dilluns, 2 de maig de 2022

La Torre de Vernet (segles XVI- XIX)

 

La Torre de Vernet és un barri d’origen medieval, situada al sud del terme de Sant Martí Sarroca, prop del límit de Castellví de la Marca, al lloc dit el barri de la Torre. Al Penedès hi trobem informació de lloc des del segle XII. Els Vernet eren nobles que van actuar en diferents llocs del Penedès, a Sant Martí Sarroca, a Vilafranca, a Canyelles, Santa Oliva, Foix...escriure sobre el seu moviment i actuació al Penedès  en l’època medieval correspon en el meu altre blog el Penedès medieval. Aquí  em vull referir a com era aquest espai en els segles posteriors al medieval i les famílies que hi vivien.

Els Llances (segle XIV-XVI)

Aquesta família la trobem vivint a la quadra o Torre de Vernet a partir de l’any 1374. Bernat i el fill Guillem Llances són els que sobresurten. El pare va ser cunyat del noble Asbert Vernet. Es va casa amb Guillema Misser, filla dels notaris Misser de Vilafranca del Penedès. Asbert estava casat amb Geraldona Misser. A finals del segle XV uns Llances viuen a Pacs del Penedès de nom Pere, va ser moliner en aquesta població. Un Joan Llances de professió boter, originari de Vernet, viu a Vilanova a finals del XVI. Elisabet Llances,  filla d’aquest Joan,  es casa el 1574 amb el fuster Francesc Raventós del mas de la Verdera, situat a Subirats. Sembla ser que en aquests últims anys del XVI ja no hi ha Llances a la Torre de Vernet.

Els Soler (XVI-XIX)

En els primers anys del segle XVI el pagès Jaume Soler viu a la Torre de Vernet. Estava casat amb Magdalena Selva, pubilla del mas Fumet, situat al mateix terme de Sant Marti Sarroca. Una filla seva, Coloma, signa capítols matrimonials amb el pagès Francesc Cuscó del mas de la Costa, situat en el terme de Sant Pere Molanta.

Sabem de famílies Soler al mas Rovellats del terme de Sant Martí abans d’aquests anys, però, de moment, no els hem sabut relacionar amb els que després estaran a Vernet. També en aquests anys hi ha Soler al mas Lligonella, situat en el mateix terme.

L’any 1582 el prevere Bartomeu Soler, fill de Jaume, es fa càrrec, com a tutor, dels béns del fill primogènit del Jaume Soler, un altre Jaume. Bartomeu és rector de l’església de Sant Vicens de Castellolí.

El pou de la Torre de Vernet o la Font, després els Paradons, era un dels llocs on els Soler tenien vinya plantada, a prop del camí que de l’església de Sant Marti Sarroca anava a l’Arboç del Penedès. Aquesta vinya la va rebre Jaume Soler, pare, com hereu d’Antoni Calabuig del mas Romaní de Sant Martí Sarroca.

Tenien terres els Soler també al lloc anomenat els Prats de Vernet. El pastor d’origen estranger Josep Dardinyanch (d’origen francès) habitava a la casa del Soler de Vernet el 1606.

Un altre Jaume Soler, de nom igual que el pare i avi, es casat amb Cecilia. La filla Teresa, signa capítols matrimonials el 1638 amb Joan Soler, pagès de Viladellops, del terme de Sant Miquel d’Olèrdola. Tindrem, per tant. Una branca familiar que s’anomenarà Soler i Soler. Uns viuran a Vernet i altres a Viladellops.

En un acte celebrat el 1705 a l’església de la Torre de Vernet, Josep Soler fill de Josep Soler i Jerònima, signa capítols matrimonials amb Maria Àngela Gener filla del pagès Jaume Gener de Sant Martí Sarroca. Un fill d’ells dos, el 1743, els signa conjuntament amb Madrona Mestre Ferret, filla d’Isidre Mestre de la quadra del Gorner (Puigdalba).

La casa de Pau Soler (1809)

La vídua de Pau Soler de la Torre de Vernet, va ser Antonia Almirall. Ella és l’encarregada de fer un inventari dels béns del seu marit difunt.

Tenia una casa (heretat) amb el seu corral, pallissa, galliner, aixoll i trull descobert.

Ens diu que estava situada a la Torre de Vernet, on havia habitat amb el seu marit. En l’entrada hi ha un banc i diferents eines pel treball agrícola. En l’estable dos matxos i els arreus necessaris per llaurar. En el celler exterior hi té nou botes de set càrregues, que en aquell moment estaven buides Hi ha també una borrassa per arreplegar olives. En l’altre celler, de dins, hi ha catorze botes de set càrregues, portadores i una premsa amb arreus de premsar. En el menjador dues taules llargues i quatre bancs. En el quarto dels mossos un llit i bancs.

En el rentador tres calderes, paelles, gerra per posar olives, càntirs, olles, galledes, una xocolatera i altres eines de cuina. En la cuina tot el necessari per cuinar, entre ells dues garrafes i dotze coberts de llautó. En el pastador, la pastera, sacs de farina, balances i arreus per pastar. En la sala un llit amb tot el necessari per fer-lo servir. Dotze rams de fil. Un armari gran de fusta. Trenta-sis camises d’home i dona. Estovalles i tovallons.

En el quarto que dona al cap de l’escala hi ha tres caixes grans. Un llit amb tot el necessari i una tauleta. En el quarto que dona a la part del corral, un altre llit amb el necessari, bancs i cadires. També una caixa, on a dins, hi ha papers relatius al patrimoni de la casa.

En el quarto que dona a la sala un altre llit amb tot el necessari i també un quadre amb la imatge del bon Jesús. En un altre quarto que dona també a la sala un llit complert i una altra borrassa per arreplegar olives. En el quarto que dona a la mateixa sala i que té una finestra situada a la part d’oest i ha un altre llit amb el necessari, un armari amb papers del patrimoni de la casa i un escriptori. En el rebost dues gerres grans de posar oli, un salador i càntirs per posar oli. En la botiga garbells i civada. En el corral de bestiar no hi ha animals sinó bigues, plates i pots.

En el mateix terme de sant Marti hi tenia un apartament anomenat lo corralet d’en Soler.

A més encara posseïa una altra heretat amb el seu corral, aixoll i amb les seves terres, honors, possessions, drets i pertinències que estava situada a la parròquia de Lavern, en el terme de Subirats junt amb nou botes de set càrregues cadascuna i totes plenes de vi negre amb la premsa.


Els Mata (XVI-XIX)

Els Mate els trobem a partir de mitjans del segle XVI. El primer és Salvador Mata. Relacionats amb els Mata de La Granada del Penedès. Posteriorment, el 1616 el pagès del mas Rovellats (Sant Martí Sarroca) Joan Pau Escardó es casa amb Simona, filla del pagès Antoni Mata i Eleonor de la Torre de Vernet. El 1625 un altre fill d’Antoni,  Jaume Mata, signa capítols matrimonials amb Maria Mestre Romeu originaria del mas Racò, situat a Sant Pere de Ribes. Antoni, que era viudo de la Eleonor, el mateix any 1625 es casa amb Magdalena Romeu, mare de la seva nora, de Sant Pere de Ribes. Un fill dels primers, de Jaume Mata i Maria Mestre, un altre Jaume Mata, el 1653 s’enllaça matrimonialment amb Maria filla d’un pedranyaler de Vilafranca, el difunt Bartomeu Darrier, d’origen francès. El mateix dia Jaume Mata, el pare, es casa amb Maria, la viuda de Darrier.

En un acte al monestir de Sant Raimon de Penyafort, situat en el terme de Santa Margarida i els Monjos, es signen els capítols matrimonials entre Antoni Guell, de la Torre de Vernet i Maria Mata Mestre, filla de Jaume i Maria, que era viuda del pagès Jaume Molins de Sant Climent de Llobregat el 1654.

Maria Bernada, viuda del pagès Felip Mata de la Torre de Vernet, el 1649 es casa amb Jaume Bolet, pagès del mas Samontà, situat en el mateix terme de Sant Martí Sarroca.

El 1699 a l’església parroquial de Vallformosa (Vilobí del Penedès) signen els capítols matrimonials Maria, filla del pagès Jaume Mata de la Torre de Vernet i Rosa, amb el moliner Jaume Colomer del mateix terme.

En un acte a l’església de Sant Esteve de Castellet, el 1707, Maria Mata, filla dels anteriors Jaume i Rosa i ja viuda de Colomer, signa capítols amb el pagès Gabriel Raventós de Castellet. Aquest matrimoni va durar dos anys. És el 1709 quan la viuda Maria Mata redacta testament. És la hereva dels béns dels seus dos marits.

Un altre fill de Jaume i Rosa va ser el pagès Joan Mata, que signa capítols amb Maria Parès, filla d’Andreu de Pacs del Penedès el 1718.

El 1705 és el pagès Pere Mata, fill de Jaume i Marianna, de la Torre Vernet qui s’enllaça matrimonialment amb Madrona Mas, filla del sabater Pau Mas de Vilafranca.

El 1706 un altre Jaume Mata, fill de Jaume i Maria, signa capítols amb Marianna Benach, viuda de Lluis Ferrer, originari del poblat actualment deshabitat Selma.

Fill de Josep Mata i Maria Àngela de Vernet és Jaume Mata que signa capítols amb Maria Vallès del mas de la Riera del mateix terme de Sant Martí el 1726.

El 1775 un fill d’aquest anterior matrimoni, Jaume Mata Vallès, es casa amb Teresa Pons Esplugues, filla del pagès Joan Pons del mas Puigborrell de Pontons.

Un altre fill, en Josep Mata Vallès, ho fa el 1780 amb Maria Albet Castells, també de Pontons.

La casa de Jaume Mata i Rosa Vallès (1832)

La viuda Rosa és l’encarregada el catorze de maig d’aquest any de fer el inventari dels béns del seu marit difunt de la casa i heretat anomenada d’en Mata de la Torre amb totes les seves terres i possessions:

En el quarto de darrera, que dona al corral, hi ha una caixa buida i una cadira. En la sala, un llit amb tot el necessari i quatre caixes, en una ple de camises i altra roba d’ús. En el quarto, on dorm la Rosa, bancs, botes de vi i un llit amb tot el necessari. En l’estable, una burra. En el menjador, dues taules grans, bancs, un bressol i eines de pagès. En la cuina, un banc i estris de cuina. En el pastador, una pastera de tomba i una premsa. En el rebost, un salador amb mig tocino i una gerra per posar oli. En la botiga, garbells i diferents mesures de blat. En el galliner, sis gallines, un gall i dos polles d’indi. En el corral, un tocino.

 

Els Mascaró (XV-XVII)

A finals del segle XIV hi viu Pere i el fill Joan Mascaró. Posteriorment hi té casa el 1552 el fill de Joan, Gerard Mascaró. El Pere, tot i que va néixer a Vernet, amb la seva muller Eulàlia, va viure a Santa Margarita i els Monjos, ja que ella disposava de patrimoni en aquest terme. Gerald Mascaró tenia terres situades al Prat de Vernet.

El 1632 fan capítols matrimonials Magdalena Mascaró, filla del Joan i Àngela de Vernet, amb el pagès Pere Güell de Llorens del Penedès. Una altra filla de Joan i Àngela, la Maria Mascaró signa capítols el 1638 amb Gabriel Montserrat de Can Serts (Rovira Roja) del terme de Sant Marti, fill d’Antoni i Jerònima.

No els tornem a trobar vivint en la Torre de Vernet, ja que es dispersen en altres llocs del Penedès, un d’ells era el Mas de la Riba, situat entre el terme de Sant Martí Sarroca i el terme de Santa Margarida i els Monjos.

Els Bernada ( XV-XVII)

Marti Bernada el tenim vivint a la Torre de Vernet l’any 1411. Tot i que posteriorment va anar a viure  a Vilafranca del Penedès.

El 1568 hi és Joan Bernada amb la muller Esperança. El fill primogènit, en Joan Bernada de Vernet, signa capítols matrimonials el 1591 amb Magdalena Font filla del pagès Joan de Sant Llorens d’Hortons, en el terme de Gelida. Ella té disset anys. El 1622 un fill d’ells dos, Joan Bernada Font, es casa amb Felipa Gual, filla de Gabriel del mas de la Mercadera, situat en el mateix terme de Sant Marti. El pare Joan Bernada és difunt el 1602. També Joan Bernada Font és difunt el 1649. Felipa Gual, la vídua, es casa amb Francesc Soler de Vernet. Maria Bernada Gual, filla de Joan i Felipa, es va casar amb Felip Mata de la Torre de Vernet, ja ho hem comentat. Maria Bernada Gual al quedar viuda el 1649 és ara muller de Jaume Bolet de Samontà, que també hem comentat.

Posteriorment trobem Bernada en altres llocs del Penedès, com a Vilobí o Vilafranca del Penedès.

Els Miret (XVII-XVIII)

La família Miret té patrimoni a la torre de Vernet degut a l’enllaç matrimonial entre Pau Miret, filla de Jaume i Jerònima de Sant Sadurní del terme de Sant Martí Sarroca, amb Maria Bernarda Gual, viuda de Jaume Bolet de Santomà, el 1664, és a dir, casada amb terceres núpcies. El dotze de juliol de 1685 Pau Miret redacta el seu testament. El trobem encara vivint a Vernet el 1688. Posteriorment els Miret estan en altres llocs del Penedès, el mateix Sant Sadurní de Sant Martí, Sant Cugat Sesgarrigues, Vilobí, les Cabanyes i molts altres.

Els Güell ( XVII-XVIII)

Els Güells sorgeixen en la documentació a partir de l’any 1632 quan signa capítols matrimonials Magdalena Mascaró , filla de Joan i Àngela, amb el pagès Pere Güell de Llorens del Penedès, ja comentat i continua amb els d’Antoni Güell de Vernet amb Maria Mata, filla de Jaume Mata i Maria, ja comentat, el 1654.

El 1660 és Teresa Güell, filla d’Antoni Güell de Vernet i Àngela, el que signa capítols amb el pagès Josep Gual, familiar de Maria Bernada Gual, fill de Josep i Elisabet del terme de Santa Margarida (Mas de la Riba).

El 1707 Jaume, Maria i Josep Güell, tots germans, són enterrats a l’església de la Torre de Vernet. L’encarregat de les despeses per novenes i misses és Antoni Güell, també germà dels tres.

El 1711 Àngela Güell, filla d’Antoni i Àngela, casada amb el pagès Josep Vallès del mas Massana de Sant Martí Sarroca, conjuntament amb el seu germà Antoni Güell, ven a Pere Bolet, de la Torre de Vernet, la casa que tenen a Vernet, pel preu de trenta lliures. La causa de la venda es poder cobrar el dot, degut a les seves núpcies amb Josep Vallès. Àngela i Antoni havien quedat orfes.

El 1730 una filla, del ara difunt Antoni Güell de la Torre de Vernet, Magdalena, signa capítols amb Francesc Soler de Viladellops (familiar dels Soler de Vernet). La vídua d’Antoni Güell es va casar en segones núpcies amb Fèlix Nin d’Albinyana.

Els Bolet ( XVII- XIX)

Els Bolet de Samontà, degut al casament amb familiars dels Mata, Bernada i Soler es fan amb patrimoni que tenen aquestes famílies a la Torre de Vernet a partir de mitjans del segle XVII.

El 1684 Joan Pau Bolet, fill de Jaume i Maria Bernada Gual, en un acte al mas Ratera, situat en el terme de Castellví de la Marca, signa capítols matrimonials amb Dionisa Bellvei, en aquell moment habitant del mas Ratera, fill de Joan i Magdalena.

Degut a comprar de la casa dels Güell, Pere Bolet i la seva muller Rosa Via vivien a la Torre de Vernet. El 1747 la seva filla Rosa Bolet Via signa capítols amb el sastre Josep Romeu Ràfols de l’Arboç del Penedès.

Joan Bolet, fill del difunt Jaume i Maria Peix Alberich (originària de Queralt), de Vernet, es casa amb Teresa Miret Ràfols, del mas del Puig de les Cabanyes, familiar dels Miret de Vernet, el 1754.  En segones núpcies el 1773 es casa amb Francesca Montserrat Busquets del mas de les Cases, situat en el terme de Sant Martí Sarroca, filla de Jaume i Francesca.

Fill de Joan Bolet Peix i Teresa Miret Ràfols fou en Pere Bolet Miret, que el 1778 signa capítols amb Rosa Tort Marimon de Sant Quintí de Mediona. Aquest mateix any Joan Bolet Pros, que és viudo, fill de Jaume i Teresa Pros, de la Torre de Vernet, es casa amb Raimunda Tort Marimon, germana de l’anterior, de Sant Quintí, viuda d’Antoni Tort.

Testament de Joan Bolet Peix (1819)

El redacta el trenta de gener d’aquest any. Mana celebrar misses a la capella de Sant Pere, situada a la Torre de Vernet. Els marmessors són el seu fill Pere Bolet Miret i el seu nét Joan Bolet Tort. Mana ser enterrat a la capella del Sant Crist, dins l’església de Sant Martí Sarroca. A la seva filla Antonia Bolet Miret, casada amb un Soler de Vernet li fa deixes. També en fa als fills Ramon i Joan Bolet Miret. A la filla Teresa Bolet Miret, casada amb Josep Pasqual, al seu nebot Joan Bolet Tort. Anomena hereu universal al seu fill Pere Bolet Miret.

El 1827, signen capítols Josep Bolet Bargalló, fill de Pere Bolet i Dionisa Bargalló de la Torre de Vernet, amb Raimunda Barceló Queraltó, filla de Francesc i Maria de Sant Martí Sarroca.

El 1830 signen el viudo Josep Carreras Masana del terme de Sant Miquel d’Olèrdola, amb Dionisa Bolet Soler, filla de Joan i Rosa, de la Torre de Vernet. El mateix any i dia és Raimunda Bolet Soler, filla de Joan i Rosa, que els fa amb Josep Gili Soler de Sant Martí.

Els Bolet i la família del bisbe Torres i Bages (1824)

El dos d’octubre d’aquest any és quant signen els capítols matrimonials entrel’hisendat de la Torre de Vernet, Pere Bolet Soler, fill de Joan i Rosa, amb Antonia Torres Gomà, filla d’Anton i Francesca, de les Cabanyes. El fill, el metge Francesc Bolet Torres, nascut a la Torre de Vernet, però que vivia a Barcelona, signa capítols matrimonials amb Concepció Macià Miret, el 1863, filla del burgès i també hisendat Josep Anton Macià Nin i Paula Miret Saoneo de Vilafranca del Penedès.

La casa dels Bolet a la Torre de Vernet encara és coneguda, on hi ha diferents objectes relacionats amb el bisbe Torres i Bages. Els Bolet després van ampliar el seu patrimoni amb la casa del Maset, situat dins el terme de Castellví de la Marca, sempre en la documentació anomenat els Bolet de Vernet.

Fins aquí un resum d’algunes de famílies que vivien en aquest indret d’origen medieval i que continua en la memòria d’algunes de les que actualment hi viuen.

 

 

 

 

 

dimarts, 8 de març de 2022

Els Planes flassaders de Vilafranca del Penedès (Segle XVI-XVII)

 

Tot i que molt probablement el cognom originari d’aquesta família era Plana i no Planes farem servir la grafia que més vegades trobem en la documentació, la de Planes. En aquests dos-cents anys al Penedès i sobretot a Vilafranca, hi arriben famílies d’altres indrets, alguns occitans però també de pobles de Catalunya o de fora. La causa, molt probablement, era la comunicació propera al mar i el no estar gaire lluny de Barcelona. Un bon lloc per fer negocis comercials. Sabem que les flassades o mantes que fabricaven hi feien servir la llana, cal descartar el que portessin un disseny molt elaborat, tot i que no es pot assegurar, no coneixem ni compradors ni inventaris dels seus obradors.

El flassader és un menestral que té com ofici teixir flassades i vendre-les. A Barcelona ja tenien una confraria pròpia l’any 1331. Ofici, per tant, que va continuar encara un bon temps tant a Vilafranca com a Barcelona, on hi ha el carrer dels flassaders.

Antoni Planes, el flassader de Vilallonga (1545)

Al 1548 Antoni Planes que té l’ofici de flassader vivint a Vilafranca del Penedès. És originari de Vilallonga del Camp (Tarragona). Ja deuria fer uns anys que vivia a Vilafranca- Ho diem perquè el febrer d’aquest any era propietari d’una vinya situada a la Pelegrina. La seva muller era Tecla. Es va casar amb segons núpcies amb Magdalena.

Del primer matrimoni va ser fill i hereu el flassader Pere Planes nascut a Vilallonga. Es va casar el 1565 amb Jerònima Janer, filla del blanquer Joan Janer de Vilafranca. En segones núpcies es va casar amb Mateua. El 1574 eren Pere i Mateua difunts.

Un altre fill de la primera unió entre Antoni Planes i Tecla va ser el flassader Joan Planes, que el 1570 ja era difunt. La viuda era Elisabet. Una filla d’aquest matrimoni va ser Francesca Planes que el 1574 es va casar amb el paraire Bartomeu Rovira de Pacs del Penedès.

Del matrimoni entre Antoni i Magdalena tingueren la filla Magdalena que el 1581 es va casar amb el calceter Francesc Soler de Vilafranca a l’edat de setze anys. Pau Planes era el fill hereu també flassader, es va casar el 1582 amb Estefania Mas, filla d’un botiguer de draps del terme de Foix en primeres núpcies i en segones amb Coloma Llorens, filla d’un mercader de Vilafranca.

Altres fills d’Antoni i Magdalena van ser Pau, flassader i negociant i Francesc i Bernat Planes, botiguers de roba habitants a Barcelona i Eufrasina que es va casar amb Onofre Capellades, fill d’un mercader de Vilafranca.

                      

Pau Planes, el síndic dels franciscans, el negociant, el flassader (1584)

Aquest any 1584 el flassader Pau Planes era l’administrador de les rendes del convent de Sant Francesc de Vilafranca. Va ser procurador de l’Inquisidor castellà Juan Álvarez Caldas el 1585 del tribunal de Barcelona en assumptes a Vilafranca i comarca. També va ser durant quatre anys l’arrendador de les rendes del monestir de Santes Creus que rebia de Vilafranca i comarca.

A partir del 1585 en els documents notarials el trobem com a ofici de negociador i flassader. Es va casar amb segons núpcies  el 1588 amb Coloma Llorens, filla d’Antoni, blanquer de Vilafranca. Ella té divuit anys.

Pere Planes, el flassader i negociant (1574)

Era Pere germà d’Antoni Planes. Estava casat amb Mateua Queralt. El 1574 eren tots dos difunts. Una filla, Joana, es va casar amb el botiguer de draps de Vilafranca, Gaspar Soler el mateix any 1574. Pere va ser l’hereu del seu sogre mercader Montserrat Queralt.

La Joana va ser l’hereva dels béns del seu pare i de l’avi Queralt. El 1582 Joana era difunta. Els béns van passar a mans del seu marit el botiguer de roba Gaspar Soler.

Pere va ser l’encarregat l’any 1590 d’abastar la carnisseria de Vilafranca: “...donarà deguda abundancia i compliment de carns d’ovella i moltó bona i taulera i aquella tallarà o farà tallar amb dos pilons, això és un piló d’ovella i altre de moltó i això per temps d’un any, que començarà a correr lo primer de juny primer vinent i finarà de darrer de maig de l’any 1591. E que tallarà lo moltó a raó de 3 sous per lliura carnissera i l’ovella a raó de dos sous per lliura franc de imposit i imposicions i també tallarà un bou lo dia de corpus. E promet que estarà a tota correcció dels dits magnificis senyors jurats i dels hbles mostafas de la present vila i també dels sobreposats d’aquella conforme los capitols de mostasafs i altres ordinacions de la present vila…”

Pere i Mateua tenien una casa a l’extrem del carrer Graupere de Vilafranca. La van comprar el 1590 al candeler de cera LLuc Cabesa de Barcelona. El fill i hereu va ser un altre Pere Planes, flassader, que va continuar els negocis del seu pare. Aquet es va casar amb Jerònima de Vilafranca.

Testaments dels Planes flassaders

Joana Planes, filla de Pere i Mateua signa testament el 1574. Vol ser enterrada a l’església de Santa Maria de Vilafranca, davant la capella de la confraria de Sant Eloi, on està sepultat el seu avi, el mercader Montserrat Queralt. Anomena hereu al seu marit Gaspar Soler. Tenien la  casa de la plaça del Blat que va llogar el 1564 el seu oncle el flassader Antoni Planes al seu marit Gaspar. La meitat de la casa, el corral, la pallissa i l’hort ho deix a Montserrat Pasqual.

El 1585 redacta el seu testament l’argenter Bernat Planes de Barcelona, fill del pagès Francesc Planes. Els seus marmessors són el seu nebot, el botiguer de draps de Barcelona, Francesc Planes. Anomena hereu universal al seu germà Antoni Planes, flassader de Vilafranca del Penedès. Elegeix ser enterra a l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona. Va deixa dues-centes lliures a la seva neboda Eulàlia Planes, filla del seu germà Francesc, casada amb el pagès Andreu Folc de Barcelona el 1588.

El 1596 el negociant i flassader Pau Planes, fill d’Antoni i Magdalena, signa testament. Els marmessors són la seva muller Coloma, el seu cunyat Francesc Soler. El seu nebot Pere Queralt i les seves germanes Eufrasina i Magdalena. Escull ser enterrat al monestir de Sant Francesc de Vilafranca. Fa deixes al seu fill de sis mesos, de nom Pau, a les filles Coloma de sis anys, Magdalena de cinc anys, Marianna de tres anys, fills amb la Coloma.

Anomena hereus universals als seus germans Francesc i Bernat Planes, botiguers de roba habitants de Barcelona. Fa deixes també a la seva criada de nom Joana.

El 1611 signa testament Jerònima Janer, muller del flassader Pere Planes. Els marmessors són el seu marit i el Germà Magí Janer. Escull ser enterrada al cementiri de l’església de Santa Maria. Fa deixes als seus fills Onofre i Pere. Anomena hereva universal a la seva fill Jerònima.

El 1618 a la casa de l’orde de Sant Joan de Jerusalem o hospitalers, Francesca, muller del paraire Bartomeu Rovira de Vilafranca, dicta testament. Filla del flassader Joan Planes i Elisabet. Els marmessors són el seu marit i el seu fill Domingo Rovira Planes. Elegeix sepultura al túmul de Minerva a l’església de Santa Maria de Vilafranca. Anomena hereu al fill Domingo Rovira Planes.


Els botiguers de roba de Barcelona (1596)

Bernat i Francesc Planes eren botiguers de roba que vivien a Barcelona. Tots germans del negociant Pau Planes i fills del flassader Antoni Planes. Els primers seran els hereus del seu germà Pau el 1596. Els hereus aquest mateix any lloguen per tres anys la casa de la plaça del Blat i el celler de vi del carrer de la Fruita. També venen dels béns del seu germà una vinya situada al Viver, dins el terme de Vilafranca del Penedès, al abaixador Pere Esbert. Bernat Planes tenia l’ofici d’argenter i vivia a Barcelona. Era fill del pagès Francesc Planes nascut a Vilallonga del Camp, germà del flassader habitant a Vilafranca, Antoni Planes, originari també de Vilallonga. La seva muller es deia Elionor.

Sabem que l’any 1628 Bernat Planes, ara blanquer d’ofici, fill d’un altre Bernat Planes, també blanquer i Margarita, signa capítols matrimonials amb Beatriz, filla de l’assaonador Joan Nogués de Barcelona.

 

El flassader Onofre Planes i família (1601-1668)

Onofre, fill del flassader Pere Planes i Jerònima, es va casar amb Caterina Lleó de Vilafranca el 1601. Sabem el naixement dels fills de nom Jerònima, Paula, Maria Àngela, Maria, Joana, Antoni i Jeroni.

Pare i fill van comprar, en diferents anys, llana pel seu ofici a mercaders tant de Barcelona com altres indrets, per exemple de Reus, l’Urgell i l’Aragó. Acostumaven a llogar ases per traginar la llana des del lloc on la compraven fins a Vilafranca. Eren propietaris de diferents terres situades en el terme de Vilafranca.

Ell amb la seva muller i el pare vivien en una casa del carrer Vall del Castell de Vilafranca. El 1608 venen una pallissa amb un portal situat al carrer dels Capellans, que creiem estava molt proper al del Vall del Castell, arran de la muralla de Vilafranca. El preu és de 25 lliures. La venen al pagès Pau Vilar.

El 1610 Jerònima, muller de Pere i mare d’Onofre i Caterina Lleó, muller d’Onofre, diuen:

“...considerant los dits marits nostres de present no tenir possibilitat per a treballar de llur art i no faltar en casa molts treballs per raó de no tenir dit modo de treballar ni diners ni pecunies comptants per comprar llanes i altres coses que requereix dit ofici de flassaders, e com nosaltres haia suplicar a Jaume Palau negociant de la Vilafr que ens fes mercer de fiar als dits marits nostres dites llanes perquè pugan treballar i exercir llur artprometen al dit Jaume Palau …que nosaltres per les raons predites de dit nostre dot i espoli i altres drets…no ens oposarem en cap debitori per dits nostres marits..al dit Palau per raó dels preus de les dites llanes…Així el negociant Jaume Palau de Vilafranca presta al seus marits vint lliures per comprar llana blanca nítida.

El 1612 la seva filla gran, Jerònima, es casa amb el paraire originari de les Cases Blanques d’Avinyonet del Penedès, Miquel Castellví. El 1619 en segones núpcies va signar capítols matrimonials amb el sabater Gaspar Mateu de Vilafranca. I en terceres, amb el pagès Gabriel Ferrer de Sant Sadurní de Subirats el 1640.

El 1630 l’hereu, Jeroni, d’ofici flassader, va casar-se amb Maria Mestre fill de Joan, d’ofici sastre de Vilafranca. Sabem del bateig dels fills Onofre, Maria, Margarida i Francesca, Francesc, Gabriel, Jeroni i Joan.

El 1633, la filla petita, Maria, es casa amb el ferrer Nicolau Ferrer de Vilafranca en primeres núpcies. En segones, el 1642, es va casar amb el mestre d’orgue Bernabé Irribaria, originari de Tudela (Navarra), signen capítols matrimonials a Vilafranca.


Jeroni Planes, flassader i molt més (1635-1647)

El fill d’Onofre i Caterina en Jeroni Planes hi és molt sovint en la documentació notari de l’arxiu comarcal de l’Alt Penedès de Vilafranca. Algunes dades: ven terra que té a Puigciuró (1644); compra un matxo; deu diners al noble Francesc de Copons de Vilafranca; ven blat per pagar deutes (1644); deu diners al comanador dels Hospitalers de Vilafranca (1645); compra un matxo; deu diners al monjo de Montserrat que estava al monestir de Vilafranca, ven terres que té a La Granada i al molí de Rovira (1646); deu diners al mercader Jaume Morgades de Pont d’Armentera; el comanador Pere Polet de Copons de Selma li deu diners per una sèrie de favors que li fa quan va estar malalt a l’hospital dels pobres de Vilafranca, anar a Selma, tres vegades, per anar al monestir de Santes Creus i a Barcelona per anar a buscar un altre comanador que vingués a veure el malalt; l’anomenen arrendador de la pesca salada i altres mercaderies de Vilafranca: compra un matxo al batlle de Vilafranca; compra llanes al negociant Jaume Bover de Monistrol de Montserrat  (1647);

El fill gran de Jeroni va ser un altre Onofre. El 1642 tenia vuit anys. La seva àvia Caterina Lleó el va anomenar hereu. El pare va ser l’administrador dels béns de l’avia per ser el fill menor d’edat. El 1655 Onofre es va casar amb Maria filla del negociant Jaume Pintor, a qui li van vendre feia uns anys la casa que tenien al carrer Vall del Castell.

La casa de la plaça del Blat (1545-1596)

Antoni Planes i Magdalena vivien en una casa situada a la plaça del Blat (l’actual Constitució). Feia cantonada al carrer de la Fruita on hi tenien un celler. Pere Planes també flassader era germà d’Antoni i vivia en una casa al costat de la seva. Antoni i el seu germà Pere van comprar les cases a Francesc Cordella que tenia l’ofici de calceter, pel preu de noranta lliures per allà l’any 1545, el que segurament van venir a Vilafranca. Per treure una hipoteca sobre la casa, propietat dels preveres de l’església de Santa Maria de Vilafranca, Antoni i la seva muller van haver de demanar un censal mort (préstec) al terratinent Antoni Mas propietari del Mas Montsarra situat al terme de Foix. Antoni Mas era el pare d’Estefania que es va casar amb Pau Planes, fill d’Antoni i Magdalena. Li demanen cent lliures. A la vegada hipotequen la mateixa casa i el celler a més de la vinya de la Pelegrina.

El 1564 Antoni Planes lloga la casa que tenien a la plaça del Blat al sabater Gaspar Soler, marit de la seva neboda Joana, filla de Pere Planes i Mateua Queralt, per cinc anys. El preu va ser de 55 lliures.

El fill i hereu d’Antoni Planes va ser Pau Planes, el seu ofici era negociant. La casa passa a propietat seva. El mestre de cases Vidal Valls fa obres a la part de la casa que és situada al carrer de la Fruita el 1581. Pau va llogar la casa el 1595 al sastre Pere Gual, pel preu de 24 lliures.

Els hereus de Pau Planes, el negociador de Vilafranca, els seus germans Francesc i Bernat botiguers de Barcelona, lloguen per tres anys, el 1596, la casa amb tres portals situada a la Plaça Major i tot el celler de vi quer hi ha al carrer de la Fruita al prevere de l’església de Santa Maria de Vilafranca, en Bartomeu Pujol i el sabater Joan Vidal. El preu és de 57 lliures. Posteriorment van traslladar-se una mica més avall a tenir el seu obrador i casa, al carrer Vall del Castell.

La casa del Vall del Castell (1606-1700)

Onofre Planes i família hipotequen al noble Masdovelles, per un préstec que li pagaven des de l’any 1614 fins el 1621, la casa del carrer Vall del Castell de Vilafranca. La casa tenia quatre portals, dos eren al carrer Vall del Castell i dos al carrer que estava al costat de la casa dels nobles Espuny i que anava fins a la muralla i el portal anomenat de Coloma o dels escorxadors. També obliguen diverses terres situades en el terme de Vilafranca.

El 1624 Joana Janer, filla del negociant de Vilafranca i Francesca dicta testament en una part de la casa d’Onofre Planes situada al carrer que va de la Plaça Major al Vall del Castell. Entre els seus marmessors hi surt Onofre.

El 1646 els flassaders Onofre i Jeroni Planes, pare i fill, venen al pagès Jaume Pintor de Vilafranca la casa amb quatre portals, dos que donen al carrer que va de la Plaça Major al del Vall del Castell i els altres a un carreró que va al carrer del Vall a la muralla de Vilafranca. El preu és de 150 lliures. D’aquestes cent son per pagar un préstec que van rebre.

La comunitat de preveres de l’església de Santa Maria de Vilafranca traspassa el censal mort el 1701 de preu dinou lliures, a la noble Maria d’Espuny Morera Berardo que abans pagaven els hereus dels Planes flassaders hipotecant-se la casa o cases situades al Vall del Castell. Que molt probablement deuria passar a propietat dels Espuny i així poder ampliar el seu palau que els hi quedava petit.

La segona meitat del segle XVII els Planes els hereus d’aquells Planes flassaders ja han canviat d’ofici. Uns exemples son els següents matrimonis:

El 1666 Francesc Planes Mestre d’ofici pagès, fill de Jeroni i Maria, es casa amb Paula Casolins filla d’un calderer de Valls. Van viure en una casa situada a la plaça de l’Oli de Vilafranca.

El 1669 Jeroni Planes Mestre d’ofici sabater s’uneix amb matrimoni amb Margarida filla d’un sabater de Vilafranca.

El 1673 Joan Planes Mestre d’ofici espardenyer s’uneix amb Teresa filla del mestre de capella Gabriel Font de Vilafranca. En segones núpcies amb Dionisa filla del pagès Pere Joan Rosés de Vilafranca.

Caterina Lleó i Jeroni Planes tenen un enterrament de cerimònia de la mà mitjana, la que corresponia als mercaders.

 

 

 

 

 

 

 

dimarts, 4 de gener de 2022

El Mas Botins de Santa Fe del Penedès (XVI-XIX)

 


El Mas Botins és situat al terme de Santa Fe del Penedès. En tenim referències des del segle XIV. Els propietaris primers van ser els nobles Castellet.

 (http://elpenedesmedievaljb.blogspot.com/2021/12/castellet-i-els-castellet.html)

Aquí volem comentar aspectes posteriors del mas des del segle XVI al XIX.

Els Marquès dels Botins (1493-1529)

En la documentació comencem a trobar un Jaume Marquès que viu al mas el 1493. Sembla ser el propietari, anteriorment ho va ser Bartomeu Castellet. Jaume deuria ser noble, ja que alguns propietaris d’altres masies del voltant li han de prestar homenatge, com els del mas Escardó, situat en el mateix terme de Santa Fe del Penedès el 1498, com a vassalls de Jaume Marquès. Sabem que es relaciona amb altres persones nobles  com Francesc Maimó, batlle general de Catalunya, ajudant-lo a reclamar un deute de persones del terme de Santa Fe al batlle general (1505); o cobrant un deute ell mateix de la noble Estefania de Centelles, muller del senyor de la Llacuna  Berenguer de Cervelló de Castre i Pinós (1523). Ja l’any 1523 trobem una última referència d’un Antoni Marquès, que és oriünd del mas dels Botins, però viu a Vilafranca del Penedès. El 1527 el pagès Bartomeu Gili, que viu en el terme de Lavern a Subirats, treballa terres del Mas Botins.

Francesc Torres del mas (1605/07)

El pagès Francesc Torres és el masover del mas durant aquestes tres anys del segle XVII, amb la seva muller Magdalena Bessons. Posteriorment es va traslladar de masover en una altra masia de Terrassola i més endavant en una de la parròquia de Santa Maria de Bellver (Vilobí del Penedès) i també la masia Cases Blanques situada a la parròquia de Santa Margarida (els Monjos).

Els Feixes (1631/43)

El pagès Jaume Feixes és un altre dels masovers que trobem en aquest anys vivint al mas dels Botins. La muller era Elisabet. El 1631 la filla Elisabet signa capítols matrimonials amb el pagès Jaume Morató, masover de la masia d’Espitlles situada a Santa Margarida (els Monjos). Un altre fill de Jaume i Elisabet fou Joan Feixes que el 1643 també viu al mas i aquest any fa capítols matrimonials amb Madrona Sivill  veí de Santa Fe del Penedès. A partir d’aquesta data els trobem vivint en un altre mas de Sant Pere de Castellet al Penedès.

L’hereva Cecilia, senyora del mas (1655)

La viuda Cecilia és hereva del mas i té la senyoria directe del mas i de les terres que formen part de l’heretat. En aquest any el rector de l’església de Santa Fe, Vicens  Puigsec, com a procurador seu, arrenda a parts per cinc anys el mas Botins i les seves terres al pagès Antoni Planes veí de Santa Maria de Bellver (Vilobí del Penedès).

Entre els pactes i condicions hi ha aquells en què el blat i el mestall segolós, haurà de donar-li la cinquena part i els demés grans la sisena. Les fruites i el cànem, excepte les figues, la quarta, l’oli el terç i el vi també la quarta part.

A més Planes haurà de criar un tocino fins a Nadal i li haurà de donar aquest dia i portar-lo, pagant ell les despeses, a casa de la senyora a Barcelona. Per ajudar a la cria de l’animal li donarà una quartera del blat d’espelta.

Planes haurà de conrear les terres de dita heretat bé i degudament a ús i costum de bon pagès durant tot aquest temps. A les terres ermes haurà de sembrar pinyons. Haurà de plantar en les terres dues figueres cada any. Planes pagarà els censos que té dita heretat, que són dues lliures. Haurà de tenir arnes d’abelles i cuidar-les que li donarà la senyora.

Ha de pagar a l’església de Santa Fe quatre quartans de blat de cens.

Els Bas, senyors del mas (1705/1819)

El pagès Jaume Bas l’any 1705 és el propietari del mas Botins. Aquest mateix any fa obres al mas, s’encarrega el mestre d’obres de Puigdàlber, Josep Vias. Entre altres s’arregla el forn per fer pa. També hi participa un fuster per arreglar finestres i portes. Les reformes duren bastants anys, fins el 1723. El ferrer de Sant Quintí de Mediona Josep Almirall és també un dels que intervé. Es posen dos mil tres-centes rajoles per fer l’escala de la cuina i la xemeneia gran.

El 1732 el pagès Francesc Bas, fill de Jaume i Maria Fites del mas Botins, signa capítols amb Maria Ferrer veí de La Granada del Penedès i emparentats amb els Oller del mas Comtal situat al terme d’Avinyonet del Penedès. El pare, el 1744 ja és difunt. L’hereu va ser un altre Francesc Bas. Una filla d’aquest, la Maria Àngela, el 1766, signa capítols amb Tomàs Amat del mas Amat de Sant Sebastià dels Gorgs. Una altra filla, la Marta Bas, els signa el 1774 amb el pagès Miquel Gili de Sant Marti Sarroca. Aquest mateix any el pagès Joan Bas de Puigdàlber, fill d’un altre Joan Bas originari del mas Botins fa capítols amb Maria Oller de Sant Cugat Sesgarrigues.

L’hereva Mara Àngela Bas

El 1788 és hereva del mas Botins la filla de Francesc, Maria Àngela casada amb Tomàs Amat. El tretze de novembre d’aquest any el notari de Vilafranca Bonaventura Vidal davant el mas, proper a la creu de terme de Santa Fe, dicta possessió del mas amb el seu hort i altres edificis i una terra d’un jornal que envolta la casa. Per això, es fan fora els parcers que hi vivien (Josep Lloret i família) i en senyal de possessió obren i tanquen les portes principals, agafen terra i herba i les escampen dient les paraules “...que non solum re sed etiam animo et corpore ...” L’acte es va fer a les cinc del matí.

També es van dirigir (Maria Àngela, Tomàs Amat i el notari) a una terra de la mateixa heretat, que tenia a rabassa morta Pau Colomer de la Pineda, situada en el terme de Sant Martí Sarroca, de tres jornals i van prendre possessió d’aquesta, repetint el mateix ritus. Van repetir el mateix en un bosc situat en el terme de La Granada, al lloc anomenat del Rebollà d’un jornal; una altra situada en el terme d’Avinyonet anomenada la Planeta o Carroles; en un a vinya anomenada les Alsinetes, situada al terme de La Granada; una altra vinya de tres quartons al lloc dit Sagol, en el terme de Vilafranca del Penedès i en un jornal de terra situada al Moli de Vent en el mateix terme de Vilafranca.

Finalment se li va dir al masover del Mas Botins, en Josep Lloret que d’ara endavant el seu senyor seria Tomàs Amat i Maria Àngela Bas i és a ells a qui hauria de pagar cens de parceria.

Jaume Bas del mas dels Botins (1801/1819)

Serà el quatre de febrer de 1801 quan trobem propietari del mas a Jaume Bas hereu i fill de Josep Bas Rafeques. En aquesta data arrenda per cinc anys al sastre de La Granada, de nom Josep Bas (no sabem que sigui familiars) tres jornals de vinya que pertanyen al mas. Estan situats en el lloc anomenat del Mas Bertran, en el terme d’Avinyonet del Penedès. A més també li lloga un jornal i mig de vinya al costat d’aquells altres tres.

Tot i que sembla que el mas Botins continuava essent dels Bas, els Amat hi tenien certs interessos, això sembla deduir-se d’un document de l’any 1866 on es fa saber a tothom que els pagesos Antoni Amat Mulet i Francesc Bas Vallès, tots dos casats i veïns de La Granada, signen una carta de pagament a Bonaventura Bas Bolet de trenta-dos anys, casa, hisendat i veí de Santa Fe de set-cents escuts d’un préstec que van rebre l’any 1865. Els primers, al demanar el préstec, van hipotecar una terra situada al Pou de Glaç, que pertany al Mas Botins.

Fins aquí una mica d’història d’aquest mas que encara està en peu i actualment és un restaurant anomenat: “Els fogons de Mas Botins” situat en el terme de Santa Fe del Penedès.

 

dimecres, 10 de novembre de 2021

Un arrendament de molins a Sant Pere de Riudebitlles (1803)

 


Darrera l’església de Sant Pere de Riudebitlles es troba, encara avui dia, el casal de la família Salelles, (segles XIII-XIV) que posteriorment va pertànyer als Marquesos de Llió. Té una portalada senyorial, sota l’escut de pedra de la casa de Llió.

A Barcelona també hi ha el Palau del Marquès de Lió o Llió, situat al carrer de Montcada, al barri de la Ribera de Barcelona. Aquesta última finca va ser adquirida el 1705 per Josep de Mora i Cirera, pare del primer Marquès de Llió.

El títol de Marquès de Llió va ser concedit per Lluis XV de França a Josep Francesc de Móra i Catà (1694-1762) l’any 1749. Posteriorment, es va convertir el 1752 en títol nobiliari espanyol sota la monarquia de Ferran VI.

Josep Francesc de Móra i Catà va ser un historiògraf i heraldista nascut a Barcelona el 1694, fill de Josep de Móra i Cirera i Francesca Catà i Vinyola. L’any 1729 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Va ser regidor de la ciutat de Barcelona i acadèmic de la Real de Història de Madrid.

Ell va ser qui va impulsar la indústria paperera a Sant Pere de Riudebitlles.

Qui vulgui saber més sobre el respecte es podeu dirigir en aquesta adreça, un treball d’investigació molt ben documentat:

https://fanoia.com/static/core/pdf/TREC%2019-12-2017%20CAT.pdf

Josep Francesc de Móra i Catà, primer marquès de Llió mor l’any 1762 i el seu fill Domingo Félix de Móra i Areny es converteix en propietari dels molins i terres del seu pare que tenia a Sant Pere de Riudebitlles.

Els anys 1782 i 1783 van ser anys de conflictes per l’aigua a Sant Pere. El nombre de molins augmentava i l’aigua era escassa, això provocava una disputa entre els pagesos i els paperers. El mateix Marquès de Llió, Domingo Feliu de Móra i d’Areny, es queixa pels danys i perjudicis que patien els molins de Sant Pere de Riudebitlles i Terrassola per la manca d’aigua.

Domingo Félix de Móra i d’Arenys era nascut el 1731 a Barcelona. Casat en primeres núpcies amb Isabel Areny i en segones amb la seva cosina segona Maria Caietana de Peguera el 1786. Mor el 1792. Serà la seva segona muller qui es farà càrrec de les propietats de la família. Com a vídua el 1792 per termini de cinc anys arrenda tres molins paperers a Francesc Farreres i Llucià, inclòs el molí anomenat del Marquès. El fill primogènit i tercer marquès de Llió, Doménech de Móra i Peguera, vivia de manera fixa a Barcelona, al palau dels marquesos. Per aquesta raó, va ser la mare qui va portar la gestió de les possessions dels Marquesos al Penedès.

Es té constància d’una reunió de la Junta de fabricants de Sant Pere de Riudebitlles i del seu veïnat, celebrada el 13 de juliol de 1801 en un saló de la casa i molí de la Marquesa, que en aquell moment habitava Miquel Carner, fabricant de paper, amb l’assistència de Pere Miquel del Solà batlle de la Vila, Antoni Boloix, Josep Antoni Farreres, Miquel Carner, Joan Vaquès, Pere Costa i Francesc Parladé, tots ells fabricants de paper de la Vila; a més a més de Joan Riba, Feliu Aloi i Josep Via, paperaires de Sant Quintí de Mediona; i finalment Pau Parellada, Josep Sellarès i Baldiri Alegre, fabricants del poble de Lavit. Potser aquesta trobada va donar lloc a l’arrendament que tot seguit comentarem.

L’arrendament (1803)

La Marquesa, vídua de Llió, exercint el seu poder arrenda pel termini de quatre anys. Que començaran a comptar l’u de gener de 1803 fins a últim de desembre del 1806 a tres paperers de Sant Pere: Francesc Parladé, Antoni Boloix i Miquel Carner els següents molins:

Primer, dos molins, un fariner i altre paperer ( el molí de Dalt avui Cal Jan i el molí de la Vila i de Baix, avui cal Ròmul). Es tractaria que tots tres edificis formin un casal. Els lloga amb els seus aparells necessaris per moldre i fer paper d’estrassa.

També aquell molí paperer anomenat el molí del Mig, que es per fer paper blanc, conjuntament amb les casetes contigües.

També aquell altre molí paperer anomenat el molí de Baix al costat del molí del mig, amb els seus aparells per fer paper blanc.

També aquell altre molí paperer de paper blanc anomenat el molí de Baix, amb tots els aparells necessaris, que és unit a la casa principal (Palau) de la Marquesa, junt amb les basses, recs i aigües per anar tots els molins anomenats.

També els hi lloga les terres que són davant dels molins i les de regadiu que són contigües.

També aquella caseta o masia anomenada la Masia, amb totes les terres així de conreu com de regadiu que la Marquesa té en el terme de Sant Pere de Riiudebitlles.

També tots els censos o rendes tant de diners com a parts de fruits i demés drets i rèdits que percep en el terme de Sant Pere i de la parròquia de Terrassola.

Pactes de l’arrendament

Primer, els dits arrendataris han d’encarregar-se de fer inventari de tots els mobles, els que hi ha en cada molí a fi de donar-li compte a la Marquesa. Els arrendataris han de tenir un moliner fariner hàbil per moldre bé. Abans de moldre el moliner ha de tancar el frestallador, que es sobre els canals. A més estarà obligat a moldre a tramussa buida. Haurà de cobrar vuit diners per quartera als habitants de Sant Pere i el seu terme i al preu que vulgui als forasters. Tindrà l’obligació de deixar la bassa del molí fariner escurada.

Els arrendataris no poden deixar de fer funcionar els molins sinó fos que en quinze dies  les aigües no hi arribessin.

Anirà a càrrec dels arrendataris mantenir los molins paperers de masses, taleres, solatges, llevats, guarniment de la tina i cordes del mirador. Quedarà a càrrec de la Marquesa el fer les moles, el riscla i el coll de ferro o rodet, si vingués el cas d’haver-se de fer en el molí fariner com també en els molins de fer paper blanc o d’estrassa. També si s’hagués de fer rodes noves dels molins o algun arbre, premsa, piles o planxes o canals penjants.

Hauran de pagar el cadastre els paperers. Si aquest es pugés, durant aquest temps, pagarà la meitat la Marquesa.

El moliner i els paperers han d’habitar les cases dels molins. Tindran, a més, l¡obligació d’esporgar les oliveres i conrear les terres a ús de bon pagès i no les han de deixar de treballar. Han de mantenir nets els recs i les sèquies on es troben les terres. No podran fer basses per amagar cànem ni rentar-lo en els recs.

Cada any hauran d’entregar a la Marquesa dues raimes de paper de mig floret i altre de floret per escriure cartes.

En quant a cens, cada any hauran de portar a casa de la Marquesa, tres polles d’india, tres parells de capons, tres parells de gallines i dues parelles de perdius. També mitja quartera d’olives, si es poden collir en els terrenys arrendats. A més els hi ha de portar un quintar de cànem cada any. A més el dia de dijous sant a l’església parroquial de Sant Pere de Riudebitlles hauran de donar dos ciris de mitja lliura cadascun i posar-los a cremar en el monument.

Els arrendataris han d’escurar el bullidor i el rec des del molí al de mare. Com que hi ha escassetat de ferro, cap que paguin anualment quatre arroves de ferro.

Quan acabi el temps de l’arrendament han de deixar els molins adobats de nou.

La senyora es reserva per ella o per a qui ella vulgui la casa gran (Palau) amb la cuina contigua i el quarto al costat de la secreta. Les quals seran comunes als que habitaran la casa gran. També la palla que es necessiti pels animals el temps que ella o qui decideixi visqui en la dita casa.

S’obliga la Marquesa, durant el primer any, fer una roda guarnida en el molí de paper d’estrassa.

El pagament per l’arrendament serà de dos mil lliures anuals. Les pagaran d’aquesta forma: Francesc Parladé, designa set-centes lliures; Antoni Boloix, set-centes cinquanta lliures i Miquel Carner conjuntament amb els que s’encarregaran del vi de les vinyes, en Josep Vivó, Ramon Miquel i Ignasi Pujador cinc-centes vint-i-cinc lliures. Es farà en tres pagues iguals anticipades el primer de gener, el de maig i el de setembre. Parladé serà cada paga de dues-centes quaranta-una lliures, tretze sous i quatre diners. Boloix dues-centes cinquanta lliures i Carner cent setanta-cinc lliures. La primera paga serà el gener de 1803. S’hauran d’efectuar amb moneda d’or o plata, res de vales reials.

Els arrendataris hauran de pagar al notari, el salari del present arrendament, el cost del paper segellat i entregar una còpia a la Marquesa.

El preu total serà de vuit mil lliures, a raó de dos mil a l’any. És signat a Barcelona el vint-i-sis de febrer de l’any 1802. Són testimonis l’escrivà de càmera en lo civil Jaume Just i Pere Peres, familiar de la Marquesa. Només és Miquel Carner que no sap escriure i signa altre per ell en el document d’aquest arrendament.