Carrer Sant Bernat de Vilafranca del Penedès (segle XIX)

 

En el meu altre blog de nom: “Penedès medieval” he escrit en quatre parts com era i quines famílies hi vivien o hi tenien propietats en aquest carrer durant els anys dels segles XIV i XV. Aquí poso documentació que guardava sobre diferents anys del segle XIX. La importància d’aquest carrer durant diferents èpoques i la evolució que ha tingut és important saber-la i potser alguna vegada es tindrà en compte abans d’enderrocar un edifici o fer-hi reformes.

Les cases dels mestres de cases Janer

L’onze de setembre de l’any 1806 els mestres de cases Pau i Pau Janer, pare i fill,  venen al fill i germà Salvador Janer i a Josefa Llorens dues cases que tenen dos portals situada al carrer de Sant Bernat. Va ser el dinou de gener de 1804 quan el pare Pau Janer les va comprar al prior del convent de Sant Raimon de Penyafort. Pagava cens al monestir de Santes Creus d’un sou i sis diners per la festa de Sant Miquel. El preu de la venda va ser de 750 lliures.

Limitaven aquestes cases a l’est amb altres propietats que pertanyien al convent de Sant Raimon de Penyafort; al sud amb el taller del courer Fèlix Vidal; a l’oest el carrer i al nord la casa i taller que era del sabater Joan Mata.

Les cases van passar al fill Pau Janer Llorens, també mestre de cases, i de Clara Via. I més endavant del fill d’aquests Pau Janer Via, arquitecte, i de Paula Seguí Güell. Més tard les comprà Florenci Rigual Artigas.

Les cases tenien els números 17 i 19. Posteriorment la disset seria la casa actual anomenada “Casa Rigual- Artigas” edificada per l’arquitecte modernista Antoni Pons Domínguez el 1888 i catalogada en l’Inventari Patrimoni Arqueològic de Catalunya.

 

Les cases de l’escultor Miquel Galceran

En un altre article d’aquest blog ja vam parlar d’aquest escultor i la seva família i el que probablement tingui un carrer dedicat a Vilafranca, el carrer de Galceran:

https://historiesdevila.blogspot.com/2017/12/els-galceran-corders-blanquers-i.html

Miquel era fill de Joan Galceran d’ofici mestre de cases i Anastasia Boada originaris de Collbató. Tenien en propietat unes cases en el carrer de Sant Bernat. El 1760 es casa amb Josefa Ricart Vives de Vilafranca. Una de les cases va a passar a mans de la filla Josefa Galceran Ricart en el moment del matrimoni amb el teixidor de lli Ramon Mascaró Olivella. L’any 1809 Josefa es queda viuda. El seu marit no va fer testament. Es fa inventari d’una de les cases. Consta d’un celler on hi ha quatre bótes. La cuina, a més d’altres coses, hi ha una pastera de fusta de pi. En un quarto hi ha una tauleta de fusta, un llit de peu de gall, quatre quadres...en un raconet un altre llit de fusta. Hi ha també un rebostet. En el quarto del passadís hi ha dos quadres de guix, dos bancs...En lo quarto principal un llit de fusta, tres cadires...La casa consta també d’un armari en una paret, el terrat i golfes.El vint-i-tres de març del 1809 Josefa redacta testament. Anomena hereu al seu fill, d’ofici teixidor, Ramon Mascaró Galceran. L’hereu Ramon es casa amb Rosa Massó i van a viure a Vilanova i la Geltrú, sense vendre la casa.

El vint-i-u d’abril de 1830 Rosa Massó és viuda. Es fa un inventari dels béns del seu marit difunt. Entre aquests hi ha una casa que té un portal situada al carrer de Sant Bernat.

La casa limitava a l’est amb el carrer, al sud amb la casa del pagès Manuel Rosés i a l’oest i nord amb propietats de la casa del monestir de Santes Creus (Palau Reial-Vinseum).

L’any 1832 Rosa, com a usufructuària dels béns del seu marit, ven una part de la casa al monestir de Santes Creus amb el permís que el monestir pot pujar una paret per separar la part de la casa que ha comprat amb la part que queda i viu ara la Rosa. El preu és de 45 lliures. La casa pagava cens al monestir d’un sou.

La casa correspondria a la que actualment seria el nombre dos i que toca a la paret de l’edifici del Vinseum.

L’altre edifici, propietat de l’escultor, va a passar al seu hereu, el també escultor Miquel Galceran Ricart, germà de Josefa. El 1791 es va casar amb Josefa Lleó Fages de Vilafranca.

El 1816 el fill Miquel demana al seu veí, el pagès i blanquer Jaume Cudier, el dret de poder passar per un carreró que hi ha darrera de la casa on el Cudier hi té un corral. Hi ha un portal que dona al dit carreró que arriba fins el carrer del Coll, i que en aquell moment el dit portal estava tapat amb pedres i fang i Miquel vol aixecar una paret i fer servir el portal des de casa seva. El veí li consisteix que faci l’obra pagant-li vuit lliures.

Sabem que l’any 1819 les obres ja estan fetes.

L’any 1876 Miquel es difunt. La casa va a passar al seu fill Josep Galceran Lleó, d’ofici daurador.

La casa limitava (1876) a l’oest amb la casa del notari Ignasi de Traver i la de Miquel Janer, al darrera també amb Miquel Janer, part amb el carrer del Coll i pel davant el carrer Sant Bernat. La casa correspondria a l’actual número 11. Al darrera encara existeix el passadís o corredor interior que arriba fins el carrer del Coll.

La casa dels pagesos Sellarés

El 1809 Susanna Rosell, viuda del pagès Pau Sellarès, fa inventari dels béns del seu marit. Entre tots ells hi ha la casa situada al carrer de Sant Bernat, lloc on Pau morí. La casa consta d’una entrada on hi destaquem el pou amb la seva corriola. En el celler hi ha quatre bótes, dues portadores...en la cuina una tauleta, un llum de ferro, sis culleres de fusta, tres de llautó...en el quarto que dona a la part de darrera dues cadires...en la sala una taula, un banc respatller, un llit i eines diferents de camp. La cosa consta a més del quarto que dona a la part del carrer Sant Bernat.

La casa va passar a la família de la primera muller de Pau de cognom Manyosa. L’any 1855 Paula Sellarés Manyosa, a la mort del seu oncle el prevere Vicens Manyosa i filla de Pau i la primera muller viu a l’edifici fins el 1870.

La casa tenia planta baixa, entresol, primer i segon pis. Limitava (1870) a l’est, al davant, amb el carrer. Al sud, dreta, amb la casa de Vicenta Almirall de l’Almunia, a l’oest, darrera, amb un hort que era de Paula. Al nord, esquerra, amb la casa de l’espardenyer Antoni Miret Ferran. La situem en el número vuit de l’actual. No correspon a l’edifici actual ja que es va derruir a mitjans del segle XX.

 

La casa dels blanquers Cudier

Ja hem comentat que un dels veïns de l’escultor Galceran era el pagès i blanquer Jaume Cudier Güell. Sabem que l’any 1814 ven un tros de la casa des del primer pis fins el terrat al notari Lluis Cases Pometa. El preu és de 300 lliures.

Abans li pertanyia al pare Francesc Cudier que també tenia l’ofici de blanquer. Anteriorment era del seu avi, un altre Francesc Cudier també blanquer. Va ser l’any 1702 quan el prevere Pere Bellvei de Vilafranca li va vendre a l’avi Francesc. En aquell moment tenia dos portals, un s’obria pel carrer de Sant Bernat i l’altre pel corredor del darrera. El preu va ser de 450 lliures.

La venta del tros de casa que al notari Cases, la fa amb unes condicions: el comprador ha de fer un envans per la separació del tros de casa amb la resta que encara és de Cudier; deurà tapar la finestra que dona al terradet, tot i així li permet fer una altra finestra a la mateixa paret de quatre pams d’ample per cinc d’alt i amb un reixa. També li dona permís fer fer-se un balcó que doni al carrer.

Limitava  en aquell moment, a l’est amb la casa del notari Lluis Cases i part amb el terradet que és de Cudier. Al sud amb la restant casa de Cudier. A l’oest amb el carrer i al nord amb part també de la casa del notari Cases. Pagava cens als preveres l’església de Santa Maria de dos sous i sis diners per la festa de Sant Miquel, el setembre.

El 1839 hereus dels blanquers Cudier, el pagès Joan i el fill d’aquest Narcís Cudier venen la casa, ara d’un portal i amb el corral al darrera, a l’espardenyer Pere Catasús Lloret de la Granada. El preu és de 500 lliures.

En aquest moment la casa limitava a l’est amb el daurador Josep Galceran, al sud amb la casa que és dels preveres, de la confraria de Sant Miquel de l’església de Santa Maria de Vilafranca que també és del Galceran, a l’oest amb el carrer i al nord amb la casa del notari Salvador Cases. La casa és la que té actualment el número set del carrer.

 

La casa del fuster Camps

L’any 1831 el prevere de l’església de Santa Maria de Vilafranca, Manuel Camps és propietari d’una casa que abans era del seu germà, el fuster Antoni Camps. Aquest any la ven a Vicenta Almirall viuda de Ramon Montserrat de l’Almunia. El preu és de 2.295 lliures.

L’edifici té dos portals, un de gran i un altre de petit. Anteriorment la casa havia del fuster Pere Guasch. Abans del pare d’aquest, el pagès Josep Guasch. Va ser el 1770 quan el prior del convent de Sant Raimon de Penyafort la va vendre al pagès Josep Guasch.

Limitava (1831) a l’est, al davant, amb el carrer, al sud, a la dreta, amb el filador dels corders de Vilafranca, a l’oest, darrera, amb l’hort del monestir de Santes Creus i al nord, esquerra amb la casa del prevere Vicens Manyosa. Correspondria a la que és el número sis actual.

El propietari l’any 1879 és de l’hisendat Jaume Montserrat Almirall nascut a Castellví de la Marca, ara vivint a Barcelona fill de Ramon i Vicenta. Ara es diu que és una casa amb un magatzem, uns baixos amb bodegues, un pis, golfes i un jardí al darrera. Té una superfície total de 652 metres quadrats.

Limitava a la dreta amb el carrer Cordellers (l’actual Clascar) esquerra amb la casa de Pau Sellarès (la de Manyosa) darrera el pati dels cordellers i la casa del cantirer Ramon Colomer.

 

La caseta de la Caritat i els Abellà

A Barcelona la Casa de la Caritat es va crear a començaments del segle XIX per poder hostatjar captaires i desemparats de la ciutat. Actualment és ara un complex cultural, que situat al barri del Raval, és el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, el CCCB.

A Vilafranca també hi havia la Casa de Caritat i estava situada a finals del segle XIX en el mateix edifici on en els segles medievals va ser la Casa de la Pia Almoina, al carrer de Sant Bernat cantonada plaça de Santa Maria.

L’any 1847 el administradors de la Caritat eren el prevere de l’església de Santa Maria Josep Janer, l’hisendat Francesc Batlle, l’argenter Antoni Rius, el comerciant d’aiguardent Fèlix Guell i l’advocat Fèlix Rovira. Aquest any subhasten una caseta, propietat de la Casa de la Caritat, amb el permís de l’alcalde constitucional de Vilafranca Francesc Carrillo. La caseta es va vendre a Teresa Cases, viuda del notari Jaume Nicasi Abellà Notó.

La junta de la Casa de la Caritat, en la sala destinada a la celebració de les seves sessions, confirmen la venda. La caseta està situada al carrer de Sant Bernat, al costat d’una casa

que la mateixa junta va vendre al difunt notari Abellà Mullol l’any 1835. La junta rebrà cens de 128 rals de billó per Nadal. La junta es reserva dotze pams de la caseta. Convenen amb la Terasa que haurà de conservar la xemeneia que està construïda en la latrina de la casa de la mestra de les nenes per evaporar els excrements.

La caseta limitava a l’est amb la casa de l’Abellà; al sud amb la casa d’Antoni i Josefa Miret Farran; a l’oest amb el carrer i al nord amb la casa i habitació de la mestra de les nenes de la Casa de la Caritat.

Correspondrien als edificis on actualment hi ha els números 1 i 3 del carrer de Sant Bernat.

Sabem que el número 1 tenia planta baixa, un pis i golfes l’any 1873 i uns anys després el 1879 sabem que la planta baixa tenia una superfície de 82 metres i 55 centímetres quadrats.

En aquest any la casa 1 limitava al darrera amb la casa dels Abellà, situada a la plaça de Santa Maria; a l’esquerra amb la casa de Raimunda Esclasans (abans de l’espardenyer Antoni Miret que va vendre al pare de Raimunda, també espardenyer); al davant el carrer i a la dreta una petita casa (la número 3) que servia d’habitació per la mestra de les nenes que s’eduquen en la Casa de la Caritat.

L’any 1854 la casa 3 tenia tres pisos. Pagava cens de deu maravedís al convent de la Mercè de Barcelona i a la comunitat de preveres de l’església de Santa Maria de Vilafranca de dos sous i sis diners. Limitava a l’est amb la de l’espardenyer Antoni Miret i part amb la casa que abans era la Pia Almoina; al sud amb la casa del farmacèutic Tomàs Mestre; a l’oest la de l’espardenyer Pere Catasús Batlle i al nord amb el carrer de Sant Bernat.

 

La casa dels veterinaris Capdevila

Va ser a finals del segle XVIII quan els veterinaris Capdevila, originaris del poble de Constantí, venen a viure a Vilafranca. La causa va ser el casament del veterinari Baltasar Capdevila amb Maria Ricart de Vilafranca. Un fill, un altre Baltasar, es va casa amb Isabel Gaig Cabera, filla de l’escultor Francesc Gaig de Barcelona i de Manuela Cabera, també de la mateixa ciutat. Isabel però va néixer a Vilafranca, tot i que morí a Barcelona l’any 1857, ja viuda. La casa va passar a ser propietat seva, com hereu dels béns dels seus pares.

El fill d’ambdós, el veterinari Baltasar Capdevila Gaig, quan morí el pare l’any 1851, es va fer càrrec dels seus béns, entre ells la casa situada al carrer de Sant Bernat.

En aquest any pren possessió de la casa, que la tenien llogada, d’aquesta manera: “...entra sol a la casa, tanca i obre les portes, es passeja per dins, treu el cap per la finestra del primer pis que dona al carrer de Sant Bernat...” Tot ho fa sense cap impediment de la inquilina de la casa de nom Joana viuda del pagès Pau Ventura, avisant-li que era el propietari i li havia de pagar el lloguer.

Limitava a l’est amb la casa de la viuda Caterina Martorell, al sud amb el carrer del Coll, a l’oest amb el carrer de Sant Bernat i al nord amb el sabater Crispi Mata.

Correspondria a la situació actual de la casa de nova construcció número 13.

 

Plànol de Miquel Elias de la casa
que vol edificar Raimunda
Esclasans (1876)

El Casino de la Fraternitat

La primera societat del Casino de fraternitat va estar situada en el carrer de Sant Bernat. El vint-i-vuit de març de 1856 el propietari, amb domicili a Barcelona, Onofre Vila Calsa d’una casa des de l’any 1852, lloga a la junta directiva del Casino que està composta pel president Pere Freixedes Balcells, els vocals Pau Alayo Via, Josep Oliver Jornet, Manuel Pasqual Almirall i Fèlix Oliveres Montserrat la dita casa, menys la part que té llogada a la viuda Josefa Admetlla.

Limitava la casa per l’est amb el carrer; pel sud amb la casa de l’Asi, oest i nord amb la casa del pagès Ramon Olivella Domènech, l’actual Vinseum, que va comprar Cristòfol Milà Romagosa. Ramon Olivella estava casat amb la Rosa Milà Traval, filla de Cristòfol i la va rebre com a dot. Per tant, la casa del Casino era la número dos, la que havia estat de l’escultor Miquel Galceran, que ja hem comentat més amunt.

El Casino ha de pagar 24 duros trimestrals pel lloguer. Es podien fer obres per adequar-lo a les activitats del Casino però només aixecar el primer pis per fer una sala espaiosa i posar més bigues a sota del terrat. En el moment del lloguer el primer pis es trobava arreglat i tenia un despatx, una sala, una cuina, tres quartos amb llits i vidres als quatre balcons.

La casa dels sabaters

Una de les cases que limitaven amb les del Janer, mestre de cases, l’any 1806 era la del sabater Joan Mata. La filla de Joan i Felisa fou Teresa Mata Rodó que l’any 1854 es casa amb el sabater Fèlix Dias Blanch. La casa després del sabater Joan Mata va passar a mans del seu gendre Fèlix Dias.

El sabater Fèlix Dias el deu de juny de l’any 1870 ven la casa al notari Ignasi Traver i Ros.

Sabem que l’any 1876 està composta per una planta baixa, entresol, primer i segon pis i un terrat. Hi ha una part que s’introdueix des de l’entresol sota del primer pis de la casa del costat, dels hereus de Miquel Janer i que el seu menjador. La superfície total és de 729 metres quadrats.

El 1881 el notari Traver la ven al propietari veí d’Olèrdola, Josep Torrents Capdet pel preu de 475 duros equivalents a 2.275 pessetes.

L’any 1868 i fins el 1881 tenia el número 13 del carrer.  Constava d’una planta baixa (on deuria haver-hi la botiga/taller de la sabateria) dos pisos i un terrat.

Limitava durant totes els anys del segle XIX per totes parts amb l’hort i les cases que eren dels hereus de Miquel Janer menys a la dreta que hi havia una de les que eren dels hereus de l’escultor Miquel Galceran (1869-1881).

La situaríem al costat de la que era dels Janer, l’actual “Rigual-Artigas” cantonada al carrer del Coll.

L’any 1884 el comerciant Josep Torà Soler originari de Tuxen (Girona), casada en segons núpcies amb una germana del besavi de qui escriu, Rosa Planas Vinyals, és el propietari de la casa, que ara la seva extensió és molt més gran. Una part la va obtenir per compra que va fer aquest mateix any i una altra per herència de la seva primera muller, Josefa Calveras. Tot plegat té una superfície de 91 metres quadrats. Consta l’edifici d’una planta baixa que té quatre portes, dues que donen al carrer del Coll i dues al carrer de Sant Bernat, un pis i golfes.

Limitava en aquell any a l’esquerra amb el ferrer Fèlix Rodó Ràfols i l’espardenyer Jocund Juliachs Pujador, al darrera amb Fèlix Janer, per la dreta amb el carrer Sant Bernat i pel davant amb el carrer del Coll.

No volem acabar aquest escrit sense comentar que un dels arquitectes (a més d’Anton Pons Domínguez, que ja hem dit) de molts dels edificis que hi va haver en els anys del segle XIX en aquest carrer va ser el vilafranquí Miquel Elias Güell. També conegut per alguns edificis modernistes que són en altres llocs de Vilafranca: Casa Pujol, carrer Clascar (1886), Casa Figueras Sabater, plaça de l’Estació (1901)...

Fins aquí hem arribat. Vull deixar constància en els meus blogs que es pot fer una història d’una ciutat, d’un poble, d’un carrer, d’una casa i d’una família seguint la seva evolució a través de la documentació de tots els segles i així conèixer molt més el lloc on vivim i els canvis que hi ha hagut.