dissabte, 27 de març de 2021

La casa i els PladeLlorens de La Granada (1887)

 

A la Vanguardia del dia set d’agost de 1894 es podia llegir aquesta notícia:

“Prop de l’estació de La Granada, i tocant quasi la barana de la línia del ferrocarril, el senyor Magí Pladellorens és propietari el 1894 d’una finca, que va batejar amb el nom “Villa Mercedes” en homenatge a la seva muller. En aquesta Villa els seus propietaris han harmonitzat tots els elements de la vida ciutadana confortable enmig de la comoditat i de la higiene que ofereix la vida del camp amb els seus aires purs i les seves costums senzillíssimes. Per no faltar res no falta en aquest lloc les amples avingudes i els bosquets i jardins, no falta, com segell dels fervorosos sentiments catòlics del seus propietaris, una espaiosa i elegantíssima capella completament habilitada pel culte. Quant els senyors de Pladellorens, que passen en Villa Mercedes una part de l’estiu, van saber que el bisbe de Barcelona estava fent visitar pastoral en els pobles del Llobregat i del Penedès, el van invitar a descansar un dia en Villa Mercedes. El bisbe va acceptar la invitació i en efecte, el dissabte passat el van rebre. Abans de retirar-se el bisbe va administrar el sagrament de la confirmació en la capella de la finca, al fill menor dels senyors de Pladellorens” (traduït al català).

La dita capella conservava les relíquies del Sant Gaudenci (venerat a Novara-Itàlia) que van ser concedides per Pius VI (1775-1799) a la família Birosa (comerciants de Sitges) després van passar als Riera, també comerciants de Sitges. No hi ha notícies de l’any que van ser lliurades a la família Pladellorens, però sí que hi havia una relació familiar amb els Riera. Les van porta a la Villa Mercedes, on van ser cremades a principis de la guerra civil i de les quals només es van conservar les cendres.

La Família PladeLlorens al Penedès

El Vinseum de Vilafranca del Penedès conserva uns quadres del fons de Fèlix Via Pagès. Entre aquests hi ha quatre retrats de la família Pladellorens. Un és d’Antoni, altre de Magí i un tercer de Valentí Pladellorens. El quart és de Rosa Payà Casajoana. Tots quatre retrats es van realitzar a partir d’una fotografia feta a la casa de fotografia Napoleon de Barcelona, on, un dels seus treballadors, Fèlix Via Pagès, va pintar els dits quadres.

A l’any 1963 Antoni Pladellorens en memòria dels seus pares Magí i Mercè fa una donació al llavors Museu de Vilafranca (actualment el Vinseum). Hi ha valuoses col·leccions d’obres d’art, mobles, quadres a l’oli de Gausachs, Urgell, Maifren, Galvei, Simó Gómez, Torné Esquius, Tambürini i molts altres. Dibuixos de París de l’artista lleidatà Gosé. Algunes pintures del segle XVI i diverses escultures. Copes, envasos, una instal·lació de laboratori sobre el vi.

L’any 1841 naixia a Castellgalí Magí Pladellorens Playà. Era el segon fill de Valentí Pladellorens Puig, pagès i Rosa Playà Casajoana. El matrimoni va tenir nou fills, Domingo, l’hereu es quedà amb el patrimoni de Castellgalí i Magí va emigrar a Barcelona on es va dedicar al negoci dels vins, activitat en la qual acumula molta fortuna. Es comptabilitzava la casa d’estiueig a la Granada del Penedès, dues cases a la Rambla de Catalunya, una al passeig de Gràcia de Barcelona i un mas a Castellgalí.

Magí era el tercer fill i el segon mascle de Valentí i Rosa. La família era de pagesos i rabassaires dedicats al negoci de vins des de 1829. Magí el 1874, de 32 anys, negociant de vins, natural de Castellgali, veí de Barcelona es va casar amb Mercè Clot Riera, de 21 anys, natural de Barcelona, filla de Joan Colt Baradat, rendista i Teresa Riera.

El 1881 es troba Magí Pladellorens a Sant Martí de Provençals. En l’inventari dels bens de Magí Pladellorens a la seva mort l’any 1908 a la Granada, permet fer-se una idea de l’activitat econòmica de l’empresa. Explotava directament la finca del mas Taió de Castellgalí on es cuidava de tot el seu fill de cosí Antoni Pladellorens Tardà, el mas Girbals de Canyelles que era de la seva dona.  

Si voleu seguir més dades de la família i de la seva fortuna, podeu dirigir-vos a la pàgina següent:

http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/114496/1/518766.pdf

La casa de la Pau d'Eugenia de Montijo

La casa Pladellorens de La Granada

Va ser el quatre de febrer de 1887 quan Magí Pladellorens Playà, comerciant de Barcelona, va comprar a la Granada una terra de setanta quatre àrees, al lloc anomenat el Molí del Vent, pel preu de nou mil cinc-centes pessetes. Posteriorment, el maig del mateix any, compra més terreny al mateix lloc pel preu de sis mil cinc-centes quaranta pessetes. Encara el 1896 compra més terreny a un propietari de Vilanova i la Geltrú per dos mil quatre-centes setanta-cinc pessetes. En aquesta finca, la meitat de la qual és de La Granada i l’altra meitat de Vilafranca del Penedès va construir-hi la Villa Mercedes, còpia idèntica de la finca que Napoleó III va fer construir a Pau per Eugènia de Montijo (segons la família) i una capella dedicada a Sant Gaudenci. La construcció era el nucli més important de vinaters exportadors de Catalunya situats a tocar de l’estació de Vilafranca.

La desaparició de la casa de la Pau 

La descripció de la Villa Mercedes es llegia: “ al mig d’un jardí de concepció romàntica s’aixeca la casa, la capella, la torre de l’aigua, els estanys, les fonts i un conjunt d’elements ornamentals que van des d’una creu de terme fins a diferents formes d’estàtues. La casa aïllada i rectangular, segueix en les seves façanes principals unes pautes compositives classicistes, tot incorporant elements decoratius diversos amb la voluntat que l’arquitectura resultant guanyi en expressivitat. Així doncs s’hi incorporen l’estucat simulant maó vist, uns ulls de bou amb gelosia...dels cossos complementaris destaca una capella, que presenta la particularitat de tenir la nau composta segons pautes neogòtiques i el campanar segons pautes romàntiques”.

És un conjunt compost per quatre volums emplaçats en un jardí de grans proporcions delimitats per una tanca. Jardí d’estil romàntic amb composició geomètrica, amb una torre d’aigua i dos estanys circulars. Font de marbre i ceràmica  vidriada. Arbrat de cedres, xiprers, pi blanc i palmeres. La casa se la considera d’un estil contemporani eclecticisme del segle XIX. No se sap qui va ser l’arquitecte que la va dissenyar.

Obres a la casa

A partir de demanar un permís d’obres Magí Pladellorens a l’Ajuntament de Vilafranca el maig del 1898, li contesten: “segons resulta dels informes emesos per la companyia de ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França i per l’ajudant inspector de la línia de Tarragona a Barcelona resulta que no hi ha cap inconvenient perquè s’autoritzi a Magí a la substitució d’espines artificial per altre mamposteria en la seva finca situada junt a l’estació de la Granada, que va sol·licitar amb data del dia disset de maig, mentre observi l’interessat les condicions següents: primer, la situació i emplaçament de la paret de tancat serà la mateixa que s’indica en el plànol presentat. Segon, durant l’execució de les obres de la nova tanca no s’ocuparà amb materials de cap classe ni la via ni el camí contigu, devent fer els treballs necessaris dins del recinte de La seva propietat. Tercer, en tots els casos es procura que no es perjudiqui en res el tancat establert de propietat del ferrocarril”. El setembre del 1904 demana Magí vol obrir un portal i fer més reformes a la casa. El juny de 1910 el fill Antoni Pladellorens Clot demana fer una reforma consistent en tapiar un portal, obrir un altre per donar accés a una escala, obrir una finestra i altres reformes.

La casa de la Granada fou heredada pel nebot de Magí, en Magí Pladellorens Samsó fill de Pere i Joana Samsó de Gràcia, segons el testament del seu oncle. Del 1986 fins la seva mort el 2017 fou propietària de la casa Clotilde Pladellorens Mogas, que vivia al carrer Barcelona. A l’esquela de Magí Pladellorens Playà que va morir el 1908 deia: “ exportador de vinos –caballero de la legión de honor. Falleció en su propiedad de La Granada del Panadés el 19 de agosto último...” .

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Cap comentari:

Publica un comentari