Posaré avui alguna documentació trobada en aquests anys dedicada a la construcció de cases, patis i horts i d'alguns dels seus propietaris en aquell espai on hi havia la comanda d’hospitalers de Sant Joan de Jerusalem, actualment la plaça de la Verdura o de Sant Joan.
La
casa dels Tord Olzinelles (1825)
Trobem els Olzinelles vivien al
carrer de Sant Joan, el 11 de febrer de 1825. El coronel d’infanteria, cavaller
amb creu i placa de la reial i militar ordre de Sant Hermenegild, governador
militar i polític de Vilafranca dicta testament a la casa. Era fill de Josep
Olzinelles Pellisser i Josefa Ferret de Sant Pere de Riudebitlles. La muller
del coronel fou Maria Dolors Romero.
El paleta Teodoro Romeu Pasqual, el
fuster Pau Grau Coll i el serraller Fèlix Julià Jaumà fan obres al segon pis de
la casa de Josep Tord Olzinelles situada a la plaça de Sant Joan.
L’any 1799 és quant es van casar
l’advocat Ramon Pasqual Tord Padró de Vilafranca amb Brigida Olzinelles Miquel
filla de Baltasar i Maria originaris d’Igualada.
Una filla d’ells dos va ser Maria de
la Concepció que es va casar el 1828 amb el metge Joan Castelltort Mascaró de
Vilafranca. Una altra filla Maria Tord Olzinelles es va casar el mateix any amb
el notari Salvador Cases Ràfols de Vilafranca.
L’apotecari
Froilan Clivillés Janer (1845)
El 28 d’agost d’aquest any Brigida
Olzinelles viuda de l’advocat Ramon Pasqual Tord i el fill Josep, ella com a
usufructuaria i ell com a propietari estableixen a Froilan Clivillés Janer,
nascut a Mataró i casat amb Antonia Boada Soler, però ara residint a Vilafranca,
a canvi d’una renda, un pati o solar per poder edificar. Té de llargada 60 pams
i amplada 28. Està situat a la plaça que s’ha format en el lloc que estava
edificada la casa i hort de la comanda de Sant Joan. Té el número 1. Les
afrontacions d’aquest pati son a l’est la plaça, al sud el pati de número 2 que
després van establir al fill i germà respectiu Pasqual Tord Olzinelles. A
l’oest amb la part d’hort que és dels venedors i al nord la casa dels Tord.
L’entrada de l’establiment és un pollastre.
El 8 de maig de l’any 1851 els Tord i
Olzinelles, després d’haver edificat la casa Froilan Clivillés, per donar a
l’edifici millor ventilació i llum per mitjà de diferents obertures, li venen
una llenca de terra de llargada 50 pams i amplada 15 que és part de l’hort dels
venedors Els límits d’aquesta llenca de terra son a l’est part de la casa de
Clivillés i part amb la casa del fill dels venedors Pasqual Tord Olzinelles i
al sud, oest i nord amb la resta de l’hort dels Tord. El preu d’aquesta venda
és de 75 duros.
El
revenedor Ramon Riba (1845)
El mateix dia 28 d’agost els Tord
Olzinelles estableixen a Ramon Riba un pati o solar per poder edificar. Té de
llargada 60 pams i d’amplada 31. Està situat a la plaça Nova o de Sant Joan. Ha
de pagar als venedors 150 rals de cens. L’any 1851 els Tord li venen a més una llenca
de terra de llargada 13 pams, que és part de l’hort dels Tord. Les afrontacions
d’aquesta llenca de terra son a l’est la casa ja construïda de Riba, al sud,
oest i nord amb el restant hort dels Tord. Preu de la terra de l’hort 50 duros
de plata.
L’advocat
Pasqual Tord Olzinelles (1845)
El mateix dia 28 d’agost els Tord
Olzinelles, mare i fill, venen al fill i germà respectiu l’advocat Pasqual Tord
Olzinelles dos patis o solars situats a la plaça Nova o de Sant Joan. Pagant
cens de 300 rals. El 1851 estant ja la casa edificada els mateixos pare i germà
li venen una llenca de terra del seu hort per millorar la casa construïda. De
llargada té 26 pams i amplada 15. Els límits d’aquesta terra son a l’est amb el
revenedor Ramon Riba i la seva muller Agnès Vallès, al sud el restant hort dels
venedros, a l’oest l’hort de la casa de l’apotecari Froilan Clivillés i al nord
la casa del mateix comprador. Preu d’aquesta terra 50 duros de plata.
El
daurador Galcerà (1847)
Manuel Cejuela, subsecretari del
Ministre d’Hisenda de Madrid, intendent honorari de la província de Barcelona
en representació de la comanda de l’ordre de Sant Joan de Jerusalem i per tenir
la facultat de vendre els béns nacionals de Barcelona, segons un document
signat el 20 d’abril de 1847, estableix el dia 4 de maig de 1847, a canvi d’una
renda, al daurador Josep Galceran Lleó fill de l’escultor de Vilafranca Miquel
Galceran Ricart i a la seva muller Clara Huguet Alujas dos patis que tenen els
números 2 i 3 on havia estat la comanda dels Hospitalers, a l’ara anomenada
plaça Nova o de Sant Joan.
Josep Galceran Lleó, de seguida, va
construir una casa amb horts en aquells dos patis i altres terrenys afegits: havia
comprat el mateix 4 de maig de 1847 un altre tros de terreny, que conjuntament
amb el cafeter Miquel Sala Creus de Vilanova, van comprar a l’hisendat de
Barcelona Josep Anton Vidal i encara un altre tros que li van establir a canvi
d’una renda Brigida d’Olzinelles i el seu fill Josep Tord d’Olzinelles uns dies abans el 19 d’abril de 1847.
El matrimoni Galceran el 27 d’octubre
de 1851 per pagar i liquidar deutes, exactament els que devien a Maria Denis de
Sant Cugat del Vallès, al sastre de Vilafranca Josep Badia, a l’advocat Josep
Lliví de Vilafranca, al matrimoni Manuel i Antonia Clivillès de Vilafranca, a
Gaspar Lleó de Vilanova, al mestre de cases Joan Florit de Vilafranca i al
notari Ignasi Solà de Vilafranca, venen al comerciant (calceter) Bonaventura
Rovira Rigual, nascut a Vilafranca, però residint a Manzanillo (Cuba) i marit
de Josefa Alcover Graells, la casa que van construir amb les diferents
habitacions i portes des de terra fins el cel. Aquest dia la casa tenia les
següents afrontacions: a l’est amb la casa del cafeter Miquel Sala Creus de
Vilanova, al sud amb la casa del notari Primitiu Domènech Mullol, a l’oest amb
l’hort dels Tord Olzinelles i al nord part amb casa del revenedor Ramon Riba i
la muller Agnès Vallès.
La casa, de fet, estava edificada en
el lloc que era el pati de la comanda d’hospitalers i uns terrenys
l’envoltaven. Pagava cens a hisenda de 15 duros i 6 duros a la família Tord
Olzinelles i 5 diners a la Pia Almoina de la Seu de Barcelona. Estan escrits un
pacte amb la venda de la casa a Bonaventura Rovira: pot fer les obres que
vulgui en la casa, en l’hort, en el cup i en el celler. El preu de venda és de
6.000 lliures, una quantitat molt elevada.
El
notari Lino Ubach Alsina (1857)
L’advocat Pasqual Tord Olzinelles ven,
el 21 de maig d’aquest any, una casa i una terra al notari Lino Ubach Alsina de
Vilafranca del Penedès. La casa li va vendre la seva mare el 28 d’agost de 1845
i la terra el 1851. Tot està situat a la plaça Nova o de Sant Joan número 1.
Les afrontacions de la casa i terra son a l’est la plaça i la casa de Ramon
Riba, al sud el mateix Riba i casa de Josep Tord Olzinelles, oest el mateix
Tord i Froilan Clivillés, al nord el mateix Clivillés i la plaça Nova. Preu
4.500 lliures.
El 12 de novembre d’aquest mateix any
l’apotecari Froilan Clivillés ven al notari Lino Ubach, la facultat i el dret
per poder ampliar les obertures de la casa que ha comprat i poder construir des
del primer sostre de l’entresol unes galeries. Preu 2.000 lliures.
La
mestra de música Francesca Prats Respall (1923)
Els pares de la concertista de piano,
compositora, poetessa i pedagoga vilafranquina Dolors Calvet Prats, en Francesc
Calvet Aldomar i Francesca Prats Respall, van ser els compradors el 19 de gener
de l’any 1923 de la casa que havia estat de Froilan Clivillés Janer i que havia comprat el 1845 als Tord Olzinelles. L’hereu, el seu nét en Salvador Raventós
Civillés, a partir del seu procurador Joan Ribera Mestres és qui la ven.
La casa té el número 7 abans 4. Està composta
de planta baixa, entresol, dos pisos i golfes. Les afrontacions de la plaça son
al davant part amb la plaça amb pòrtics fins el primer pis i part els hereus de
Lino Ubach, a la dreta hereus del mateix Ubach, a l’esquena hereus de Josep i
Ramon Tord. La planta baixa té 70 metres quadrats de superfície,
l’entresol també 70 i els pisos superiors 83 metres. Hi ha un plànol de la casa
feta per Santiago Guell. Està dotada la finca d’un quart de ploma d’aigua que
va ser adquirida com hereu per la mare del venedor Carme Clivillés. El preu és
de 7.500 pessetes.
El governador Civil Salvador Raventós
Clivillés
El
matrimoni de Froilan Clivillés Janer i Antonia Boada Soler va tenir una filla
la Carme Clivillés Boada. El 1859 Carme es va casar amb el veterinari Salvador
Raventós Queraltó originari de Torrelles de Foix, fill del ferrer Salvador
Raventós Puig i Maria Queraltó Vallès de Sant Marti Sarroca casat en segones
núpcies i en primeres amb Caterina Miró Baldris del Vendrell. El matrimoni de
Salvador i Carme van tenir el fill Salvador Raventós Clivillés casat amb
Concepció Nogués Marcos. Va néixer el 1864 i va morir a Madrid el 1927. Era
advocat. Es va unir al Partir Liberal i fou elegit diputat en les eleccions
generals de 1905 de Vlademuls (Girona) i per Badajoz en les eleccions del 1910.
Fou fiscal del Tribunal Suprem i acadèmic de la Real Acadèmia de Jurisprudència
i Legislació d’Espanya.
Vivia
a Madrid en un primer moment al carrer Arenal 6 i després al carrer Mayor 42.
Va ser governador civil de Barcelona. Va ser alumne de la Facultat de Filosofia
i Lletres de la Universitat Central de Madrid. La seva tesis fou “Las Cortes de
Cadiz. Estudio histórico-politico”.
Fins
aquí una informació més d’una de les places emblemàtiques de Vilafranca del
Penedès. La construcció primer de la comanda dels Hospitalers al segle XIV va
donar a mitjans del segle XIX el seu canvi cap a la que tenim actualment per
part de propietaris i gent amb un prestigi social important tant a Vilafranca
com al Penedès i més enllà.