L’escultor Antoni Tremulles (segle XVII)

 

Antoni Tremulles fou un escultor nascut a Girona però una part de la seva família van viure i van néixer a Vilafranca del Penedès durant el segle XVII.

Entre les seves obres destaca el retaule de Sant Ramon de l’església de Santa Maria de Vilafranca (1605), el retaule de la verge del Roser a la capella de Torrelles de Foix, el retaule de sant Marti Sarroca, Santa Coloma de Queralt, Valls, Tiana, Vilanova i la Geltrú...  El seu fill Llàtzer s’anà a Perpinyà el 1643 i va fer molts retaules al Rosselló). Un altre fill Josep Tremulles també fou escultor. Van treballar en diferents llocs, a Barcelona, Reus, Escaladei, la Selva del Camp, Tortosa, Perpinyà, a Sant Julià de Loria a l’església de Sant Pere d’Aixirivall va fer Antoni Tremulles el 1619 un retaule barroc; el fill Josep va construir el retaule major del monestir de Santes Creus (1647-1651), el sagrari de l’altar major de Santa Maria de Vallformosa;  un retaule per a l’església de Bisbal del Penedès, un sagrari per Santa Maria de Vilafranca (1660)...

Altres Tremulles de la família foren argenters en diferents anys del segle XVIII a Barcelona.

A Vilafranca sabem que vivien al carrer de la Font, com a mínim el primer Antoni Tremulles, ja que els fills van marxar en altres indrets. Els marmessors del primer Antoni, l’any 1682 venen la casa del carrer de la Font al metge Miquel Casador. L’edifici estava al costat del monestir de la Trinitat.

L’escultor Antoni Tremulles

Se sap que Antoni Tremulles, l’any 1594, fill del tapisser de Barcelona Antoni i la muller Antonia de setze anys, es lloga per tres anys per aprendre l’ofici d’escultor amb Bernat Montaner, escultor de Barcelona.

El 6 d’agost de 1599 l’escultor Antoni Tremulles, és examinat com a imaginaire i entretallador, amb resultat positiu, i admès al gremi de la confraria de Sant Macari i Sant Josep de l’església de Santa Maria de Vilafranca. Així el trobem ja integrat dins la societat vilafranquina.

El 1602 l’escultor, habitant a Vilafranca, Antoni Tremulles, fill del mestre tapisser Antoni, que va morir a Barcelona i Antonia signa capítols matrimonials amb Marianna Combes, filla de Pere, d’ofici serrador, natural de Maçanet (Girona) i Blanquina. Entre altres pactes, rep el nuvi terres a Puigroig, en el terme de Vilafranca.

El 1603 neix un primer fill, batejat a l’església de Vilafranca, de nom Josep. Li segueixen un altre el 1605 de nom Llàtzer. Després de mori, el 1607, la seva primera muller es torna a casar, aquesta vegada amb Eulàlia Torres, filla del mercader Guillem Torres natural de Vic, que mori a la ciutat de Palerm i Beatriu. El 1612 és batejada una filla de nom Elisabet també a l’església de Santa Maria de Vilafranca.

Un altre Antoni Tremulles, també escultor, fill de l’anterior, sembla que va morir a la vila de Falset. El divuit d’octubre de 1654 es va casa amb Teresa Esbert de Vilafranca i en segones núpcies amb Elisabet Montserrat de Torrelles de Foix.

La creu de terme de Santa Magdalena, segons el llibre Verd de Vilafranca, ens diu que va ser obra seva, l’any 1604: “...en lo dit dia de Nostra Senyora d’Esperança, fonch acabada y assentada la creu de pedra de Santa Magdalena, ço és lo pedestral, canó, llanterna i cruher, de la qual se ha pagat per les mans a Antoni Tramujes escultor, 12 lliures y a Antoni Catala per la pedra y picar y port 11 lliures 4 sous”.

Sabem que el 1608 signa un acord entre administradors i confrares del Roser de la capella de Torrelles de Foix per fabricar un tabernacle del Roser.

 

Retaule de Sant Marti Sarroca (1604)

El quatre de febrer d’aquest any es signen els capítols entre el mestre escultor Antoni Tremulles i els jurats de la Universitat de Sant Marti Sarroca, en Pere Escardó de Rovellats, el moliner Antoni Calabuig, Jaume Grau de Perafort, Jaume Bolet de Samuntà i Gaspar Serra de Recasens conjuntament amb els administradors de la confraria del Santíssim Nom de Jesús de l’església de Sant Marti Sarroca, Joan Bolet i Pau Riu del mas Romaní amb l’escultor. Es tractava de fabricar un retaule per la dita església en la capella de Sant Bartomeu. Ha de tenir setze pams i mig d’amplada i vint-i-quatre d’alçada. Hi ha d’haver deu columnes corínties amb els seus terços i capitells; a la primera andana tres pasteres i tres figures de bulto de fusta d’àlber d’alçada tres pams i mig. La del mig ha de ser un Jesuset, en una de les altres un Sant Bartomeu i en l’altre Sant Sebastià. Tot ha de ser conforme la traça i amb tants serafins (àngels) com hi ha en el retaule del nom de Jesús en l’església de Vilafranca.

L’escultor ha de posar la fusta i tot el que necessiti per fer el retaule. Els prohoms i administradors prometen pagar a l’escultor vuitanta lliures, trenta-sis dins de vuit dies i les restants quant acabi la feina. Ell assegura que acabarà el retaule el dia de Sant Joan proper i signa com a fiador el calderer de Vilafranca en Pere Miquel.

Un document trobat del mateix any i amb data del disset de març l’escultor Antoni Tremulles rep les vuitanta lliures, cosa que ens fa pensar  o que l’ha va acabar molt més aviat o sinó cobrava la quantitat sencera no el fabricava.

 

La capella de Sant Ramon (1605)

El quinze d’abril d’aquest any es signen els capítols per la construcció de la capella de Sant Ramon de Penyafort, on ara hi ha la capella de Sant Nicolau i les fonts baptismals, entre el rector de l’església de Santa Maria, en Magí Alemany conjuntament amb els administradors de la confraria de Sant Ramon, el donzell Lluis de Masdovelles, el mercader Pau Roig, el notari Antoni Mas i el blanquer Joan Pau Llorens amb l’escultor Antoni Tremulles.

Primerament el rector i administradors donen a preu fet a l’escultor a l’obra que ha de fer. Ha de ser la capella de Sant Ramon i ha d’estar al davant de la de Santa Llúcia. La capella ha d’estar oberta, igual que la de Sant Jacint i la de Nostra Senyora del Roser. Els capitells de les columnes han d’estar tallats com les que té la de Sant Miquel. En la pedra del mig de l’arcada s’hi ha de tallar les armes d’Aragó. En lo frisó hi ha d’haver gravat l’any 1605 conjuntament amb uns fullatges que omplin el dit frisó, amb dos serafins (àngels) igual que en la capella de Sant Miquel. La volta de la capella s’ha de fer igual que la de Sant Jacint, amb una clau i quatre arquets i a cada cantó un serafí. En la clau hi ha d’haver un Sant Ramon.

El rector i administradors prometen donar la pedra, rajola, guix, argamassa i tota la manobra necessària per fer dita obra, presa una part en lo cementiri de la dita església. Entenent que la pedra dels pedestals de les columnes ha de ser de pedra forta i la dels capitells i la clau ha de ser pedra originaria de  Moja i les altres de la Pedrera de Vilafranca. La volta de la capella ha de ser de rajola i guix, com la de Sant Jacint. L’amplada de la capella ha de ser de dinou pams d’ample i vint-i-set d’alçada. Les columnes trenta pams i mig d’alçada comprés lo pedestal i capitell.

Prometen pagar el rector i administradors a l’escultor Antoni Tremulles cinquanta-cinc lliures. Vint-i-cinc el primer de maig i les restants a l’acabar l’obra. Cinquanta lliures sortiran de l’arrendament de dues cavalleries (terres) al negociant Jaume Palau i que eren propietat del noble Lluis de Masdovelles.

Qui vulgui saber més d’una família d’escultors que va viure a Vilafranca i treballà en diferents indrets del Penedès pot llegir la tesis doctoral de Joan Yeguas  relacionat amb el fill Josep Tremulles i el retaule de Santes Creus, però no deix de parlar de tota la família:

https://www.academia.edu/62939100/JosepTremulles_i_el_retaule_de_Santes_Creus_1647_1651_