divendres, 22 de febrer del 2019

Cases de la Plaça de l’Oli (segle XVII) a Vilafranca del Penedès



A la plaça de l’Oli de Vilafranca, origen antic de Vilafranca del Penedès, hi han passat moltíssimes coses durant diferents segles. Una d’aquestes era la construcción de cases o desaparició d’algunes, construcció del palau reial, la primera casa de la Pia Almoina, les primeres escoles de la vila…
Volem en aquest article comentar a partir d’un primer document de la venda d’una casa que es va fer l’any 1600 l’evolució de l’espai de la mateixa casa venuda com aquelles que li eren veïnes durant els anys del segle XVII.
La casa dels predranyalers
L’any 1600 és propietari d’una casa amb dos portals el pedranyaler Joan Ribera. Li ven el tres de setembre d’aquest mateix any el pagès Bernat Prats que viu a l’Arbòs. Està situada a la plaça de l’Oli o vall del castell de Vilafranca del Penedès.
El noble Gaspar Farran cobra cens per la casa que compra Joan Ribera. Ha de pagar-li cada any cinc sous per la festa de Sant Miquel en el mes de setembre.
El preu és 25 lliures i deu sous. Els límits de la casa venuda són a l’est casa del mestre de cases Francesc Valls. Al sud la casa del teixidor Miquel Figuerola. A l’oest cases que són del venedor. Al nord la plaça de l’Oli.
El pedranyaler Joan Ribera conjuntament amb la seva muller Bartomeua venen a un altre pedranyaler, en Pere Parès el tres de maig de l’any 1612 la mateixa casa de dos portals.
El cens el cobra els hereus del noble Simeó Farran. També és de cinc sous i per Sant Miquel. Li fan però una reducció de dos sous.
El preu és de 60 lliures. Els límits de la mateixa casa en aquest any són a l’est amb els hereus del mestre de cases Francesc Valls. Al sud els hereus del teixidor de lli Miquel Figuerola. A l’oest part de la casa que es ven i al nord la plaça de l’Oli o Vall del Castell.
Per aquestes dades podem saber que la casa es ven més alt del preu que li va costar.
Casa del mestre de cases Francesc Valls
E vint-i-cinc d’agost de l’any 1602 sabem que la casa veïna de la que es va vendre l’any 1600 era del mestre de cases Francesc Valls. La seva muller, ja viuda, i el fill de nom també Francesc Valls ens ajuden a reconstruir com era la seva casa a partir d’un inventari. Les portes es podien tancar, tenien pany i clau. La casa té un portal.
En la seva entrada hi ha eines que li corresponen al seu ofici com una cintra, que era una bastida de fusta que servia per sostener una volta o un arc en construcción, fins que està posada la clau.
Hi havia una escala. A mitja escala hi havia la primera cambra. En aquesta cambra s’hi troba una espassa, una escopeta de ferro de cinc pams i altres eines també de l’ofici de mestre de cases.
En el mateix replà hi ha la cuina. Una pastera amb totes les seves eines per pastar el pa són a la cuina. A més d’olles, plats, escudelles, cantis de fang, una taula de pi, un ast, ferros de foc per l’ast i a més d’altres coses hi ha una basseta, la cadireta que té el sítol foradat que serveix per seure-hi els infants petits i fer-hi de cos sense embrutar-se.
També en el mateix replà existía la cambra on es va morir Francesc Valls, per tant, l’habitació on dormía i hi feia més estada. Un llit amb tot els seus llençols  i quatre caixes de monja d’àlber que tenen pany i clau és el que primer es veu.
Una caixa està plena de llençols de bri, camises d’home, de dones, tovalles, coxineres…
L’altra caixa continua havent robes de diferents clases, com faldilles i diferents llençols.
La tercera caixa també d’àlber més robes amb diferents objectes com tres ventalls, un barret, un anell d’or, arrecades d’or, unes estisores daurades..
La quarta caixa és també de monja però de pi. A dins s’hi troba diferents teles i draps.
Finalment a la part de dalt de la casa, al terrat hi ha un fogó de fang, una escala de fusta de vuit graons i altres eines de l’ofici de mestre de cases.
La casa de Francesc Valls era de  planta baixa i un pis situat a mitja escala i el terrat.
Casa del paraire Francesc Rovira
El cinc d’agost d’aquest any un document ens assenyala com era la casa situada a la Plaça de l’Oli que el paraire Francesc Rovira tenia llogada. La seva viuda Paula ens diu que la casa a l’any 1602 a la seva entrada hi havia bancs i taulells de fusta, torns de filar llana i botes i carretells per tenir vi.
A l’estable una somera de 12 anys i també diferents botes de vi buides.
A la sala una taula de pi i una cadira. En aquest espai hi ha els utensilis de la cuina entre paelles, escudelles, càntirs, olles…aspecto que ens pot dir que en la sala es feia servir per a cuina.
En la sola cambra que existeix hi ha un llit i una caixa de fusta de pi amb llençols i altres robes de llit. La casa té un portal i un pis.
Casa del paraire Francesc Gassó
Finalment, en aquest article, comentem la casa  en que a l’any 1616 el cavaller Cèsar Babau i Vilallonga, el propietari del Palau Baltà, arrenda per un any al paraire Francesc Gassó part d’una casa i hort que està situada a la part baixa de la capella dels Socors (l’actual capella de Sant Pelegrí). La part que arrenda és la sala i dues cambres que están al cap de l’escala i una estança que abans era el refetor (menjador) que havia estat dels trinitaris i la meitat de l’hort. Babau vol tenir tots els fruits que donin els arbres de l’hort.
El preu del lloguer són set lliures.
Aquesta casa estava situada exactament a la part del darrera de la capella de Sant Pelegrí (abans Socors) que actualmente està desapareguda, tot i que no fa pas gaire hi van sortir restes.
Fins aquí unes dades més de l’espai que és l’origen de Vilafranca del Penedès i que va tenir vida fins ben bé a l’actualitat.