà a tota
correcció dels dits magnificis senyors jurats i dels hbles mostafas de la
present vila i també dels sobreposats d’aquella conforme los capitols de
mostasafs i altres ordinacions de la present vila…”
Pere i Mateua tenien una casa a
l’extrem del carrer Graupere de Vilafranca. La van comprar el 1590 al candeler
de cera LLuc Cabesa de Barcelona. El fill i hereu va ser un altre Pere Planes,
flassader, que va continuar els negocis del seu pare. Aquet es va casar amb
Jerònima de Vilafranca.
Testaments dels Planes flassaders
Joana Planes,
filla de Pere i Mateua signa testament el 1574. Vol ser enterrada a l’església
de Santa Maria de Vilafranca, davant la capella de la confraria de Sant Eloi,
on està sepultat el seu avi, el mercader Montserrat Queralt. Anomena hereu al
seu marit Gaspar Soler. Tenien la casa
de la plaça del Blat que va llogar el 1564 el seu oncle el flassader Antoni
Planes al seu marit Gaspar. La meitat de la casa, el corral, la pallissa i
l’hort ho deix a Montserrat Pasqual.
El 1585 redacta
el seu testament l’argenter Bernat
Planes de Barcelona, fill del pagès Francesc Planes. Els seus marmessors
són el seu nebot, el botiguer de draps de Barcelona, Francesc Planes. Anomena
hereu universal al seu germà Antoni Planes, flassader de Vilafranca del
Penedès. Elegeix ser enterra a l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona. Va
deixa dues-centes lliures a la seva neboda Eulàlia Planes, filla del seu germà
Francesc, casada amb el pagès Andreu Folc de Barcelona el 1588.
El 1596 el negociant i flassader Pau Planes, fill
d’Antoni i Magdalena, signa testament. Els marmessors són la seva muller
Coloma, el seu cunyat Francesc Soler. El seu nebot Pere Queralt i les seves
germanes Eufrasina i Magdalena. Escull ser enterrat al monestir de Sant
Francesc de Vilafranca. Fa deixes al seu fill de sis mesos, de nom Pau, a les
filles Coloma de sis anys, Magdalena de cinc anys, Marianna de tres anys, fills
amb la Coloma.
Anomena hereus
universals als seus germans Francesc i Bernat Planes, botiguers de roba
habitants de Barcelona. Fa deixes també a la seva criada de nom Joana.
El 1611 signa
testament Jerònima Janer, muller del
flassader Pere Planes. Els
marmessors són el seu marit i el Germà Magí Janer. Escull ser enterrada al
cementiri de l’església de Santa Maria. Fa deixes als seus fills Onofre i Pere.
Anomena hereva universal a la seva fill Jerònima.
El 1618 a la casa
de l’orde de Sant Joan de Jerusalem o hospitalers, Francesca, muller del
paraire Bartomeu Rovira de Vilafranca, dicta testament. Filla del flassader
Joan Planes i Elisabet. Els marmessors són el seu marit i el seu fill Domingo
Rovira Planes. Elegeix sepultura al túmul de Minerva a l’església de Santa Maria
de Vilafranca. Anomena hereu al fill Domingo Rovira Planes.
Els botiguers de roba de Barcelona (1596)
Bernat i Francesc
Planes eren botiguers de roba que vivien a Barcelona. Tots germans del
negociant Pau Planes i fills del flassader Antoni Planes. Els primers seran els
hereus del seu germà Pau el 1596. Els hereus aquest mateix any lloguen per tres
anys la casa de la plaça del Blat i el celler de vi del carrer de la Fruita.
També venen dels béns del seu germà una vinya situada al Viver, dins el terme
de Vilafranca del Penedès, al abaixador Pere Esbert. Bernat Planes tenia
l’ofici d’argenter i vivia a Barcelona. Era fill del pagès Francesc Planes
nascut a Vilallonga del Camp, germà del flassader habitant a Vilafranca, Antoni
Planes, originari també de Vilallonga. La seva muller es deia Elionor.
Sabem que l’any
1628 Bernat Planes, ara blanquer d’ofici, fill d’un altre Bernat Planes, també
blanquer i Margarita, signa capítols matrimonials amb Beatriz, filla de l’assaonador
Joan Nogués de Barcelona.
El flassader Onofre Planes i família (1601-1668)
Onofre, fill del
flassader Pere Planes i Jerònima, es va casar amb Caterina Lleó de Vilafranca
el 1601. Sabem el naixement dels fills de nom Jerònima, Paula, Maria Àngela, Maria,
Joana, Antoni i Jeroni.
Pare i fill van
comprar, en diferents anys, llana pel seu ofici a mercaders tant de Barcelona
com altres indrets, per exemple de Reus, l’Urgell i l’Aragó. Acostumaven a
llogar ases per traginar la llana des del lloc on la compraven fins a
Vilafranca. Eren propietaris de diferents terres situades en el terme de
Vilafranca.
Ell amb la seva
muller i el pare vivien en una casa del carrer Vall del Castell de Vilafranca. El
1608 venen una pallissa amb un portal situat al carrer dels Capellans, que
creiem estava molt proper al del Vall del Castell, arran de la muralla de
Vilafranca. El preu és de 25 lliures. La venen al pagès Pau Vilar.
El 1610 Jerònima,
muller de Pere i mare d’Onofre i Caterina Lleó, muller d’Onofre, diuen:
“...considerant los dits marits nostres de
present no tenir possibilitat per a treballar de llur art i no faltar en casa
molts treballs per raó de no tenir dit modo de treballar ni diners ni pecunies
comptants per comprar llanes i altres coses que requereix dit ofici de
flassaders, e com nosaltres haia suplicar a Jaume Palau negociant de la Vilafr
que ens fes mercer de fiar als dits marits nostres dites llanes perquè pugan
treballar i exercir llur art …prometen al dit Jaume Palau …que nosaltres
per les raons predites de dit nostre dot i espoli i altres drets…no ens
oposarem en cap debitori per dits nostres marits..al dit Palau per raó dels
preus de les dites llanes…Així el negociant Jaume Palau de Vilafranca
presta al seus marits vint lliures per comprar llana blanca nítida.
El 1612 la seva
filla gran, Jerònima, es casa amb el paraire originari de les Cases Blanques
d’Avinyonet del Penedès, Miquel Castellví. El 1619 en segones núpcies va signar
capítols matrimonials amb el sabater Gaspar Mateu de Vilafranca. I en terceres,
amb el pagès Gabriel Ferrer de Sant Sadurní de Subirats el 1640.
El 1630 l’hereu,
Jeroni, d’ofici flassader, va casar-se amb Maria Mestre fill de Joan, d’ofici
sastre de Vilafranca. Sabem del bateig dels fills Onofre, Maria, Margarida i
Francesca, Francesc, Gabriel, Jeroni i Joan.
El 1633, la filla petita,
Maria, es casa amb el ferrer Nicolau Ferrer de Vilafranca en primeres núpcies.
En segones, el 1642, es va casar amb el mestre d’orgue Bernabé Irribaria,
originari de Tudela (Navarra), signen capítols matrimonials a Vilafranca.
Jeroni Planes, flassader i molt més (1635-1647)
El fill d’Onofre i Caterina
en Jeroni Planes hi és molt sovint en la documentació notari de l’arxiu
comarcal de l’Alt Penedès de Vilafranca. Algunes dades: ven terra que té a
Puigciuró (1644); compra un matxo; deu diners al noble Francesc de Copons de
Vilafranca; ven blat per pagar deutes (1644); deu diners al comanador dels
Hospitalers de Vilafranca (1645); compra un matxo; deu diners al monjo de
Montserrat que estava al monestir de Vilafranca, ven terres que té a La Granada
i al molí de Rovira (1646); deu diners al mercader Jaume Morgades de Pont
d’Armentera; el comanador Pere Polet de Copons de Selma li deu diners per una sèrie
de favors que li fa quan va estar malalt a l’hospital dels pobres de
Vilafranca, anar a Selma, tres vegades, per anar al monestir de Santes Creus i
a Barcelona per anar a buscar un altre comanador que vingués a veure el malalt;
l’anomenen arrendador de la pesca salada i altres mercaderies de Vilafranca:
compra un matxo al batlle de Vilafranca; compra llanes al negociant Jaume Bover
de Monistrol de Montserrat (1647);
El fill gran de Jeroni va ser un altre Onofre. El 1642 tenia vuit anys. La seva àvia Caterina Lleó el va anomenar hereu. El pare va ser l’administrador dels béns de l’avia per ser el fill menor d’edat. El 1655 Onofre es va casar amb Maria filla del negociant Jaume Pintor, a qui li van vendre feia uns anys la casa que tenien al carrer Vall del Castell.
La casa de la plaça del Blat (1545-1596)
Antoni Planes i
Magdalena vivien en una casa situada a la plaça del Blat (l’actual
Constitució). Feia cantonada al carrer de la Fruita on hi tenien un celler.
Pere Planes també flassader era germà d’Antoni i vivia en una casa al costat de
la seva. Antoni i el seu germà Pere van comprar les cases a Francesc Cordella
que tenia l’ofici de calceter, pel preu de noranta lliures per allà l’any 1545,
el que segurament van venir a Vilafranca. Per treure una hipoteca sobre la
casa, propietat dels preveres de l’església de Santa Maria de Vilafranca,
Antoni i la seva muller van haver de demanar un censal mort (préstec) al
terratinent Antoni Mas propietari del Mas Montsarra situat al terme de Foix.
Antoni Mas era el pare d’Estefania que es va casar amb Pau Planes, fill d’Antoni
i Magdalena. Li demanen cent lliures. A la vegada hipotequen la mateixa casa i
el celler a més de la vinya de la Pelegrina.
El 1564 Antoni
Planes lloga la casa que tenien a la plaça del Blat al sabater Gaspar Soler,
marit de la seva neboda Joana, filla de Pere Planes i Mateua Queralt, per cinc
anys. El preu va ser de 55 lliures.
El fill i hereu
d’Antoni Planes va ser Pau Planes, el seu ofici era negociant. La casa passa a
propietat seva. El mestre de cases Vidal Valls fa obres a la part de la casa que
és situada al carrer de la Fruita el 1581. Pau va llogar la casa el 1595 al
sastre Pere Gual, pel preu de 24 lliures.
Els hereus de Pau Planes, el negociador de Vilafranca, els seus germans Francesc i Bernat botiguers de Barcelona, lloguen per tres anys, el 1596, la casa amb tres portals situada a la Plaça Major i tot el celler de vi quer hi ha al carrer de la Fruita al prevere de l’església de Santa Maria de Vilafranca, en Bartomeu Pujol i el sabater Joan Vidal. El preu és de 57 lliures. Posteriorment van traslladar-se una mica més avall a tenir el seu obrador i casa, al carrer Vall del Castell.
La casa del Vall del Castell (1606-1700)
Onofre Planes i
família hipotequen al noble Masdovelles, per un préstec que li pagaven des de
l’any 1614 fins el 1621, la casa del carrer Vall del Castell de Vilafranca. La
casa tenia quatre portals, dos eren al carrer Vall del Castell i dos al carrer
que estava al costat de la casa dels nobles Espuny i que anava fins a la
muralla i el portal anomenat de Coloma o dels escorxadors. També obliguen
diverses terres situades en el terme de Vilafranca.
El 1624 Joana
Janer, filla del negociant de Vilafranca i Francesca dicta testament en una
part de la casa d’Onofre Planes situada al carrer que va de la Plaça Major al
Vall del Castell. Entre els seus marmessors hi surt Onofre.
El 1646 els
flassaders Onofre i Jeroni Planes, pare i fill, venen al pagès Jaume Pintor de
Vilafranca la casa amb quatre portals, dos que donen al carrer que va de la
Plaça Major al del Vall del Castell i els altres a un carreró que va al carrer
del Vall a la muralla de Vilafranca. El preu és de 150 lliures. D’aquestes cent
son per pagar un préstec que van rebre.
La comunitat de
preveres de l’església de Santa Maria de Vilafranca traspassa el censal mort el
1701 de preu dinou lliures, a la noble Maria d’Espuny Morera Berardo que abans
pagaven els hereus dels Planes flassaders hipotecant-se la casa o cases
situades al Vall del Castell. Que molt probablement deuria passar a propietat
dels Espuny i així poder ampliar el seu palau
que els hi quedava petit.
La segona meitat
del segle XVII els Planes els hereus d’aquells Planes flassaders ja han canviat
d’ofici. Uns exemples son els següents matrimonis:
El 1666 Francesc Planes
Mestre d’ofici pagès, fill de Jeroni i Maria, es casa amb Paula Casolins filla
d’un calderer de Valls. Van viure en una casa situada a la plaça de l’Oli de
Vilafranca.
El 1669 Jeroni Planes
Mestre d’ofici sabater s’uneix amb matrimoni amb Margarida filla d’un sabater
de Vilafranca.
El 1673 Joan Planes Mestre
d’ofici espardenyer s’uneix amb Teresa filla del mestre de capella Gabriel Font
de Vilafranca. En segones núpcies amb Dionisa filla del pagès Pere Joan Rosés
de Vilafranca.
Caterina Lleó i Jeroni
Planes tenen un enterrament de cerimònia de la mà mitjana, la que corresponia
als mercaders.