dimarts, 21 de novembre del 2023

Pedrera a Samuntà i els Florit (Sant Marti Sarroca-1832)

 


El turó de Samuntà és una muntanya de 450 metres que es troba al municipi de Sant Marti Sarroca, a la comarca de l’Alt Penedès.

Un document de l’any 1832 ens informa d’una pedrera que ja hi havia en aquest indret. Molt probablement ja existia en temps anterior. Potser el castell i església de Sant Marti Sarroca es va construir amb pedra d’aquest lloc.

El senyors d’aquest lloc en aquest any eren els Tord i Olzinelles, ja hem parlat en un article anterior d’aquesta família:

http://historiesdevila.blogspot.com/2016/02/els-olzinelles-segle-xix.html

Brigida d’Olzinelles i Miquel com a usufructuaria i el seu fill Josep Tord i d’Olzinelles com a propietari el vint-i-u de febrer signen un document d’arrendament per tres anys per poder arrencar i treure tota la pedra de la pedrera de Samuntà al mestre de cases Josep Anton Florit Ramelló de Vilafranca del Penedès.

Els Florit, d’espardenyers a mestres de cases (segle XVIII- XIX)

El 1786 el primer mestre de cases Florit va ser Josep Florit Balaguer, era fill del corder Anton Florit i Josefa Balaguer. Aquest any es casa amb Peregrina Ramelló filla d’un altre mestre de cases de Vilafranca. Abans, com hem dit, la família Florit tenien l’ofici de corders/espardenyers. El seu origen sembla ser que eren del Mas Florit situat en el terme de Torrelles de Foix.

Un altre fill d’Anton i Josefa Balaguer fou Anton Florit Balaguer que es casa el 1782 amb Maria Milà Bertran de Vilafranca. Segueix l’ofici d’espardenyer.

Un fill d’Anton i Maria Milà fou un altre Anton que es casa el 1810 amb Maria Anna Junyent Guasch de Vilafranca. No consta com a mestre de cases.

Un altre fill d’Anton i Maria Milà fou Fèlix Florit Milà que es casa el 1814 amb Paula Alemany Huguet el 1814. No consta com a mestre de cases.

Un fill de Josep i Peregrina fou Joan Florit Ramelló que es casa el 1826 amb Rita Via Blanch de Vilafranca. No consta com a mestre de cases.

Un fill de Joan i Rita Via va ser el mestre de cases Joan Florit Via que el 1851 es casa amb Maria Carme Blanch Mas de Vilafranca.

Un altre fill de Josep i Peregrina Ramelló fou el mestre de cases Josep Anton Florit Ramelló que es va casar amb Tecla filla del mestre de cases Raimon Fort de Torrelles de Foix i en segones núpcies el 1848 amb Josefa Surroca Colomer de Vilafranca.

Un fill de Josep Anton i Tecla Fort va ser el mestre de cases Joan Florit Fort que el 1846 es casa amb Lluïsa Alayo Olivella de Vilafranca.

Un altre fill de Josep i Peregrina Ramelló va ser el pagès Rafael Florit que es va casar el 1818 amb Rosa Badia Gibert de Vilafranca. No va ser mestre de cases.

Una filla del mestre de cases Rafael i Rosa Badia fou Josefa Florit Badia que es casa el 1839 amb Josep Marti Marquès de Vilafranca.

El mestre de cases Rafael Florit Badia fill de Rafael i Rosa Badia i per tant nét de Josep i Peregrina Ramelló, es casa el 1854 amb Pelegrina Balaguer Marti de Vilafranca del Penedès. En segones núpcies el 1872 amb Teresa Graells Bonet de Vilafranca i en terceres el 1885 amb Antonia Bruna Romagosa de les Cabanyes.

Un fill d’Anton i Maria Anna Junyent va ser el mestre de cases Aleix Florit Junyent. El 1845 es va casar amb Coloma Pedro Marselo de Vilafranca.

Els Florit següents ja no se’ls anomena mestre de cases sinó paletes: El paleta Anton Florit Badia es casa el 1861 amb Francesca Esteve Condis. El paleta Joan Florit Via es casa el 1864 amb Antonia Regull Carbó.

Josep Anton Florit Ramelló, mestre de cases

Entre els anys 1827 al 1829 Josep Anton Florit Ramelló és l’encarregat de fer obres a la casa principal de Sebastià Rigual, veí de Barcelona, situada al carrer de la Font de Vilafranca. També el 1833 de fer uns patis amb condicions que eren del causídic Josep Anton Parés de Vilafranca, prop l’hort de Brigida i Josep Tord d’Olzinelles. El 1839 conjuntament amb el mestre de cases Pau Bertran s’encarrega també de construir la casa de Marina Altet situada a la Rambla de Sant Francesc de Vilafranca. El fill Joan Florit Fort 1847 va ser qui va fer obres a les cases, el 1847, que tenia el comandant d’artilleria dels exèrcits nacionals en el terme d’Avinyonet del Penedès i les Gunyoles. El 1860 fa obres a cases situades a l’Arboç del Penedès, a la de Julià Romagosa, a la casa de Febrer. Aquestes son algunes de les obres que van participar alguns dels mestres de cases Florit del segle XIX. Moltes pedres deurien sortir de la pedrera de la muntanya de Samuntà del terme de Sant Martí Sarroca.

Josep Anton Florit Ramelló va morir el 1844 a la casa situada a la Rambla de Santa Francesc número 49 de Vilafranca. La casa tenia un magatzem, entresol i dos pisos. Una superfície de 213 metres. La va construir ell l’any 1838. El terreny el va comprar aquest mateix any a Cristòfol Ràfols. Li va costar 675 lliures.

L’arrendament de la pedra de Samuntà

Son, doncs, la mare i el fill Josep Tord d’Olzinelles, com a senyors de Samuntà, qui arrenden per tres anys, des del dia de Nadal de l’any 1832 fins el Nadal de l’any 1834, al mestre de cases Josep Anton Florit Ramelló la facultat de poder arrencar i traure tota la pedra que vulgui de la pedrera anomenada de Samuntà, situada en el terme de Sant Marti Sarroca. Pertany a les pertinències de l’heretat de Samuntà, masia que té l’origen per allà el segle XVI. Els acords d’aquest arrendament son els següents:

Primer, Florit haurà de posar tota la runa que surti de les regates prop de l’alzina que hi ha al costat del tall de la mateixa pedrera/ Florit haurà de seguir amb ordre el tall, tal com es troba actualment i el que es pugui obrir/ Florit haurà de pagar tots els danys que ocasioni, ja sigui per tallar branques o altres motius.

Els Tord Olzinelles es reserven la facultat de poder arrencar i traure tota la pedra que vulguin i que serveixi per obres i reparacions d’edificis seus, si fos així hauran de contractar al mateix Florit perquè les arrenqui. Si durant aquests tres anys els Tord Olzinelles volen fer obres en la seva heretat de Samuntà com en les cases Vias o Prat, hauran de contractar al Florit i no a altre mestre d’obres. Si a l’acabament d’aquests tres anys té Florit arrencada alguns trossos de pedra, els Olzinelles no podran obligar-li a treure-la de seguida sinó després de passats sis mesos, però serà obligació de Florit de deixar-les en llocs que no molestin. El preu de l’arrendament és de noranta lliures, trenta per cada any.

L’any 2017 es va fer en col·laboració amb Òmnium Cultural de l’Alt Penedès una caminada per commemorar la mobilització popular contra el projecte d’obrir una pedrera a Samuntà. La història sembla no repetir-se.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada