El carrer de la Cort de Vilafranca, propietaris i soldats en el segle XVIII

El carrer de la Cort és un dels primers carrers que va tenir Vilafranca des del seu naixement. En èpoques medievals havia tingut també els noms de carrer de les Cols o de forn de les Cols.

Un carrer on hi ha viscut i tenien la seva notaria molts dels notaris vilafranquins en diferents èpoques. Ja des de l’època medieval la notaria del veguer i de la cort del batlle estava situada en aquest carrer. El 1559 l’Ajuntament va comprar el palau de Bernat Pellicer i s’hi va traslladar.

Per tant, ha estat des de sempre un dels carrers que ha notat el canvi polític a la nostra Vila i de rebot de la Catalunya de diferents èpoques.

Catalunya des de l’any 1701 va patir un conflicte bèl·lic espanyol però que es va fer internacional, com va ser anomenada la Guerra de Successió Espanyola, degut a que els estats de la Corona d’Aragó s’alienaren amb el pretendent Carles d’Àustria, que oferia les llibertats tradicionals. Per això, el triomf de Felip de Borbó, va significar la fi dels drets i privilegis dels regnes de la Corona d’Aragó, que foren uniformitzats segones les lleis de Castella.

La resistència de Catalunya els anys 1713-1714 es prou estudiada. Igualment la batalla de l’any 1714 a Barcelona i la rendició del castell de Cardona, el 18 de setembre d’aquell any que comanava el governador Manuel Desvalls i de Vergós , últim lloc de Catalunya a caure.

Visita del rei Carles III a Vilafranca el 1707

El 22 d’octubre del 1707 l’Arxiduc Carles, entra a Barcelona, el 7 de novembre jura les constitucions catalanes i fou proclamat rei i adoptà el nom de Carles III d’Habsburg, instal·lant-se al Palau Reial Nou. Amb la necessitat d’expulsar la casa de Borbó de la Península Ibèrica, es procedir a la lleva de l’Exèrcit Regular Austriacista.

El 20 de febrer de l’any 1707 entre les dotze i la una del migdia el rei Carles III, venint de la ciutat de València passant per Torredembarra, entra a Vilafranca acompanyat de diferents persones del seu reialme (així ens ho relata un notari vilafranquí) i fa estada en la Casa del Palau Baltà: “...posa en son palacio que es devant del sementiri de la part de la plassa del Oli prop la iglesia parroquial...”.

A les cinc hores del matí escolta missa en l’església de Santa Maria i marxa a Barcelona. Es va reunir amb els jurats de la Universitat de Vilafranca, que eren el burgès Joan Sala, que l’any 1710 va ser batlle de Vilafranca, el botiguer Jacint Mascaró, el teixidor Josep Tutusaus i el pagès terratinent Jaume Requesens.

Soldat de regiment dels Dragons de Numancia

Soldats a la Vilafranca del segle XVIII

Sabem d’alguns soldats que van residir i signar testament a Vilafranca durant aquest segle.

A la primera meitat del segle i abans de l’entrada de les tropes filipistes a Catalunya van estar a Vilafranca:

Josep Vives Borràs, tinent de la companyia del capità Josep de Salvador del regiment de cavalleria del noble senyor Anton de Clariana, coronel del dit regiment. Es refereix a Antoni de Clariana i de Gualbes, que fou un militar català que a l’arribada de l’Arxiudc d’Àustria Carles III fou un dels primers nobles de l’aristocràcia catalana a jurar-li obediència.

Josep Vives era natural de Barcelona. Anomena marmessor al noble Francesc Escatllar, sergent major del dit regiment. Està aposentat a la casa de l’advocat Miquel Montardit al carrer de la Palma l’any 1711.

Jordi Ferrer, sergent major del regiment de Dragons, natural de Montsó. Està instal·lat a la casa del comerciant de Vilafranca, Joan Fresquet, a la plaça Major o del Blat (l’actual Constitució) l’any 1727.

Van viure a Vilafranca, després de la derrota de Catalunya a mans del rei Felip V, és a dir, van ocupar-la.

Guillermo Piron, capità reformat i agregat al regiment de Dragons de Pavia de Flandes (Filipista).

En 1701, al començar la Guerra de Successió espanyola, aquest regiment de cavalleria es va unir a l’exèrcit franc-espanyol en el nord d’Itàlia per combatre als austríacs.

Andrés de Cours, tinent coronel graduat i capità comandant del regiment de dragons de Pavia, natural de Sèish, municipi de la regió d’Occitània. Viu a la casa de Francesc Ferrer situada al carrer de la Font.

Creu i emblema del Sagrat Orde 

Constantinià 

de Sant Jordi

Joan de Cours, capità del regiment de Dragons de Pavia, desplaçat al quartell de la població de l’Arboç era també nascut a Sèish.

A la implantació del Decret de Nova Planta l’any 1716 pel rei Felip V, el corregidor que fou anomenat per Vilafranca va ser José Moreno que morí en un any de la segona meitat del segle XVIII. Vivia en una casa de la plaça de l’Oli. La seva viuda, Àngela Sax l’any 1756 signa el seu testament. El seu fill fou el capellà Francesc Alexandro Moreno del regiment de Dragons de Pavia. Àngela era filla de Francesc Sax de Viena ajudant en grau de capità del regiment de cavalleria de Depui  i de Petronila de Silva, natural de Vigevano, de Milan, on ella va néixer.

Felip Bruglar Ivon, tinent del regiment de Dragons de Numancia, però originari de Flandes. Allotjat a la casa del metge vilafranquí Joan Escoda l’any 1742.

Volem ara, en aquest escrit comentar qui vivia durant el segle XVIII en el carrer de la Cort, carrer cèntric i “polític” de Vilafranca del Penedès, durant aquests successos que estaven passant en aquests anys en el país català.

L’any 1728 el carrer és empedrat, conjuntament amb el de la Font. Informació que ens fa evident que abans d’aquesta data era totalment de terra.

Dragó de Pavia

Els burgesos

Els burgesos eren els membres del patriciat que es distingien d’altres estaments no privilegiats pel fet de no exercir cap ofici mecànic. També podríem dir que vivien de les rendes del treball d’altres. Acostumaven a ser persones molt ben acomodades i en molt de patrimoni.

Trobem més d’un burgès vivint o sent propietari d’algun edifici en aquest carrer durant el segle XVIII.

Un d’aquests burgesos era el notari Pere Vallès que era propietari duna casa al carrer de la Cort de quatre portals, dos portes que s’entrava pel mateix carrer i dos a la part del darrera, pel carrer de les “Mosques” l’actual Consellers. Pagava cens a la comunitat de preveres de l’església de Santa Maria de Vilafranca.

Una altra burgés que vivia en aquest carrer durant anys del segle XVIII era el botiguer de “teles i paños” Francesc Ferrer Miret amb la seva muller Serafina Alzina. la seva filla Maria Teresa es va casar amb el burgés metge de Cervera, Ignasi Galceran.

Els Macià

L’actual casa Macià era el lloc on hi havia la cort del batlle i la del veguer en època medieval i va continuar essent la casa de la majoria dels notaris en els anys següents i era també on hi vivien els seus propietaris, la família Macià.

El burgès Manuel Macià fou procurador de la comanda de Sant Valentí de les Cabanyes, és a dir, cobrava les rendes d’aquesta ordre que tenia sobretot a Vilafranca. Manuel es va unir en matrimoni amb Maria Esteve Bartomeu, filla del metge Joan Esteve Llorens i Maria Bartomeu Queralt, néta del notari Gaspar Bartomeu, propietari de la casa.

Un dels fills va ser Magí Macià que es casa amb Esperança Tort. Els fills van ser Manuela, que es casà amb Joan Roca el 1725; Manuel el 1730 es casa amb Josefa filla del burgès i advocat de Vilafranca Josep Nin Llorens i Francesa Soler ; Cristòfol amb Josefa Pradell, que van a viure a la Plaça de l’Oli de la Vila; un altre Magí; i el clergue Jaume Macià Tort.

Manuel Macià Tort signa el testament el 17 de desembre de l’any 1765 a la casa pròpia situada al carrer de les Corts o de les Cols.

Els Macià i Tort

En el testament de Magi, redactat pel notari burgès Pere Vallès l’any 1715, anomena els seus marmessors als seus cunyats, l’advocat Marc Antoni Tort i el notari Jaume Tort, els preveres Josep Balaguer Salines i Josep Vila de l’església de Santa Maria de Vilafranca, el botiguer de Tortosa, Joan Pau Macià i el ciutadà de Barcelona Joan Macià, familiars seus. Vol ser enterrat davant la capella de Sant Cristòfol on hi té el seu vas o carner, situat a l’església de Santa Maria i darrera el retaule major.

En el moment de redactar el testament viu en la casa que té en propietat als Monjos, al costat del molí.

El molí fariner d’en Rovira va ser de propietat també, per herència, dels Macià i Tort. Esperança, la viuda de Magí, conjuntament amb l’hereu, que té 20 anys, ven la propietat/domini del moli al ferrer Pau Alcover l’any 1716.

Aquesta venda, segons el document notarial, la fa perquè: “...los dits mare i fill Macià trobar-se de present amb pocs medis per alimentar-se per tenir lo rei nostre senyor que deu guardi, la hisenda confiscada i haver fet varies diligencies per emmallevar o empenyar i no haver altre medi que haver fet...” Recordarem que precisament aquest any, Felip V va promulgar el Decret de Nova Planta, que definia les noves institucions de Catalunya implantant el règim absolutista de la Monarquia Espanyola. No sembla pas que els hereus d’aquests  Macià tinguessin aquests problemes de no poder alimentar-se.

Els Macià, tenien per herència la propietat del forn de pa (antigament anomenat de les Cols), situat al final del carrer de la Cort. L’any 1710 Magí l’arrenda per cinc anys al forner Jaume Boada. L’any 1735 l’arrenda als forners Font, també per cinc anys amb una sèrie de pactes, entre aquests hi havia el de coure tot el pa de la casa dels Macià.

També va obtenir en propietat el moli dels Monjos, com altres béns escampats arreu del Penedès.

Els Macià i Nin

El burgès Manuel Macià Tort i la seva muller Josefa Nin Soler van tenir els fills següents: en Manuela que es casà amb el metge vilafranqui Tomàs fill del metge burgès Joan Sala Esteve i Teresa Janer el 1760; el burgès Josep Macià amb Antonia filla del noble i burgès Josep Tort Mas i Teresa Llaurador el 1765 i Anna Maria amb l’apotecari vilafranquí Francesc fill del comerciant de Barcelona, Josep Verdaguer Berenguer i Maria Àngela Alom el 1765.

El burgés Josep Macià Nin, fill de Manuel i Josefa, es va casar amb Antonia Tort Llaurador i van tenir els fills Manuel que es casà amb una altra Nin, la Magdalena Nin Gible, Maria de la Concepció casa amb el tinent coronel Jaume Salvador Burgès de Barcelona, Maria Antònia casada amb Josep Rovira Vallès de Vilafranca, Teresa casada amb el castellà Ramon Gonzalez Huguet, Josefa casada amb Joan Rovira Vallès, germà de l’anterior Josep Rovira i Raimunda casada amb el tinent coronel Damià Janer Segarra.          

L’any 1757 Manuel, fill de Josep Macià Nin i Josefa Tort Llaurador, ven part del seu patrimoni familiar: Diferents tipus de terres situades al carrer del Vall del Castell, que va obtenir per herència del seu avi, que els tenia en propietat des de l’any 1670. No tenia el domini d’aquestes terres, ja que era del noble i cavaller Ramon Ignasi de Copons i d’Ivorra Salvà Babau de Vilallonga, baró de Sant Vicens dels Horts.

Manuel Macià Tort va obtenir per herència el patrimoni del seu pare el burgès Josep Macià Nin. Constava del següent patrimoni:

La casa “Cal Macià” i altres cases de propietat dels Macià del carrer de la Cort

La casa (l’actual Cal Macià) i cases del carrer de la Cort que formaven part del patrimoni dels Macià tenien sis portals, cinc que s’entren pel dit carrer de la Cort (de fet són cinc cases fins el carrer del Coll) i un que s’entra pel carrer del Coll, amb el seu hort i altres apartaments.

En una de les cases hi habitava i tenia la seva botiga l’argenter Antoni Nadal. En una altra hi tenia el taller el fuster Pau Camps. El teixidor Gabriel Ferrer ocupava una altra de propietat dels Macià.

Les cases limitaven per l’est amb el dit carrer, al sud (es a dir després del carrer de la coll, en el mateix carrer de la Cort) la casa del metge Tomàs Sala (familiar dels Macià), la casa de l’espardenyer Silvestre Falia, els botiguers que venen sèmola en Pau i Jacint Llopart i la casa del burgès Vicens Morgades i part del carrer del Coll. Per l’oest (per la part del darrera) limita amb la casa de l’escultor Miquel Galcerà, que té l’entrada pel carrer Sant Bernat i la fleca o el forn de pa que és del comú (Ajuntament) de Vilafranca. Pel nord part amb la dita fleca de l’Ajuntament i part amb la casa capitular del comú (l’Ajuntament).

La casa principal de Cal Macià constava l’entrada que donava al cel obert/ una estància prop el cel obert/el celler/ la botiga o magatzem/ la botiga del blat (on s'emmagatzemava el que cobraven de les rendes de terres que tenien de propietat)/el rebedor del cel obert/ un quarto que té la finestra que dóna al celobert/ una cuina/el pastador/ el menjador que té una porta a la paret dreta/ una saleta que té la finestra al terradet/ una altra sala que té portalada al terradet/una sala que servia de quartell/ un quarto immediat a la sala, que surt al balcó i mira a l’hort/ una altra alcova i l’estudi que té finestra que mira a l’hort a més de tres quartos al costat d'aquesta última alcova.

També forma part del patrimoni, la casa on hi ha el sastre Marquès, situada al davant de “Cal Macià”, ens parla de la seva sala. D’aquesta casa, es parla d’una altre espai que dóna davant la casa de la senyora Raimunda que també és propietat dels Macià/ d’una alcova del dit quarto/ Un altre quarto que dóna a la dita alcova i un altre que té una finestra davant la casa de Janer, que també és propietat dels Macià. 

Sèish (Occitània)

Sala quartell de “Cal Macià”

Una altra sala que té la finestra situada al celobert de la casa, ens diu el llistat del patrimoni, que servia de quartell. En aquesta sala hi ha quadres, un amb les imatges de Sant Benet, altre de l’Àngelus, un quadre amb els set pecats mortals, un altre amb la imatge de Santa Cecilia, una amb la imatge de Sant Bartomeu i un altre amb la imatge de Sant Raimon de Penyafort.  

Molt probablement, en un principi, era aquesta sala la que servia de quartell dels soldats però posteriorment van ser més parts de la casa que allotjaven soldats  com sembla podem entendre a partir de les escriptures notarials que es van formalitzar durant els últims anys del segle XVIII.

En aquesta sala o altre espai de la casa dels Macià, l’any 1742, el pagès Francesc Miró hi signa el seu testament. En ho diu així: “...fet el testament a Vilafranca del Penedès, dins lo quartell dels soldats de peu situat en lo carrer de la Cort el 31 de gener...”

També el pagès de l’Arboç, Josep Xambo el signa en el mateix lloc: “...dins el quartell dels soldats de Vilafranca situat en el carrer de la Cort, el dijous dia dos de febrer de 1747...” i el ferrer, també de l’Arboç, Josep Vidal: “...fa el testament a Vilafranca dins el quartell dels soldats de Vilafranca situat al carrer de els Corts, avui dijous dia dos de febrer de 1747...”cal dir que el batlle de l’Arboç i el veguer de Vilafranca eren austriacistes, segons el historiador Jordi Vidal, i van ser perseguits i detinguts.

L’estudi de “Cal Macià”

En aquest estudi hi ha una taula de fusta de pi, dues cadires de caoba amb seients de bova, dos armaris de fusta de pi, en aquests hi ha escriptures dels notaris, tots de la família dels Macià, surten els noms de Gaspar, Francesc, Miquel i Jaume Bartomeu i Manuel Macià. També hi ha una andana de prestatges i en ells diferents escriptures de notaris molt antigues i tres andanes més,

amb diferents papers de processos, pliques, registres i altres papers diferents.

Altres béns del patrimoni dels Macià

Dins d’aquest segle XVIII, el patrimoni d’un dels burgesos que vivia al carrer de la Cort, els Macià, a més del que acabem d’exposar, tenien de propietat unes terres situades entre la Rambla de Sant Francesc i el carrer de Sant Pere.

Dues pallisses situades a la carretera reial i prop les muralles de la Vila, pel portal de Sant Francesc (és a dir, al final del carrer de la Cort en direcció al carrer de Sant Pere), també forma part d’aquest patrimoni.

Altres terres situades en aquests mateixos espais, part de camp, part de vinya amb algunes figueres, una de jornal i mig. Quatre jornals situades en el lloc de les Clotes i una altra de dos jornals situades a la Pelegrina.

El mas de la Tallada d’origen medieval, situada dins el terme de Santa Margarida i els Monjos (que estava derruït) amb les seves terres, camps, vinyes i bosc d’un total de 43 jornals. Una casa contigua en aquest mas amb l’hort, era i corral amb les terres, camps, vinyes i bosc també d’un total de 43 jornals situada als Monjos.

Una altra casa en aquest terme de Santa Margarida on hi viu el pagès Pau Marti.

La casa amb el molí fariner dels Monjos, amb dos horts, un corral i una peça de terra.

Una altra casa amb dos corrals i pallissa, amb les terres, camps i vinyes ermes, bosc, muntanyes i possessions situades dins el terme de Selma conjuntament amb el mas Massó, situat dins el terme de Selma.

També en el llistat d’aquest patrimoni s’hi relata la renda dels censos que cobraven els burgesos Macià. Les terres que pagaven censos d’ordi estaven situades a la Creu d’Espitlles (creu de terme de Santa Digna), altres situades a la capella de Santa Maria dels Horts, altres situades al Viver dins el terme de Vilafranca.

Molí dels Monjos

Altres censos els cobraven amb diners. Entre aquests eren els que rebien pels lloguers de les cases de la seva propietat situades al carrer de la Cort, que hem anomenat més amunt. També amb diners cobraven censos de terres situades al terme de Santa Margarida i els Monjos i d’una casa situada a la rambla de Sant Francesc.

Reben també censos amb diners pel lloguer de cases de propietat que tenen a Barcelona en el carrer anomenat de la davallada de la presó (l’actual carrer de la Llibreteria).

També l’escrivania de la cort o del batlle hi cobra rendes en diners la família Macià.

A part de tot això tenen el dret de patronat de diferents beneficis eclesiàstics (el dret a gaudir d’una renda, provinent de béns immobles, de delmes, censals, drets per l’administració de sagraments, misses, etc.) el de la invocació de Sant Bartomeu, el de Sant Mateu, el que va obtenir el clergue Carles de Tord, el del rector Josep Camps, el del rector de Bernat Cases, el benefici que era de l’ardiaca del Penedès i el del rector Pere Genares de Tarragona.

Acaba el llistat dient que aquests són els béns i no altres del  burgès Manuel Macià Tort.

Els Macià i Pradell 

El burgès Cristòfol Macià Tort i la seva muller Josefa Pradell Vaquerisses van tenir els fills següents: Manuela que es casà amb Antoni Pedrosa Esteve el 1768; Esperança amb Joan Manuel Ruiloba nascut a Loja, a la província de Granada, el 1776 i Francesca.

Van comprar la casa situada a la Plaça de l’Oli l’any 1734 als teixidors de lli Font que els hi mancaven diners. La casa tenia dos portals que donaven a la plaça.

El testament de Cristòfol redactat el 1774 anomena marmessors al metge burgès Tomàs Sala, la seva muller Josefa i el notari burgès de Vilafranca, Jaume Mullol Bonet.

Va redactar-lo dins casa seva, a la plaça de l’Oli.

El cavaller Damià Janer de Segarra 

Casa de Damià (després de Moy) enderrocant-se

La casa que hi havia on ara és la plaça de l’Ajuntament era l’anomenada del comte Moy, també de propietat dels Macià. En el segle XVIII hi vivia Damià Janer Segarra tinent coronel de l’orde militar Constantiniana de Sant Jordi, i del reial exèrcit de la majestat Siciliana, pare de Ramona Janer Macià que es casà amb el primer comte de Moy, Carles Colins de Madrid.

L’orde militar Constantiniana de Sant Jordi, fou una orde de cavalleria sota el patronatge de Sant Jordi, consagrada a la glorificació de la Creu, difusió de la Fe i la defensa de la Santa Mare de l’església i defensors de les idees austriacistes. 

Damià era fill de l’advocat i burgès de Vilafranca Damià Janer Fontanals i Anna Maria de Segarra i Gassol. Els seus pares es van casar el 1711.

Una germana de Damià, Caietana es casà el 1751 amb el també coronel Felipe Asprer i  Recaño, originari de Cadiz.

Un altre germà, el burgès Joan Pau Janer i de Segarra, fou catedràtic a la Universitat de Cervera en els últims anys d’aquest segle.

En Galcerà Janer de Segarra fou cabiscol (responsable del cant litúrgic en un cor catedralici) major de la catedral de Girona i un altre germà en Caietà Janer Segarra fou clergue de l’església de Santa Maria de Vilafranca.

Damià Janer de Segarra va ser propietari del Mas Masseguer, situat en el terme de la Granada. Damià

i Raimunda Macià Tort van tenir tan sols una filla, Raimunda Janer Macià.

La Universitat de Vilafranca i altres cases del carrer de la Cort al segle XVIII

El carrer de la Cort sembla ser en aquests anys el més segur per a viure-hi i estar-hi vivint. El fet de redactar alguns testaments en cases d’aquest carrer com en la mateixa casa de la Universitat (Ajuntament) pot fer pensar el que acabàvem de dir.

L’any 1706 el blanquer i veguer de Vilafranca Antoni Damià signa el testament dins la casa de la Universitat on hi viu. Un inventari del dit Damià, ens aporta alguns mobles i espais de la casa on hi ha la cuina, un espai de la casa (suposadament a la planta baixa)  hi ha un matxo de pèl negre coix, hi ha també una cambra que té finestra que mira al cel obert on hi ha entre altres coses un quadre de Sant Antoni de Pàdua, un altre de Sant Anastasi, un de Santa Magdalena i un altre de la Santa Verge Maria.

A la casa del candeler de cera Felip Ribera, situada en aquest carrer, l’any 1710 el sastre Josep Serra fa el testament. Justament la casa d’aquest candeler va passar a mans d’un altre cerer, en Ramon Masip, que l’any 1711 la ven al prevere de l’església de Santa Maria, familiar del sant Ofici, Josep Balaguer Salines. La casa per la part del darrera donava al carrer de les “Mosques” l’actual carrer dels Consellers.

Una arcada de l'Ajuntament

Reparacions de cases del carrer de la Cort

El capellà Josep Balaguer Salines l’any següent el 1712 arregla la casa que va comprar l’any anterior al candeler de cera Ramon Masip. El guixaire de Vilobí Josep Olivella li ven cent quarteres de guix per les obres. El mestre de cases Francesc Salasar és l’encarregat de les obres. Compra al pagès de Sant Pere Molanta, Bartomeu Bertran li compra 1200 teules i 6000 rajoles. El ferrer Arnau Ballester és l’encarregat dels balcons i finestres.

El ferrer Pere Joan Grau compra a principis del set-cents una casa al teixidor Francesc Artigas, nascut a Vilafranca però es traslladà a viure a Santa Coloma de Queralt, situada en aquest carrer. Hi fa obres. Gràcies al memorial de les obres podem saber que el mestre de cases fou el vilafranquí Fèlix Figueras. Es reparà la teulada, la paret mestre de la sala, es varen fer dues escales: una que puja des de l’entrada i l’altre des de la sala al terrat. Es van fer servir 600 rajoles per fer les escales. Es va construir un cup. Tota la cuina es fa nova.

El fuster Antoni Teixidor va participar també en la reforma. Posar bigues noves, va fer una porta nova al celler, portes i finestres de tota la casa.

El burgés Francesc Ferrer Miret, botiguer de roba fa també reparacions l’any 1723 en la casa de propietat que té en el carrer, i també en una era i una pallissa que hi és a tocar de la muralla per la part de la Rambla de Nostra Senyora.

Els mestre de cases, en aquest cas, són Josep i Fèlix Ivern, pare i fill de Vilafranca, que posteriorment aniran a viure a Barcelona i participaran en vàries reformes de cases i carrers barcelonins. van reparar el terradet i les xemeneies posant-hi 400 rajoles. Portes, bigues, finestres i reformen la botiga de roba aplicant-li 4000 rajoles.

Hi participà en les obres el també mestre de cases vilafranquí Domingo Feliu. Repara la teulada del galliner i hi fa un terradet.

Altres propietaris de cases del carrer de la Cort 

El corder o espardenyer Josep Batlle vivia en una casa d’aquest carrer durant aquests anys. Pagava cens a la comunitat de preveres de l’església de Santa Maria. Va ser administrador de l’hospital de Vilafranca l’any 1708. També el corder Josep Font familiar del Josep Batlle, vivia en la mateixa casa.

La casa que fa cantonada entre el carrer de la Cort i la Rambla de Sant Francesc en aquests segle XVIII era propietat dels ferrers Mefa-Pujador.

La casa constava d’una planta baixa, entresol, primer i segon pis i golfes.

En el carrer de la Cort hi havia moltes més cases i propietaris de les/els que hem comentat, això només ha estat una petita mostra per poder comentar algunes de les famílies que vivien en el segle XVIII en el carrer i relacionar-les en els successos bel·licosos que hi havia en aquells moments al Principat de Catalunya.