dissabte, 6 d’agost de 2022

La Casa Jané i Antoni Jané Formosa de Vilafranca

 

El Consell Comarcal de l’Alt Penedès s’ha fet propietari de la casa Jané, situada al carrer General Prim de Vilafranca del Penedès. A Vilafranca passa molt sovint que  administracions o suposades fundacions privades comprin edificis modernistes i passin a les seves mans. Algunes de les històries de la gent que havien estat els que van donar l’ordre de la construcció d’aquests edificis i el perquè es queden en l’oblit.  Ja no dic quan la compra  d’aquests fan canviar la seva estructura o s’enderroquen parts i no se sap com eren anteriorment.

En aquest article vull parlar de la casa Jané, última, que se sàpiga, d’aquestes adquisicions. Tot i que en alguna altra entrada ja he parlat de la família Jané Formosa, aquí només direm algunes dades més de l’antic propietari i la seva família.

El mestre d’obres de la casa va ser Pere Ros Tort. Originari de Martorell. Va treballar també a Olesa de Montserrat, amb la cavalleries de l’Hotel Gori, a Molins de Rei amb la casa Bofill, edifici modernista que actualment ocupa l’Escola de Municipal de Música, a Sitges, Barcelona, Badalona...el seu fill Josep Ros i Ros va ocupar el càrrec d’arquitecte municipal de Gelida entre els anys 1912 i 1948. La construcció de la casa Jané a Vilafranca és de l’any 1901, en que va ser propietari Antoni Jané Formosa.

En aquest espai hi havia hagut dues cases que es van enderrocar que eren propietat de la família Franquet de Vilafranca. Antoni Jané les va comprar amb subhasta al preu de sis mil pessetes.

Ca La Sara de Gelida 

La familía d’Antoni Jané Formosa

Antoni Jané Formosa era fill d’Antoni Jané Roig i Josefa Formosa. El seu pare era boter i també fabricant d’aiguardent a Vilafranca. L’avi Josep Jané Bosch en l’any 1839 va escriure el seu testament a la casa principal on vivia al carrer raval de la Font (avui desapareguda). Aquesta casa en el temps es va anar ampliant amb la compra de terrenys properes a altres cases.

Antoni Jané Bosch i Teresa Roig Mates van tenir set fills: Antoni; Teresa casada amb Josep Antoni Quer el 1845; Magdalena casada amb Francesc Naudi Mainer; Antonia casada amb Fèlix Rovira Rigual; Raimunda amb Antonia Quer Balaguer, Josep Jané i Maria Jané.

El fill primogènit fou el boter i fabricant d’aiguardent, Antoni Jané Roig. A l’edat de vint-i-sis anys es va casar amb Josefa Formosa Majó de vint-i-un anys. Josefa era filla de Josep Formosa i Francesca Majó de Sant Sadurní d’Anoia. I en segones núpcies amb la germana de la seva primera muller, la Maria Formosa Majó. Va tenir cinc fills amb Josefa: Marcel·lí, Enriqueta, Antoni, Maria dels Dolors i Josep.

Antoni Jané Roig i el propietari Joan Alcover de Vilafranca produïen societat i fabricaven alcohols de trenta-cinc graus. Van comprar a Vilanova la casa Font per exportar a Mèxic l’any 1839. Degut als beneficis d’aquesta producció i la seva venda podien prestar diners amb interès, un exemple era el de cinc mil lliures a l’hisendat de Sarrià, de Barcelona, Josep Coral Mas.

Va ser el 1850 quan va comprar el terreny on hi va construir la casa principal, al carrer Raval de la Font a Vilafranca d’un estil arquitectònic neoclàssic (desapareguda).

Antoni Jané Formosa i el seu patrimoni

L’hereu fou el primogènit Antoni Jané Formosa. Tenia trenta-dos anys. Va ser posseïdor de dues cases situades al carrer Raval de la Font, cantonada al carrer de Santa Maria de Magdalena una al costat hi havia la fàbrica d’aiguardent. Diferents terres situades en el terme de Vilafranca, al Munt de Sant Pau, als Recs de la Font, al Creu de la Pelegrina, a les Clotes, als Grecs, a Santa Digna, als Massells,   i en altres llocs. Una altra casa situada al carrer de la Cort de Vilafranca.

Fora de Vilafranca era també posseïdor d’una heretat situada en el terme del Vendrell, anomenada la Nou (Gaià) i Vespella amb totes les seves terres i propietats.

Tots els béns que passen a les seves mans tenien un valor de cent vint-i-quatre mil quatre-centes vint-i-sis pessetes.

Quan tenia vint-i-nou anys es va casar amb la seva cosina Josefa Pasqual Formosa de disset anys, nascuda a Sant Quintí de Mediona, filla de Francesc Pasqual Vidal i Maria Àngela Formosa Majó. Van tenir quatre fills: Antoni que va morir jove; Josefa, anomenada “la Pepina”i que es va casar amb el notari Joaquim Maria Freixas Martorell, fill de l’advocat i batlle de Vilafranca Ramon Freixas Miret i Eulalia Martorell i van anar a viure a Valls; la Francesca “Fanny” que es va casar amb el farmacèutic de Vilafranca, Vicens Mestres Juvé.

Antoni Jané Formosa estava dedicat plenament a la producció vinícola i d’aiguardent i al seu comerç. Va establir la seva residencia familiar a la casa del Raval de la Font. El 1907 compra una altra casa al mateix carrer. Encarrega a l’arquitecte del modernisme de Vilafranca, Santiago Güell. La casa, abans de ser enderrocada, en els anys setanta del segle XX, tenia una terrassa en el primer pis, sobre el jardí, amb unes escales que baixaven i portaven a una espectacular cova amb cascada. Un jardí amb palmeres de tonalitat colonial i un saló que ocupaven una edificació independent.

Antoni Jané Formosa va formar part del consell de família per administrar els béns del seu cunyat i a la vegada cosí seu, Josep Pasqual Formosa, que estava tancat en un establiment de salut del 1894 al 1897 el “Nuevo Belén de San Gervasio de Cassoles” de Barcelona. Tots els béns del seu cosí van anar a subhasta. Antoni Jané Formosa fou l’únic postor. Va comprar vinyes, altres terres i cases situades en el terme de Sant Quinti de Mediona. Era un total de onze béns. Dues cases les va vendre el 1914 a Enriqueta Pasqual Formosa, germana del seu cunyat i cosí al doble del seu valor.

També va ser propietat d’Antoni Jané Formosa altra fàbrica d’aiguardent situada en el terme de Guardiola de Font-rubí. I de cases situades a l’Avellà,  Can Romeu de Font-rubí i la Masia. I del “Mas Abadal” amb el seu molí, situat en el terme de Santa Margarita i els Monjos i de cases.

Josefa Pasqual Formosa

A la mort d’Antoni, el 1920, la viuda Josefa Pasqual Formosa, junt amb les filles van demanar autorització notarial per cobrar crèdits i liquidar hipoteques que havia deixat en curs Antoni. Una de les que van cancel·lar la que es va fer amb Ignasi Maria de Despujol i de Chaves, advocat i polític català, fill del cinquè marquès de Palmerola. Fou escollit diputat pel Partit Lliberal Conservador pel districte de Vic en les eleccions de 1886 i 1891. Antoni li va deixar quinze mil pessetes en un termini de deu anys. Es va hipotecar una heretat situada a Manresa: “Mas Riera i Caballé”, amb terres, boscos i a més una fàbrica tèxtil.

Josefa va ser el 1923 quan va encarregar la construcció de la capella funerària, situada en el cementiri de Vilafranca, amb la direcció de l’arquitecte Santiago Güell i Grau. Es tracta d’una capella d’estil neogòtic de planta quadrangular amb tots els seus elements d’aquest estil, que es destaca l’ornamentació vegetal i animal, a més d’un tema treballat amb pedra de la resurrecció. L’obra va costar vuitanta-cinc mil pessetes. Josefa també va fer obres a la casa principal de la Raval de la Font o un projecte de coberta pel “Xalet” que tenia en el terme de Font-rubí dirigida per l’arquitecte Antoni Pons Domínguez de Vilafranca.

L’any 1925 la casa Jané del carrer General Prim numero quinze, la filla Francesca Jané Pasqual, muller de Vicens Mestres, és la propietària i en ella hi viuen.

Aquest any, també com a propietària d’un edifici situat al carrer de Santa Clara vint-i-sis i vint-i-vuit, demana a l’Ajuntament de Vilafranca el permís per enderrocar-lo i construir-hi un laboratori químic.

La casa Jané  el 1985 ja va passar a mans, per compra, de Maria Àngels Barguño Santos i Josep Cusiné, família a qui ara s’ha comprat i la qui hi va posar el nom a la llar d’infants “Picarol” per formar part d’una empresa en aquest nom el 2018.

Cal saber el perquè tenim aquests edificis modernistes i el poder de famílies que es van enriquir en el comerç exterior de vins/aiguardents. Això només ha estat una petita mostra d’aquesta família i no parlem aquí del germà Marcel·lí Jané Formosa, ja comentat en algun altres dels articles d’aquest blog, que va emigrar i va viure i comprar diferents edificis de la Plaça de Catalunya de Barcelona. Edificis que es construïen només per demostrar la riquesa dels seus propietaris i ser envejats/admirats per això.

 

 

 

 

 

 

dilluns, 11 de juliol de 2022

Jaume Plans Genestós i Olèrdola (segle XIX)

 

 

La família Plans i Genestós eren originaris de Rocafort (Bages). Formen part del meu arbre genealògic familiar per línia materna. Antoni Plans Vila amb la muller Rosa Genestós Espinal van viure al molí del Coll, d’origen medieval, situat en el terme de Sant Miquel d’Olèrdola, a mitjans del segle XIX. Antoni i Rosa van tenir cinc fills, el rector Jaume, Antoni, Francesc, Josefa i Francesca Plans Genestós. Tots nascuts a Rocafort. El meu besavi matern fou l'Antoni Plans Genestós casat amb Antònia Casajoana Fabré.

Jaume Plans Genestós és rector de l’església de Sant Miquel d’Olèrdola el 1859 i em refereixo a l’església antiga, la que està situada al conjunt monumental de l’Olèrdola, que ha estat hàbitat per ibers, romans i pobladors medievals.

 

El rector Jaume Plans Genestós

Mitjans del segle XIX hi havia a dalt també una rectoria on hi vivia Jaume. Els espais que ara ocupa tot el conjunt d’Olèrdola eren de propietat del bisbat de Barcelona, però hi havia propietaris de diferents terres que es cultivaven. El 1860 Jaume compra una part d’una vinya que era del paraire Fèlix Güell de Vilafranca. La vinya estava situada sota les fonts de la rectoria de Sant Miquel, en el lloc anomenat l’Alzinar o també al camí que anava a Vilafranca del Penedès. Una mica més tard, el 1862, en compra una altra al mateix propietari situat sota l’església de Sant Miquel, al lloc anomenat el Verger. Encara el 1864 una altra terra, aquesta vegada part vinya i feixes, situada prop també de la rectoria passa a ser de la seva propietat. El venedor és el mateix Fèlix Güell.

El seu pare Antoni Plans Vila el va anomenar hereu universal dels seus béns que tenia a Santa Maria de Rocafort. Es va encarregar de vendre tota la seva herència i els beneficis els va repartir amb el seu germà Antoni que vivia al molí del Coll. Aquests beneficis son els que deuria tenir en el moment de la compra d’aquestes terres. El rector Jaume Plans el 1873 tenia cinquanta-nou anys.

 

El rector Jaume Plans i la nova església de Sant Miquel d’Olèrdola (1866-1883)

L’església nova de Sant Miquel d’Olèrdola està situada al nucli de Sant Miquel d’Olèrdola a prop de la carretera de Vilafranca a Sitges. És un edifici d’una sola nau, amb absis de planta semicircular. La coberta és a dues vessants. La Façana es corona amb un campanar octogonal, amb coberta de pavelló de ceràmica. Als murs laterals hi ha contraforts i finestres ogivals. Al timpà del portal d’entrada hi ha un mosaic amb la inscripció “1889-1984” i la figura de Sant Miquel Arcàngel. Sant Miquel d’Olèrdola es va bastir a finals del segle passat al nucli de la Plana Rodona com a substituta de la del castell.

Aquesta nova església es va construir amb la insistència del rector, germà del meu besavi, amb tota una sèrie de documentació que va enviar primer al govern de la província, després al Bisbat de Barcelona perquè li donessin permís i aconseguir despeses per la seva construcció.

L’administració de la província i el rector Jaume Plans (1866)

El vint-i-cinc de juny d’aquest any l’administració principal de propietats i drets de l’estat de la província de Barcelona, cedeix i declara d’exclusiva possessió del rector de Sant Miquel d’Olèrdola de les finques que eren a la rectoria vella i de l’església antiga amb aquestes paraules

“Aquesta administració principal en vista de les justes raons exposades per vostè en la seva instancia en data 15 del actual reclamant seguir en lo successiu en la satisfacció absoluta de les terres del seu curat, ha acordat accedir a la seva petició permetent-li, des de que rebi aquesta ordre, posseir les finques i els seus productes per considerar-la a l’abric de tot dubte, segons el que es va disposar en el concordat, conveni addicional i real decret de 4/4/1860, que les finques subjectes a celebracions eucarístiques, i les annexes a les cases rectorals han d’estar sota el domini i material possessió del rector. El que comunico a vostè per la seva satisfacció i per resolució a la seva precitada instancia 25/6/1866. August Bremon. Al senyor rector de Sant Miquel d’Olèrdola (traduït del castellà). ¿Quines eres les raons que exposava el rector per voler que la rectoria fos propietari de les terres que ocupaven el conjunt monumental de Olèrdola?

 

La sol·licitud al bisbat de Barcelona (1881)

Després de rebre el rector Jaume Plans Genestós el vist i plau del govern provincial, el trenta de setembre de l’any 1879 va enviar al bisbe de Barcelona una sol·licitud per arrendar finques propietat del curat o rectoria i va rebre una contestació el quinze de març de l’any 1881 amb aquestes paraules: “en la sol·licitud de vostè del dia 30/9/1879...vist l’expedient format a instancia del rector de Sant Miquel d’Olèrdola de que se li doni permís per procedir a la venta de les terres del seu curat i arrendar la casa rectoral i alguns trossos de terra a fi d’invertir en el seu producte en l’aixecament d’una altra església i casa parroquial tot junt, més a propòsit per a les necessitats d’aquella feligresia; vistos els raonats informes enviats per la comissió artística –arqueològica- d’aquesta nostra diòcesis, cridant oportunament l’atenció respecte a objectes existents en la propietat d’aquest curat  i que son records històrics i que la qual conservació considerem un deute; vist el demés digne de veure’s...autoritzem al rector de Sant Miquel per procedir a la venta de les terres del seu curat a fi d’invertir el seu producte en l’aixecament de la nova església i casa parroquial, exceptuant expressament...en el lloc de la muntanya de Sant Miquel i en el que estan compresos la dita església, casa parroquial, sepulcres, sitges, les dues parts de muralla, la bassa, la font i el seu hortet, les quals coses continuaren com fins ara de propietat d’aquell curat. Autoritzem a l’expressat rector per arrendar pel termini de deu anys, amb facultat de prorrogar-la, la casa parroquial i la part de terres exceptuades per aquest decret de la venta, a excepció del metre que separa la muralla destinada a cultiu, fent-se constar d’una manera categòrica en l’escriptura del contracte, que l’arrendatari ve obligat d’una manera absoluta a no beneficiar altres terres que les destinades avui al cultiu i na expressament... així com a no alterar ni tocar objectes antics, ni permetre que un altre ho faci...com tampoc en la casa parroquial havent l’arrendatari...i estar sempre subjecte a la vigilància immediata del rector i... fixar el que sigui convenient tant per l’aixecament de la nova església i casa parroquial, com per la conservació de les piadoses tradicions de l’actual església. Ho decreta i firma i de que certifico. El bisbe. Ignasi Palà i Marti Canigó.  Ho que trasllado a vostè pels efectes consegüents, Barcelona 21/3/1881”.

 

La comissió artística arqueològica de la diòcesis i el rector (1883)

Al cap de dos anys hi ha una modificació en el permís que se li havia concedit amb aquestes paraules:

“Ignacio Palà i Marti i Canigó al rector de Sant Miquel d’Olèrdola: secretari de càmera del bisbe de Barcelona a la sol·licitud amb data 28/3/ d’aquest any vostè va enviar a la superioritat eclesiàstica d’aquesta diòcesis, s’ha fet el següent decret: Barcelona, 12/5/1883, Vista la present sol·licitud i el dictamen enviat per la comissió artística arqueològica de la diòcesis i de conformitat al mateix, autoritzem al rector d’Olèrdola perquè pugui incloure en la venta per la que fou autoritzada pel bisbe...la meitat de l’hortet i ús de la meitat de l’aigua de la font  existents en les terres del curat per regar i la seva conducció necessària. Ho decreto i firmo el molt il·lustre senyor vicari Cafi de que certifico Ignasi Palà i El que trasllado a vostè per coneixement i efectes consegüents, Barcelona 12/5/1883”.

El propietari Jaume Abella Cases, el rector i la nova església

El rector Jaume Plans Genestós fent servir totes les autoritzacions i a fi d’obtenir les despeses de l’aixecament d’una altra església i casa parroquial arrenda al notari Jaume Abella Cases i la muller Esperança Batlle Sala, veïns de Sant Miquel d’Olèrdola, tota aquella terra formada per roca, erma i una petita part campa, d’una extensió de vuit jornals i també la casa parroquial amb totes les seves dependències, situada a la muntanya de Sant Miquel (és a dir tot el conjunt monumental en aquell moment) i en el terme d’Olèrdola.

Li pertany al rector per ser el representant del curat de Sant Miquel d’Olèrdola, al qual li correspon tota la finca des de temps immemorial.

Els pactes de venda

La venda es fa amb els següents pactes:

Es ven tota l’extensió menys l’església i el cementiri i el metre que separa ua zona de cultiu amb una altra. La duració del contracte de venda serà de deu anys i es podrà prorrogar per deu més. Passats els vint anys es pot prorrogar de cinc en cinc. Les terres que estan cultivades són les úniques que hauran de continuar així i no unes altres. Els compradors no podran alterar ni tocar cap objecte antic ni permetre que altra persona ho faci, a no ser que hi hagi un previ permís expressat pel bisbe de la diòcesis. Si volguessin fer alguna millora en la part de la casa en que no es reconeix mèrit artístic, podrà verificar-la mitjançant el consentiment del delegat o representats que la junta de monuments tingui a Vilafranca. L’herba del metre de terreny que queda exceptuat de l’arrendament podran utilitzar-la els arrendataris però no la brossa que serà del rector. Si d’aquesta herba no n’hi hagués prou pel consum ordinari de la casa rectoral podrà el rector emportar-se la que li faltés del terreny que s’arrenda. Les obres de conservació i reparació de la casa parroquial i les seves dependències aniran a càrrec del rector, el qual es reserva per això i pel que li succeeixi en el càrrec el dret d’ús i habitació del quarto principal de la casa, d’un altre per la criada i de la part de la cuina, menjador i quadra, que necessiti fins que estigui construïda una nova casa parroquial, aquest dret d’ús i habitació en cap cas ni per qualsevol motiu durarà més de divuit mesos.

El pagament de les contribucions tan ordinàries com extraordinàries que es posin pel terreny arrendat serà a càrrec dels arrendataris.

El preu d’aquest arrendament és de cent quaranta pessetes anuals que els arrendataris pagaran al rector per semestres vençuts el de Sant Joan de juny i el de Nadal, en bones monedes d’or i plata, i no en vals reals ni altre paper moneda portant-lo a l’habitació que ocupi l’arrendador.

El Bisbat de Barcelona fins el 1884 va ser el propietari del conjunt monumental d'Olèrdola. Aquest va ser venut a la família Abella, per part del rector Jaume Plans Genestós de Sant Miquel d'Olèrdola. El 1962 un matrimoni va comprar als Abella les terres del conjunt, però el 1963 es va vendre a la Diputació de Barcelona. Si el germà del meu besavi no ho hagués venut actualment encara seria del Bisbat, però potser no existiria ni la nova església ni el poble de Sant Miquel d'Olèrdola. 



                                                                      

 

 

 

 

 

 

 

dissabte, 4 de juny de 2022

El bisbe Torras i Bages i Cal Gomà (XIX-XX)

 

Josep Torras i Bages va néixer a les Cabanyes el 12 de setembre de 1846 i morí a Vic el 7 de febrer de 1916. Fou un eclesiàstic i bisbe català. Es diu que fou el màxim representant al seu temps del catalanisme conservador i catòlic.

Els seus pares foren Francesc Torras Gomà i Francesca Bages Sans. Els avis paterns eren Antoni Torras Romeu, originari de Banyeres del Penedès, i Francesca Gomà Noya de les Cabanyes del Penedès. Els materns van ser Ramon Bages i Teresa Sans de Torrelles de Foix i Castellví de la Marca respectivament.

L’espai on hi ha la Biblioteca Torres i Bages a Vilafranca és situada a la plaça de l’Oli. És coneguda per Cal Gomà. Aquest nom és el que té també la Masia situada a les Cabanyes, on vivia la família del bisbe Torras i Bages.

La casa Gomà (XIX)

El 25 de novembre de 1854, Antoni Torras Romeu i el seu fill Francesc Torras Gomà venen i permuten a Felisa Blanch, vídua d’Anton Diaz i el fill Lluís Diaz Blanch, adroguer, originaris de Vilafranca o aquest últim vivint a Tarragona, una casa amb un hort contiguo situat al carrer Graupere, que Antoni Torras Romeu va comprar a l’apotecari Gaietà Marrugat el 1812. A canvi els Diaz venen i permuten als Torras una casa situada a la plaça de l’Oli. Limita a l’est amb diferents propietaris i la mateixa plaça, al nord amb els corrals. La casa era propietat d’Anton Diaz Güell, com hereu del seu pare Ramon Díaz, negociant de Vilafranca. El pare la tenia per compra a Clara de Prez, muller de Joan Nuell, tinent d’infanteria el 1814.

El set de març de 1861, Rosa Mestre Güell, viuda de Pelegrí Tarrada Raventós que era peixater de Vilanova i la Geltrú, Van tenir cinc filles. Entre els béns que reben del seu marit difunt hi ha una petita casa, en estat ruïnós perquè s’havia ensorrat el sostre i la resta amenaçava de caure. Les filles no disposen de mitjans per fer les obres, de manera que venen a Antoni Torras Romeu i Francesc Torras Gomà, pare i fill, hisendats. La casa té una porta i dues finestres que donen a la plaça de l’Oli, dos dormitoris i una petita cuina i els baixos, amb una estança darrera la cuina que dóna a l’hort de la casa dels compradors, els Torras. Limita a l’est part amb la plaça, al sud amb la plana i la casa dels compradors i a oest amb l’hort de la casa dels compradors.

Aquesta part de la que ja era casa dels Torras (l’actual biblioteca) era propietat de Pelegrí Tarrada Raventós, que la tenia per herència de la seva mare Jacinta Raventós des de el 1853. La Jacinta la tenia per haver-la comprat a Clara de Prez, muller de Joan Nuell, tinent d’infanteria l’any 1813.

En l’emmirallament de Vilafranca del Penedès de l’any 1879 Francesc Torras Gomà, viu a Barcelona. És propietari de la casa situada a la plaça de l’Oli, amb golfes i un hort al darrera. Es diu que té vuit-cents quatre metres quadrats: tres-cents setanta-quatre en l’edifici i quatre-cents trenta-cinc en l’hort. Limita a la dreta amb el carrer Farran, a l’esquerra amb la casa de Francesc Junyent i a l’esquena amb la casa de Joan Trius.

Els béns dels Torras i la casa Gomà (1872)

El 19 de gener de 1872, Francesc Torras Gomà, hereu dels béns del seu pare Antoni Torras Romeu que va morir el 19 de gener d’aquell any, fa inventari del seu patrimoni. Entre aquests es troba la casa amb dues habitacions i dues portes d’entrada, assenyalada amb el número 28 i 30, amb un hort i jardí al darrera, la numerada 30, amb una superfície de vint-mil nou-cents quatre pams quadrats, fent cantonada amb el carrer Farran, formada per planta baixa amb un petit entresol, primer pis i golfes.

Francesc Torras Gomà mora el 30 de desembre de 1894 i anomena hereu universal al seu fill, el bisbe Josep Torras i Bages d’aquesta finca i de divuit immobles més.

Mor Torras i Bages a Vic el 1916 institueix hereus de confiança a Manuel Guasch Estalella, el seu vicari general i secretari de càmera al bisbat de Vic; Josep Dachs Carné, prevere canonge de la catedral de Vic; Jaume Serra Hordi, degà de la Catedral de Vic i Joan Badia Capdevila, rector de l’església de Santa Maria de Vilafranca i Pere Santacana Vallès, administrador dels béns patrimonials de la família. Els hereus inscriuen els divuit immobles i cinc títols a Vilafranca el 17 de juliol de 1916.

Tots amb el notari es van congregar a la casa Gomà de Vilafranca i passem a relatar els béns de la família Torras i del bisbe Torras i Bages situats fora Vilafranca del Penedès.

Viladellops (Sant Miquel d’Olèrdola)

L’heretat situada en el terme de Sant Miquel d’Olèrdola, al lloc conegut per Viladellops. La qual heretat consta de dotze partides de terra: vinya al Puig d’en Guiu; terra a la Travessera; terra a les Forses; vinya al Camí Real; vinya a Soldonar o Soldoneres; vinya al Papiol; vinya a Puigdenportes i Comella; terra a Viladellops on hi ha una casa edificada amb el número vuit, composta de baixos i un pis, de superfície vint-cinc mil cin-cents pams quadrats, amb un hort i corral de superfície dotze mil nou-cents sis pams quadrats; una altra vinya a la Travessera; altra vinya al Puig d’en Guiu; una vinya a la partida anomenada les Garrigues i Fons del Martí o de la Barraca; vinya, bosc i roques a les Garrigues i Fons del Badejet o La Careta.

També cobren diferents cens gravats sobre altres immobles de la seva propietat: un de tres lliures que paga Ramon Prunera per una terra situada al Torrent o la Comella, situada a Sant Miquel d’Olèrdola.  Altre cens de vuit pessetes que paga Rubió per una altra terra al mateix lloc dit anteriorment. Altre de set pessetes que paga Pau Milà Albet que grava la terra situada a Sant Miquel, al lloc del Torrent o la Comella. Dins del qual  hi ha edificada una casa de baixos i un pis. Un cens de quinze pessetes que paga Pere Giralt Romagosa per una terra situada al mateix lloc. Hi ha també edificada una casa de baixos i un pis. Un també de quinze pessetes que paga Josep Rovira Mestre per una altra terra al mateix lloc, on hi ha edificada una altra casa amb baixos i un pis. Aquests tres censos foren imposats per Anton Torras Romeu i Francesc Torras Gomà els anys 1855/1858 i 1859.

Un altre cens de set pessetes que paga cada any Dolors Batlle Torras com usufructuaria dels béns que foren del seu marit Joan Carreras Arrufat, gravat sobre una casa de planta baixa i un pis, situada al terme de Sant Miquel d’Olèrdola, que pertany a l’heretat de Viladellops. Fou imposat el cens pel seu pare al dit Carreras el 1877.

La major part de les finques que integren l’herència del bisbe es tenien per alou directe del monestir de Sant Pere de les Puelles de Barcelona i de la Comanda de Sant Joan de Jerusalem i hi pagaven censos, que actualment estan redimits des de 1851 per la llei de desamortitzacions.

Els drets legitimaris d’Antonia i Maria Rosa Torras, germanes de Francesc Torras Romeu, per tant ties del bisbe, han quedat extingits, en quant a Maria Rosa perquè va morir soltera als vint-i-dos anys a les Cabanyes i Antonia pel casament amb el Bolet de Vernet de Sant Martí Sarroca i haver ja cobrat el dot el 1825.

La finca de Viladellops, amb la casa, les terres i els censos son venuts pels hereus del bisbe al marquès d’Alfarràs, Joan Desvalls i Amat, en la seva representació en l’acte el seu procurador Wenceslao Roberti Rion propietari i veí de Calafell. També es ven cinquanta-un barrils de vi i dues premses, una d’antiga i una de sistema modern. El preu de la venda és de cinquanta-cinc mil cinc-centes pessetes.

La casa Gomà (XX)

La casa de la Plaça de l’Oli els hereus de confiança del bisbe la donen a la Casa de Caritat de Barcelona i en nom d’aquest a Albert Bastardas Sampere, el set de juny de l’any 1930 amb el pacte següent: “ que la finca donada deurà dedicar-se a alguna atenció benèfica evitant que en cap casa tingui destí mundà o incompatible amb les ensenyances de Nostra Senyora Mare Església Catòlica Apostòlica i Romana”. Van passar alguns anys sense que se li trobés cap funció concreta, i l’immoble s’anava deteriorant. La Diputació ja tenia una biblioteca a Vilafranca, que a causa de la Guerra Civil de 1936-1939 es va haver de traslladar. Fou aleshores que es va pensar en posar-la en aquest edifici. El 1939 l’arquitecte Jeroni Martorell va fer-hi un projecte de reforma i consolidació de l’edifici que va durar fins el 1979.

Si anéssim als orígens de Cal Gomà de Vilafranca del Penedès, sabríem que l’edifici té una història molt interessant, en quant a lloc d’hàbitat de gent noble de diferents llocs del Penedès, alguns ja n`hem parlat en aquest mateix blog, altres en el blog del “Penedès medieval”.

 

 

 

 

 

 

 

dilluns, 2 de maig de 2022

La Torre de Vernet (segles XVI- XIX)

 

La Torre de Vernet és un barri d’origen medieval, situada al sud del terme de Sant Martí Sarroca, prop del límit de Castellví de la Marca, al lloc dit el barri de la Torre. Al Penedès hi trobem informació de lloc des del segle XII. Els Vernet eren nobles que van actuar en diferents llocs del Penedès, a Sant Martí Sarroca, a Vilafranca, a Canyelles, Santa Oliva, Foix...escriure sobre el seu moviment i actuació al Penedès  en l’època medieval correspon en el meu altre blog el Penedès medieval. Aquí  em vull referir a com era aquest espai en els segles posteriors al medieval i les famílies que hi vivien.

Els Llances (segle XIV-XVI)

Aquesta família la trobem vivint a la quadra o Torre de Vernet a partir de l’any 1374. Bernat i el fill Guillem Llances són els que sobresurten. El pare va ser cunyat del noble Asbert Vernet. Es va casa amb Guillema Misser, filla dels notaris Misser de Vilafranca del Penedès. Asbert estava casat amb Geraldona Misser. A finals del segle XV uns Llances viuen a Pacs del Penedès de nom Pere, va ser moliner en aquesta població. Un Joan Llances de professió boter, originari de Vernet, viu a Vilanova a finals del XVI. Elisabet Llances,  filla d’aquest Joan,  es casa el 1574 amb el fuster Francesc Raventós del mas de la Verdera, situat a Subirats. Sembla ser que en aquests últims anys del XVI ja no hi ha Llances a la Torre de Vernet.

Els Soler (XVI-XIX)

En els primers anys del segle XVI el pagès Jaume Soler viu a la Torre de Vernet. Estava casat amb Magdalena Selva, pubilla del mas Fumet, situat al mateix terme de Sant Marti Sarroca. Una filla seva, Coloma, signa capítols matrimonials amb el pagès Francesc Cuscó del mas de la Costa, situat en el terme de Sant Pere Molanta.

Sabem de famílies Soler al mas Rovellats del terme de Sant Martí abans d’aquests anys, però, de moment, no els hem sabut relacionar amb els que després estaran a Vernet. També en aquests anys hi ha Soler al mas Lligonella, situat en el mateix terme.

L’any 1582 el prevere Bartomeu Soler, fill de Jaume, es fa càrrec, com a tutor, dels béns del fill primogènit del Jaume Soler, un altre Jaume. Bartomeu és rector de l’església de Sant Vicens de Castellolí.

El pou de la Torre de Vernet o la Font, després els Paradons, era un dels llocs on els Soler tenien vinya plantada, a prop del camí que de l’església de Sant Marti Sarroca anava a l’Arboç del Penedès. Aquesta vinya la va rebre Jaume Soler, pare, com hereu d’Antoni Calabuig del mas Romaní de Sant Martí Sarroca.

Tenien terres els Soler també al lloc anomenat els Prats de Vernet. El pastor d’origen estranger Josep Dardinyanch (d’origen francès) habitava a la casa del Soler de Vernet el 1606.

Un altre Jaume Soler, de nom igual que el pare i avi, es casat amb Cecilia. La filla Teresa, signa capítols matrimonials el 1638 amb Joan Soler, pagès de Viladellops, del terme de Sant Miquel d’Olèrdola. Tindrem, per tant. Una branca familiar que s’anomenarà Soler i Soler. Uns viuran a Vernet i altres a Viladellops.

En un acte celebrat el 1705 a l’església de la Torre de Vernet, Josep Soler fill de Josep Soler i Jerònima, signa capítols matrimonials amb Maria Àngela Gener filla del pagès Jaume Gener de Sant Martí Sarroca. Un fill d’ells dos, el 1743, els signa conjuntament amb Madrona Mestre Ferret, filla d’Isidre Mestre de la quadra del Gorner (Puigdalba).

La casa de Pau Soler (1809)

La vídua de Pau Soler de la Torre de Vernet, va ser Antonia Almirall. Ella és l’encarregada de fer un inventari dels béns del seu marit difunt.

Tenia una casa (heretat) amb el seu corral, pallissa, galliner, aixoll i trull descobert.

Ens diu que estava situada a la Torre de Vernet, on havia habitat amb el seu marit. En l’entrada hi ha un banc i diferents eines pel treball agrícola. En l’estable dos matxos i els arreus necessaris per llaurar. En el celler exterior hi té nou botes de set càrregues, que en aquell moment estaven buides Hi ha també una borrassa per arreplegar olives. En l’altre celler, de dins, hi ha catorze botes de set càrregues, portadores i una premsa amb arreus de premsar. En el menjador dues taules llargues i quatre bancs. En el quarto dels mossos un llit i bancs.

En el rentador tres calderes, paelles, gerra per posar olives, càntirs, olles, galledes, una xocolatera i altres eines de cuina. En la cuina tot el necessari per cuinar, entre ells dues garrafes i dotze coberts de llautó. En el pastador, la pastera, sacs de farina, balances i arreus per pastar. En la sala un llit amb tot el necessari per fer-lo servir. Dotze rams de fil. Un armari gran de fusta. Trenta-sis camises d’home i dona. Estovalles i tovallons.

En el quarto que dona al cap de l’escala hi ha tres caixes grans. Un llit amb tot el necessari i una tauleta. En el quarto que dona a la part del corral, un altre llit amb el necessari, bancs i cadires. També una caixa, on a dins, hi ha papers relatius al patrimoni de la casa.

En el quarto que dona a la sala un altre llit amb tot el necessari i també un quadre amb la imatge del bon Jesús. En un altre quarto que dona també a la sala un llit complert i una altra borrassa per arreplegar olives. En el quarto que dona a la mateixa sala i que té una finestra situada a la part d’oest i ha un altre llit amb el necessari, un armari amb papers del patrimoni de la casa i un escriptori. En el rebost dues gerres grans de posar oli, un salador i càntirs per posar oli. En la botiga garbells i civada. En el corral de bestiar no hi ha animals sinó bigues, plates i pots.

En el mateix terme de sant Marti hi tenia un apartament anomenat lo corralet d’en Soler.

A més encara posseïa una altra heretat amb el seu corral, aixoll i amb les seves terres, honors, possessions, drets i pertinències que estava situada a la parròquia de Lavern, en el terme de Subirats junt amb nou botes de set càrregues cadascuna i totes plenes de vi negre amb la premsa.


Els Mata (XVI-XIX)

Els Mate els trobem a partir de mitjans del segle XVI. El primer és Salvador Mata. Relacionats amb els Mata de La Granada del Penedès. Posteriorment, el 1616 el pagès del mas Rovellats (Sant Martí Sarroca) Joan Pau Escardó es casa amb Simona, filla del pagès Antoni Mata i Eleonor de la Torre de Vernet. El 1625 un altre fill d’Antoni,  Jaume Mata, signa capítols matrimonials amb Maria Mestre Romeu originaria del mas Racò, situat a Sant Pere de Ribes. Antoni, que era viudo de la Eleonor, el mateix any 1625 es casa amb Magdalena Romeu, mare de la seva nora, de Sant Pere de Ribes. Un fill dels primers, de Jaume Mata i Maria Mestre, un altre Jaume Mata, el 1653 s’enllaça matrimonialment amb Maria filla d’un pedranyaler de Vilafranca, el difunt Bartomeu Darrier, d’origen francès. El mateix dia Jaume Mata, el pare, es casa amb Maria, la viuda de Darrier.

En un acte al monestir de Sant Raimon de Penyafort, situat en el terme de Santa Margarida i els Monjos, es signen els capítols matrimonials entre Antoni Guell, de la Torre de Vernet i Maria Mata Mestre, filla de Jaume i Maria, que era viuda del pagès Jaume Molins de Sant Climent de Llobregat el 1654.

Maria Bernada, viuda del pagès Felip Mata de la Torre de Vernet, el 1649 es casa amb Jaume Bolet, pagès del mas Samontà, situat en el mateix terme de Sant Martí Sarroca.

El 1699 a l’església parroquial de Vallformosa (Vilobí del Penedès) signen els capítols matrimonials Maria, filla del pagès Jaume Mata de la Torre de Vernet i Rosa, amb el moliner Jaume Colomer del mateix terme.

En un acte a l’església de Sant Esteve de Castellet, el 1707, Maria Mata, filla dels anteriors Jaume i Rosa i ja viuda de Colomer, signa capítols amb el pagès Gabriel Raventós de Castellet. Aquest matrimoni va durar dos anys. És el 1709 quan la viuda Maria Mata redacta testament. És la hereva dels béns dels seus dos marits.

Un altre fill de Jaume i Rosa va ser el pagès Joan Mata, que signa capítols amb Maria Parès, filla d’Andreu de Pacs del Penedès el 1718.

El 1705 és el pagès Pere Mata, fill de Jaume i Marianna, de la Torre Vernet qui s’enllaça matrimonialment amb Madrona Mas, filla del sabater Pau Mas de Vilafranca.

El 1706 un altre Jaume Mata, fill de Jaume i Maria, signa capítols amb Marianna Benach, viuda de Lluis Ferrer, originari del poblat actualment deshabitat Selma.

Fill de Josep Mata i Maria Àngela de Vernet és Jaume Mata que signa capítols amb Maria Vallès del mas de la Riera del mateix terme de Sant Martí el 1726.

El 1775 un fill d’aquest anterior matrimoni, Jaume Mata Vallès, es casa amb Teresa Pons Esplugues, filla del pagès Joan Pons del mas Puigborrell de Pontons.

Un altre fill, en Josep Mata Vallès, ho fa el 1780 amb Maria Albet Castells, també de Pontons.

La casa de Jaume Mata i Rosa Vallès (1832)

La viuda Rosa és l’encarregada el catorze de maig d’aquest any de fer el inventari dels béns del seu marit difunt de la casa i heretat anomenada d’en Mata de la Torre amb totes les seves terres i possessions:

En el quarto de darrera, que dona al corral, hi ha una caixa buida i una cadira. En la sala, un llit amb tot el necessari i quatre caixes, en una ple de camises i altra roba d’ús. En el quarto, on dorm la Rosa, bancs, botes de vi i un llit amb tot el necessari. En l’estable, una burra. En el menjador, dues taules grans, bancs, un bressol i eines de pagès. En la cuina, un banc i estris de cuina. En el pastador, una pastera de tomba i una premsa. En el rebost, un salador amb mig tocino i una gerra per posar oli. En la botiga, garbells i diferents mesures de blat. En el galliner, sis gallines, un gall i dos polles d’indi. En el corral, un tocino.

 

Els Mascaró (XV-XVII)

A finals del segle XIV hi viu Pere i el fill Joan Mascaró. Posteriorment hi té casa el 1552 el fill de Joan, Gerard Mascaró. El Pere, tot i que va néixer a Vernet, amb la seva muller Eulàlia, va viure a Santa Margarita i els Monjos, ja que ella disposava de patrimoni en aquest terme. Gerald Mascaró tenia terres situades al Prat de Vernet.

El 1632 fan capítols matrimonials Magdalena Mascaró, filla del Joan i Àngela de Vernet, amb el pagès Pere Güell de Llorens del Penedès. Una altra filla de Joan i Àngela, la Maria Mascaró signa capítols el 1638 amb Gabriel Montserrat de Can Serts (Rovira Roja) del terme de Sant Marti, fill d’Antoni i Jerònima.

No els tornem a trobar vivint en la Torre de Vernet, ja que es dispersen en altres llocs del Penedès, un d’ells era el Mas de la Riba, situat entre el terme de Sant Martí Sarroca i el terme de Santa Margarida i els Monjos.

Els Bernada ( XV-XVII)

Marti Bernada el tenim vivint a la Torre de Vernet l’any 1411. Tot i que posteriorment va anar a viure  a Vilafranca del Penedès.

El 1568 hi és Joan Bernada amb la muller Esperança. El fill primogènit, en Joan Bernada de Vernet, signa capítols matrimonials el 1591 amb Magdalena Font filla del pagès Joan de Sant Llorens d’Hortons, en el terme de Gelida. Ella té disset anys. El 1622 un fill d’ells dos, Joan Bernada Font, es casa amb Felipa Gual, filla de Gabriel del mas de la Mercadera, situat en el mateix terme de Sant Marti. El pare Joan Bernada és difunt el 1602. També Joan Bernada Font és difunt el 1649. Felipa Gual, la vídua, es casa amb Francesc Soler de Vernet. Maria Bernada Gual, filla de Joan i Felipa, es va casar amb Felip Mata de la Torre de Vernet, ja ho hem comentat. Maria Bernada Gual al quedar viuda el 1649 és ara muller de Jaume Bolet de Samontà, que també hem comentat.

Posteriorment trobem Bernada en altres llocs del Penedès, com a Vilobí o Vilafranca del Penedès.

Els Miret (XVII-XVIII)

La família Miret té patrimoni a la torre de Vernet degut a l’enllaç matrimonial entre Pau Miret, filla de Jaume i Jerònima de Sant Sadurní del terme de Sant Martí Sarroca, amb Maria Bernarda Gual, viuda de Jaume Bolet de Santomà, el 1664, és a dir, casada amb terceres núpcies. El dotze de juliol de 1685 Pau Miret redacta el seu testament. El trobem encara vivint a Vernet el 1688. Posteriorment els Miret estan en altres llocs del Penedès, el mateix Sant Sadurní de Sant Martí, Sant Cugat Sesgarrigues, Vilobí, les Cabanyes i molts altres.

Els Güell ( XVII-XVIII)

Els Güells sorgeixen en la documentació a partir de l’any 1632 quan signa capítols matrimonials Magdalena Mascaró , filla de Joan i Àngela, amb el pagès Pere Güell de Llorens del Penedès, ja comentat i continua amb els d’Antoni Güell de Vernet amb Maria Mata, filla de Jaume Mata i Maria, ja comentat, el 1654.

El 1660 és Teresa Güell, filla d’Antoni Güell de Vernet i Àngela, el que signa capítols amb el pagès Josep Gual, familiar de Maria Bernada Gual, fill de Josep i Elisabet del terme de Santa Margarida (Mas de la Riba).

El 1707 Jaume, Maria i Josep Güell, tots germans, són enterrats a l’església de la Torre de Vernet. L’encarregat de les despeses per novenes i misses és Antoni Güell, també germà dels tres.

El 1711 Àngela Güell, filla d’Antoni i Àngela, casada amb el pagès Josep Vallès del mas Massana de Sant Martí Sarroca, conjuntament amb el seu germà Antoni Güell, ven a Pere Bolet, de la Torre de Vernet, la casa que tenen a Vernet, pel preu de trenta lliures. La causa de la venda es poder cobrar el dot, degut a les seves núpcies amb Josep Vallès. Àngela i Antoni havien quedat orfes.

El 1730 una filla, del ara difunt Antoni Güell de la Torre de Vernet, Magdalena, signa capítols amb Francesc Soler de Viladellops (familiar dels Soler de Vernet). La vídua d’Antoni Güell es va casar en segones núpcies amb Fèlix Nin d’Albinyana.

Els Bolet ( XVII- XIX)

Els Bolet de Samontà, degut al casament amb familiars dels Mata, Bernada i Soler es fan amb patrimoni que tenen aquestes famílies a la Torre de Vernet a partir de mitjans del segle XVII.

El 1684 Joan Pau Bolet, fill de Jaume i Maria Bernada Gual, en un acte al mas Ratera, situat en el terme de Castellví de la Marca, signa capítols matrimonials amb Dionisa Bellvei, en aquell moment habitant del mas Ratera, fill de Joan i Magdalena.

Degut a comprar de la casa dels Güell, Pere Bolet i la seva muller Rosa Via vivien a la Torre de Vernet. El 1747 la seva filla Rosa Bolet Via signa capítols amb el sastre Josep Romeu Ràfols de l’Arboç del Penedès.

Joan Bolet, fill del difunt Jaume i Maria Peix Alberich (originària de Queralt), de Vernet, es casa amb Teresa Miret Ràfols, del mas del Puig de les Cabanyes, familiar dels Miret de Vernet, el 1754.  En segones núpcies el 1773 es casa amb Francesca Montserrat Busquets del mas de les Cases, situat en el terme de Sant Martí Sarroca, filla de Jaume i Francesca.

Fill de Joan Bolet Peix i Teresa Miret Ràfols fou en Pere Bolet Miret, que el 1778 signa capítols amb Rosa Tort Marimon de Sant Quintí de Mediona. Aquest mateix any Joan Bolet Pros, que és viudo, fill de Jaume i Teresa Pros, de la Torre de Vernet, es casa amb Raimunda Tort Marimon, germana de l’anterior, de Sant Quintí, viuda d’Antoni Tort.

Testament de Joan Bolet Peix (1819)

El redacta el trenta de gener d’aquest any. Mana celebrar misses a la capella de Sant Pere, situada a la Torre de Vernet. Els marmessors són el seu fill Pere Bolet Miret i el seu nét Joan Bolet Tort. Mana ser enterrat a la capella del Sant Crist, dins l’església de Sant Martí Sarroca. A la seva filla Antonia Bolet Miret, casada amb un Soler de Vernet li fa deixes. També en fa als fills Ramon i Joan Bolet Miret. A la filla Teresa Bolet Miret, casada amb Josep Pasqual, al seu nebot Joan Bolet Tort. Anomena hereu universal al seu fill Pere Bolet Miret.

El 1827, signen capítols Josep Bolet Bargalló, fill de Pere Bolet i Dionisa Bargalló de la Torre de Vernet, amb Raimunda Barceló Queraltó, filla de Francesc i Maria de Sant Martí Sarroca.

El 1830 signen el viudo Josep Carreras Masana del terme de Sant Miquel d’Olèrdola, amb Dionisa Bolet Soler, filla de Joan i Rosa, de la Torre de Vernet. El mateix any i dia és Raimunda Bolet Soler, filla de Joan i Rosa, que els fa amb Josep Gili Soler de Sant Martí.

Els Bolet i la família del bisbe Torres i Bages (1824)

El dos d’octubre d’aquest any és quant signen els capítols matrimonials entrel’hisendat de la Torre de Vernet, Pere Bolet Soler, fill de Joan i Rosa, amb Antonia Torres Gomà, filla d’Anton i Francesca, de les Cabanyes. El fill, el metge Francesc Bolet Torres, nascut a la Torre de Vernet, però que vivia a Barcelona, signa capítols matrimonials amb Concepció Macià Miret, el 1863, filla del burgès i també hisendat Josep Anton Macià Nin i Paula Miret Saoneo de Vilafranca del Penedès.

La casa dels Bolet a la Torre de Vernet encara és coneguda, on hi ha diferents objectes relacionats amb el bisbe Torres i Bages. Els Bolet després van ampliar el seu patrimoni amb la casa del Maset, situat dins el terme de Castellví de la Marca, sempre en la documentació anomenat els Bolet de Vernet.

Fins aquí un resum d’algunes de famílies que vivien en aquest indret d’origen medieval i que continua en la memòria d’algunes de les que actualment hi viuen.