El 12 d’octubre de 1778 el rei Carles III d’Espanya firmava
el Reglament de lliure comerç que va culminar el procés de lliure canvi iniciat
en 1765.
La Corona espanyola fins aquests anys havia mantingut una
prohibició de comerciar lliurement – i, fins i tot, de viatjar, i, és clar,
d’emigrar a Amèrica.
Fou gràcies, en part, a les Reials Juntes de Comerç es
començà a posar fi al monopoli de Sevilla iCadis, i s’autoritzaven algunes
Companyies de Comerç privilegiades. Els navegants i els possibles comerciants
catalans, mallorquins i valencians, per anar a Amèrica, ja no haurien de
matricular-se, de forma més o menys il·legal,a Sevilla, Gibraltar i Lisboa.
Amèrica, en aquells moments, tenia uns atractius molt concrets.
D'una banda, a l'entorn del Golf de Mèxic i de les illes del Carib, s'hi produïen algunes de les primeres matèries imprescindibles per als mous sectors naixents de la vella/nova indústria catalana: cotó, café, tabac, cacau, canya de sucre. La transformacio d'aquestes matèries es faria a les ciutats de la costa catalana, o de l'interior, on existia una llarga tradició industrial. O, més endavant, a la mateixa a
bastir instal·lacions industrials.
Aquesta
conjuntura la va aprofitar molta gent de Catalunya i del Penedès, i no només en
aquests anys sinó en altres posteriors.
Intentarem fem una petita llista d’alguns noms i cognoms del
Penedès que he anat trobant en la documentació notarial, que van voler fer “les Amèriques”. Alguns d'ells, menors d'edat, demanaven als seus
pares consentiment per poder emigrar i participar en una o altra iniciativa comercial.
No tothom podia gaudir d’aquest viatge o desig de viatjar.
Per això, comentaren de quines famílies eren els que intentaven fer-se una nova
vida en aquestes terres més llunyanes que les nostres.
Els Miret
L’any 1774 Maria Güell Ferrer, viuda en segones núpcies de
l’espardenyer de Vilafranca Joan Miret Prats, redacta testament. Entre altres
coses fa deixes al seu fill Joan Miret Güell, que es troba a les Indies servint
al rei- així mateix ens ho diu el testament-, 50 lliures. Però més endavant,
aclareix que si el seu fill Joan no tornés de les Indies, aquests diners passin
al seu germà Josep Miret Guell que era mestre de gramàtica.
Entre 1808 i 1825, Espanya va perdre la major part de
l’imperi colonial d’Amèrica.
L’any 1808 dominava un territori immens que s’estenia des
de Califòrnia fins al cap d’Hornos, i des de l’Atlàntic al Pacific.
L’any 1825, disset anys després, solament li restaven les
illes de Cuba i Puerto Rico a l’Atlàntic ( i les illes Filipines al Pacífic),
que va acabar perdent a la guerra de 1898 contra els Estats Units.
La nefasta política colonial dels Borbons (corrupció i
marginació dels criolls, espanyols que vivien a les colònies, a nivell polític,
obsoleta política comercial, pressió fiscal...) i l’existència, des de la
segona meitat del segle XVIII, d’una consciència d’identitat pròpia de cada
colònia...va ajudar en aquest canvi.
Joan Miret
Güell
Joan Miret Güell segurament abans de l’any 1774, va anar en
algun lloc d’Amèrica com a soldat per combatre alguna insurrecció armada
d’independència. Sabem que aquest mateix any, hi va haver la guerra
d’independència dels Estats Units, dubtem però que ell hi fos en aquesta, ja
que Espanya es va declarar neutral en aquesta guerra, tot i que hi va entrar en
l’any 1779.
Creiem però, que l’anada de Joan Miret Güell a les Indies
va ser més comercial que bèl·lica.
El pare de Joan Miret Güell fou Joan Miret Prats originari
de Santa Coloma de Queralt i la mare Maria Güell Ferrer. Entre els seus
familiars hi havia teixidors de seda, pagesos, mestres de cases, blanquers i
boters. Fa pensar doncs, que l’anada a les Amèriques de Joan Miret Güell eren
comercials i ell deuria viatjar tenint algun familiar vivint en un d’aquells
països i treballant al comerç.
Manuel Miret
Güell
Pere confirmar, encara més el dit abans de Joan Miret
Güell, direm que l’any 1811 el boter Marià Miret Comes vivint a Vilafranca,
però originari de Sant Pere de Ribes, signa testament. És casat amb Maria
Francesca Güell Bonet, filla del blanquer Joan Güell i Maria Ferrer, pares de
Maria Güell Ferrer, la mare de Joan Miret Güell.
Tornem al testament del boter Marià Miret Comes. Anomena
marmessor al seu fill, també boter, Josep Antón Miret. Especifica, en el seu
testament Marià, que el seu altre fill Manuel Miret Güell està viatjant cap a
Amèrica i se li donin 600 lliures, una quantitat molt alta, per fer front a les
despeses de l’estada i treball en algun d’aquells països que no anomena.
El testament el signa a la casa que té en propietat al
carrer Raval de la Font de Vilafranca.
Joaquim
Olivella Sala
En les llicències d’embarcament concedits a ciutadans de
Catalunya per a “passar” a la illa de Cuba, concretament a la Havana, a l’any
1813 hi surt Joaquim Olivella Sala de Vilafranca. La raó del viatge ens diuen
els documents que és per anar a recollir una herència. Fet aquest, que ens
indica que algun altre familiar seu hi va viatjar i morí en aquesta illa.
Joaquim era fill de Fèlix Olivella Cortali i Maria Antònia
Sala de Vilafranca. Un germà de Joaquim, en Joan Olivella Sala, havia estat al
servei del rei de subtinent en la infanteria de Santa Fe i va lluitar en la
guerra del Francès. L’any 1817 ja havia sortir d’aquest servei i es casà amb
Maria Batlle Bertran, filla d’un alt càrrec del tribunal de la Inquisició i
terratinent de Vilafranca. Sabem de més d’un Batlle que va anar a comerciar a
la Havana i s’hi establí. L’herència a cobrar podria haver vingut d’algun
membre d’aquesta branca familiar.
Entre els familiars de Joaquim Olivella Sala hi ha
negociants, apotecaris i també boters.
L’any 1816 en altres llicències d’embarcaments a Cuba, hi
torna a sortir Joaquim Olivella Sala, que en aquell moment tenia 18 anys (l’any 1813 en tenia 15), demanant
establir-se a la Havana comercialment.
Miquel
Vinyals Devesa
El 18 de gener de l’any 1819 dóna permís, a través document
notarial, Josefa Devesa viuda d’Antoni Vinyals Ricart perquè el seu fill,
solter, pugui viatjar a la illa de Cuba, a la ciutat de la Havana.
El seu pare Antoni Vinyals Ricart és originari d’Esparreguera,
el seu ofici era passamaner, persona que fabrica o ven objectes de seda. Una
germana de Miquel i fill d’Antoni va ser monja al monestir de Santa Clara de
Tarragona. L’hereu va ser Josep Vinyals Devesa i va viure a Vilafranca també
amb l’ofici de passamaner.
El gènere resultant d’aquest ofici podria haver estar la
raó d’embarcament de Fèlix cap a Cuba, per poder vendre i/o establir una botiga
en aquella illa de productes realitzats amb la seda.
Fèlix Vinyals
Devesa
Germà de l’anterior. El mateix any, la seva mare Josefa
Vinyals Devesa dóna també el consentiment/permís perquè el seu fill s’embarqui.
En aquest cas, però, cap a Colòmbia, concretament a la ciutat colombiana de
Santa Marta.
Tot i així l’any següent el 1820 es torna a trobar un altre
permís matern perquè pugui embarcar-se a la illa de Cuba, a la Havana. Cal
entendre que segurament no li van concedir que pogués anar a Colòmbia.
Pot semblar evident l’amplitud que li volien donar al
negoci de la seda. En el document notarial s’especifica que Fèlix Vinyals és
resident a Barcelona i no a Vilafranca, on podria haver tingut també en aquesta
ciutat una botiga.
Pau Parrot
Piloti
Hi afegirem en aquest llistat un vilafranquí, que molt probablement
ajuda al transport de gènere cap a Amèrica de les nostres contrades. L’any 1826
Pau Parrot Piloti signa testament. El seu domicili és al carrer de la Fruita de
Vilafranca. Redacta el testament en algun lloc de l’oceà Atlàntic: “...trobant-se en ocasió d’haver marxat a
l’Amèrica...”. En aquesta ocasió no sembla que visqués en alguna ciutat
d’allà, sinó que hi viatjava, ja que era capità d’una nau, d’un bergantí, que
tenia el nom de Nostra Senyora de Montserrat. Era nascut a Vilafranca del
Penedès. Fill d’Oleguer Parrot i Raimunda Tort.
Pau Barber
Trius
El vuit d’agost de l’any 1820 Francesc Barber de Vilafranca
signa permís patern al seu fill Pau perquè pugui viatjar: ”per un temps” a Puerto Rico. La mare de Pau fou Gertrudis Trius,
filla d’un cantirer. Potser els càntirs de Vilafranca van ser el motiu del
viatge i vendre’n en aquest país.
Francesc
Mainer Llopart
Fou el 1828 que ell mateix demana permís per poder
embarcar-se per anar a la Havana per a unir-se a la casa de comerç que el seu
germà Josep Mainer Llopart té en la dita ciutat. És natural de Vilafranca, però
resideix a Barcelona. Té 42 anys en aquest moment. És fill de Francesc Mainer
Alcover i Francesca Llopart. Està casat amb Manuela Ferrer.
L’avi Jaume Mainer era espardenyer a Vilafranca.
Demana el permís perquè sap que existeix un comerç lliure
entre Espanya i les Indies. La seva esposa li dóna el consentiment perquè
viatgi (era una de les condicions que hi havia d’haver si estaven casats els
que es volien embarcar-se).
Vivien a Barcelona al carrer del Carme número 21, quart
primera. Francesc, era nebot del metge cirurgià Antoni Mainer Alcover. a
l’inici de la guerra del Francès, auxiliava els ferits ingressats a l’Hospital
de la Vila. L’any 1810, el General Teodoro Reing el nomena cap de la plaça de
Tarragona, cirurgià del Regiment SuÍs de Wimpffen, al que ingressa com a
practicant quan encara era estudiant. Treballà a l’hospital de la Santa Creu de
Barcelona i fou un numerat cirurgià del col·legi de Barcelona després de la
Guerra del Francès.
 |
| El carrer Acosta de l'Havana vella |
Jaume
Raventós Pometa
Fou el deu de setembre de l’any 1847 quan els seus pares,
Fèlix Raventós i Maria Pometa de Vilafranca, li signen el permís per poder
viatjar cal a les Amèriques, concretament a Cuba. El seu pare tenia l’ofici
d’esparter.
El nou d’abril de l’any 1862 els seus pares manen fer un
document notarial en què entre altres coses diuen: “ ...que su hijo Jaume Raventós Pometa que residia en la ciudad de Santiago
de Cuba falleció el 17 de marzo del año 1861 habiendo otorgado testamento el
dia 14 de marzo del mismo año...y siendo de ellos todos los bienes, derechos y
accciones de su hijo...otorgan poder a Melchor Raventós, vecino del comercio de
Santago de Cuba para que los represente...”.
Salvador
Cuyàs
L’any 1848 els marmessors del testament del xocolater Joan
Cuyàs de Vilafranca fan inventari dels seus béns. Vivia en la casa pròpia al
carrer de la Font de Vilafranca on hi tenia també la seva fàbrica de xocolata.
Entre altres béns també li pertanyien els que tenia el seu
fill difunt Salvador Cuyàs a Amèrica. Els marmessors li reclamen a la muller de
Salvador, Teresa, que li fes entrega de tots els títols de propietat del
patrimoni del seu marit a Amèrica. Ella respon que del treball del seu marit a
la Havana només li consta a partir d’un testimoni que li va dir que el seu
marit patia demència (ens clarifica que ella no la va acompanyar en la seva
estada a la Havana), i que disposa de set cartes referents al comerç que
practicava allà donades pel comerciant de Vilanova i la Geltrú, Francesc
Ventosa, i res més i això és el que entrega als marmessors del dit Joan Cuyàs.
Joan Alaio
Olivella
Sabem que l’any 1854 ja vivia a la Havana. Era originari de
Vilafranca. El 17 de gener d’aquest any el seu germà Manuel Alaio Olivella en
un acte notarial diu que el seu germà Joan : “...veí de la Havana...” li ha escrit una carta igual que al seu pare
Magí dient-li que li cedeix la part de l’herència del seu comú germà Pau Alaio
Olivella, que morí a Vilafranca, era solter i havia estat alguns anys vivint a
la Havana.
A la vegada demana al seu pare Magí, en la dita carta, que
li enviï 100 duros que li correspon d’aquesta herència. El pare Magí, tot i
dient: “...a pesar que dita carta es un
documento poco formal...” accepta i reconeix davant notari l’entrega
d’aquesta quantitat.
Al mateix temps el propietari Magí Alaio en el mateix
document li reclama al seu fill Joan que investigui si el seu germà difunt
tenia a la Havana: “...algunos créditos...”
que els volia cobrar i per això anomena procurador seu al fill Joan Alaio
Olivella perquè els cobri en el seu nom.
Aquestes Alaio eren familiars dels propietaris del mas de
l’Alzina de Vilafranca del Penedès. Un dels masos que tenen origen medieval
i que encara hi resten vestigis.
 |
| Buenos Aires |
Pau Girona
Capellades
L’any 1854 Joan Girona i Josefa Capellades de Vilafranca, signen
document notarial per donar el consentiment al seu fill Pau Girona, solter de
21 anys, que vol anar a Cuba a reunir-se amb els seus germans i dedicar-se a la
carrera del comerç.
Josep Gener
Trius
el 29 de setembre de l’any 1860 Magí Gener Estalella que té
l’ofici de majoral de diligències i Teresa Trius, naturals de Vilafranca,
signen consentiment patern perquè el seu fill Josep que té 14 anys, els hi ha
manifestat que vol “passar” a la
ciutat de Santiago de Cuba o: “...en otro
cualquiera punto de ultramar que le convenga para dedicarse a la carrera del
comercio...”
El seu oncle fou el boter Fèlix Gener Estalella. La família
Gener ja era comerciant i disposaven de molt de patrimoni pel Penedès degut a
aquesta causa. Eren familiars del Miret Güell que hem parlat anteriorment. Van
obtenir per herència la casa d’aquests últims del Raval de la Font de
Vilafranca.
Un altre oncle seu, en Pau Jané Estalella, també va demanar
permís per poder embarcar a Cuba l’any 1833. s’havia de reunir amb el seu
familiar Josep Ventosa (que també hem comentat més amunt) que vivia a la Havana.
És per tant, lògic que més familiars demanessin anar cap a
les Amèriques, on sabien segur que els beneficis/guanys eren prou atraients.
Josep Gili
Ribé
El gener de l’any 1874 sabem de la mort del fuster Josep
Gili Ribe, originari de Vilafranca a la ciutat de Buenos Aires, a l’Argentina i
que era solter.
A l’Argentina, en aquest mateix any, hi va haver una
revolució, un dels últims intents del Partit Lliberal d’imposar-se en el govern
nacional. No sabem si la seva mort fou producte d’aquest alçament.
Pere Gual
L’any 1874 vivia a Buenos Aires. Era natural de Vilafranca
del Penedès. Familiar dels Alaio del Mas de l’Alzina i del Mas de la Riba,
situat al terme de Santa Margarida i els Monjos. Molt probablement era mercader
com molts dels seues familiars.
Fèlix
Capdevila Güell
L’any 1875 ens surt en la documentació notarial que
resideix a Ultramar, sense especificar el país. Natural de Vilafranca del
Penedès.
Enriqueta
Gener Formosa
Germana del comerciant vilafranquí amb domicili a
Barcelona, Antoni Gener Formosa. Enriqueta vivia a l’Havana. Estava casada amb
el Vendrellenc Rafael Mañé Marquès. L’any 1877 el seu germà Antoni, com a
procurador d’Enriqueta, fa diferents encàrrecs per cobrar uns deutes que
pertanyien a la seva germana.
Sabem que Enriqueta i Rafael vivien a l’Havana “vieja”, al carrer Acosta número 77, on a principis del segle XX hi
havia l’ambaixada espanyola.
ja hem parlar de la família Gener, molt viatgera en
aquelles contrades i fins ben bé a principis del segle XX van obtenir molts
guanys que van invertir en les nostres terres i fins i tot a Barcelona.
Antoni
Colomer Baltà
En el cens de població de Vilafranca del Penedès de l’any
1877 consta al carrer de Sant Pere que hi viu la família del boter Antoni Baltà
Camprubí i la seva filla Teresa Baltà Sabat amb el seu marit, també boter,
natural de Vilanova, Francesc Colomer Palau. Està també censat en aquesta casa
el fill d’ambdós, Antoni Colomer Baltà, que ens diuen les dades que té 19 anys,
és solter, boter i està a Ultramar, per tant absent del dit domicili.
Magdalena Baltà Sabat, germana de la seva mare, fou la
muller del sastre de Vilafranca Josep Alegret Cuyàs, familiar dels Alegret
Vilaró impressor.
Pau Guasch
Estalella
L’any 1884 era resident a Ultramar. la seva mare Teresa
Estalella Sivillà viuda de Josep Guasch Mestre de Vilafranca, és el seu
procurador. En nom del seu fill, Pau, com hereu dels béns del seu marit, ven i
estableix terres i cases que tenia en propietat el pare difunt en nom del seu
fill absent.
Molt probablement deuria tornar a Vilafranca, ja que l’any
1900 es fabrica i es col·loca una làpida amb el seu nom al cementiri de la
Vila.
Eren familiars dels Güell que hem comentat més amunt.
Ramon
Fontanals Rovira
L’any 1905 Ramon és comerciant i resideix a Santiago de
Cuba. Natural de Vilafranca del Penedès. En aquest any anomena procurador a
Jaume Soler Giralt de Vilafranca perquè actuï en el seu nom en afers econòmics
a la vila.
 |
| Forum Berger-Balaguer de Vilafranca |
Manuel Baltà
Dias i Família
El 22 de febrero de l’any 1908 es signen els capítols
matrimonials entre el pagès Josep Santó Albet de 35 anys, fill de Pau Santó
Ventosa i Magdalena Albet Guitart, naturals de Castellet i la Gornal i Sant
Marti Sarroca respectivament i la noia Rosa Baltà Robert de 35 anys, de
Vilafranca, filla de l’adroguer Manuel Baltà Dias i Rosa Robert Romagosa, que
són nascuts a la ciutat de Manzanillo de Cuba, segons ens diu el document
notarial. En realitat, no van nèixer a Manzanillo, sinó que eren originaris de
Vilafranca del Penedès i van residir a Manzanillo durant força temps fins que
hi van morir.
Manuel era fill del sabater Joan Baltà Termens i de Josefa
Dias de Vilafranca. Manuel i Rosa Robert van tenir tres fills: Manuela Baltà
Robert que es casà a Vilafranca amb el comerciant de Miralles, Celestí Alemany
Sadurnil’any 1888; Rosa Baltà Robert que es casà amb el pagès Josep Santó Albet
natural de Castellet l’any 1908 i la Dolors Baltà Robert que va morir soltera.
Concepció
Vallès Vallès i familia
El 27 d’abril de l’any 1910 el farmacèutic Joan Bosch
Borrell de 46 anys, viudo de Maria de la Concepció Cabeza Codina, natural de
Sant Llorens d’Hortons, fill de Francesc Bosch i Maria Borrell, naturals del
mateix poble d’Hortons, signa capítols matrimonials amb Concepció Vallès Vallès
de 24 anys, natural de Palma de Soriano (Santiago de Cuba) filla de Pere Vallès
Marimon i Magdalena Vallès Balada, naturals de la Llacuna, però que van morir a
Cuba.
Un altre exemple de gent del Penedès nascuda a les
Amèriques, gràcies o no, de l’embarcament que van fer els seus pares en èpoques
anteriors.
Francesc
Marti Güell
En el cens de població de Vilafranca del Penedès de l’any
1910 hi consta la família del pagès Francesc Martí Rovira, de la seva muller
Francesca Güell Rovirosa, que és espardenyera i el seu fill Francesc Martí
Güell de 25 anys, que treballa com a dependent però ara és absent i viu a
l’Havana.
Francesca Güell, la mare, era filla del paraire Fèlix
Guell, que ja hem comentat més amunt.
Josep Bosch
Mata
Encara a principis del segle XX trobem documents notarials
on els pares donen consentiment patern perquè el seu fill s’embarqui cap a les
Amèriques.
Un exemple és el del boter de Santa Fe del Penedès Josep
Bosch Isach, que signa en un document
notarial, el consentiment perquè el seu fill Josep Bosch Mata de 20 anys, es
traslladi a la República Argentina o: “..cualquier
parte de América en la fecha que crea oportuno...” No ens explica la raó,
però cal suposar que seria el comerç,
tenint en compte l’ofici de la família de boters.
Maria del
Remei Balaguer Ribes i família
El dia 11 de febrer de l’any 1914 es signen els capítols
matrimonials entre Pau Emili Berger Dussourd, natural de Barcelona, comerciant
de 29 anys, fill de Joan Berger Muller i Apolonia Dussourd naturals
d’Arsuchwiller i Chatenvis (Alsàcia) respectivament i Maria del Remei Balaguer
Ribes de 19 anys, nascuda a l’Havana, però vivint actualment a Vilafranca,
filla de Jaume Balaguer Marti i Remei Ribes Rius, naturals de Vilafranca i
Olesa respectivament. Com a testimonis hi ha el seu germà Josep Balaguer Ribes
també nascut a l’Havana i veí de Vilafranca.
Escriure sobre la família Berger-Balaguer seria extens en
aquest apartat. Només recordar que actualment a Vilafranca existeix la casa
Berger, de construcció modernista de l’arquitecte Santiago Güell que es va fer
pels guanys que hi varen tenir a les Amèriques els Balaguer. En aquesta casa
s’hi fan exposicions en la planta baixa, on hi havia les cavallerisses i a la
primera planta hi ha el Fòrum o sala per a fer diferents actes culturals.
El pare, Jaume Balaguer Marti, ja se l’anomenava “el americano” que es va casar amb Remei
Ribes i aquesta en segones noces es casà amb el jutge Elies Valero.
El germà Josep Balaguer Ribes, que era advocat, es va casar
l’any 1938 amb matilde Vanderavera Nusbaum viuda de René Fernando Duverger
resident a Barcelona, nascuda a Lieja (Bèlgica).
Fins aquí aquest petit llistat de noms i cognoms de gent
del Penedès que he trobat en la documentació de protocols notarials de
Vilafranca del Penedès. Lògicament si l’ampliéssim amb documentació de Vilanova
i la Geltrú i/o de Sitges o d’altres pobles del Penedès seria molt més llarga.
Hi ha més d’un llibre editat per poder anar més lluny del que jo he deixat
apuntat aquí.
