L’any 1888, al claustre del convent dels franciscans de Vilafranca del Penedès, hi havia una porta que donava accés a l’aula de filosofia. En aquest espai, els frares impartien ensenyaments de filosofia als estudiants de manera gratuïta. A la porta d’entrada de l’aula es conservava una clau de volta amb l’escut de la família noble Espuny, fet que evidencia el seu mecenatge i el suport que aquesta nissaga prestava als estudis de filosofia.
L’existència d’ensenyaments filosòfics a Vilafranca es
pot documentar, almenys, des de l’any 1428, quan apareix esmentat el frare Pere
Coll com a mestre de filosofia. Més endavant, l’any 1694, consta el noble Pau
Salvador Gual amb el títol de doctor en filosofia. Era fill del negociant Josep
Salvador i de Magdalena Gual, originària de l’Arboç del Penedès. L’any 1709
obtingué el privilegi de cavaller concedit per l’arxiduc Carles d’Àustria.
Pel que fa al professorat, l’any 1706 hi consta Antoni
Baquerdit com a professor de filosofia, probablement originari de fora de la
vila. L’any 1713 exercia aquesta mateixa funció Rafael Martí, fill de Josep Martí
Marquès i de Josefa Florit Badia, ambdós de Vilafranca.
La
documentació notarial revela, igualment, la presència de nombrosos estudiants
de filosofia com a testimonis en diversos instruments públics. Aquesta
circumstància podria indicar que gaudien d’un cert prestigi social o que eren
considerats persones de confiança dins la comunitat vilafranquina, si bé
aquesta interpretació requereix una anàlisi més aprofundida de les fonts.
Al corraló situat al costat de la
capella dels Dolors de Vilafranca del Penedès, a la plaça de Jaume I, s'hi
trobava, almenys des del segle XVI i encara a mitjan segle XIX, l'edifici
destinat a l'estudi públic de primeres lletres i l'aula de llatinitat. Aquest
immoble era propietat de l'Ajuntament de la vila i estava ubicat en un dels
accessos de l'antic call jueu. A finals del segle XIX, l'edifici havia perdut
la seva funció original i únicament en va perviure el record a través dels
topònims l'Estudi de Baix i l'Estudi de Dalt.
Francesc Xavier Llorens i Barba (1820-1872)
Francesc Xavier Llorens i Barba,
nascut a Vilafranca del Penedès, fou catedràtic de Filosofia a la Universitat
de Barcelona i cofundador, juntament amb Ramon Martí d'Eixalà, de l'Escola de
Filosofia de Barcelona. Ambdós són considerats els principals introductors a
Catalunya de la filosofia escocesa del sentit comú i destacats difusors de
l'idealisme alemany. El seu pensament privilegiava l'observació psicològica i
la introspecció per damunt de l'abstracció especulativa. Influït per Johann
Gottfried Herder, Llorens defensava que el pensament d'un poble neix de la seva
identitat històrica i cultural, i rebutjava l'adopció acrítica de doctrines
estrangeres.
La seva influència fou
determinant en la formació de la generació posterior d'intel·lectuals catalans,
entre els quals destaquen el bisbe Josep Torras i Bages, també penedesenc,
Manuel Milà i Fontanals i Marcelino Menéndez Pelayo.
La vinculació de la família
Llorens amb el món intel·lectual és anterior. L'any 1678 ja consta a Vilafranca
Bernat Llorens, professor de Filosofia i també advocat, considerat un
avantpassat de Francesc Xavier Llorens i Barba.
Francesc Xavier Llorens i Barba
era fill de Vicenç Llorens Roca, capità d'infanteria, i de Francesca Barba
Ravella. Els seus avis paterns foren l'advocat Francesc Xavier Llorens Nin i
Maria Josefa Roca Mas, membres de la burgesia vilafranquina. Entre els seus
besavis hi havia Antoni Llorens Tord, regidor perpetu de l'Ajuntament de
Vilafranca, casat amb Antònia Nin.
Segons assenyala el filòsof i
historiador vilafranquí Joan Cuscó Clarasó, el Centre de Documentació de
Vinseum de Vilafranca conserva quatre manuscrits que recullen les lliçons de
filosofia i d'història de les classes de filosofia impartides per Francesc
Xavier Llorens i Barba a la Universitat de Barcelona entre les dècades de 1860
i 1870. Per aprofundir en aquesta qüestió, es pot consultar l'article de Joan
Cuscó Clarasó a través del següent enllaç:
https://www.raco.cat/index.php/AnuariFilosofia/article/view/398907
El col·legi de Filosofia de Vilafranca, professors i alumnes
Segons assenyala Cuscó, entre els anys 1845 i 1849 hi
hagué a Vilafranca un col·legi agregat a l'Institut Universitari de Barcelona,
tal com es documenta a l'Arxiu Històric de la Universitat de Barcelona. El
centre era dirigit per l'advocat Ramon Miret i comptava amb Matias Espinàs com
a professor de Psicologia, Lògica i Filosofia Moral, i amb Magí Artigas,
encarregat de les assignatures de Retòrica i Història. En els estudis de
Jurisprudència hi exercien la docència Duran i Bas i Ramon Roig Rey.
Aquesta
informació es pot ampliar a partir de la meva localització d'un llibre de
qualificacions dels alumnes corresponent als cursos 1846-1848, una font
documental que permet aprofundir en l'organització acadèmica del centre i en
els ensenyaments que s'hi impartien. D'acord amb aquest registre, el col·legi
oferia cinc cursos vinculats als estudis de Filosofia, que constituïen els
estudis preparatoris per a l'accés a les facultats universitàries. El document
s'inicia amb la inscripció «Col·legi de Segona Ensenyança de Novena Classe de
Vilafranca», denominació oficial que identifica la categoria administrativa de
l'establiment dins l'organització de l'ensenyament secundari vigent en aquell
moment.
 |
| Gaietà Vidal i Valenciano |
El director Ramon Miret Teixidor
El director era Ramon Miret Teixidor, natural de Cervera, fill de Ramon
Miret i de Maria Francesca Teixidor. L'any 1839 va contreure matrimoni amb
Lliberada Álvarez Tord, natural de Vilafranca.
L'any 1879 Ramon Miret Teixidor ja havia mort. En el seu
testament, atorgat l'any 1872, va nomenar marmessors dos antics alumnes del
col·legi: els advocats Lluís Álvarez Verdaguer i Ramon Freixas Miret, naturals
de Vilafranca.
Entre els seus béns hi havia accions de la companyia del
ferrocarril de Barcelona a Tarragona. Va disposar que aquestes accions fossin
venudes i que el producte de la seva venda es destinés a l'adquisició d'una
custòdia de plata per a l'església de Santa Maria de Vilafranca del Penedès.
Així mateix, va establir que la custòdia es conservés en un lloc segur.
Pel
que fa a la seva execució, va disposar que l'esbós fos realitzat per l'artista
Pau Milà i Fontanals, mentre que l'obra fos executada pels joiers barcelonins
hereus de Francesc Cabot, als quals ja s'ha fet referència anteriorment en un
altre article d’aquest blog.
Les assignatures
El primer grau de filosofia eren Gramàtica
castellana; Gramàtica llatina; Aritmètica i Mitologia e Història. El curs
1846-1847 eren Gramàtica castellana; Gramàtica llatina i Geografia. El 1848 eren
Llatí; Moral i Geografia.
El segon grau les classes eren de Gramàtica
castellana; Gramàtica llatina; Principis de moral i religió i Història d’Espanya.
El 1847 son Gramàtica castellana; Gramàtica llatina i Moral i religió. El 1848
son Llatí; Moral i Història.
El tercer grau eren Gramàtica
castellana; Gramàtica llatina; Lògica i Francès.
El quart eren Llatí i Retòrica;
Aritmètica i Geometria i Història. El curs 1847-1848 son Llatí i Retòrica;
Matemàtiques i Història.
El cinquè eren Filosofia moral;
Història natural; Història d’Espanya; Retòrica i poètica i Llatinitat.
Les classes acabaven a principis de juliol. El professor d’història de la Universitat de Barcelona Joan Cortadas Sala, comissionat pel rector de dita universitat fou el responsable conjuntament amb els professors del col·legi de Vilafranca de matricular els alumnes. Joan Cortadas va ser membre de l’Academia de Bones Lletres i va escriure molte sobres històriques, una de le importants va ser Cataluña y los catalanes, en defensa de l’actuació històrica dels catalans i que fou escrita en català en el setmanari la Barrerina el 1868, que ocasionà la suspensió de la revista.
L'organització dels estudis de Filosofia experimentà
diverses modificacions al llarg dels primers anys de funcionament del centre.
En el primer grau, el pla d'estudis comprenia inicialment les assignatures de Gramàtica castellana,
Gramàtica llatina, Aritmètica i Mitologia i
Història. Durant el
curs 1846-1847, aquest programa fou
modificat i quedà integrat per Gramàtica castellana, Gramàtica
llatina i Geografia. Posteriorment, l'any 1848, les
matèries impartides passaren a ser Llatí, Moral i
Geografia.
En el segon grau, el currículum incloïa inicialment Gramàtica castellana,
Gramàtica llatina, Principis de
moral i religió i Història d'Espanya. Durant el curs 1847, les
assignatures es reduïren a Gramàtica castellana, Gramàtica
llatina i Moral i religió.
L'any 1848, el pla d'estudis tornà a modificar-se i quedà format per Llatí, Moral i Història.
El tercer grau comprenia les assignatures de Gramàtica castellana,
Gramàtica llatina, Lògica i Francès.
Pel que fa al quart grau, el programa estava integrat per
Llatí i Retòrica, Aritmètica i Geometria i Història.
En el curs 1847-1848, les matèries d'Aritmètica i Geometria
foren substituïdes per Matemàtiques, mentre que la resta del programa es
mantingué sense alteracions.
Finalment, el cinquè grau incloïa les assignatures de Filosofia moral, Història natural, Història d'Espanya,
Retòrica i poètica i Llatinitat.
El curs acadèmic finalitzava habitualment a principis del
mes de juliol. El procés de matriculació dels alumnes era supervisat per Joan Cortadas i Sala,
professor d'Història de la Universitat de Barcelona, qui, per comissió del
rector d'aquesta universitat, exercia aquesta funció conjuntament amb el
professorat del Col·legi de Vilafranca.
Joan
Cortadas i Sala fou també membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de
Barcelona i desenvolupà una destacada activitat com a historiador i escriptor.
Entre les seves obres sobresurt Cataluña
y los catalanes, un text de caràcter reivindicatiu sobre el paper
històric de Catalunya i dels catalans. Aquesta obra fou publicada en català al
setmanari La Barretina
l'any 1868, fet que provocà la suspensió de la publicació.
 |
| Eduard Ferret Bofill |
Els professors
Hem parlat anteriorment del director del col·legi i de la
seva vinculació amb la Universitat de Barcelona.
Pel que fa al professorat del Col·legi de Vilafranca,
l'any 1846 els professors de cinquè grau eren Joan Rabella Ràfols i Antoni
Vidal Verdaguer. Joan Rabella Ràfols, originari del mas Godai, a Castellví de
la Marca, consta que havia estat alumne de les classes d'astronomia de la
Universitat de Barcelona deu anys abans, concretament el 1836.
Antoni Vidal Verdaguer era advocat. Era fill de Gaietà
Vidal Busquets i de Paula Verdaguer, tots dos de Vilafranca del Penedès. Es
casà amb Ramona de Valenciano Martí, i del matrimoni nasqué, entre d'altres,
Vidal i Valenciano.
Els professors de tercer any eren Mariano Seguí Güell i
Matías Espinàs. Mariano Seguí Güell era prevere i, molt probablement, exercia
com a professor de llatí. Era fill de Domingo Seguí Rubió i de Paula Güell
Bertran, naturals de Vilafranca del Penedès.
Finalment, els professors de primer any eren Joan Mestres Mir i Antoni Vidal Verdaguer. Joan Mestres Mir era fill de Josep Mestres i de Josefa Mir, naturals de Sant Sadurní d'Anoia, tot i que la família residia a Vilafranca del Penedès.
Els alumnes, les qualificacions i el comportament
Aquest quadern de notes,
corresponent als cursos 1846-1848, resta inacabat, ja que conserva diverses
pàgines en blanc. Hi consten, per a cada assignatura, les qualificacions
relatives a l'assistència, l'aplicació, l'aprofitament, el comportament i, si
escau, els càstigs imposats als alumnes.
Primer curs
El curs de 1846 s'inicia amb
l'encapçalament següent: «Full de l'estudi de l'alumne que s'ha matriculat
per al primer any de Filosofia segons les parts que els seus respectius
professors han remès al director.» A continuació s'hi consignen les
qualificacions de cada assignatura i la fitxa de cada alumne conclou amb
aquesta fórmula: «En l'examen d'aprovació del curs celebrat el dia 2 de
juliol se l'ha qualificat en [...].» El document és signat pel director,
Ramon Miret, i datat a Vilafranca del Penedès el 2 de juliol de 1846.
En aquest primer curs de
Filosofia hi havia vuit alumnes matriculats. L'edat d'inici d'aquests estudis
devia situar-se entre els dotze i els tretze anys.
Dels vuit alumnes inscrits,
quatre no van seguir el curs i, per aquest motiu, les seves fitxes resten en
blanc. Els altres quatre foren Josep Nogués Pou, Francesc Sallent Pujador,
Antoni Viader Janer, Albert Juliachs Balaguer i Joaquim Bonet Mainer. Tots ells
obtingueren la qualificació de Regular.
 |
| Antoni Viader Janer |
Antoni Viader Janer era originari de Sant Sadurní
d'Anoia i pertanyia a una família de farmacèutics. El seu pare, Narcís Viader
Seguí, havia adquirit l'any 1826 la farmàcia de la vídua Millet. Antoni es casà
amb Concepció Escayola i els seus descendents continuaren exercint la professió
farmacèutica fins a mitjan segle XX.
L'any 1847 s'incorporaren al
primer curs de Filosofia nous alumnes, entre els quals hi havia Plàcid Casanoves Bonastre, vinculat a
la masia de Can Terra, situada a Lavern. Era fill de Josep Casanoves Gavarró i
de Maria Bonastre Vidal, de Gelida. Tant aquest alumne com els següents no
tenen cap qualificació registrada al quadern.
Manuel Clascar Circuns fou farmacèutic. Es casà amb
Raimunda Sanou Morera, mestra de Vilafranca del Penedès. Un dels seus fills fou
Frederic Clascar i Sanou, nascut a Santa Coloma de Farners, religiós i destacat
pels seus treballs de traducció bíblica. Per a Frederic Clascar, catalanisme i
cristianisme eren moviments convergents. També publicà diversos estudis de
filosofia, entre els quals destaca l'assaig Estudi sobre el caràcter del
poble català en les seves manifestacions literàries, artístiques i
intel·lectuals (1896).
Salvador Raventós Fatjó, nascut a Sant Sadurní d'Anoia
l'any 1835, arribà a ser director del col·legi dels jesuïtes del carrer de Casp
de Barcelona. El seu germà Josep Raventós Fatjó tingué un paper destacat en els
orígens de Codorniu i fou el pare de Manuel Raventós i Domènech.
Finalment, Josep Alcover Sallent, nascut a Vilafranca del Penedès l'any 1835,
formà part de la primera promoció d'enginyers industrials. Fou director de la Gaceta
Industrial (1865-1890), publicació en la qual donà a conèixer nombrosos
treballs, alguns dels quals de caràcter polític.
En el primer curs de l'any 1848
hi consten inscrits dos alumnes nous, també sense qualificacions:
Frederic Macià Miret, que més endavant exerciria de
notari de Vilafranca del Penedès, era fill del també notari Josep Antoni Macià
i de Paula Miret. Es casà amb Elisenda Mir Capella, de Sant Sadurní d'Anoia,
l'any 1870. La família Macià fou propietària durant diverses generacions de la
casa coneguda com a cal Macià, situada al costat de l'Ajuntament de Vilafranca.
L'altre alumne és Francesc Bolet, del qual el quadern no
indica el segon cognom, fet que en dificulta la identificació.
SEGON CURS
En el segon curs corresponent a l'any 1846 hi consten
matriculats catorze alumnes. D'aquests, nou disposen de qualificacions
registrades, mentre que sis presenten la fitxa en blanc, sense cap anotació
acadèmica amb la frase no han seguit el curs. Els nou alumnes amb
qualificacions són: Gaietà Vidal i Valenciano, Josep Castellví Mitjans, Lluís
Àlvarez Verdaguer, Enric Vallès Soler, Ramon Freixas Miret, Joaquim Solà
Freixas, Francesc Berch Martí, Salvador Cases i Tord i Joan Romeu Freixas.
Pel que fa als resultats acadèmics, quatre alumnes
obtingueren la qualificació de Regular,
quatre la de Bo
i un sol alumne assolí la qualificació d'Excel·lent:
Lluís Àlvarez Verdaguer.
Entre aquests alumnes cal destacar, en primer lloc, Gaietà Vidal i Valenciano
(1834-1893), nascut a Vilafranca del Penedès. Fou escriptor, advocat, doctor en
Filosofia i Lletres i catedràtic de Geografia i Història d'Espanya a la
Universitat de Barcelona. Està considerat un dels primers novel·listes de la Renaixença.
Segons Joan Cuscó, fou amic de Francesc Xavier Llorens i Barba, de qui es
considerava deixeble, especialment en l'àmbit de la geografia, i posteriorment
el succeí com a professor a la Universitat de Barcelona.
També destaca Lluís
Àlvarez Verdaguer (1833-1908), l'únic alumne que obtingué la
qualificació d'Excel·lent. Posteriorment cursà estudis de Jurisprudència a la
Universitat de Barcelona. Segons Joan Cuscó, estudià Llatinitat al col·legi de
Vilafranca entre els anys 1845 i 1849 i Dret entre 1850 i 1857. El curs
1851-1852 cursà estudis de francès i, durant el curs 1855-1856, assistí a les
classes d'Història de la Filosofia impartides per Llorens i Barba. Era fill de
Lluís Àlvarez de Tord i d'Isabel Verdaguer, i estava emparentat tant amb un dels
professors del col·legi com amb Gaietà Vidal i Valenciano.
Enric Vallès Soler
(1835-?) fou ministre i diplomàtic. Nascut a Vilafranca del Penedès, morí a
Xile. A l'església de Sant Francesc de Vilafranca es conserva el seu sepulcre.
 |
| Enric Vallès Soler a Sant Francesc |
Ramon Freixas Miret (1835-?)
també era natural de Vilafranca del Penedès. Exercí d'advocat i fou alcalde de
la vila entre els anys 1876 i 1879. És autor de diversos estudis d'història
local i la ciutat li ha dedicat un carrer. En aquest mateix treball ja s'ha
presentat una breu biografia de la seva família i dels seus orígens.
Joaquim Solà Freixas
exercí de notari. Era fill i hereu del notari vilafranquí Francesc Ignasi Solà
Llorens i de Joaquima Freixas Mascaró.
Salvador Cases i Tord era
fill del notari Salvador Cases Ràfols, de Vilafranca del Penedès, i de Brígida
Tord Olzinelles.
En el curs de 1847, corresponent al segon any de
Filosofia, s'incorporà al pla d'estudis l'assignatura de Geografia. En aquest
curs hi consten inscrits diversos alumnes que no presenten qualificacions
acadèmiques registrades.
Teodoro Miret Marrugat era
natural de la Granada. A les darreres dècades del segle XIX residia a
Barcelona, on consta com a propietari. Era fill de Jordi Miret Teixidor i, en
conseqüència, cosí de Ramon Miret Teixidor, director del col·legi. Es casà amb
Teresa Font Fusté, natural de Vilanova i la Geltrú.
Eduard Ferret Bofill fou
el primer president de la Societat Recreativa El Retiro de Sitges (1870-1871) i
posteriorment alcalde de la vila l'any 1889. Tant ell com els seus germans Manuel Ferret Bofill i
Francesc Ferret Bofill,
tots tres naturals de Sitges, foren alumnes del Col·legi de Filosofia de
Vilafranca durant el curs de 1847, tot i que només hi cursaren fins al segon
any.
Josep Estalella Vidal era
fill de Fèlix Estalella Urgellès i de Josefa Vidal Sagarra, tots dos naturals
de Sitges.
Finalment,
Miquel Riera Matas,
també natural de Sitges, fou president de la Societat Recreativa El Retiro
l'any 1877.
TERCER CURS
Tretze alumnes consten matriculats al
tercer curs de Filosofia del col·legi de Vilafranca l'any 1846. D'aquests, vuit
continuaren els estudis i cinc no els prosseguiren. Els alumnes que consten
matriculats són: Antoni Coderch Buxó, Jaume Raventós Pometa, Isidre Martí
Carbó, Francesc Huguet Mainer, Antoni Baltà Baltà, Joaquim Abellà Cases, Josep
Claramunt Rius i Agustí Andreu Sabater.
Pel que fa a l'avaluació acadèmica, la documentació
conserva una anotació específica sobre Agustí Andreu Sabater, en la qual se'l
qualifica de «molt inaplicat». Quant a les qualificacions, tres alumnes obtenen
la categoria de Regular,
tres la de Bo
i dos la d'Excel·lent:
Antoni Baltà Baltà i Isidre Martí Carbó.
Jaume
Raventós Pometa era fill del sabater Fèlix Raventós i de
Maria Pometa. El 1846 figurava com a alumne de Filosofia al col·legi de
Vilafranca. Tanmateix, un any més tard, el 10 de setembre de 1847, sol·licità
davant notari el consentiment dels seus pares per embarcar-se cap a Amèrica. La
documentació posterior permet saber que l'any 1861 residia a Cuba, on ja havia
mort.
Francesc
Huguet Mainer era fill de Francesc Huguet i de Joaquima
Mainer. La seva germana, Clara Huguet Mainer, es casà l'any 1838 amb Joan
Mestres Mir, mestre del col·legi de Vilafranca i natural de Sant Sadurní
d'Anoia.
Antoni
Baltà Baltà pertanyia a la família Baltà, propietària del Palau
Baltà, situat a tocar de l'església de Santa Maria de Vilafranca. Es casà amb
Dolors Rodríguez de Cela i exercí l'ofici de serraller, professió compartida
amb altres membres de la seva família. Del matrimoni nasqué Josep Baltà
Rodríguez, pèrit químic i propietari.
Joaquim
Abellà Cases exercí posteriorment com a notari de
Vilafranca. Era fill del també notari Mariano Abellà Mullol i de Teresa Cases
Margarit.
L'any
1848 apareix inscrit un nou alumne al tercer curs de Filosofia: Francesc Roquer. Tot i que la
documentació no n'especifica el segon cognom, és molt probable que es tracti
del Francesc Roquer, natural de l'Arboç, que més endavant exercí la professió
de farmacèutic.
QUART CURS
L’any 1847 continuaren els estudis
els alumnes Antoni Baltà Baltà, Joaquim Abellà Cases, Antoni Coderch Buxó,
Josep Claramunt Rius, Isidre Martí Carbó, Francesc Huguet Mainer i Agustí
Andreu Sabater. Les fitxes acadèmiques es troben signades pel director, Ramon
Miret, amb data de 6 d’abril de 1847, tot i que no hi consta la qualificació
final. En el conjunt d’aquests expedients destaca, en la majoria dels alumnes,
l’interès, l’aplicació i la motivació demostrats en el seguiment de les
diferents assignatures.
CINQUÈ CURS
L’any 1846 van finalitzar el grau de Filosofia quatre
alumnes procedents de Vilafranca i del seu entorn, segons consta en els
expedients acadèmics de l’època.
El primer d’ells fou Josep Feliu Baltà, fill de l’espardenyer
Ramon Feliu, de Vilafranca, i de Teresa Baltà. Després de realitzar l’examen
corresponent el dia 2 de juliol de 1846, va obtenir la qualificació de Bo.
Llorenç Seguí Güell,
germà del professor de llatí Mariano Seguí, era fill del propietari i sabater
Domingo Seguí Rubió i de Paula Güell Bertran. Va concloure els estudis amb la qualificació
d’Excel·lent.
Igual que el seu germà, posteriorment va seguir la carrera eclesiàstica i fou
prevere.
Antoni Abreu Janer era
fill de metge i de Rita Janer, família vinculada a Vilafranca. Nascut a Girona
l’any 1828, posteriorment exercí com a metge cirurgià. En finalitzar els
estudis de Filosofia va obtenir també la qualificació d’Excel·lent.
Finalment, Fèlix
Sivella Martorell, fill de l’espardenyer Fèlix Sivella i de
Magdalena Martorell Baltà, de Vilafranca, va completar el grau amb la qualificació
final d’Excel·lent.
Aquests quatre alumnes són els que, l’any 1846, van
culminar els estudis i van obtenir el grau de Filosofia.
Pel
que fa al procediment de qualificació, l’acta acadèmica assenyala que els
membres del tribunal d’examen del cinquè any de Filosofia, després d’haver
complert les formalitats i requisits establerts pel reglament i les reials
ordres vigents, van procedir a examinar els alumnes corresponents a aquell
curs. Un cop finalitzades les proves, i reunits en sessió secreta, els membres
del tribunal van establir la qualificació definitiva d’acord amb els expedients
acadèmics que havien estat remesos a la Universitat de Barcelona.
