En aquest article voldria deixar evident el patrimoni de dues famílies que van venir a viure a Vilafranca del Penedès (els Icart eren originaris de Reus i els Iscla de la Seu d’Urgell) durant els anys del segle XIX.
Els Icart
Els Icart
vivien a Vilafranca del Penedès l’any 1764. El boter Ignasi Icart era casat amb
Magdalena Blai, originaris de Tarragona. Ignasi va viatjar a les Amèriques i
morí a l’Habana. El fill, Pau Icart Blai, va néixer a Reus, preparava i venia
pells per abrics (peller) a més va ser músic tocant el violí. La vídua
Magdalena, pare de Pau, va casar-se aquest mateix any amb Francesc Galceran
Fontanals, de Vilafranca, també peller. Al mateix temps el fill Pau Icart Blai
signa capítols matrimonials amb Josefa Galceran Ricart, filla de Francesc i de
la seva primera muller difunta Llúcia Ricart.
Un fill
d’aquest últim matrimoni fou Pau Icart Galceran casat amb Maria Rafecas de
Vilafranca. El sastre, fill de Pau i Maria, Francesc Icart Rafecas l’any 1810
fa capítols matrimonials amb Raimunda Graells Estalella filla del
pagès/propietari Pere Anton Graells i Teresa Estalella de Vilafranca. Francesc
morí el 1857. Raimunda el 1865.
L’hereu
d’aquest matrimoni fou Antoni Icart Graells casat el 1853 amb Maria Iscla Janer
filla d’Ignasi Iscla Capdevila i Caterina Janer Martorell de Vilafranca. Antoni
morí el 1874 i Maria Iscla el 1857. Van deixar dues filles la Ramona i Maria
Icart Iscla.
 |
| El Mas d'Abadal en una imatge de l'època |
Els Iscla
Els Iscla
vivien a Vilafranca l’any 1834. El sastre Ignasi Iscla Capdevila, originari de
la Seu d’Urgell, fill del sastre Jaume Iscla i Teresa Capdevila signa capítols
matrimonials amb Caterina Janer Martorell, filla del sastre de Vilafranca
Manuel Janer Bosch i Caterina Martorell Baltà. Van ser botiguers de roba. Van
tenir els fills Manuela, Manuel i Maria Iscla Janer. Maria morí el 1857 i
Manuel el 1859. Maria es va casar amb Antoni Icart Graells el 1853.
El patrimoni dels Icart/iscla (1875)
Aquest any
Ramona Icart Iscla tenia dinou anys i la seva germana Maria Icart Iscla divuit.
Les dues eren menors d’edat (-21), havien quedat sense pares, la mare morí
primer i el el pare Antoni el 1874. L’agost d’aquest últim any el jutge de
Vilafranca Hermenegild Clascar Castanys anomena tutors per les filles, ja que
havien de fer-se càrrec del patrimoni dels seus pares. Els tutors eren dos
confiters de Vilafranca, en Josep Grau Trius i Lluís Pujols Caballol.
Els pares de
Ramona i Maria, Antoni Icart Graells i Maria Iscla Janer, en un dels capítols
matrimonials signats l’any 1853, el pare Francesc Icart Rafecas va anomenar
hereu universal de tots els seus béns al seu fill Antoni Icart Graells. Si
morís passava l’heretat a la muller Raimunda Graells com a usufructuària. També
digueren en els dits capítols que en cas de morir sense fer testament ni
elecció d’hereus, establiren que passés al primogènit/a.
 |
| El Mas Orpi de la Conillera |
L’avi patern
(de Ramona i Maria) Francesc morí el 17 d’octubre del 1857 i l’àvia Raimunda el
13 d’octubre del 1865. Va quedar amo absolut dels béns el fill Antoni Icart
Graells. La muller d’aquest, Maria Iscla Janer, morí el 13 de juliol de 1857 i
ell el 15 de febrer de 1874, sense cap d’ells dos haver fet testament.
Al no haver
tingut cap fill mascle, l’herència passa a mans de les germanes Ramona (la gran
i per tant primogènita) i Maria.
Ignasi Iscla
Capdevila, avi matern de Ramona i Maria, dictà el testament el 20 de setembre
de l’any 1854. En aquest consten béns que té a Sant Cugat Sesgarrigues, La
Granada, Castellet i Castellví de la Marca. Anomena usufructuaria a la muller
Caterina Janer Martorell. A la filla Manuela li deix una quantitat de diners. A
Maria, ja va donar una certa quantitat en el moment de signar els capítols
d’aquesta amb Antoni Icart Graells. Institueix hereu universal dels seus béns
al fill Manuel Iscla Janer. En cas que morís el substitueixen les filles Maria
i Manuela, per aquest ordre. Maria morí el 13 de juliol de 1857 i Manuel el 25
d’agost de 1859, sense fer testament.
Estant així
les coses, l’herència de Manuel Iscla Janer, es va dividir en tres parts
iguals, una per la mare Caterina Janer Martorell, altra per la seva germana
Manuela Iscla Janer i una altra per les nebodes Ramona i Maria Icart Iscla. En
representació de les germanes hi assistia la mare Maria Iscla Janer.
En quant a
l’herència d’Ignasi Iscla Capdevila es donà a favor de Ramona, primera
substituta (en representació a la seva mare) i a Maria i l’usdefruit de
Caterina, ja que aquesta morí el 13 de març de 1874.
Resumint,
les propietats dels Icart i Iscla passen l’any 1875 a mans de les dues menors
d’edat, Ramona i Maria Icart Iscla.
 |
| Carrer Marquès d'Alfarràs |
Béns procedents d’Antoni Icart Graells
a Vilafranca
Una casa
assenyalada amb el número dinou situada a la Plaça de la Constitució de
Vilafranca. Lloc on vivia el difunt. Dins de la casa hi ha divuit cadires, dues
còmodes, una taula, un tocador, dos llits, un catre, un aparador, dues
màrfegues, tres matalassos, dos coberts, quatre coixins, dotze llençols, sis
fundes de coixins, sis tovalles, vuit tovallons, sis tovalloles, sis coberts de
plata, quatre cubs i diferents eines de cuina.
La casa es
compon d’una planta baixa, tres pisos i golfes. Pel darrera hi ha una petita
porta que surt al carrer del Campanar.
La casa
l’havia fet construir la família dels Ricart (Llúcia Ricart, primera muller de
Pau Icart Blai) i per herència de Francesc Galceran Fontanals passà
posteriorment als Icart, quan aquest Francesc anomena hereva universal a la
seva filla Josefa Galceran Ricart, muller de Pau Icart Blai.
Set petites
cases que tenen els nombres 11, 13 duplicat i 17 quadruplicat, amb la seva
sínia i un tros de terra unides en cadascuna. Estan situades al carrer del
marquès d’Alfarràs (abans jueus) de
Vilafranca.
Una vinya,
dins de la qual hi ha edificada una casa amb una sínia i aljub o dipòsit per
recollir l’aigua de la pluja. Se l’anomena l’hort d’en Ganxo (sobrenom que tenia Pau Icart Blai),
situada en el terme de Vilafranca, al lloc anomenat el Pont Nou (abans Pont vell), a prop de la riera de
l’adoberia.
Les finques
anomenades van pertànyer a Antoni Icart Graells com hereu del seu pare Francesc
Icart Rafecas, segons donació que li va fer en el moment de signar els capítols
matrimonials amb Maria Iscla Janer el 1853.
Deutes que
tenia aquesta heretat: el pagament de la legítima a Maria Icart Iscla. El deute
a Manuela Iscla Janer de mil lliures que va haver de pagar al farmacèutic de la
Bisbal del Penedès, Joan Uch per un préstec que feu a Francesc Icart ja que
ella va ser hereva de la mare Caterina Janer i aquesta va obtenir el deute com
hereva de la seva mare Caterina Martorell. També a la mateixa Manuela se li
devia 1500 pessetes, com hereva de la mare Caterina, per un préstec que va fer
a Antoni Icart. Deute a Antoni Morgades de 2160 pessetes per import de pensions
d’un préstec que també va fer als Icart. A Josefa Oriel Perlas de 2600 pessetes per un altre préstec que feu
a Antoni Icart. Deute al pagès Antoni Boada Soler de 1600 pessetes. De 1333
pessetes a Magdalena Ballester Mascaró. Deute de 1600 pessetes a Josefa
Ballester Mascaró d’Igualada. Al fabricant de roba Pau Bas de Sant Quintí de
Mediona se li devien 1500 pessetes de gènere que Antoni Icart va comprar. Deute
de 295 pessetes al fabricant de roba Simeó Llobet de Sant Pere de Riudebitlles.
Al fabricant de mantes Francesc Llobet d’Igualada 25 pessetes. Deute al
fabricant de gorres Francesc Pagès de Camprodon 90 pessetes. Al fabricant de
roba Pau Ribas de Barcelona 1500 pessetes. Als senyors Maimò i Calsa, fabricant
de llanes de Barcelona 1020 pessetes. Al fabricant de castors (teixits de llana) Rafael Marti i Janer
70 pessetes. Als senyors Casanoves i Macià, fabricants de cotó de Barcelona 615
pessetes. Al fabricant de drils (teixits
de lli o cotó) Victor Oliveras de Barcelona, 290 pessetes. Al fabricant de
llenç (tela de lli) Joan Nadal de
Vic, 90 pessetes.
Béns procedents d’Ignasi Iscla Capdevila
Castellví de la Marca
Una heretat
anomenada casa Orpí de la Conillera, situada en el terme de Castellví de la
Marca (actualment una casa rural
turística). A més de la casa principal assenyalada amb el numero cent amb
totes les seves dependències, la del costat, la cent u, amb una bassa d’aigua i
horts. També formava part de la mateixa heretat una vinya situada al lloc dit
el Pedral de Castellví, una terra campa de dos jornals al lloc dit la Clota,
altra terra de tres jornals al Camp de les Figueres, dos petits horts amb la
seva bassa d’aigual al lloc dit les Soldoneres, una terra de tres jornals al
lloc de lo Fondo i la Coma, altra terra al Fondo, una terra de muntanya i
roques de tres jornals al Pujol i una terra de muntanya i roques d’una extensió
de vint-i-nou jornals al lloc dit la Vinya de la Muntanya.
L’heretat
pagava un cens de setze pessetes a l’obtentor del benefici de la Nostra Senyora
dels Desamparats de la quadra de Jafra, quadra situada en el terme d’Olivella
del Penedès.
Aquest mas i
totes les terres li pertanyia a Ignasi per la venta que li feu Magí Orpi
Vinyals de la Conillera l’any 1850.
Castellet
Una vinya de
quatre jornals situada en el terme de Castellet. Pertanyia a l’heretat La Costa
de propietat de Vicens de Sisternes. Li pertanyia per la donació que li feu el
dit Sisternes l’any 1851.
Sant Cugat Sesgarrigues
Una casa de
número 11 amb un petit hort contigu. Situada en el carrer Calvari.
Una terra
d’un quart de jornal al lloc dit la Plana d’en Amell. Altra terra de tres
quarts de jornal al lloc dit Lo Ordia dins del terme de Sant Cugat
Sesgarrigues. Una terra d’un quart de jornal a la Bassa d’en Amell.
Aquestes
últimes finques les havia obtingut Ignasi Iscla per la venta que li feu
Francesc Massana Marti i Rosalia Mitjans l’any 1845.
Rendes que rebia
Ignasi Iscla
Caldevila rebia rendes del pagès Benet Panyella de Castellví per una terra que
li havia venut els Orpi. Del pagès Josep Calaf de Castellví per un altre tros
de terra. De Pere Via Barjan de Vilafranca li va vendre el cens sobre una casa,
situada al carrer Barcelona (actualment
avinguda de Barcelona) número quatre, l’any 1846. De Josep Sirera Llopart,
maquinista de Vilafranca, per la venta d’un cens que li va fer Pere Blanch
Termens un paller situada en el carrer de Barcelona, formant cantonada amb el
carrer de Santa Digna l’any 1846. També el mateix Pere Blanch li va vendre un
cens sobre la terra situada darrera una casa del raval de Nostra Senyora
(actual Rambla de Nostra Senyora) amb el número tres.
Manuela Iscla Janer
L´única
filla d’Ignasi Iscla Capdevila i Caterina Janer Martorell que estava viva l’any
1875, era Manuela. Va rebre una part d’aquesta herència (gràcies a sobreviure als seus germans) es va casar el 1866, tenia
vint-vuit anys, amb l’hisendat Joan Fontanals Amell de trenta-vuit anys de
Santa Maria de Bellver (Font-rubí). Aquest mateix any l’àvia materna Caterina,
que tenia vuitanta anys, botiguera de robes, es casava en segons núpcies amb
Josep Fontanals Amell, de quaranta-vuit anys, de Santa Maria de Bellver, germà
de Joan.
Manuela
constitueix en dot al seu futur marit quatre mil escuts i robes i vestits
valorats en dos mil escuts que li ha donat la seva mare.
Entre els
capítols matrimonials que van pactar acorden que Caterina dona a la seva filla
Manuela tots els béns i drets que li pertanyen a ella i a la seva mare (àvia de
Manuela).
Al mateix
temps Joan Fontanals aporta per dot quatre mil escuts més. Per aquesta
quantitat hipoteca l’heretat anomenada Quadra de l’Abadal situada al terme de
Santa Margarida i els Monjos. Mesura en total cent quatre jornals.
L’any 1902
el propietari del Mas Abadal era Antoni Janer Formosa (familiar dels Janer) i
la tenia llogada a Manuel Fontanals Iscla (fill de Manuela i Joan Fontanals).
L’any 1904, Manuela, ja viuda, conjuntament amb el seu fill Manuel compren el
Mas pel preu de vuitanta-quatre mil pessetes.
Manuela el
1875, com hereva dels béns de la seva avia Caterina Martorell Baltà, va cobrar
tres mil pessetes del preu de la venda d’una casa situada a la plaça de la
Constitució cantonada carrer de la Fruita, que va comprar Vicens de Sisternes i
Gertrudis Esteve Castelló a l’àvia Caterina.
Acabem aquí
aquest article sobre una (de tantes)
famílies que van venir al Penedès i es van enriquir comprant o rebent en
herències béns d’altres patrimonis penedesencs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada