Arrendament de les quadres de Cubelles, quadres de Cunit, Gallifa, Rocacrespa i Vilanova (1796)

Castell de Cubelles

El noble Joan Anton Desvalls, Ardena, Sabastida i Llupià, Marquès d’Alfarràs amb domicili a Barcelona, hereu de diversos patrimonis i herències familiars, del títol de Marquès de Poal, de Llupià i d’altres.

El 1667, Carles de Llupià de Vilanova i d’Icart era dipositari dels títols de castlà major del castell i terme de Cubelles i Vilanova i senyor dels castells i quadres de Cunit, Gallifa, Segur i Rocacrespa. El castell actualment s’anomena la casa dels marquesos d’Alfarràs. Damunt la clau de la llinda de la porta hi ha un escut d’armes de pedra datat del 1675, amb els símbols dels marquesos de Llupià.

El noble Joan Anton Desvalls, Ardena, Sebastida i Llupià, Marquès d’Alfarràs arrenda des del 1 de maig de l’any 1797 fins el 31 d’abril del 1801 a Miquel Garriga comerciant de Bràfim (Tarragona) els delmes, censos que rep en la parròquia de Cubelles, quadres de Cunit, Gallifa, Rocacrespa i Vilanova.

Els Garriga van emigrar de Bràfim cap a Vilanova i la Geltrú. Formen part de la seva família i que vivien a Vilanova: Pere Garriga, comerciant de 48 anys (1809); Josep Garriga, comerciant de 29 anys fill de l’anterior; Pere Garriga de 9 anys, germà de l’anterior; Miquel Garriga de 8 anys, germà de l’anterior.

Ho arrenda junt amb la meitat dels lluïsmes,

és a dir aquell dret que calia pagar al senyor del domini directe quan s’alienen les terres o possessions que d’ell es tenen a cens,  terces,

és a dir el dret que té l’arrendatari de dues terceres parts i el propietari a l’altra tercera part dels fruits,i foriscapis,

és a dir aquell dret que cobrava el senyor al vassall en virtut de la facultat d’alienar les terres,  que durant dit temps s’esdevindran.

El senyor Desvalls es reservarà la meitat junt amb la gracia, firma i fatiga,

 és a dir aquell dret feudal que els senyors cobraven de les finques urbanes que els vassalls venien o empenyoraven.

Amb aquest arrendament no va comprès lo delme, es a dir la desena part i  altres parts que paga lo masover de l’heretat del castell de Cubelles...

Castell de Cunit

A l’acabar el termini de l’arrendament, haurà d’entregar i cedirà al senyor Marquès per la col·lecta dels fruits, de l’arrendament a la botiga que han acostumat a usar els arrendataris...e igualment li cedirà lo celler aglevat al castell de Cubelles i lo celler nou de Vilanova junt amb los cups, premses, bótes i demes arreus que actualment allà s’hi troben...

Deurà restituir-ho tot a la fi de l’arrendament per lo que deurà encarregar-se fer un inventari...prevenint que encara que en lo celler nou de Vilanova hi ha dues gerres olieres enterrades solament cedeix la una a l’arrendatari quedant l’altre pel marquès..deurà cada any de l’arrendament fer dues botes noves de set càrregues  i mitja cascuna cercolades amb vuit cèrcols de ferro cada una i posar iguals cèrcols cada any a tres botes de les quals se li entregaran en lo inventari, i així les vuit botes noves que ha de fer com les 12 velles que ha de cercolar de ferro les deixarà totes ben arreglades, amb lo ben entès que les demés botes s’han de restar del dit inventari en poder del dit arrendatari fer-les adobar amb cèrcols de castanyer, si volgués pot fer també els cèrcols de sivina (arbust)...

 L’arrendatari pagarà el cadastre..a Vilanova per lo celler nou, i botiga de gra i a Cubelles per la botiga de gra..el Marquès pagarà a Vilanova el cadastre del celler vell o de bigó (bigues) i a Cubelles la corresponent als dos castells i heretat..

El preu de l’arrendament va ser de 33.000 lliures a raó de 8250 lliures cada any.

Castell de Vilanova (la Geltrú)

Obres al Mas del Mata del Racó (1739)

Isidre Mata del Racó i Mir, pagès, natural i habitant en la parròquia de Sant Pau d’Ordal del terme del castell de Sant Pere de Subirats, havent trobat, un llibre en quart de notes del seu pare, Josep Mata del Racó i Milà, pagès, difunt, i ser aquest llibre tot ple de vàries notes per a aquesta casa. Amb la finalitat del conjunt de la informació recopilada al llarg dels cinc volums de notes es podria dividir (segons ens diu l’ historiador Josep Colomé) principalment, en els següents apartats la defensa del sistema troncal de família; la formació i delimitació de l’heretat, la conflictivitat senyorial: els fets més rellevants de la vida de l’autor i, finalment, diferents referències al marc local. Part d’aquestes notes es van editar amb el títol de “Els mons d’Isidre Mata del Racó, notes d’un propietari pagès al Penedès de la fi de l’Antic Règim” editat l’any 1997 ens dóna molta informació d’aquesta família i d’aquest Mas del Racó situat al terme de San Pau d’Ordal.

Nosaltres, aquí hi volem comentar una de les obres que va tenir aquesta hisenda, a la masia de Dalt, la de Baix del Rec, el Mas Rosell i el corral de Milà, tot situat al terme de Sant  Pau d’Ordal, entre l’any 1738 i 1739.

Va ser el dia  28 de gener  quan el mestre de cases de Castelldefels, Isidre Serra, firma una àpoca  al pare del dit Isidre Mata, en Josep Mata pagès del Racó de la quantitat de 209 lliures, 18 sous i un diner.

El constructor Isidre Serra, va ser el mateix que uns mesos abans, exactament l’abril d’aquell mateix any 1739 va fer reparacions al castell d’Aramprunyà i la construcció de la capella de Sant Miquel situada al costat del dit castell.

Les obres que va fer al Mas del Racó (que devia constar de mes d’una masia) van ser fer una arcada i una paret sobre l’arcada, per sostenir la casa dita de Dalt, a la part est. Dins del corral refonamentar i sospedrar la paret del costat de l’arcada. També aixecà una altra paret de la pallissa que dona dins el corral. Renovar tot el corral en parets, columnes i cobrir-lo del tot.

I en la casa de Baix del Rech: fer un trispol nou que era caigut sobre del celler, tornar lo coll al pou, reparar l’escala, rebosar les parets de la mateixa casa amb les xemeneies d’una i altre casa. Les dites obres eren necessàries per conservar dites cases.

Llista del que Josep Mata del Racó ha gastat per obres necessàries per adobar les cases del Mas Rosell de la parròquia de sant Pau d’Ordal: en lo any 1738 i partida de l’any 1739 son dei tenor següent: primo per 26 quarteres 6 cortans de guix a 18 diners la quartera.

-per 26 animals per anar a cerca lo dit guix a 4 sous per animal.

-per 5 homens per manar los animals per anar a cercar lo dit guix vida i jornal.

-per lo mestre de cases per 35 dies i mig vida i jornal a 12 sous per dia.

-per 30 homens de manobres vida i jornal.

-per 18 manobres per fer argamassa i ajudar al mestre a 7 sous per manobre.

-per traginar calç i arena i pedra i teules canyes i cudrats per un animal gros a vida i jornal 53 dies.

-per 106 animals xics de traginar calç i arena pedra canyes i teules a 4 sous per animal.

-per manar los dits animals vida i jornal a 7 sous per dia.

-per 5 dies del mestre de cases.

Fer 3 xemeneies dos a la casa de Dalt i una a la casa de Baix de lloc a 12 sous per dia es vida i jornal.

-per 3 quarteres quadrans per lo corral de la casa de Dalt i 2 per la casa de Baix que son 3 quarteres cudrats a 4 sous per cudrat.

- 3 jasanes i 3 llindos per lo corral.

- per canyes.

- per 1.800 i 90 teules per lo corral del nen Mila de la Roca las compra a raó de 8 lliures 5 sous per miller.

- per 300 portadores de calç a 21 diners lo portadora.

- per 150 claus dinals per a clavar les llates a les bigues del corral.

- per les portes del corral fusta claus i golfos i mes del mestre vida i jornal.

- per 2 dies mes del mestre de cases vida i jornal.

- una porta per lo menjador amb son pany i clau fusta i claus i golfes i 2 llates i mans de mestre vida i jornal.

- per un dia 2 animals de traginar calç, pedra i arena un animal gros i un de xic.

- per lo mosso que tregina amb los 2 dies animals.

- per 10 portadores de calç a 21 diners la portadora val 21 sous.

Per acabar un fragment de les notes del dit Josep  Mata del Racó: ”...L’origen d’esta casa de Mata del Racó no se sap, per no tenir instruments autèntics ni notes que fassen menció. Lo que és cert és [que és] molt antiga, si s’aten la construcció [de] los dos arcs de pedra picada de l’entrada...Hi ha gravat l’any mil cent quinze, dic any 1115, prova certa que dit any se féu lo baluart...”