diumenge, 30 d’octubre del 2022

Un Inventari de l’hospital d’Olesa de Bonesvalls (1694)

 

L’Hospital medieval de Cervelló o d’Olesa de Bonesvalls situat al barri de l’Hospital, com ja he escrit en més d’una ocasió l’hauria de conèixer tothom i protegir-lo ja que és una construcció que encara es manté bastant ferma. Moltes vegades he escrit sobre la història tant en aquest blog com en el de Penedès medieval, per exemple un altre inventari de l’any 1604:

https://historiesdevila.blogspot.com/2021/02/un-inventari-dolesa-de-bonesvalls 1604.html

Buidem ara un altre inventari després d'haver passat noranta anys. Qui vulgui pot comparar el que es trobava abans i al cap de més o menys un segle després.

El inventari es fa el catorze d’abril  de 1694 fet a la casa hospital. El pagès o masover que hi vivia era Benedicti Fiza, vingut de la ciutat de Barcelona. Després de la seva mort els familiars fan inventari dels béns que hi havia a l’hospital:

Bartomeu Fiza, pagès de Sant Vicens de Sarrià de Barcelona, Joan Mitjans pagès d’Olesa, Josep Vendrell i el fill Andreu Vendrell, tots dos pagesos del Roure situat al terme de Sant Cristòfol de Begues, com a tutors assignats pel batlle d’Eulàlia, Maria i Teresa Fiza, fills del difunt Benedicti Fiza pagès de la casa de l’hospital de Sant Joan, fan inventari dels béns del seu pare difunt:

En l’entrada: dos collars de llaurar/ un jou/.

En una cambra anomenada dels pobres que és en l’entrada: uns argans (Ormeig consistent en un cilindre de fusta o de ferro que, rodant per mitjà d’un mànec transversal, fa d’eix a una corda que s’hi enrotlla. Serveix per moure coses feixugues: per moure una premsa o per pujar la palla al paller...); tres sàrries de palma, dues dolentes i una usada (recipient de palma o espart, d’un metre a vuit pams de llargària, que forma bossa a cadascun dels dos extrems. Serveix posat de través damunt una bèstia, per a transportar les coses més diverses); quatre carregadures de carbó/ quatre serrions de portar carbó, usats (Sàrria usada principalment per el transport de carbó a esquena de la bèstia), dos càrregues de carbó.

En el celler que és dins la porta de la presó:  dos magalls (Eina semblant a una aixada estreta. Serveix per a trencar i remoure la terra aspra i arrencar-ne la brossa o el pedreny); dos aixades d’escarpell ( l’aixada que té un tallant a manera de destraleta. Està situada a la banda oposada a la fulla principal); altra aixada petita/ unes àrpies amb les seves puntes de ferro (eina consistent en una espècie de forca de ferro de tres pues. Serveix per arreplegar fems);  tres càvecs vells/ cinc relles ( peça de ferro tallant per un cap i amb mànec o cua per l’altre. Serveix per penetrar dins la terra i obrir els solcs); sis botes de dues càrregues cadascuna, buides/ altra bota d’una càrrega, buida/ dues portadores, usades/ dos cubells, un de gran i un altre petit, usats/ quatre gerres de tenir olives, grans/ tres botetes de barreló (barril petit, més petit que el barrilet); vint parells d’esclops, nous/ 16 forques de dos pollagons, usades (amb dues pues).

En un altre celler que és al costat de l’anterior:  nou botes, això és set de dues càrregues; una d’una càrrega; i una altra de mitja càrrega, amb un total de nou càrregues de vi més o menys dins de les dites botes/ dues botes d’un quartà cadascun...(no es pot llegir el que segueix).

En l’estable: dos matxos, un de pèl negre, un altre de pèl... amb les seves albardes/ un burro de pèl ... de sis anys/ dos basts de matxo, un d’ells porta una bossa blanca nova, l’altre de....negre/ altre bast de burro de borràs blanc amb la seva albarda/.

En el pastador que és al cap de l’escala: una pastera de tomba d’alber amb els seus guarniments/ quatre pales de fusta per a treure el pa del forn/ una lluna de ferro per a treure pa del forn/ sis sedassos, usats/.

El dimecres, dia 15 de setembre es continuà el inventari:

En la cambra llarga que és al muntant de l’escala: 46 quarteres i deu quartans de mestall bo, mesurat per Sebastià Yulo, pagès habitant per mosso a dita casa de l’hospital/ 12 quarteres d’ordi/ cinc quarteres i 7 quartans de faves/ dues quarteres i deu quartans de cigrons/ quatre quartans de llinosa (llavor de lli); una quartera i tres quartans de guixes (veces); mitja quartera de fesols/ mitja quartera de pèsols/ sis dotzenes de plats blaus mig sencers/  dos dotzenes de plates blaves/ 18 plats de foc, grans/ un gibrell/ dues romanes de ferro, una gran i l’altre xica/ cinc falçs, velles/ dues gerres de tenir oli mig senceres/ una sort de ferrots vells de poc valor/ una sort de trossos de corretja, molt dolents/ una sort de cordes de cànem primes, dolentes/ quatre...de cànem, dolentes/ una balança amb els seus pesos de ferro/ una olla de coure/ una cassola de ferro mig sencera, bona/ dos cavalls de ferro (peça de ferro amb petges per sostenir la llenya del foc); tres garbells de cuiro, vells/ un ferro de foc.

En la sala del cap de l’escala: una taula de fusta de pi amb el seu calaix/ una cadira amb respatller, molt usada/ dos bancs petits, molt usats.

En la cuina: tres culleres d’aram, una gran, una altra mig sencera, molt dolenta i l’altra petita, usada/ sis llums/ dues mitges llunes/ un escalfador d’aram, usat/ dos cassons d’aram, un de gran, l’altre petit, usats/ una llanterna de ferro/ una cassa d’aram, usada/ sis paelles, dues de ferro i 4 d’aram, dues són petites i les altres mig senceres, usades/ tres paelles de ferro, una gran i dues petites, usades/ una olla de ferro mitjana amb els seus llevans de ferro/ altra olla de coure mitjana, bona/ una pala de ferro i uns molls del mateix, de foc/ un candeler de llautó, usat/ tres escalfetes de ferro, usades (braseret, generalment de tres peus, per escalfar alguna cosa o guardar caliu); dos punyals per a tallar carn/ altra pala de ferro, gran/ dos tres peus, un de llautó i l’altre de ferro.

En la cambra de la cuina:  unes balances d’aram amb els seus pesos de lliura, mitja lliura i tres onces, de ferro/ un catre/ un llit de bancs, de monja/dues màrfegues, bones/dues flassades blanques, bones.

En altra cambra de l’hospitaler: un llit de cànem a les capçaleres, usat/ una cadira de...dolenta/un banc/. En la mateixa cambra sis quadrets/ una caixa gran de pi, usada. Dins es trobà el següent:  nou peces de bri de cànem/ 4 peces d’estopa/ dues peces de tovallons de bri de cànem, totes juntes són en total 366 canes.

En el corredor (passadís) que va a la sala gran: una caixa d’alber, usada/ un cofre d’alba, usat. Dins: unes faldilles d’escot noves/ uns rubiclus, bons (?)/ altra caixa de noguer/ altra caixa petita.

En la cambra del corredor: un llit de camp amb la seva màrfega/ matalassos (li sembla que són dos, però no ho recorda molt bé quants matalassos hi havia, si de cas és el rector qui ho sap); dues flassades, una de blanca i l’altra verda, usades/ dos llençols d’estopa, usats/ un llit a tall de monja, amb la seva màrfega i matalàs/ dos llençols d’estopa/ una flassada vermella/ 16 dotzenes de fil de bri de cànem/ un mirall mig sencer/ una caldereta d’aram de tenir aigua beneïda/ una escopeta llarga/ una carrabina/ una xispa de tres pams (arma de foc); una caixa de pi, dolenta.

En la sala gran:  un cofre de pi, gran i nou. A dins s’hi troben 49 llençols d’estopa, usats/ deu llençols de bri de cànem, usats/ tres llençols de bri de cànem guarnits, dos nous i un usat/ tres vànoves d’estopa, bones/ altra vànova de cotó llisa, usada/ unes estovalles de tela grans, de cotó, bones/ altres estovalles de tela llises, bones/ sis estovalles de fil trossejades, usades/ 17 estovalles, part de bri part estopa, llises, usades/ set estovalles de bri de cànem, bones/ tres canes de cotonina, dues canes i dos trossos de tela/ una cana de cordellat blanc/ dues camises de fil de cànem de dona, bones/ una tauleta amb els seus capitells (els capitells sostenien la taula); altres cinc camises, dues d’home i les altres de dona, bones/ dos calçotets de tela, usats/ dos camisoles d’home, de cotonina, usades (tela grossa de cotó); 12 coxineres de bri i de cànem, usades/ 20 eixugamans d’estopa, usats/ 4 draps de cistella/ 52 tovallons de bri i de cànem, usats, set són encotonats/ unes calcilles de fil de sató (mitja de punt d’home, la portaven quan duien calça curta); dos docados (?) de tela, dolents/ un guarniment de llit de filempua (Drap de tela clara i prima que es brodava amb fil o seda com el canemàs i servia per a fer sedassos, tovalloles, cortines, davant llits...) això és, cobricel (parament de llit)  rodat de dalt i de baix; una senalleta petita que era dins dit cofre. Dins hi havia una capseta on es trobà: dues arracades d’or amb perles de pes ? (està en blanc) / una creu d’or amb set pedres blanques de pes de (?)/ dues peces d’or, una un poc més gran que l’altra, de pes de (?)/un cinto de plata amb el seu clauer/ agulla amb cadena de rosaris de plata amb un estoig de cuiro amb la seva cadena, de plata/ uns agnus (Reliquiari que duu gravada la imatge de l'anyell representant Jesucrist) amb el seu bergansí (la peça en sí) i amb les seves cadenetes, tot de plata/ una dobla de quatre en or (moneda); una campaneta amb la seva cadena, tot de plata/ una cistelleta amb els seus cascavells, tot de plata/ dues palometes d’or amb perles que són de la filla del difunt de nom Tereseta d’un fillatge (que li van donar els padrins); nou culleres de plata/ 31 rals de vuit en plata i un ral de dos.

En la primera cambra de dita sala gran, entrant a mà dreta: una màrfega de borràs/ tres llençols d’estopa, usats/ un banquet de petges de pi.

En la segona cambra de dita sala: un banc/.

En altra cambra de dita sala entrant a mà esquerra: un llit de monja amb la seva màrfega i flassada (el que té una amplada de quatre a cinc pams, apte per a dormir-hi còmodament una sola persona; una flassada/ un matalàs/ un llençol d’estopa, usat/ dos coixins/ altre llit amb 4 bancs de monja amb dos màrfegues/ unes alforges d’estopa, dolentes/ altre flassada blanca/ dos coixins/ una cadira de respatller, usada.

Altre cambra, al costat de l’anterior, dita del senyor: un llençol d’estopa, usat/ una vànova blanca, usada/ una coixinera de bri i de cànem/ una cadira de fusta/ altra cadira de tisora/ tres gerros de Pisa (taxat: en lo aposento de dalt de la torra se troba)/ una sort de platets de Pisa, escudella i salers, tot de Pisa/ dos pebreres de terra/ una sort de tasses de vidre/ set brocals de vidre amb la seva capsa cadascun, un de gran i els altres petits.

En la golfa de dalt del terrat: una camisola vermella, usada/ un gambeto marró, usat(capot llarg fins a mitjan cama; unes calces de burell, dolentes (de color fosc); altre gambeto de burell, usat/ una corretja de vaqueta de mascofia mig sencera/unes sabates negres/ altre camisola vermella, dolenta/ una capa de burell, bona/ altres calces de cotó, usades/ una marsina, usada/ altres calces de burell, usades/ unes mitges fosques, dolentes, les quals, eren del servei del dit difunt/ 4 coixins de ploma i llana, dolents/ una flassada verda, bona/ altra flassada, usada/ tres matalassos blancs/ una manta i (?) amb les seves planxes de llautó guarnit per un matxo/ (taxat: en un aposento de dalt la golfa; 17 sacs vells.

S’ha trobat en la dita cambra llarga també: una gerra amb 4 quartans d’oli més o menys/ dos cantis oliers, grans/ mitja quartera de prims (?) més o menys dins d’un sac/ cinc destrals, una trencada, les altres tres grans i una altra petita/ dos picaroles (cascavells); 4 moriscos amb son collar (cascavells); una capa de cordellats, vella/ dos corrioles amb dues galledes, amb les seves cadenetes i el seu rest (pel pou).

En l’hort de l’hospital:  tres carregues de carbó més o menys.

El dit difunt tenia en un bosc dit de la Ginebreda, situat una part en el terme d’Olesa i una altra part en el terme de Begues: 18 càrregues de carbó.

També hi tenia (no diu on estaven): vuit porrons de vidre, un de gran dos mig sencers i els altres cinc petits/ una carbassa de vidre/ un trabuquet de pesar dobles, amb els seus pesos (Balances petites, molt fines de pes, per a pesar metalls preciosos i monedes);

Es troben dues dotzenes de gallines/ sis parells de coloms.

El dit difunt tenia el dia que morí sembrada l’heretat del dit hospital d’Olesa que es troba al voltant de la mateixa casa.

Testimonis del inventari: Jaume Vadell, pagès de Sant Joan d’Olesa, Joan Arger, pagès d’Olesa, Joan Rigual pedrenyaler de Vilafranca i Ignasi Marti escriptor de Vilafranca.

Doncs, unes dades més per la història d’aquest hospital.