En el meu
altre blog de nom: “Penedès medieval” he escrit en quatre parts com era i
quines famílies hi vivien o hi tenien propietats en aquest carrer durant els
anys dels segles XIV i XV. Aquí poso documentació que guardava sobre diferents
anys del segle XIX. La importància d’aquest carrer durant diferents èpoques i
la evolució que ha tingut és important saber-la i potser alguna vegada es
tindrà en compte abans d’enderrocar un edifici o fer-hi reformes.
Les cases dels mestres de cases Janer
L’onze de
setembre de l’any 1806 els mestres de cases Pau i Pau Janer, pare i fill, venen al fill i germà Salvador Janer i a
Josefa Llorens dues cases que tenen dos portals situada al carrer de Sant
Bernat. Va ser el dinou de gener de 1804 quan el pare Pau Janer les va comprar
al prior del convent de Sant Raimon de Penyafort. Pagava cens al monestir de
Santes Creus d’un sou i sis diners per la festa de Sant Miquel. El preu de la
venda va ser de 750 lliures.
Limitaven
aquestes cases a l’est amb altres propietats que pertanyien al convent de Sant
Raimon de Penyafort; al sud amb el taller del courer Fèlix Vidal; a l’oest el
carrer i al nord la casa i taller que era del sabater Joan Mata.
Les cases
van passar al fill Pau Janer Llorens, també mestre de cases, i de Clara Via. I
més endavant del fill d’aquests Pau Janer Via, arquitecte, i de Paula Seguí
Güell. Més tard les comprà Florenci Rigual Artigas.
Les cases
tenien els números 17 i 19. Posteriorment la disset seria la casa actual
anomenada “Casa Rigual- Artigas” edificada per l’arquitecte modernista Antoni
Pons Domínguez el 1888 i catalogada en l’Inventari Patrimoni Arqueològic de
Catalunya.
Les cases de l’escultor Miquel Galceran
En un altre
article d’aquest blog ja vam parlar d’aquest escultor i la seva família i el
que probablement tingui un carrer dedicat a Vilafranca, el carrer de Galceran:
https://historiesdevila.blogspot.com/2017/12/els-galceran-corders-blanquers-i.html
Miquel era
fill de Joan Galceran d’ofici mestre de cases i Anastasia Boada originaris de Collbató.
Tenien en propietat unes cases en el carrer de Sant Bernat. El 1760 es casa amb
Josefa Ricart Vives de Vilafranca. Una de les cases va a passar a mans de la filla
Josefa Galceran Ricart en el moment del matrimoni amb el teixidor de lli Ramon
Mascaró Olivella. L’any 1809
Josefa es queda viuda. El seu marit no va fer testament. Es fa inventari d’una de
les cases. Consta d’un celler on hi ha quatre bótes. La cuina, a més
d’altres coses, hi ha una pastera de fusta de pi. En un quarto hi ha una
tauleta de fusta, un llit de peu de gall, quatre quadres...en un raconet un
altre llit de fusta. Hi ha també un rebostet.
En el quarto del passadís hi ha dos quadres de guix, dos bancs...En lo
quarto principal un llit de fusta, tres cadires...La casa consta també d’un
armari en una paret, el terrat i golfes.El
vint-i-tres de març del 1809 Josefa redacta testament. Anomena hereu al seu
fill, d’ofici teixidor, Ramon Mascaró Galceran. L’hereu Ramon es casa amb Rosa
Massó i van a viure a Vilanova i la Geltrú, sense vendre la casa.
El vint-i-u
d’abril de 1830 Rosa Massó és viuda. Es fa un inventari dels béns del seu marit
difunt. Entre aquests hi ha una casa que té un portal situada al carrer de Sant
Bernat.
La casa
limitava a l’est amb el carrer, al sud amb la casa del pagès Manuel Rosés i a
l’oest i nord amb propietats de la casa del monestir de Santes Creus (Palau
Reial-Vinseum).
L’any 1832
Rosa, com a usufructuària dels béns del seu marit, ven una part de la casa al
monestir de Santes Creus amb el permís que el monestir pot pujar una paret per
separar la part de la casa que ha comprat amb la part que queda i viu ara la
Rosa. El preu és de 45 lliures. La casa pagava cens al monestir d’un sou.
La casa
correspondria a la que actualment seria el nombre dos i que toca a la paret de
l’edifici del Vinseum.
L’altre
edifici, propietat de l’escultor, va a passar al seu hereu, el també escultor
Miquel Galceran Ricart, germà de Josefa. El 1791 es va casar amb Josefa Lleó
Fages de Vilafranca.
El 1816 el
fill Miquel demana al seu veí, el pagès i blanquer Jaume Cudier, el dret de
poder passar per un carreró que hi ha darrera de la casa on el Cudier hi té un
corral. Hi ha un portal que dona al dit carreró que arriba fins el carrer del
Coll, i que en aquell moment el dit portal estava tapat amb pedres i fang i
Miquel vol aixecar una paret i fer servir el portal des de casa seva. El veí li
consisteix que faci l’obra pagant-li vuit lliures.
Sabem que l’any
1819 les obres ja estan fetes.
L’any 1876
Miquel es difunt. La casa va a passar al seu fill Josep Galceran Lleó, d’ofici
daurador.
La casa limitava
(1876) a l’oest amb la casa del notari Ignasi de Traver i la de Miquel Janer,
al darrera també amb Miquel Janer, part amb el carrer del Coll i pel davant el
carrer Sant Bernat. La casa correspondria a l’actual número 11. Al darrera
encara existeix el passadís o corredor interior que arriba fins el carrer del
Coll.
La casa dels pagesos Sellarés
El 1809 Susanna
Rosell, viuda del pagès Pau Sellarès, fa inventari dels béns del seu marit.
Entre tots ells hi ha la casa situada al carrer de Sant Bernat, lloc on Pau
morí. La casa consta d’una entrada on hi destaquem el pou amb la seva corriola.
En el celler hi ha quatre bótes, dues portadores...en la cuina una tauleta, un
llum de ferro, sis culleres de fusta, tres de llautó...en el quarto que dona a
la part de darrera dues cadires...en la sala una taula, un banc respatller, un
llit i eines diferents de camp. La cosa consta a més del quarto que dona a la
part del carrer Sant Bernat.
La casa va
passar a la família de la primera muller de Pau de cognom Manyosa. L’any 1855
Paula Sellarés Manyosa, a la mort del seu oncle el prevere Vicens Manyosa i
filla de Pau i la primera muller viu a l’edifici fins el 1870.
La casa
tenia planta baixa, entresol, primer i segon pis. Limitava (1870) a l’est, al
davant, amb el carrer. Al sud, dreta, amb la casa de Vicenta Almirall de
l’Almunia, a l’oest, darrera, amb un hort que era de Paula. Al nord, esquerra,
amb la casa de l’espardenyer Antoni Miret Ferran. La situem en el número vuit
de l’actual. No correspon a l’edifici actual ja que es va derruir a mitjans del
segle XX.
La casa dels blanquers Cudier
Ja hem
comentat que un dels veïns de l’escultor Galceran era el pagès i blanquer Jaume
Cudier Güell. Sabem que l’any 1814 ven un tros de la casa des del primer pis
fins el terrat al notari Lluis Cases Pometa. El preu és de 300 lliures.
Abans li
pertanyia al pare Francesc Cudier que també tenia l’ofici de blanquer.
Anteriorment era del seu avi, un altre Francesc Cudier també blanquer. Va ser
l’any 1702 quan el prevere Pere Bellvei de Vilafranca li va vendre a l’avi
Francesc. En aquell moment tenia dos portals, un s’obria pel carrer de Sant
Bernat i l’altre pel corredor del darrera. El preu va ser de 450 lliures.
La venta del
tros de casa que al notari Cases, la fa amb unes condicions: el comprador ha de
fer un envans per la separació del tros de casa amb la resta que encara és de Cudier;
deurà tapar la finestra que dona al terradet, tot i així li permet fer una
altra finestra a la mateixa paret de quatre pams d’ample per cinc d’alt i amb
un reixa. També li dona permís fer fer-se un balcó que doni al carrer.
Limitava en aquell moment, a l’est amb la casa del
notari Lluis Cases i part amb el terradet que és de Cudier. Al sud amb la
restant casa de Cudier. A l’oest amb el carrer i al nord amb part també de la
casa del notari Cases. Pagava cens als preveres l’església de Santa Maria de
dos sous i sis diners per la festa de Sant Miquel, el setembre.
El 1839
hereus dels blanquers Cudier, el pagès Joan i el fill d’aquest Narcís Cudier
venen la casa, ara d’un portal i amb el corral al darrera, a l’espardenyer Pere
Catasús Lloret de la Granada. El preu és de 500 lliures.
En aquest
moment la casa limitava a l’est amb el daurador Josep Galceran, al sud amb la
casa que és dels preveres, de la confraria de Sant Miquel de l’església de
Santa Maria de Vilafranca que també és del Galceran, a l’oest amb el carrer i
al nord amb la casa del notari Salvador Cases. La casa és la que té actualment
el número set del carrer.
La casa del fuster Camps
L’any 1831
el prevere de l’església de Santa Maria de Vilafranca, Manuel Camps és
propietari d’una casa que abans era del seu germà, el fuster Antoni Camps.
Aquest any la ven a Vicenta Almirall viuda de Ramon Montserrat de l’Almunia. El
preu és de 2.295 lliures.
L’edifici té
dos portals, un de gran i un altre de petit. Anteriorment la casa havia del
fuster Pere Guasch. Abans del pare d’aquest, el pagès Josep Guasch. Va ser el
1770 quan el prior del convent de Sant Raimon de Penyafort la va vendre al
pagès Josep Guasch.
Limitava
(1831) a l’est, al davant, amb el carrer, al sud, a la dreta, amb el filador
dels corders de Vilafranca, a l’oest, darrera, amb l’hort del monestir de
Santes Creus i al nord, esquerra amb la casa del prevere Vicens Manyosa.
Correspondria a la que és el número sis actual.
El
propietari l’any 1879 és de l’hisendat Jaume Montserrat Almirall nascut a
Castellví de la Marca, ara vivint a Barcelona fill de Ramon i Vicenta. Ara es
diu que és una casa amb un magatzem, uns baixos amb bodegues, un pis, golfes i
un jardí al darrera. Té una superfície total de 652 metres quadrats.
Limitava a
la dreta amb el carrer Cordellers (l’actual Clascar) esquerra amb la casa de
Pau Sellarès (la de Manyosa) darrera el pati dels cordellers i la casa del
cantirer Ramon Colomer.
La caseta de la Caritat i els Abellà
A Barcelona
la Casa de la Caritat es va crear a començaments del segle XIX per poder
hostatjar captaires i desemparats de la ciutat. Actualment és ara un complex cultural,
que situat al barri del Raval, és el Centre de Cultura Contemporània de
Barcelona, el CCCB.
A Vilafranca
també hi havia la Casa de Caritat i estava situada a finals del segle XIX en el
mateix edifici on en els segles medievals va ser la Casa de la Pia Almoina, al
carrer de Sant Bernat cantonada plaça de Santa Maria.
L’any 1847 el
administradors de la Caritat eren el prevere de l’església de Santa Maria Josep
Janer, l’hisendat Francesc Batlle, l’argenter Antoni Rius, el comerciant
d’aiguardent Fèlix Guell i l’advocat Fèlix Rovira. Aquest any subhasten una
caseta, propietat de la Casa de la Caritat, amb el permís de l’alcalde
constitucional de Vilafranca Francesc Carrillo. La caseta es va vendre a Teresa
Cases, viuda del notari Jaume Nicasi Abellà Notó.
La junta de
la Casa de la Caritat, en la sala destinada a la celebració de les seves
sessions, confirmen la venda. La caseta està situada al carrer de Sant Bernat,
al costat d’una casa
que la
mateixa junta va vendre al difunt notari Abellà Mullol l’any 1835. La junta
rebrà cens de 128 rals de billó per Nadal. La junta es reserva dotze pams de la
caseta. Convenen amb la Terasa que haurà de conservar la xemeneia que està
construïda en la latrina de la casa de la mestra de les nenes per evaporar els excrements.
La caseta
limitava a l’est amb la casa de l’Abellà; al sud amb la casa d’Antoni i Josefa
Miret Farran; a l’oest amb el carrer i al nord amb la casa i habitació de la
mestra de les nenes de la Casa de la Caritat.
Correspondrien
als edificis on actualment hi ha els números 1 i 3 del carrer de Sant Bernat.
Sabem que el
número 1 tenia planta baixa, un pis i golfes l’any 1873 i uns anys després el
1879 sabem que la planta baixa tenia una superfície de 82 metres i 55
centímetres quadrats.
En aquest any
la casa 1 limitava al darrera amb la casa dels Abellà, situada a la plaça de
Santa Maria; a l’esquerra amb la casa de Raimunda Esclasans (abans de
l’espardenyer Antoni Miret que va vendre al pare de Raimunda, també
espardenyer); al davant el carrer i a la dreta una petita casa (la número 3)
que servia d’habitació per la mestra de les nenes que s’eduquen en la Casa de
la Caritat.
L’any 1854
la casa 3 tenia tres pisos. Pagava cens de deu maravedís al convent de la Mercè
de Barcelona i a la comunitat de preveres de l’església de Santa Maria de
Vilafranca de dos sous i sis diners. Limitava a l’est amb la de l’espardenyer
Antoni Miret i part amb la casa que abans era la Pia Almoina; al sud amb la
casa del farmacèutic Tomàs Mestre; a l’oest la de l’espardenyer Pere Catasús
Batlle i al nord amb el carrer de Sant Bernat.
La casa dels veterinaris Capdevila
Va ser a
finals del segle XVIII quan els veterinaris Capdevila, originaris del poble de
Constantí, venen a viure a Vilafranca. La causa va ser el casament del
veterinari Baltasar Capdevila amb Maria Ricart de Vilafranca. Un fill, un altre
Baltasar, es va casa amb Isabel Gaig Cabera, filla de l’escultor Francesc Gaig
de Barcelona i de Manuela Cabera, també de la mateixa ciutat. Isabel però va
néixer a Vilafranca, tot i que morí a Barcelona l’any 1857, ja viuda. La casa
va passar a ser propietat seva, com hereu dels béns dels seus pares.
El fill
d’ambdós, el veterinari Baltasar Capdevila Gaig, quan morí el pare l’any 1851,
es va fer càrrec dels seus béns, entre ells la casa situada al carrer de Sant
Bernat.
En aquest
any pren possessió de la casa, que la tenien llogada, d’aquesta manera: “...entra sol a la casa, tanca i obre les
portes, es passeja per dins, treu el cap per la finestra del primer pis que
dona al carrer de Sant Bernat...” Tot ho fa sense cap impediment de la
inquilina de la casa de nom Joana viuda del pagès Pau Ventura, avisant-li que
era el propietari i li havia de pagar el lloguer.
Limitava a
l’est amb la casa de la viuda Caterina Martorell, al sud amb el carrer del
Coll, a l’oest amb el carrer de Sant Bernat i al nord amb el sabater Crispi
Mata.
Correspondria
a la situació actual de la casa de nova construcció número 13.
|
Plànol de Miquel Elias de la casa que vol edificar Raimunda Esclasans (1876)
|
El Casino de la Fraternitat
La primera
societat del Casino de fraternitat va estar situada en el carrer de Sant
Bernat. El vint-i-vuit de març de 1856 el propietari, amb domicili a Barcelona,
Onofre Vila Calsa d’una casa des de l’any 1852, lloga a la junta directiva del
Casino que està composta pel president Pere Freixedes Balcells, els vocals Pau
Alayo Via, Josep Oliver Jornet, Manuel Pasqual Almirall i Fèlix Oliveres
Montserrat la dita casa, menys la part que té llogada a la viuda Josefa
Admetlla.
Limitava la
casa per l’est amb el carrer; pel sud amb la casa de l’Asi, oest i nord amb la
casa del pagès Ramon Olivella Domènech, l’actual Vinseum, que va comprar
Cristòfol Milà Romagosa. Ramon Olivella estava casat amb la Rosa Milà Traval,
filla de Cristòfol i la va rebre com a dot. Per tant, la casa del Casino era la
número dos, la que havia estat de l’escultor Miquel Galceran, que ja hem
comentat més amunt.
El Casino ha
de pagar 24 duros trimestrals pel lloguer. Es podien fer obres per adequar-lo a
les activitats del Casino però només aixecar el primer pis per fer una sala
espaiosa i posar més bigues a sota del terrat. En el moment del lloguer el
primer pis es trobava arreglat i tenia un despatx, una sala, una cuina, tres
quartos amb llits i vidres als quatre balcons.
La casa dels sabaters
Una de les
cases que limitaven amb les del Janer, mestre de cases, l’any 1806 era la del
sabater Joan Mata. La filla de Joan i Felisa fou Teresa Mata Rodó que l’any
1854 es casa amb el sabater Fèlix Dias Blanch. La casa després del sabater Joan
Mata va passar a mans del seu gendre Fèlix Dias.
El sabater
Fèlix Dias el deu de juny de l’any 1870 ven la casa al notari Ignasi Traver i
Ros.
Sabem que l’any
1876 està composta per una planta baixa, entresol, primer i segon pis i un terrat.
Hi ha una part que s’introdueix des de l’entresol sota del primer pis de la
casa del costat, dels hereus de Miquel Janer i que el seu menjador. La
superfície total és de 729 metres quadrats.
El 1881 el
notari Traver la ven al propietari veí d’Olèrdola, Josep Torrents Capdet pel
preu de 475 duros equivalents a 2.275 pessetes.
L’any 1868 i
fins el 1881 tenia el número 13 del carrer. Constava d’una planta baixa (on deuria
haver-hi la botiga/taller de la sabateria) dos pisos i un terrat.
Limitava
durant totes els anys del segle XIX per totes parts amb l’hort i les cases que
eren dels hereus de Miquel Janer menys a la dreta que hi havia una de les que
eren dels hereus de l’escultor Miquel Galceran (1869-1881).
La situaríem al
costat de la que era dels Janer, l’actual “Rigual-Artigas” cantonada al carrer
del Coll.
L’any 1884 el
comerciant Josep Torà Soler originari de Tuxen (Girona), casada en segons
núpcies amb una germana del besavi de qui escriu, Rosa Planas Vinyals, és el propietari
de la casa, que ara la seva extensió és molt més gran. Una part la va obtenir
per compra que va fer aquest mateix any i una altra per herència de la seva
primera muller, Josefa Calveras. Tot plegat té una superfície de 91 metres
quadrats. Consta l’edifici d’una planta baixa que té quatre portes, dues que
donen al carrer del Coll i dues al carrer de Sant Bernat, un pis i golfes.
Limitava en aquell
any a l’esquerra amb el ferrer Fèlix Rodó Ràfols i l’espardenyer Jocund
Juliachs Pujador, al darrera amb Fèlix Janer, per la dreta amb el carrer Sant
Bernat i pel davant amb el carrer del Coll.
No volem acabar
aquest escrit sense comentar que un dels arquitectes (a més d’Anton Pons Domínguez,
que ja hem dit) de molts dels edificis que hi va haver en els anys del segle
XIX en aquest carrer va ser el vilafranquí Miquel Elias Güell. També conegut
per alguns edificis modernistes que són en altres llocs de Vilafranca: Casa
Pujol, carrer Clascar (1886), Casa Figueras Sabater, plaça de l’Estació
(1901)...
Fins aquí hem
arribat. Vull deixar constància en els meus blogs que es pot fer una història d’una
ciutat, d’un poble, d’un carrer, d’una casa i d’una família seguint la seva
evolució a través de la documentació de tots els segles i així conèixer molt
més el lloc on vivim i els canvis que hi ha hagut.